MOCIÓ PER A L’ELABORACIÓ D’UN MAPA LOCAL DE CONTAMINACIÓ ELECTROMAGNÈTICA

GRUP MUNICIPAL BLOC-VERDS D’ALDAIA

MOCIÓ PER A L’ELABORACIÓ D’UN MAPA LOCAL DE CONTAMINACIÓ ELECTROMAGNÈTICA

ASPECTES LEGALS:

Reial Decret 1066/2001, de 28 de setembre: Reglament que estableix les condicions de protecció del domini públic radioelèctric, restriccions a les emissions radioelèctriques i mesures de protecció sanitària davant les emissions radioelècrtriques.

 Llei 32/2003, de 03 de novembre, General de Telecomunicacions.

Reial Decret 424/2005, de 15 d’abril: Reglament sobre les condicions per a la prestació de serveis de telecomunicacions electròniques, el servei universal i la protecció dels usuaris.

 Ordre ITC/912/2006, de 29 de març: Sobre les condicions relatives a la qualitat de serveis en la prestació de comunicació electrònics.

Ordenança Municipal sobre Instal•lacions de telefonia mòbil (2007): Conjunt de regulacions restrictives que a l’hora d’ara sembla que no es compleixen en la seua totalitat, especialment pel que fa a la distància respecte dels centres escolars o d’espais públics (art. 12) i quant a la seua concentració en la mateixa àrea d’influència (art.13)

MOTIVACIÓ I OPORTUNITAT:

Recollint les inquietuds de la Plataforma ciutadana “Aldaia contra la contaminació electromagnètica”, que pretén alertar els veïns i les veïnes d’Aldaia dels possibles perills de la proliferació en els darrers anys d’instal·lacions de telefonia mòbil i, en especial, de les seues antenes repetidores, així com de les estacions transformadores i de les xarxes wi-fi, així com la inquietud de molts conciutadans i conciutadanes,

Sabedors del greu risc que, al nostre entendre, suposa per a la salut la pol·lució electromagnètica  que se’n deriva (càncers, malalties neurodegeneratives, alteracions dels sistemes nerviós, immune i hormonal), àmpliament documentat per centenars d’estudis epidemiològics i científics (al nostre estat i fora: a Alemanya, Aústria, Israel, EEUU, etc.),

Sabedors del relatiu buit legal i de la indefinició de la normativa sobre telecomunicacions que fa que organismes com ara l’OMS (Organització Mundial de la Salut) recomane que les antenes de telefonia mòbil s’instal·len fora dels nuclis urbans i zones densament habitades,

Sabedors que molts països estan manifestant cautela en aquest sentit, com ara, la Gran Bretanya, on el Ministeri de Sanitat mateix al·ludia ja fa anys a la necessitat d’aplicar en la normativa (maig de 2000), UNA POLÍTICA DE PRECAUCIÓ davant els possibles efectes nocius d’aquestes noves tecnologies (també països com Noruega, que ha prohibit la instal·lació d’antenes a les escoles, o, com el cas d’Austràlia, que ha marcat una distància superior als 500 metres dels centres escolars, o, enguany mateix, la retirada dels sistemes wi-fi de les biblioteques franceses),

Sabedors que la implantació de la telefonia mòbil i dels repetidors s’està realitzant a l’estil dels fets consumats, tot i aprofitant-se de la dificultat d’aplicació de la normativa i del desconeixement de la majoria de la població,

Sabedors, malgrat això, que són cada vegada més els sectors de la societat que comencen a manifestar-se contra els efectes perniciosos que té l’electropol·lució en qualsevol de les seues formes de presentar-se,

Sabedors que experiments realitzats en llocs tan dispars com ara la Facultat de Biològiques de València, l’Institut del Càncer de Sidney, o l’Institut de Bioelectromagnetisme de la Universitat d’Alcalà d’Henares, han descobert importants alteracions en els organismes animals analitzats, a partir de les radiacions electromagnètiques, fins al punt de constatar-ne un important deteriorament de la salut,

Per tot el que acabem d’exposar i perquè encara som a temps de regular en defensa de l’interés general i evitar així els efectes perniciosos per a la salut de la ciutadania d’Aldaia, i, a fi de conéixer la situació real de la localitat, demanem al Ple l’adopció dels acords següents:

1. Encarregar l’elaboració d’un mapa local de contaminació electromagnètica, realitzat per alguna institució acadèmica o  professional amb solvència reconeguda  en aquesta matèria.
2. L’Aplicació, davant la incertesa sobre els efectes en la salut dels camps electromagnètics, del PRINCIPI DE PRECAUCIÓ  en les dependències municipals, especialment en les instal·lacions municipals amb wi-fi, tot substituint-les per instal·lacions per cable.
3. Decretar una moratòria temporal per tal de paral·litzar l’aprovació de futures instal·lacions susceptibles de produir contaminació electromagnètica fins que no s’haja elaborat el mapa local referit en el primer punt.

Aldaia, 18 de desembre de 2011

Joan Carles Andrés Raga

                                                              

                                                                              Portaveu Grup Municipal Bloc-Verds d’Aldaia

Moció "“ALDAIA, MUNICIPI LLIURE DE CIRCS AMB ANIMALS”

GRUP MUNICIPAL BLOC-VERDS D’ALDAIA

AJUNTAMENT D’ALDAIA

MOCIÓ PER DECLARAR ALDAIA

“MUNICIPI LLIURE DE CIRCS AMB ANIMALS”

El preàmbul de la Declaració Universal dels Drets dels Animals, aprovada per l’Organització de les Nacions Unides al 1978, diu: ‘Considerant que tot animal posseeix drets i que el desconeixement i menyspreu d’aquest drets han conduït i segueixen conduint a l’home a cometre actuacions i crims contra la naturalesa i els animals’. I, en el seu article 1r diu: ‘Tots els animals neixen iguals davant la vida i tenen els mateix dret a l’existència’.

I, en el seu article 2n, diu: ‘L’ésser humà, com espècie animal, no té dret d’exterminar o explotar altres animals, ni violar aquest dret. Tots els animals tenen dret a l’atenció, a ser cuidats i a la protecció per part de l’ésser humà’. I, en el seu article 3r, diu: ‘Cap animal serà sotmès a mals tractaments i es prohibeixen els actes cruels envers els animals’. I, finalment, en l’article 10è, entre d’altres, també diu: ‘Cap animal ha de ser explotat per divertiment de l’ésser humà’.

Els circs, malgrat tenir una llarga tradició d’actuacions ens les societats modernes, acostumen a realitzar espectacles amb presència d’animals exòtics i domèstics. Aquests animals són trets dels seus habitats naturals i els obliguen a viure la major part de la seva vida encadenats engabiats i en molts casos a dins de camions, durant els seus desplaçaments, que ocupen la majoria del temps –només a l’Estat espanyol hi ha a hores d’ara al voltant de 40 circs itinerants.

Aquests animals exòtics – elefants, lleons, tigres, zebres, ximpanzés, cocodrils, pitons, dromedaris, óssos – així com els domèstics, són animals sotmesos i convertits en titelles per a l’entreteniment humà, després d’un llarg procés d’ensinistrament i de domini, en molts casos amb aplicació de maltractaments i tortures, fins que no s’aconsegueix anul.lar la seua voluntat.

A més, cal afegir els constants desplaçaments d’un país a un altre, canvis bruscos de temperatura i clima, així com les condicions de transport en camions/gàbies, de pocs i insuficients metres quadrats, que impossibiliten el mínim de confort sent, a més, l’habitacle permanent i obligatori per algunes espècies com a grans felins i óssos.

L’estat captiu dels animals, per tant, no aporta cap valor educatiu; no ens diu res sobre el seu comportament natural, atès que són obligats a actuar en un entorn artificial. Els circs, amb espectacles animals, ofereixen, com veiem, una visió distorsionada de la realitat, és per aquest motiu que no són educatius per als xiquets, públic majoritari d’aquests espectacles, ni pels adults amb un mínim de sensibilitat i respecte per la vida aliena.

