A Aldaia i a El Mundo, de mentides, no en falten

En diari El Mundo, en la seua edició del 18 de febrer de 2012, titulava en la seua portada “Aldaia pagaba hasta el carné de coche y guarderia a sus funcionarios” , a més de dedicar-li  el tema d’una secció d’opinió (Impresiones): “Los excesos de Aldaia y la asfixia municipal”; per a , finalment,  desenvolupar la notícia en la pàgina 3, amb l’epígraf de “Tema del Día”, amb aportació documental afegida (dues factures corresponents a funcionaris locals, tot ocultant-ne la identitat) com a prova dels excessos que es denunciaven.  “Aldaia pagaba a los funcionarios la guarderia, el carné de coche y la universidad de los hijos” n’era el titular.  A més a més, i com a col·lofó, l’alcaldessa assegurava, a peu de pàgina, que el deute de l’Ajuntament ascendia a 25 milions d’euros. Una perla del periodisme d’investigació, com veurem.

La protecció social és una pràctica generalitzada en totes les administracions públiques –local, autonòmica o estatal-, siguen del color polític que siguen, i no és exclusiva del sector públic. Hi ha un bon nombre d’empreses i sectors que miren d’incentivar els seus treballadors i treballadores amb ajudes, retribucions especials  –en metàl·lic o en espècies- o mitjançant  beneficis particulars com ara economats  o participacions en l’empresa, per exemple.

No hem d’oblidar que, en el nostre cas, estem parlant de funcionaris o treballadors de l’Administració local que, en la majoria dels casos, ha hagut de superar unes dures proves selectives (amb anys de preparació), amb sous més aviat discrets, sense dret a hores extraordinàries, amb possibilitats pràcticament nul·les de promoció professional interna, amb un marcatge polític continu i a la fiscalització -de vegades- inquisitorial de la ciutadania, en particular, i de l’opinió pública, en general. A canvi, un lloc de treball fix i, en principi, estable.

En aquest context, fruit de la Negociació col·lectiva sobre com distribuir el 5% de la massa salarial bruta amb la Corporació municipal, Aldaia té un Pacte de Protecció Social 2004-2007 per als seus funcionaris i personal laboral fix, prorrogat i actualitzat per al 2007-2011, que abraça, d’una banda, els conceptes de Formació i assegurances dels treballadors i les treballadores i, de l’altra, les Millores i l’Acció Social, que inclouen la família directa,  és a dir, parella i fills.

Per ser més exactes, però no del tot exhaustius, direm que les Millores Socials contemplen: ajudes a l’estudi, com ara, la matrícula en un centre oficial (fins a un màxim de 325,52 euros a l’any),  l’escolarització infantil (52,08 euros/mes), els tractaments dentals (75% del total del tractament dental per persona i any fins a un màxim de 649 euros), els tractaments visuals (també en un 75% per persona i any, fins a un màxim de 162,50 euros), o la renovació de permís de conduir (fins a un màxim de 54,16 euros), només per als treballadors municipals als quals se’ls exigeix per raó del lloc de treball que ocupen, és a dir, policia motoritzada o treballadors/conductors de la brigada d’obres.

Per tant, aquesta ajuda no es dóna a discreció, ni en les quantitats que afirma el diari El Mundo, ni s’abonaven les operacions que no estigueren contemplades específicament en la relació de Millores Socials o que foren cobertes per la Seguretat Social.

“Facturas de 1.600 euros por una matrícula ordinària en una universidad a distancia, de 800 euros por un tratamiento odontológico o 500 por unas gafas. Hasta ahora, todos estos recibos eran pagados sin rechistar por el Ayuntamiento de Aldaia que, sólo en 2011, asumió el desembolso de 195.362 euros para pagar esos  privilegios sociales para sus trabajadores municipales”.

“El consistorio pagaba todo tipo de facturas como operaciones, ortodoncias, consultes privades, gafas y monturas y la renovación de los permisos de conduir tanto para el A de motocicletas como el B para Automóviles. Asimismo, se abonaban con dinero  municipal matrículas en centros oficiales de educación, universidades públicas y privades e incluso la mensualidad de las guarderías.”

Com veiem, s’hi observa una manipulació tendenciosa de conceptes i quantitats que només busca el descrèdit públic dels treballadors i treballadores municipals, que malgrat la indecorosa forma amb què l’alcaldia, via Resolució, decidí unilateralment suprimir les millores socials de què, legítimament, gaudien, acataren la decisió.

I no oblidem que sobre les esquenes del funcionariat local ja havien recaigut prèviament congelacions salarials i, des de l’any passat, una reducció del 5% de la nòmina. De manera que allò que els polítics deien estalviar-se en els pressupostos en despesa de personal, no era més que deixar de pagar una part del sou als seus treballadors. Estaviar, al nostre entendre, és tota una altra cosa.