D’altra banda, cal dir que el circ és un espectacle que disposa d’innombrables recursos humans propis sense necessitat de sotmetre al ridícul, maltractament o humiliació als animals.

Així ho han entès nombrosos circs que amb el seu art i màgia entorn als pallassos, acròbates, malabaristes han aconseguit els majors èxits i la gran acceptació del públic.

Sense anar més lluny, el circ més prestigiós del Món, el Cirque du Soleil, canadenc, no utilitza animals en les seves exhibicions, com tampoc ho fa el Circ Imperial Xinés, entre molts altres. A casa nostra, El Circ Cric O El Circ valencià del Gran Fele són Premis Nacionals de Circ (anys 2005 i 2009, respectivament) i tampoc no fan servir animals en les seves exhibicions.

Nombrosos països (Àustria, Holanda, Suècia, Índia, Finlàndia, Suïssa, Dinamarca o Argentina) i ciutats de tot el món (més de 47 municipis espanyols) han prohibit o restringit la presència d’animals en els circs. En molts casos, la implantació d’aquesta prohibició va suposar un augment del 25 % en la taquilla d’aquests espectacles, ja que el "buit" que van deixar les actuacions on s’utilitzaven animals va haver de ser substituït per una oferta molt més positiva i molt rendible, tant per al circ com per als seus treballadors.

És per tot el que s’ha exposat que des del Grup Municipal Bloc-Verds d’Aldaia: coalició municipal Compromís es proposa al Ple l’adopció dels següents acords:

Primer: Declarar Aldaia “Municipi lliure de circs amb animals”.

Segon: acordar que l’Ajuntament d’Aldaia, compromès amb la defensa dels drets dels animals reconeguts en la Declaració Universal del Drets dels Animals aprovada per l’Organització de les Nacions Unides al 1978, no concedirà cap permís d’actuació a cap circ o espectacle que utilitze animals en els seus espectacles.

           

                                               Aldaia, 9 de desembre de 2011

                                               Joan Carles Andrés Raga

                                               Portaveu del Grup Municipal Bloc-Verds d’Aldaia

ALERTA AMB ELS CONTRACTES DE LLUM I GAS!

Hem pogut comprovar durant les darreres setmanes com la companyia Iberdrola ha estat realitzant per la població d’Aldaia una campanya comercial ben agressiva, on, a través de jóvens venedors, alliçonats per la mercadotècnia més engalipadora, amb una allau de dades que l’usuari no té temps de pair ni comprendre, i amb la promesa de fer estalviar diners als nou clients, volen vendre nous contractes de subministrament de llum i gas.

Miren, en resum, de fer canviar el Contracte d’Últim Recurs (a través del qual el govern, concretament, el Ministerio de Industria, Turismo y Comercio, fixa les tarifes de la llum i del gas; i és aplicable a una potència contractada inferior als 10 KW –la majoria dels consumidors domèstics i les xicotetes empreses-) per un altre anomenat EXO (que factura cada dos mesos, amb lectures reals, amb descomptes i amb un preu fix fins a 2013).

La majoria dels experts que hem pogut consultar ens han assegurat que la tarifa de l’Últim Recurs és la més recomanable –especialment per la seua durada en el temps i pel seu preu-, perquè les ofertes puntuals de les comercialitzadores són, bàsicament, per a captar clients i, després, poder aplicar-los  l’increment en la tarifa o en altres conceptes que faça que l’empresa recupere els descomptes fets. I es consuma així la captura comercial, que deixa vulnerable la clientela, perquè l’usuari no sol canviar de companyia, especialment la gent gran, per ignorància o per peresa.

Així les coses, al nostre entendre, el benefici presumible d’una tarifa més barata durant un temps és probablement la hipoteca de tarifes més elevades en el futur (només cal veure què passa amb els contractes amb companyies de telefonia).

I en els casos de gent i col·lectius amb problemes econòmics, és molt important saber que existeix una Tarifa Social o Bo Social a preu més econòmics que els existents al mercat (que s’aplica sobre els qui tenen la tarifa de l’Últim Recurs, amb una potència contractada inferior a 3 KW, i que siguen jubilats amb pensió mínima majors de 60 anys; a les famílies nombroses, i, també, a les famílies que tinguen tots els seus membres en situació de desocupació laboral (RD 485/2009).

Per poder sol·licitar aquesta Tarifa Social, cal contactar amb les comercialitzadores autoritzades (Endesa, Iberdrola, Gas Natural, HC-Naturgás i E.ON) i, a través d’elles, sol·licitar el bo social corresponent. Si esteu en aquesta situació, no dubteu a acollir-vos a aquesta possibilitat d’estalvi. Si no ho saps fer tu, en Serveis Socials de l’Ajuntament et podran ajudar.

EL PP D'ALDAIA SEGUEIX ELS MATEIXOS PASSOS DEL PP DE TORRENT: "DESVÍO DE PODER"

UNITS CONTRA LA INJUSTÍCIA

Aquest migdia, el nostre regidor J. Carles Andrés i els representant i regidors del PSOE local, Guillermo Luján i d'EU, Juanjo Llorente, han presentat un recurs contra l'acord del plenari pel qual s'aprovava la modificació de la Relació de Llocs de Treball exitent. Amb aquesta aprovació es crearien dos places més: una de viceinterventor i una altra d'Oficial Major.

Cal dir que, a parer de les tres formacions polítiques, aquestes places són injustificades i injustificables, a pesar dels informes a la mida que els assessors legals de l'Ajuntament-contractats dins l'òrbita del PP comarcal- han realitzat -sense identificar-ne l'autor (potser per evitar-ne la vergonya i l'escarni públic del món del dret).

És tal el convenciment que aquest tratge és a la mida per a afins a l'equip de govern que els tres representants polítics de l'oposició han decidit acudir pròximament al notari a fi de dipositar-hi un sobre tancat amb el nom i cognoms dels dos 'agraciats', a qui, amb tota probabilitat, els tocarà 'la grossa' sense haver comprat loteria.

S'accepten apostes.

SOM LA GENERACIÓ NI-NI: NI PP NI PSOE

I a Aldaia, unes eleccions més -i en van un bon grapat- els partits polítics no tenen espais electorals on enganxar els seus cartells, com sí poden fer en la immensa majoria de municipis valencians. Novament, per tant, hauran d'enfilar-se a les faroles per penjar la propaganda electoral.

Abans era el PSOE qui, eleccions rere eleccions, negava la possibilitat de taulons electorals com a tot arreu. Ara, des de la inèrcia, el desconeixement o el propi interés, el PP fa altre tant. Pel que veiem, la regeneració democràtica és imprescindible i inajornable.

PROU DE XARLOTADES A L'AJUNTAMENT D'ALDAIA (per Carles Andrés, regidor)

Dimarts passat poguérem assistir desafortunadament al que ben bé es podria qualificar de xarlotà –pel nivell d’escàndol,  destarifo i cridòria que arribà a assolir per moments el Ple de l’Ajuntament d’Aldaia, amb pics memorables de baixesa política i moral, difícilment imaginables en un acte institucional.

Per tant, si la cosa he de continuar així, com a coprotagonista d’aquesta pel·lícula de terror de la sèrie B –que ens hauria d’avergonyir a tots- propose dues possibles solucions:

Primera: perfeccionar el producte –amb la incorporació de tertulians que comenten on line, sorollosament i amb desqualificacions mútues, la jugada- per oferir-lo tot seguit a tele 5 per a vídeos de primera (amb èxit de crítica i d’audiència assegurades). Almenys, el consistori, gestionant bé els seus drets d’autor, podria fer un poc de caixa –els bolos en les diferents cadenes podrien repartir-se, igualment, de manera proporcional entre els regidors, amb major caché per a l’equip de govern i per a les baralles –simulades- en directe.

Segona: optar per un compromís més conciliador, cridant al trellat de tothom (corporació al complet) i apel·lar, així mateix, a la seua responsabilitat i sentit institucional  (o siga, un avorriment, vaja).

Si la majoria opta pel primer model, jo hi adjunte alguns suggeriments:

1.      Per tal d’evitar crits i brams pujats de to, els portaveus de cada grup municipal podrien disposar d’una àmplia gamma de rètols –a tall de raquetes de ping-pong- amb les quals podrien replicar en silenci les intervencions dels  oponents polítics: “Guillermo, mentiroso. Y tú más”, “Carles, eres un manipulaor, perquè dius les veritats a mitges”, “Juanjo, que no te enteras, que ya no existen las idologías”. L’oposició, al seu torn, ja no acoquinada pels trons dissuassoris del públic, podria comptar també amb altres cartells explicatius tals com: “Això que voleu fer és irregular”, “Podreu tindre  la majoria absoluta però no teniu la raó”, “L’Ajuntament no és una agència d’ocupació per als vostres”, etc.

2.      La senyora alcaldessa, en el seu paper estel·lar, també podria tindre’n uns quants al seu abast. Així, amb el de demanar silenci, per exemple, i amb un mínim d’entrenament per a perfeccionar-ne la tècnica, podria colpejar lateralment a plaer a la senyora secretària o a la interventora, tant fa, segons el grau de malíccia i de traça a què arribe la senyora.

3.      Així mateix, fóra aconsellable disposar un equip de la Creu Roja estratègicament desplegat al saló de plens a fi d’atendre amb diligència i rapidesa les lipotímies, baixades de sucre i altres patologies provocades per la durada de la sessió i les pujades de tensió del sector més apassionat. O, per què no,  advertir al públic que hi ha d’acudir ja ben sopat i preses la pastilla del sucre i la de colesterol. Al mateix temps, un servei mòbil d’avituallament de líquid i entrepans d’urgències també hi col·laboraria a fer més suportables les escomeses dialèctiques dels regidors i del públic en general.

4.      Una altra mesura operativa seria també la d’afegir al micro de l’alcaldessa un sistema incorporat d’escridassades i riures enllaunats, a la forma de comèdia americana. Així, ella mateixa podria, prement-ne el botó, triar a conveniència, l’acompanyament sonor de les seus intervencions o les de l’oposició. A més, un joc intermitent d’apagada i encesa de llums, en els moments àlgids, serien un complement escènic inigualable.

5.      Aquest servei de politicomegafonia, d’altra banda, estalviaria al públic errades desfortunades d’aplaudir quan no toca o de no fer-ho quan sí toca (especialment entre els tifosi octogenaris, que, en no poder fer una becadeta reparadora –només un minutet, per l’amor de déu- entre moció i moció, perd irremeiablement reflexos i el sentit de l’oportunitat. Un detall merescut, vaja, una vegada conquerida heroicament contra els elements –igualment ocotogenaris- la cadira de la tercera filera frontal i al corredor  –a més, havent renunciat, per mor del partit, al berenar d’un got de llet i un tros de coca. Que pel partit un fa el que faça falta...

Continuarem

Acumular càrrecs i el desembarcament de l'OPUS a l'Ajuntament d'Aldaia

La setmana vinent els explicarem com uns quants funcionaris afectes al nou règim podran tirar-se a la pera, a base d'acumulació de càrrecs i nomenaments a la mida, una bona quantitat d'euros. I del desembarcament de l'OPUS a l'Ajuntament, ja en donarem més detalls la al llarg de la setmana vinent. De moment, conforment-nos a escoltar les peregrines explicacions sobre la necessitat d'anar creant noves places de treball -del tipus A, les més ben pagades- en el temps de bonança econòmica que ens embarga -literalment.

Com veieu, austeritat a manta i espiritualitat a dojo, entre sons celestials de cornetes i tambors (maedéusantíssima, quin personal!)

MOCIÓ: VOLEM ESCOLA OFICIAL D'IDIOMES A ALDAIA

Ací teniu la moció que acabem de presentar a l'Ajuntament d'Aldaia, en resposta a una necessitat educativa general i d'especial interés per a la nostra població.

MOCIÓ:

PETICIÓ D’UN AULARI DE L’ESCOLA OFICIAL D’IDIOMES PER A L’IES CARLES SALVADOR D’ALDAIA

En un món plurilingüe com el que ens envolta, especialment des de la nostra integració en la Unió Europea l’any 1986, cada dia més, es fa palesa la necessitat inajornable de millorar la competència lingüística en llengües estrangeres de la població en general, i, molt especialment,  d’aquells segments socials en període de formació i de trànsit al món laboral, cada vegada més competitiu i internacionalitzat.

En aquest sentit, com acabem d’apuntar, l’aprenentatge d’idiomes és un estímul acadèmic i professional de primer ordre, que repercuteix molt favorablement en el conjunt de la població, quant a l’obertura d’oportunitats laborals per als seus membres, així com en  l’avanç significatiu en la integració social i simbòlica del marc polític i cultural europeu on ens desenvolupem.

Així, la Llei orgànica d’Educació (LOE), 2/2006, de 3 de maig, reconeix en el seu Capítol VII –articles 59 i 60- la voluntat política de crear un autèntic marc normatiu en el sentit descrit més amunt. I aquest esforç organitzatiu acadèmic recau, segons la llei referida, en les Escoles Oficials d’Idiomes.

D’altra banda, a més de l’Ordre de 14 de juliol de 2009, de la Conselleria d’Educació, per la qual es regulava l’organització i el funcionament de les Escoles Oficials d’Idiomes valencianes a partir del curs acadèmic 2009-2010, l’Ordre de 23 de desembre de 2009, de la Conselleria d’Educació, regulava les proves d’homologació d’idiomes en els Centres de Secundària i Formació professional, tot deixant ben clara la voluntat de comptar amb els Centres d’ensenyament mitjà com a infrastructures educatives involucrades en la cadena formativa de l’aprenentatge d’idiomes.

Som coneixedors, per altre cantó, que alguns IES de la comarca, com ara l’IES Ausiàs March de Manises, alberga en horari vespertí, una vegada acabat l’horari lectiu de la secundària i el batxillerat, un aulari de l’Escola Oficial de Quart de Poblet, i, a més a més, som coneixedors també de la voluntat que l’IES Carles salvador d’Aldaia ha manifestat, a través d’un acord explícit del seu Consell Escolar, pres en la sessió del dilluns dia 3 d’octubre de 2011, de cedir les seues instal·lacions per a albergar, també en horari vespertí, un aulari de l’Escola Oficial d’Idiomes.

A més, cal dir que a hores d’ara l’EOI de Quart de Poblet és la més pròxima i compta amb el aularis de Manises i Torrent, però sense capacitat de matricular centenars d’alumnes –entre ells molts i moltes d’Aldaia-, car compta amb una oferta de places molt escassa per a la gran demanda que té. De manera que sembla raonable pensar que, finalment, Torrent acabarà tenint una EOI pròpia, per l’entitat de la ciutat i per la gran demanda de matriculació. Amb la qual cosa, igualment raonable és pensar que Aldaia podria passar a ser Aulari d’aquesta EOI de Torrent, amb la descongestió consegüent de la de Quart, que ja només comptaria amb l’aulari de Manises i la possibilitat d’afegir-ne algun més.

Així, doncs, presentem al Ple, per a la seua aprovació l’acord següent:

1.      Que l’Ajuntament d’Aldaia sol·licite formalment a la Conselleria d’Eduació la voluntat d’acollir en l’IES  Carles Salvador d’Aldaia un aulari d’Escola Oficial d’Idiomes de Quart de Poblet o, si en el futur es crea, de l’EOI de Torrent.

Aldaia 6 d’octubre de 2011

Joan Carles Andrés Raga

HORTANOTICIAS. 16 de setembre de 2011

Aldaia

Bloc-Els Verds demana al nou equip de Govern tota l'informació davant la "salvatge proliferació d'antenes de telefonia mòbil"

Última actualización 15/09/2011@20:53:11 GMT+1

La coalició Bloc–Els Verds d’Aldaia, preocupada pel perill que suposa per a la salut pública la ubicació a Aldaia d’antenes de telefonia mòbil, ha pres la decisió de fer un seguiment estricte de l’actual ordenança municipal que regula la instal•lació i funcionament d’infraestructures radioelèctriques.