Per anar acabant, no deixa d’inquietar-nos que els periodistes que signen el reportatge se sorprenguen perquè les millores socials estiguen recollides en un formulari oficial (no en conec cap, de cap Administració, que no les tinga així) i que els beneficis incloguen fills i cònjuge. Els anime a passar per MUFACE (Mutualitats de Funcionaris de l’Estat, passeig de l’Albereda, vora la Piscina València) i que en demanen un grapadet –ni que siga per tindre’n una mostra legal i no haver de fer servir filtracions interessades i mancades del sigil i la discreció obligats per llei en les Administracions públiques:

 “En el Ayuntamiento de Aldaia existían unos formularios que los trabajadores municipales podían rellenar para cobrar por una gran variedad de casillas para marcar (...) . En más de una ocasión hubo varios recibos por lentillas por valor de 300 euros. Estos gestos eran asumidos por el consistorio.” “Y es que llama la atención que los beneficiós de estos Servicios no eran sólo los trabajadores municipales sinó también sus cónyuges y sus hijos.

En fi:

“Carmen Jávega considera que no tiene porqué assumir cuando al resto de ciudadanos les toca sacar de su propio bolsillo el dinero para costearse este tipo de servcios. “

 Hem de deduir, doncs, que, des de la Diputació, animarà tots els municipis del PP a eliminar les Millores Socials? Haurà fet tard, em tem, perquè ja hi ha molts pobles i ciutats governats pel PP que no les han tocades en els pressupostos (Torrent, Xirivella, etc.) i, si ho han fet (Paiporta, Albalat dels Sorells, etc.), ha estat prèvia negociació i consulta als sindicats i treballadors.

“Por eso, ha decidido eliminar de un plumazo estos privilegios sociales que, contados factura a factura, supusieron al Ayuntamiento, un coste de 195.362 euros el año pasado.”

Cost, d’altra banda, contemplat en els pressupostos del 2011

I, finalment,

 “(...) las cuentas públicas arrojaban una deuda de 25 millones de euros. Una cifra muy elevada que su equipo teme que vaya a más”.

De les afirmacions sobre el deute municipal declarat per la senyora alcaldessa donarem tots els detalls més endavant.  No es pot intoxicar l’opinió pública amb dades que no es corresponen –ni de lluny- amb la realitat.

Nosaltres, sí que pensem que els treballadors i treballadores d’Aldaia són un dels actius més importants que té el municipi. Llançar sobre ells dubtes i falsedats és profundament injust –i , políticament, poc intel·ligent, val a dir.

EN EDUCACIÓ, QUI CALLA, ATORGA

Contra les retallades en educació, els AMPA dels centres escolars  d'Aldaia -IES i Centres de Primària-, han convocat una manifestació conjunta per al  proper divendres dia 24 a les 17:30, des del Parc de l'Amistat del Barri del Crist, tot arribant des del carrer Miguel Hernández al Carrer Major -en la redona anterior al pou de l'aigua,- a les 18:00 hores, i, des d'ací, s'iniciarà un itinerari urbà que acabarà en l'Ajuntament.

La nostra posició política és -com no podia ser d'altra manera- la del suport incondicional a aquesta iniciativa sorgida de la comunitat educativa aldaiera. No sols per una mera qüestió ideològica, en allò que toca a la defensa de l'ensenyament públic valencià, sinó també per una íntima convicció personal. Pensem que, en aquesta pugna per la dignitat del sistema eduactiu, l'actitud de tots els actors socials (professionals de l'ensenyament , pares, mares, alumnat, etc.) no ha de ser la de l'acceptació fatalista i acrítica dels esdeveniments que ens cauen a sobre, sinó la de la manifestació pública i ben visible del descontent que han generat les mesures de retall pressupostari en l'àmbit educatiu que tothom coneix.

I així, davant aquesta paràlisi còmplice que tenalla els qui només reneguen en la intimitat o en rogles de parc, únicament cap la participació més entusiasta i activa. Perquè, no ho oblideu, el que hui està dirimint-se als centres escolars, a les institucions o als carrers de les nostres ciutats -fins i tot, desafortunadament, de manera violenta-, no és altra cosa que el futur dels nostres fills i filles -que, en el fons, és el nostre futur també.

Per això, cal manifestar-se amb determinació i tranquil·litat. I sense excuses, val a dir, perquè molt sovint la raó de l'atonia i la passivitat dels col·lectius implicats (pares i mares, professorat, partits polítics, sindicats etc.) no és més que pura i simple peresa, ganes que la faena la faça un altre. Volem millores però no fem res perquè es produisquen; desitgem canvis, però que els treballen els altres...