Els responsables muncipals de la coalició com a impulsora de la plataforma ‘Aldaia contra la contaminació electromagnètica’, que fou creada el proppassat mes de maig, “pretén seguir alertant els veïns i les veïnes d’Aldaia dels perills de la salvatge proliferació de la telefonia mòbil i, en especial, de les seues antenes repetidores, de les estacions transformadores i de les xarxes WIFI”.

Per això, Voro Torrijos, com a coportaveu de la coalició Bloc–Els Verds ha reclamat per escrit als responsables del nou consistori tota una sèrie d’informació necessària que faça possible replantejar el futur de les instal•lacions electromagnètiques en la línia abans esmentada de minimitzar el risc que se’n deriva en la situació actual.

En aquest sentit, la coloació Bloc-Els Verds sol•licitarà de l’ajuntament la confecció i publicació del mapa de distribució pel casc urbà de les antenes de telefonia mòbil, de les xarxes Wifi i dels transformadors elèctrics, així com la potència instal•lada; la relació dels Plans Tècnics d’Implantació de totes les instal•lacions radioelèctriques dins del terme municipal; una còpia de les llicències atorgades per a la instal•lació de les diferents antenes en funcionament; un informe dels nivells d’emissió electromagnètica de les antenes de telefonia, de les xarxes Wifi i dels transformadors elèctrics que hi ha a la nostra població, i en especial de les zones més sensibles on poden romandre habitualment persones, com ara escoles, mercats, centres de salut o parcs públics.

També demanarà la corresponent autorització davant la subsecretària d’Aviació Civil de la ubicació de les diferents antenes del nostre terme municipal, per estat en zona de servitud aeronàutica de l’aeroport de Manises; sol•licitarà a l’ajuntament que faça complir la normativa aprovada i reclarmarà els documents que demostren que l’ajuntament ha rebut la fiança que ha d’haver recaptat per un import igual al cost de la instal•lació.

LA DESCORTESIA DE L'ALCALDESSA SOCIALISTA DE QUART

Ahir es constituí la Mancomunitat del Barri del Crist d'Aldaia-Quart de Poblet, sense que la presidenta en funcions, la socialista Carmen Martínez tinguera a bé convocar els regidors de l'oposició, si més no els de la coalició Compromís -Bloc-Verds a Aldaia- ni al d'EU de la mateixa localitat. El regidor de Compromís de Quart, Xavi Torres, hi acudí a pesar de no comptar amb una citació o invitació expressa.

Potser és l'oblit de les majories absolutes o el dels qui es baten en retirada i ja no saben mantindre les mínimes normes de cortesia política.

Mentrestant, els dos regidors no convidats, Joan Carles Andrés i Juanjo LLorente, a la mateixa hora i en el saló de Plens de l'Ajuntament d'Aldaia, treballaven en l'organització de la 7a Fira de la Solidaritat d'Aldaia, que se celebrarà el proper dissabte dia 15 d'octubre -i a la qual esteu tots i totes convidats.

MANUAL PER A COL·LOCAR ELS TEUS A L'ADMINISTRACIÓ LOCAL (II)

Com ja hem vist, el primer pas consisteix a modificar, sota la peregrina etiqueta de "subsanación", la normativa que regula la constitució i funcionament de les bosses d'ocupació municipal. Per poder-ho fer amb la discreció deguda, cal que els tècnics que han d'avalar el tripijoc normatiu no estiguen operatius o estiguen, senzillament, de vacances, així qualsevol adepte amb ganes de guanyar punts per al futur et podrà preparar un informe a la mida -mal que siga un nyap com una casa o un simple frau documental (no sempre els tècnics estan autoritzats per a poder signar els informes que ho els demana interessadament). I tot açò adobat amb la traïdoria de les bascoses dates d'agost, on l'activitat política, sindical i funcionarial es ralentitza fins al catatonisme.En tornar de vacances, ningú se'n recorda, conclouen els estrategs de la malifeta.

Així, en el nostre cas, la pretesa modificació -tres anys després d'haver estat aprovades les bases que regulen les bosses d'ocupació a Aldaia- s'empara en raons d'urgència per defugir les sempre molestes bosses de treball creades -com sempre, de manera sospitosa; pensen- per l'anterior Equip de Govern, o siga, l'enemic polític.

Tanmateix, en honor a la veritat i a la tranparència del procés, cal precisar que la normativa aplicable -la referida amb anterioritat, amb data de 26 de febrer de 2008- ja  contemplava clarament  el supòsit de "procediment d'urgència", que diu:

"En supòsits motivats degudament, es podrà realitzar la convocatòria d'un procediment d'urgència, tot reduint els terminis de presentació d'instàncies i de realització dels exercicis a CINC DIES HÀBILS".

Així mateix, l'ORDRE de 17 de gener de 2006, de la Conselleria de Justícia, Interior i Administració Públiques, sobre regulació de bosses de treball d'ocupació temporal per a proveir provisionalment llocs de treball de l'administració del Govern Valencià -normativa de rang superior, igualment aplicable al nostre comentari- contempla en el seu article 8è un "Procediment abreujat de provisió de treballs" (tot especificant sempre el caràcter excepcional d'aquest procediment, només aplicable en el cas que no hi haguera bossa de treball específica) on la selecció es realitzaria sense examen, però sempre amb el coneixement previ de l'autoritat competent i de la Comissió de Seguiment de les bosses d'ocupació, és a dir, de manera pública i assabentats tots els actors laborals.

A l'Ajuntament d'Aldaia ja s'ha donat el primer pas de modificar la normativa sobre Bosses d'Ocupació -amb traça evident d'il·legalitat, com hem denunciat-. Ara, el segon pas és ben previsible: eliminar tantes Bosses de Treball com hom puga -tot argumentat, entre d'altres raons, les modificacions introduïdes en el canvi normatiu al·ludit-, de manera que ja hi haurà via lliure per contractar, sense passar per una bossa de treball que ja no existirà i sense unes proves d'accés com cal -apel·lant a les raons d'urgència referides més amunt.

Ara ja només resta anar a demanar faena a la Casa, retre la pleitesia que pertoca i cobrar els favors que hom ha fet o fa per a major glòria del municipi i de la pròpia butxaca -amb els diners de tothom, però.

I de més grosses en vorem, paciència.

MANUAL PER A COL·LOCAR ELS TEUS EN L'ADMINISTRACIÓ LOCAL (I)

No és cap novetat saber que el clientelisme -la pràctica de col·locar en l'Administració Pública persones pròximes a l'ideari polític -per afiliació o simpatia- de qui mana- ha estat i és encara una aspiració estratègica que els grans partits polítics han fet servir profusament i indiscriminadament de sempre -tothom en sabria enumerar de cor una bona retafila de 'beneficiats' en les distintes administracions. El gran avantatge que té, en la pràctica, és que hom s'assegura vots i fidelitats. Total, una forma d'actuar antidemocràtica a totes llums però que, en el fons, una part ben significativa de la nostra societat troba ben justificada: revengisme, voluntat de poder, cobdícia...; vés a saber.

En aquest context, el funcionariat en general sempre és sospitós d'haver estat col·locat per qui manava en el moment del seu ingrés; tot i que, nosaltres almenys, estem convençuts que una immensa majoria ha guanyat la seua plaça en pugna neta i després d'anys de sacrifici i esforços. No s'hauria d'elevar, per tant, l'anècdota a categoria, per molt que la demagògia antifuncionarial, persuasiva i tòpica, acaba quallant en l'opinió pública amb certa facilitat.

En qualsevol cas, els ajuntaments, com el nostre, poden regular les formes d'accés a la seua plantilla, mitjançant provisió de llocs de treball contemplats en la seua Relació de Llocs de Treball (RLLT), que aprova anualment el Plenari. A més d'això, simultàniament, es poden constituir Bosses d'Ocupació Temporal quan  queda acreditada la necessitat de contractar personal per al funcionament ordinari dels serveis públics. En teoria, tot perfectament regulat i legal.

En el cas de les anomenades Bosses, d'entrada s'acorden unes bases que regulen la seua constitució, com és el cas que ens ocupa -i, pel que toca al seu funcionament, normalment hom remet a la normativa de major rang, autonòmica o estatal-. Així, ens trobem que, a Aldaia, amb data de 26 de febrer de 2008, mitjançant Resolució de l'Alcaldia, s'aproven les Bases que regulen les Bosses d'Ocupació i que ara l'Alcaldia del PP modifica, a contrapèl -en ple estiu, sense consultar la Mesa de negociació, els sindicats, ni la Junta de Personal, i, el que és més greu, sense informe jurídic que l'avale, a través d'un Edicte del 4 d'agost -publicat el 24 d'agost del 2011- on, directament, emparant-se en una esmena -"subsanación", en diuen- de la Resolució adés referida, vol obviar l'obligatorietat de fer servir les bosses de treball, al temps que s'obri la porta a futures privatitzacions dels serveis municipals.

Any 2008 (Apartat 3r, paràgraf segon): "No obstante lo anterior, para el supuesto de que ante una necesidad perentoria de contratación, no exista bolsa de trabajo específica, podrán realizarse convocatorias singulares..."

Any 2011 (Apartat 3r, paràgraf segon): "No obstante lo anterior para el supuesto de que ante una necesidad perentoria de contratación, como las derivadas de plazos o cobertura de servicios sujetos a subvención de otras instituciones u organismos públicos, prodrán realizarse convocátorias ágiles y singulares... A este sistema también podrá acogerse la empresa mixta cuando el Ayuntamiento sea socio mayoritario."

Com veuen, desapareix l'al·lusió a les bosses de treball i es parla ja d'empreses mixtes: una explícita i contundent declaració de principis.

Continuarem amb més informació ben aviat. A més, us contarem com ha començat el curs i encara no estan en marxa les escoles matineres, com els regidors estan participant en processos selectius que la llei els veta, el perquè no s'ha obert, com en anys anteriors, la Biblioteca a finals d'agost i principi de setembre per als exàmens, i com l'Ajuntament d'Aldaia està cobrant a les escoles faenes fetes per la Brigada d'Obres (aquesta té punta).

ACLARIMENTS SOBRE LA CONTROVERTIDA OPOSICIÓ A L'AJUNTAMENT D'ALDAIA (III)

Els recordem que el passat dia 22 de juny de 2011 hom presentà un Recurs d'Alçada que demanava la revisió, per acte nul de ple dret, de les Bases de l'oposició que ens ocupa i, subsidiàriament, que s'iniciara d'ofici el procediment de revisió per acte anul·lable.

El dia 23 de juny, per resolució de l'alcaldia, se suspén cautelarment el procés selectiu, per informe previ del Tribunal de l'oposició i de l'assessor jurídic extern -tot i que, en realitat, l'informe d'aquest darrer està datat el dia 7 de juliol. Aleshores s'inicia un període d'espera dilatat -tot i que el passat 12 d'agost, segons aparegué en premsa, la resolució estava en funció de l'informe que havia de presentar l'advocat extern que estava de vacances.

Espera, com veiem ara, innecessària, car la realitat era que eixe informe estava fet ja el dia 27 de juliol -i que, a més, ja apareixia en l'informe del 7 de juliol, i era inequívoc: confirmava la resolució adoptada pel Tribunal Qualificador perquè la persona que promovia la nul·litat del procés havia perdut la seua legitimitat per a recórrer des del moment que no impugnà abans de conéixer la seua eliminació en el procés selectiu. I, per tant, Recurs d'Alçada resolt i ací s'havia d'haver acabat el contenciós.

Però no. Tal com sol·licitava el Recurs d'Alçada, i que l'alcaldia podia haver desestimat per no entrebancar més el procés, l'alcaldia inicia d'ofici, aconsellada -ja en l'informe de 7 de juliol- per l'assessor extern, l'inici d'expedient per a la declaració de lesivitat de les bases de la convocatòria (que, recordem, ningú; ni l'actual partit en el govern municipal, ni cap sindicat, ni cap particular -més de 400 opositors-, impugnà ni qüestíonà mai).

Els dos arguments que esgrimeix el lletrat per aconsellar a l'Ajuntament que es denuncie a si mateix -eixe és, veritablement, el resultat final- són:

Primer: el percentatge assignat a la fase de concurs -que s'aplicaria només en el cas de superar la fase d'oposició- resulta desproporcionat perquè representa el 41,37%, i no el 40% que deia l'anterior normativa del 99 -inaplicable ara, per cert, perquè la que li pertocaria seria la Llei 10/2010 d'Ordenació i Gestió de la Funció Pública Valenciana, que, tanmateix, no estableix xifres al respecte.

Segona: L'apartat corresponent a mèrits professionals (fins a 8 punts) que fa al·lusió a l'experiència laboral en qualsevol Administració Pública Local semblant al nostre municipi (població, territori i pressupost)(0,14 punts per mes), és contrari als principis d'igualtat, mèrit i capacitat perquè, segons l'assessor, discrimina els qui han treballat en altres municipis majors o menors (que també tenen el seu reconeixement en 0,02 punts per mes).

A la vista d'eixe informe, els actuals responsables municipals posen en marxa d'ofici l'esmentat expedient de declaració de lesivitat, que, en definitiva, busca la declaració de nul·litat de tot el procés selectiu. I, amb eixa finalitat, convoquen Ple municipal per a divendres dia 2 de setembre a les 14:00 hores -de bell nou una nova hora intempestiva per llançar sobre les actuacions del plenari el vel de la sospita.

Però nosaltres ho tenim molt clar:

Primer: el PP local no féu la faena d'impugnar quan tocava allò que ara, d'ofici, fa en nom d'un interés general més que sospitós -com ho fou el recurs -infonamentat i entorpidor- que presentà la vespra de l'examen.

Segon: L'argument de la desproporció de la fase del concurs respecte a la nota global faria morir de riure un jutge, en comprovar que la desproporció no és tal, car al lletrat li ha faltat comptar la prova oral de valencià, que faria que, en la fase d'oposició, no hi haguera 17 sinó 18 punts en total. I, amb eixa proporció de punts de 18/12 -i no de 17/12-, l'equilibri s'ajustaria perfectament a llei (i, probablement la de 17/12 també, com hem apuntat més amunt). Total, presentar aquest motiu com a fonament de declaració de lesivitat és ridícul.

Tercera: el segon argument de discriminació per experiència laboral en ajuntaments diferents al perfil del nostre és el que podria plantejar més dubtes. Això no obstant i pel que hem pogut consultar, per bé que controvertit sembla que és perfectament legal i que s'ajusta a la voluntat de les administracions de comptar amb els aspirants més qualificats, en atenció a l'experiència prèvia i a la formació específica. Per tant, hem de pensar que, si es fa normalment i en la nostra convocatòria ningú ha manifestat abans   -quan pertocava- els seus dubtes sobre la seua legalitat, és un mèrit legítim i, en conseqüència no tenim res més a dir.

La setmana vinent els explicarem, tanmateix, com s'ho fa el nostre Ajuntament per botar-se les bosses de treball establertes i anar menejant les fitxes des de la nocturnitat i la traïdoria -publicant en ple mes d'agost els canvis normatius sense consultar la Mesa de Negociació, la Junta de Personal, ni a la resta de partits. Però això serà la setmana vinent.

ACLARIMENTS SOBRE LA CONTROVERTIDA OPOSICIÓ A L'AJUNTAMENT D'ALDAIA (II)

Déiem ahir que el recurs presentat per un membre del PP local la vespra de l'inici de les proves selectives referides -que s'havien de celebrar en el dia de reflexió-, al nostre entendre, a totes llums buscava dificultar el procés amb arguments inconsistents. És més, en aquest sentit, el grup popular sabia sobradament  (Ple de 28 de desembre de 2010) que les vacants d'Auxiliar Administratiu que calia proveir amb aquesta oposició no estaven reservades des de ben d'hora per a persones discapacitades (car eixes eren, segons recull la RLLT -Relació de Llocs deTreball-, aprovada en l'esmentat Ple, la de Celador i la de Conserge -tot dos auxiliars de servei).