En fi, estem convençuts que qui no pot pedre dues hores pel futur del seu fill, del seu germà o de la societat en general, no mereix el respecte ni el reconeixement d'una societat democràtica, sana i esperançada. I, malgrat el context derrotista general, nosaltres volem ser decididament optimistes i confiar en el poder infal·lible de la il·lusió, del compromís i del treball per un futur que tot just ara comencem a escriure.

No ho oblideu: en qüestions d'educació, qui calla, atorga. 

UNA BARBARITAT MÉS

El Grup Municipal Bloc-Verds d'Aldaia, Coalició Municipal Compromís, vol manifestar la seua més enèrgica repulsa pel tancament d'Aldaia Ràdio i el despatxament dels quatre professionals que hi treballaven. Estem convençuts que aquesta mesura dràstica no respon a criteris econòmics -com queda ben palés en la nota de premsa publicada ahir pel nostre regidor, Carles Andrés-, sinó a raons clarament polítiques i a una voluntat clara de callar la dissidència i la pluralitat informativa. Ens solidaritzem, doncs, amb els professionals de la ràdio que han estat despatxats i amb tota l'audiència, que s'ha quedat sense un servei públic cabdal en un marc democràtic, modern i participatiu.

En el sentit descrit, lamentem profundament també l'arbitrarietat d'aquest tancament laboral i  condemem, igualment, l'atemptat al dret fonamental dels veïns i veInes d'Aldaia de ser informats per les seues institucions, tot destacant que, amb aquesta acció radical es trenca, de sobte i injustificadament, al nostre entendre, una brillant trajectòria de més de deu anys d'informació i de participació ciutadana.

Finalment, cal dir que la nostra coalició recolzarà, en solitari o conjuntament amb les altres forces polítiques de l'oposició, qualsevol iniciativa local que denuncie aquest abús i que treballe per restablir la normalitat tot just alterada per una decisió política incomprensible i desproporcionada.

AJUNTAMENT D’ALDAIA: DEL MALESTAR A LA INDIGNACIÓ

Per Carles Andrés, regidor Bloc-Verds d’Aldaia

Em demanen alguns militants i simpatitzants que explique la posició de la nostra coalició municipal sobre els pressupostos, en general, i sobre la Relació de Llocs de Treball, és a dir, sobre  la plantilla municipal per a enguany, atés que s’ha generat un enrenou considerable al voltant d’aquests controvertits temes. Miraré de fer-ho amb la major claredat possible.

Quant al pressupost, només em consta que, segons fonts perfectament informades,  estarà al voltant dels 22 milions d’euros (23.328.658 euros, el 2011; i 26.446.694 euros, el 2010), és a dir, un 6,5% menys que el curs comptable anterior. Per tant, el discurs alarmista de la caiguda brutal d’ingressos no se sosté quan, de bon començament, el pressupost contempla, per defecte, el principi de precaució, ço és, és realista i ajustat a previsions verificables pels organismes municipals de recaptació.

És més, caldria afegir-hi, a diferència dels pressupostos anteriors, que enguany s’incrementaran significativament els ingressos per IBI –per la pujada prevista pel Decret/Llei de 30 de desembre de 2011 d’un 4%-, així com l’augment que preveu  la normativa actual de finançament local –si finalment s’aplica.

D’altra banda, el nivell d’endeutament –entre 17 i 19 milions a finals del 2011 (24 milions segons fonts de l’alcaldia) està ben lluny del que posseeixen localitats de grandària  i població semblants. Alaquàs, per exemple, amb un pressupost de 19.729.945,40 euros per al 2012, declarà fa unes setmanes tindre un deute superior als 35 milions d’euros; Xirivella, seguint amb la comparació, en devia 32 al novembre del 2011, etc.

En definitiva, pel que fa al pressupost del 2012, aquest es mourà previsiblement dins d’uns marges de lleuger descens d’ingressos però amb la capacitat real d’afrontar sense dificultats els deutes acumulats d’exercicis anteriors. Situació econòmica sostenible, per tant.  Fins i tot, cal dir-ho, encara podria afrontar  un endeutament moderat a fi d’engegar polítiques actives d’ocupació i d’estímul a l’economia local, perquè la situació comptable de les arques municipals i la llei ho permeten.