Per tant, apel·lar a la no reserva de places per a persones amb discapacitació estava fora de lloc -tal com reconegué encertadament el propi Tribunal-. La de no contemplar partida pressupostària per a les susdites places, pel seu costat, era absurda -car eren vacants ja ocupades i recollides en els pressupostos des de feia anys.

En qualsevol cas, el que sorprén és que, en essència, el que es qüestiona en el recurs objecte d'aquesta suspensió cautelar del procés selectiu, són les bases de l'oposició-concurs. Ara, amb una extemporaneïtat manifesta, val a dir. Veiem-ho:

Primer: l'Equip de Govern anterior opta per la fórmula selectiva de concurs-oposició (60% notes, 40%, mèrits) les bases del qual, sense cap discrepància manifesta, foren aprovades per la Mesa de Negociació laboral, és a dir, el conjunt dels sindicats representats en la Corporació.

Segon: Es podia haver optat per altres fórmules selectives com ara la de oposició lliure, la de consolidació d'ocupació temporal o, senzillament, la de concurs. Siga com siga, l'opció triada és legal (l'Ajuntament de València,sense anar més lluny, convocà fa poc més d'un centernar de places de les quals nomé poc més d'una dotzena eren per a oposició lliure; la resta eren de consolidació de lloc de treball. Veiem, doncs, com cada Ens local tria el procés que més li interessa o convé).

Tercera: les bases de la susdita oposició foren conegudes pel Ple -i, per tant, també per l'oposició, és clar, que hi estava-, sense que s'hi fera cap al·legació (eixe era precisament el moment de manifestar tots els dubtes i suspicàcies que hi han aparegut després; i que tampoc havien aparegut en la Mesa de Negociació prèviament). Tot seguit, seguint el curs legal prescrit, les bases al·ludides foren publicades en el Butlletí Oficial de la Província, en temps i manera, sense que ningú presentara en els terminis fixats per llei cap al·legació, ni en la forma ni en el contingut de la convocatòria.

Quarta: Les al·legacions i recursos presentats durant el procés selectiu han estat resolts pel Tribunal -recordem que són cinc treballadores municipals amb formació jurídica, de les quals dues són d'habilitació nacional-, és a dir, la competència professional dels seus membres hauria d'estar fora de qualsevol dubte.

Cinquena: El Tribunal no informa en cap cas favorablement davant el Recurs d'Alçada contra les bases de la convocatòria que hom presenta, ja iniciat el procés selectiu i realitzades ja algunes proves. La suspensió del procés, llavors, no ve del mateix Tribunal sinó d'un informe -al qual no hem tingut accés tot i sol·licitar-lo en el darrer Ple municipal- d'un advocat assessor de l'Ajuntament que -segons la notícia publicada en premsa el passat divendres 12 d'agost- està de vacances.

Sisena: cal aclarir que una oposició no se suspén -i menys a l'espera que l'advocat que justifica la suspensió acabe les seues vacances- si no hi ha un indici greu -molt greu- d'irregularitats en el procés. I nosaltres, a pesar d'estar recopil·lant i contrastant informació, no hem vist enlloc eixos indicis que han desfermat la situació actual i que ens hauran de mostrar perquè ens creguem que la paralització és justificada i no resultat d'un desafortunat esperit revengista contra no se sap molt bé qui. 

Setena: és un desgast innecessari i sagnant embarcar l'Ajuntament en un procés judicial -perquè les persones que pensen que legítimament han aprovat, com és comprensible, no renunciaran tampoc a la via judicial per fer valdre els seus drets- a la cerca d'una nul·litat que, al nostre entendre, és absurda, car el conjunt d'opositors i opositores no són culpables que el marc legal que regeix els processos selectius siguen els que són, i són, a pesar de tot, els que ens han procurat des de fa anys els governs dels dos grans partits, sense distinció.

Vuitena: tota l'explicació d'aquesta falla l'hauria d'haver donat el partit que en el moment de la convocatòria tenia la responsabilitat de govern; i no nosaltres que, al cadpdavall, només som un convidat de pedra en aquesta callada, ridícula i penosa guerra sectària.

ACLARIMENTS SOBRE LA CONTROVERTIDA OPOSICIÓ A L'AJUNTAMENT D'ALDAIA

Atés que darrerament isqué en premsa -passat divendres dia 12- una notícia referida a la suspensió cautelar, ja fa quasi un mes -rabiosa actulitat periodística, com veieu-, de l'oposició per a proveir 5 llocs de treball d'Auxiliars Administratius a l'Ajuntament d'Aldaia, farem alguns aclariments que creiem que són importants per a informació general -i, sobretot, davant la desinformació que està arribant a l'opinió pública.

Primer: la susdita oposició -que coincideix en la seua primera prova amb la jornada de reflexió- havia d'haver estat feta ja feia temps, car, tal com contempla la llei, el Consistori està obligat a presentar a oferta pública dels llocs de treball que estan ocupats interinament durant un temps determinat. En altres paraules, les places laborals no poden estar ocupades indefinidament per interins. Per tant, l'oposició esmentada s'havia d'haver fet amb molta més antelació. Responsables: l'equip de govern que no les convoca i l'oposició que ho consentix.

Segona: El conjunt d'aspirants a les places convocades no són responsables de les dates que determina la convocatòria -i que ha d'acomplir els terminis legals establerts per a al·legacions i recursos-. En altres paraules, els participants en el procés són víctimes, no responsables de la situació.

Tercera: el PP, a través d'una de les actuals regidores, presentà la vespra de la primera prova (divendres de vesprada) un recurs a la convocatòria, que el diari Levante, seguint fonts municipals, justifica per entendre que hi havia voluntat electoralista a un dia de les votacions municipals i autonòmiques. No obstant aquesta interpretació, el recurs realment es basa en dos arguments ben distints. El primer, apel·lant a la no reserva de places per a discapacitats. I el segon, fent referència a la no existència de reserva pressupostària per a les places oferides.

En el primer cas, el Tribunal de l'oposició a correcuita per no paralitzar el procés -i format per 5 lletrades, totes treballadores de l'Ajuntament- deneguen la pertinença de la reclamació, perquè la dita reserva de places s'ha de fer en l'oferta general -i es féu, segons consta: octubre 2010-. Quant a la segona argumentació, aquesta no se sosté perquè es tracta de cobrir places que ja estan contemplades en els pressupostos, atés que són vacants ja ocupades per personal interí.

En conseqüència, i donada l'escassa base legal del recurs, es pot deduir que la voluntat electoralista no era tant la de la prova com la de la reclamació que el PP féu a última hora amb clara voluntat entorpidora.

Els pròxims dies continuarem amb el relat dels fets. 

EMTRE: EL NOSTRE TXAPAPOTE PARTICULAR

A pesar de la canícula -en particular dels ponents estiuencs, que ens aplanen el cos i l'esperit, però no la voluntat- el nostre compromís polític de treballar pel poble resta ben intacte. I així, mentre suàvem la pega i la ponentada ens soflamava la pell, llegim que l'EMTRE (Entitat Metropolitana per al Tractament de Residus, governada i presidida des de fa més de 12 anys pel PP) anuncia uns increments en les taxes de la seua gestió -incloses en els rebuts de l'aigua- que en alguns casos poden arribar quasi a triplicar les tarifes actuals.

Fins ací, tot bé -és una forma de parlar- perquè s'acompleix la màxima estratègica política -elemental- d'aprovar qüestions controvertides a primeries de vancances, perquè el personal se n'oblida ben aviat, aqueferat com està en altres menesters més mundans com posar-se crema solar, col·locar la sogra en ca la germana o que ningú note per la teua indumentària que se t'ha acabat l'atur-.

El problema és que l'han feta ben grossa, atés que, per molta pressa i discreció que hagen volgut imprimir a la carrera de l'aprovació de la barbaritat que perpetraran en les butxaques dels més de milió i mig d'afectats, l'envergadura del despropòsit farà que aquest perdure en la memòria col·lectiva -si més no en la nostra-, fins a setembre a pesar de les meravelloses nits d'estiu a la fresca que inviten a l'oblit.

I l'alcalde de Paterna fa palesa la seua postura -coherent amb les seues promeses electorals-, tot votant en contra de la proposta del PP i, per tant, passa a ser -brillantment- un cadàver polític dins el seu partit, obedients tots els seus representants no vulgueu saber com. I en aquest sentit, els nostres representants d'Aldaia hauran de carregar bateries i paciència per explicar a la població el seu vot favorable a la pujada bàrbara de tarifes. Ja tenen faena, ja.

Almenys, per salvar un poc la cara, el que haurien d'haver fet és presionar perquè dimitira algú -no sé, per allò de les responsabilitats polítiques dels gestors-, però, ni això (encara són a temps).

Ara només resta rascar-se la butxaca -i ací, vés per on, la culpa no és del PSOE, car la Generalitat del PP deu més de 22 milions a l'EMTRE- i començar a explicar -els qui hi votaren favorablement, clar- per què els qui ens han dut a la ruïna econòmica en aquesta entitat metropolitana seran precisament els qui ens n'hauran de traure. Amb eixos antecedents, en l'empresa privada, gestors com Ramon Isidro i tutti quanti tindrien les hores comptades -ells que parlen tant de la gestió, de balanços i de beneficis empresarials!

Xe, que dimitisca algú. Així, almenys tindrem el que resta d'estiu en pau -a la fresca, amb la sogra emprenyada i amb l'esquena pelada -com toca.

Un altre dia els comptem com la gestió de residus és el nou Manà per a alguns (Fervasa -Aldaia/Quart-, i la Vega Baixa, amb Brugal alcapdavant, en podrien impartir màsters i tot) i un autèntic txapapote econòmic -brut i pudent- per als País Valencià. Però, això ho deixem per a quan no faça tanta calor.

  

PER UN 15-M LOCAL

Voro Torrijos i Tàrrega

(Article publicat al Levante, 6-7-11)

http://www.levante-emv.com/opinion/2011/08/06/per-15-m-local/830158.html



Després de l´èxit aconseguit en els dos primers mesos de vida del moviment 15-M, s´obri una nova etapa en la qual comença a ser primordial tot allò local, com no podia ser d´altra manera si es vol coherència i continuïtat: pensar globalment i actuar localment. Cada municipi, amb les seues problemàtiques concretes, haurà de tenir el protagonisme. I tot això sense perdre de vista el context estatal. Per a la qual cosa hi ha hagut una exitosa marxa nascuda des de tots els cantons de la caldejada i cabrejada pell de brau que culminà en la gran manifestació del 24 de juliol a Madrid, capital de l´anacrònic regne espanyol. A propòsit, he buscat en els papers redactats per les assemblees del 15-M i no he trobat cap proposta contra el malbaratament que la monarquia suposa per a les arques públiques i la imatge antidemocràtica que projecta aquesta caduca institució. Incomprensible, però cert.
     Bé doncs, tornem al tema. Els ajuntaments són les administracions més properes i accessibles. Els càrrecs municipals han de donar la cara —en molts casos dura— de manera més directa que qualsevol altra representació política. I ara, més que mai. La irrupció del 15-M suposa un retret en profunditat a les misèries que durant molts anys han anat impregnant els diferents entramats municipals, però també significa una oportunitat per tal de posar en el seu lloc el paper que han de representar les institucions locals, tan bandejades com necessàries, per a garantir la descentralització, l´autogestió i la suficiència que reclama un futur sostenible. És molt positiu que un nou moviment social qüestione la falta de transparència en els afers locals, els arbitraris sous que molts alcaldes i alcaldesses s´estan embutxacant o les prioritats amb què funcionen… amb tota la contundència que s´escau, de la mateixa manera que molts altres han estat fent-ho des de fa molts anys. Per això, no estarà de més que hi haja una simbiosi entre les experiències passades i la nova embranzida democràtica del 15-M. No es pot entendre el present sense conèixer el passat. Resulta un malbaratament intel·lectual no aprofitar la saviesa acumulada. No hi ha tant per inventar, cal redescobrir, replantejar, tenir la força i la constància suficient per tal de canviar la realitat.
     I no podem oblidar-nos d´un fet importantíssim en relació a la capacitat de resposta dels nostres ajuntaments. Per desgràcia, els seus recursos no han estat tan ben administrats com caldria, però el problema més important que arrosseguen en l´actualitat és el minso pressupost que han de gestionar, que no arriba al 14% del que l´estat espanyol controla, quan la majoria dels municipis ofereixen serveis, les competències dels quals no tenen i que signifiquen un 30% extra d´unes assignacions que no existeixen, però que la població reclama. No és acceptable que una institució tan propera estiga tan menyspreada pel govern central, que es queda amb la major part del pastís recaptatori (més del 50%). Necessitem un nou repartiment que s´acoste al que existeix a la Gran Bretanya, on cadascuna de les tres administracions gaudeix d´un terç dels recursos estatals. Segurament, un model molt més equilibrat, just i solidari pel qual haurem de lluitar decididament si volem tindre uns ajuntaments que no s´enfonsen en una bancarrota suïcida per als interessos de la ciutadania.

Voro Torrijos i Tàrrega

XIPS PER A BICICLETES: MOLTS DUBTES, POCA EFICÀCIA

Una mesura de l'Ajuntament precipitada, poc meditada i ineficaç

Després de les moltes crítiques que ha rebut a la ciutat de València per part de nombrosos col·lectius, entre els que destaquen València en Bici i diferents fòrums relacionats amb el món de  la bicicleta, el divendres passat vam haver de conèixer per la premsa la notícia de que l’Ajuntament d’Aldaia havia arribat a un acord per a implantar el sistema IDENTIBIKE, el xip per a les bicicletes, fet que ens ha causat una gran sorpresa i més quan el dijous es va convocar als diferents partits a totes les comissions de l’Ajuntament amb un únic ordre del dia, la seua constitució (per a cobrar 4.000 € per fer acte de presència), quan s’haguera pogut aprofitar per a parlar i debatre l’acord de col·laboració amb AIMME, empresa que comercialitza el xip, i facilitar-nos una còpia .

L’Identibike és un sistema que identifica la bicicleta amb el seu propietari/a instal·lant un xip en l’interior del tub del xassís i posant un adhesiu exterior per a “dissuadir” el seu robatori. De fet este sistema d’identificació s’ha vist amb recel pels usuaris i usuàries de la bicicleta de la ciutat de València que veuen en ell més una arma per a poder denunciar bicicletes mal aparcades, segons la restrictiva normativa de l’ajuntament de València, que un sistema de seguretat.         

El sistema ens planteja moltes qüestions:

- NO ÉS UN SISTEMA EFICAÇ, ja que únicament està implantat i molt escassament a la ciutat de València (des del mes d’abril passat),  de forma que si roben una bicicleta a Aldaia, únicament es pot saber qui és el seu propietari si es donen dos requisits: que la  bicicleta estiga adherida al sistema Identibike i que la troben a la ciutat de València o a Aldaia, però no si està a Alaquàs, Quart de Poblet, Xirivella, Torrent o a qualsevol altre poble de la nostra comarca o del nostre país, actualment no adherits al sistema.  De forma que és un sistema que únicament tindria alguna eficàcia si estiguera implantat per a totes les bicicletes i a totes i cadascuna de les ciutats i pobles del nostre país i de la resta de països.

- En la pràctica és una PRIVATIZACIÓ D’UN SERVEI PÚBLIC com és la seguretat. És contractar seguretat privada per a la teua bicicleta, quan el que s'hauria de garantir és que la Policia Local i la resta de cossos policials vetllaren per la seguretat de "totes" les bicicletes, com a bon servei públic, i no únicament de les que es donen d'alta en el registre d'Identibike d’AIMME, una  empresa privada que és l’única que té la base de dades de totes les bicicletes dels ajuntaments adherits.

- NO ÉS UN SISTEMA GRATUÏT. A la ciutat de València cada persona paga 15 € per a donar-se d'alta en el servei, a l’espera de que se’ns facilite l’acord, no sabem les condicions d’Aldaia, com tampoc no sabem si a l'Ajuntament d'Aldaia li costarà diners i en cas afirmatiu quants.

Front a aquest acord de col·laboració proposem que, abans de la seua posada en marxa, l’Ajuntament  done els següents passos:

Basant-se en la promesa electoral de TRANSPARÈNCIA, que es faça públic la totalitat de l’acord de col·laboració de forma que tota la ciutadania i els col·lectius el puguen valorar.

Basant-se en la promesa electoral de PARTICIPACIÓ, que es parle amb tots els sectors implicats: penyes ciclistes d’Aldaia, usuaris i usuàries de la bicicleta, amants del cicloturisme, associacions interessades en el tema i partits polítics.

Seguint estos mateixos principis de transparència i participació, el nostre grup municipal del BLOC-ELS VERDS va demanar fa uns dies a l’Ajuntament d’Aldaia la còpia de l’acord de col·laboració per conèixer tot el seu contingut (encara estem esperant que ens el faciliten), així mateix demanarem a la Policia Local les dades estadístiques d’Aldaia sobre denúncies per robatoris de bicicletes i sinistralitat que justifiquen la mesura i, finalment, una vegada tinguem tota la informació, es posarem en contacte amb tots els sectors implicats per tal de valorar l’acord i conèixer les seues propostes i opinions.

Reafirmem el nostre total compromís amb la promoció i utilització de la bicicleta com a mitjà de transport i de lleure, així com el suport a mesures que eviten el robatori de bicicletes, sense haver de recórrer a la  seguretat privada,  i desestimem qualsevol acord amb sistemes clarament ineficaços i que no han sigut consensuats amb els sectors implicats.

MOCIÓ PER A LA MODIFICACIÓ DE LA LLEI HIPOTECÀRIA

El grup municipal BLOC-ELS VERDS D'ALDAIA ha presentat per registre d'entrada a l'Ajuntament una moció de MODIFICACIÓ DE LA LLEI HIPOTECÀRIA per a que s'incorpore en l'ordre del dia del pròxim ple municipal de l'Ajuntament, que es celebrarà la setmana que ve. Tal i com es diu en la moció,  si bé es tracta d'una normativa de competència estatal no ens podem quedar al marge, donat que les dramàtiques conseqüències es reflecteixen en l'àmbit municipal, si tenim en compte  que per una banda es vulneren els drets fonamentals d’accés a una vivenda digna dels seus ciutadans i ciutadanes i, per una altra, és l’Ajuntament qui rep la major part de les peticions d'ajuda de les famílies empobrides en un context de plena crisi, quan els recursos són encara més escassos. 

Text complet de la moció:

AJUNTAMENT D’ALDAIA

MOCIÓ HIPOTECÀRIA PRESENTADA PEL BLOC-VERDS A L’AJUNTAMENT D’ALDAIA

Exposició de motius:

El dret a l'habitatge és un dret fonamental de les persones i es troba recollit en l'article 47 de la Constitució Espanyola, en l'article 25 de la Declaració Universal dels Drets Humans i a l'article 11 del Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals.

A conseqüència de la situació de crisi econòmica i l'augment de l'atur, moltes famílies, han arribat a una situació límit que no els permet cobrir les seues necessitats més bàsiques, com ara mantenir la vivenda i acaben sent víctimes de les execucions hipotecàries. Segons dades del Consell General del Poder Judicial, només entre 2007 i 2010 a l'estat espanyol s'hauran realitzat prop de 300.000 execucions hipotecàries -les previsions diuen que entre el 2011 i 2012 es podria arribar a la xifra en 500.000- i les dades de morositat, amb dades de juiliol d’enguany, superen àmpliament el 6% -circumstància que no es donava des de fa més de setze anys. .

Així, a part de la pèrdua de la casa, moltes persones també veuen com les entitats bancàries els demanden la quantitat prestada, iniciant-se així el procés d'execució hipotecària fins la subhasta de l'immoble. Arribat en aquest punt, si aquesta queda deserta -cosa que succeeix en el 90% dels casos-, l'entitat bancària s'adjudica d’ofici l'habitatge pel 60% del valor de taxació i segueix reclamant als antics propietaris el pagament del deute que resta per pagar, a més dels interessos i les costes judicials del procés judicial, mitjançant l'embargament de nòmines, comptes, etc., així com, en darrera instància, l'embargament als avaladors. A part de perdre la llar, per tant, milers de famílies s'enfronten a una condemna financera de per vida que els espenta a l'exclusió social i l'economia submergida.

La legislació espanyola que permet que les entitats financeres s'adjudiquen vivendes pel 60% del valor de la taxació no només és injusta, sinó que no es dóna a les legislacions d'altres països. En un estat social i democràtic de dret és inadmissible que totes les conseqüències de la crisi hagen de recaure sobre la part més vulnerable del contracte hipotecari, mentre que les entitats financeres, en bona mesura responsables de la crisi, reben ajudes milionàries de diners públics sense assumir-ne cap responsabilitat, alhora que continuen generant importants beneficis anuals.

Malgrat tractar-se d'una normativa de competència estatal, les dramàtiques conseqüències es reflecteixen en l'àmbit municipal, atès que és als ajuntaments on s'adrecen les persones afectades en busca d'ajuda. L'administració local, resulta doblement perjudicada: per una banda, es vulneren els drets fonamentals dels seus ciutadans i ciutadanes i, per l'altra, reben totes les peticions d'ajuda de les famílies empobrides en un context de plena crisi, quan els recursos són encara més escassos.

És voluntat d'aquest Ajuntament emprendre totes aquelles accions adreçades a garantir el dret fonamental a una vivenda digna i a evitar les greus conseqüències socials provocades per les execucions hipotecàries.

Per tot l'exposat es PROPOSA:

PRIMER. Sol•licitar al govern de l'Estat Espanyol que inicie els tràmits necessaris per a modificar la regulació hipotecària per tal d'incorporar la figura de la dació total en pagament, de manera que en els casos de residència habitual, si el banc executa la hipoteca i es queda amb l'habitatge, la totalitat del deute (principal, més interessos i costes judicials) quede liquidada, tal i com succeeix a altres països de la Unió Europea i als Estats Units.

SEGON. Instar el govern de l'Estat a aplicar mesures per paralitzar els desallotjaments en els casos de persones en situació d'insolvència sobrevinguda i involuntària, mentre es tramita la modificació de la regulació hipotecària referida.

TERCER. Instar a les entitats bancàries, especialment a aquelles amb què el nostre Ajuntament treballa, a través de les seues sucursals locals o comarcals, a facilitar per a les persones que desitgen conservar la casa, la modificació dels actuals prèstecs hipotecaris per  prèstecs on, durant un temps determinat i flexible, en funció de la situació econòmica de les persones afectades, paguen únicament interessos a un tipus d’interés que mai no siga superior a l’euribor, que açò no comporte en cap cas l’augment del diferencial aplicat al tipus de referència per a la resta d’anys, i que aquesta modificació no supose per a les persones afectades cap tipus de comissió bancària o qualsevol altre tipus de despesa (notaria, registre, hisenda o gestoria).

QUART. Estudiar possibles mesures a nivell municipal que eviten el desallotjament per motius econòmics i en els casos que no siga possible, vetlar pel reallotjament digne de les famílies afectades.

CINQUÈ. Traslladar aquests acords al Consell de Ministres, al Ministeri d'Economia, al Ministeri de Justícia, als grups parlamentaris del Congrés de Diputats i a les Corts Valencianes.

                                                                       Aldaia, 18 de juliol de 2011

                                                                       Signat: Joan Carles Andrés Raga

                                                                       Portaveu Grup Municipal Bloc-Verds

SRA. ALCALDESSA D’ALDAIA