Pel que respecta a la plantilla municipal, donarem algunes dades il·lustratives. Per començar, i en la línia adés apuntada, vegem que Alaquàs, com hem dit, compta a l’hora d’ara amb 199 efectius en plantilla (entre personal funcionari, laboral fix i eventuals de confiança), malgrat tindre, com hem dit, un pressupost de 19.729.945,40 euros, del qual 7.492.980,01 està dedicat al Capítol 1, despeses de personal (quasi un 38% del total pressupostat); Manises, amb un pressupost de 23.120.093 d’euros per a l’any 2011, gasta en personal  12.657.681,33 d’euros, és a dir, quasi el 55% del seu pressupost; Xirivella, per la seua part, té al voltant de 250 funcionaris i un grup reduït de contractats laborals. No ho faré més llarg.

Aldaia, per la seua banda, és el municipi de l’Horta Sud que més ha crescut i compta ja amb 30.645 veïns i veïnes (Alaquàs, amb 30.235, Xirivella, amb 30.405; i Quart de Poblet , amb 25.449 habitants, per exemple) i una plantilla de treballadors de 141 funcionaris, 43 laborals fixos i 2 eventuals de confiança, o sigma, amb 184 efectius. Per tant, en relació amb la població, el pressupost i l’endeutament, ben bé podem dir que és el municipi proporcionalment amb menor plantilla dels que li són equiparables, i que, atenent a la seua capacitat de sostenibilitat financera i a la vista de les dades mostrades, major marge de creixement té.

Per tant, les previsions d’amortització de places i els despatxaments consegüents d’actuals treballadors i treballadores municipals no estan econòmicament justificats. Més que més, quan l’eliminació unilateral, per part de la Junta de Govern, de les Millores Socials a la plantilla (amb excepcions insolidàries i arbitràries) ja representa, d’entrada i en contrast amb la quantitat pressupostada per a 2011, un estalvi de 218.345, 98 euros. Xifra a la qual s’hauria de sumar les quantitats que deixen d’abonar-se als treballadors/res municipals per l’anul·lació, també unilateral, de les Millores d’ocupació, que representen, a més, un percentatge no gens desdenyable pel que suposa de descens en els complements salarials d’una part de la plantilla. Endemés, no oblidem que, si la coherència impera, la senyora alcaldessa hauria d’alliberar el seu sou per no sumar-lo al que cobrarà en la Diputació, quaranta mil euros llargs, per tant, que poden fer la seua faena, dic jo.

D’altre banda, i circumstància que fa més feridora la proposta, no s’entén com l’actual Govern municipal persevera en la creació de noves places - especialment, la d’Oficial Major, obsedit sospitosament per la direcció del Departament d’Urbanisme-  que, tot plegat, representarà una despesa de més de 150.000 euros i que seran places, a més, que  estaran sempre sota sospita pel probable incompliment del Decret Llei sobre contenció en la despesa pública –quan, a més, se suspèn en la proposta presentada un procés de promoció interna engegat durant l’any 2011 i ara és anul·lat emparant-se, precisament, en una marc normatiu que amb tota probabilitat acabaran incomplint si continuen amb l’enrònia apuntada.

Per anar acabant, diré que, segons em consta, la redistribució de la plantilla que es pretén fer no sembla que responga als principis bàsics de racionalitat, economia i eficiència, ja que, sense anar més lluny, el registre d’entrada, que  rep, per escrit, una mitjana de més de 300 entrades al dia (a més de les desenes de  consultes verbals que ha d’atendre igualment) haurà de continuar prestant el mateix servei amb dos efectius menys.

Situació, en conseqüència, que repercutirà, com en altres àrees i departaments municipals, negativament en el servei públic que hom presta a la ciutadania, des de la sobrecàrrega de treball que això implica i des de la desmoralització de no sentir-se valorat laboralment pels seus responsables polítics directes.

Siga com siga, veig que s’ha posat en marxa una estratègia política, al meu entendre, errònia i poc intel·ligent, perquè la Relació de Llocs de Treball és una proposta mal plantejada, mal argumentada, sense el consens dels sindicats i i dels treballadors/es, sospitosament política i revengista, confusionària, innecessària, injusta, humiliant i d’una inutilitat palmària.

I davant d’aquest panorama lamentable per al interès general del poble d’Aldaia, l’alcaldia es mostra incapaç –una vegada més- d’afrontar el problema i buscar-ne solucions, en una paraula, fer ‘política’, i no posats a la premsa que no fan bullir l’olla dels veïns i les veïnes del poble.

En fi, no veig un projecte encoratjador que il·lusione la població. No veig un lideratge que marque la pauta i que genere confiança. Només veig desorientació, improvisació i rancor. I em dol perquè, tot i la distància ideològica, dins del govern municipal hi ha persones que aprecie i que estic cert que tenen trellat, però, en el cas que he descrit, no n’han posat gens. Al ramat, no deu ser que en aquest naufragi , com allà a Itàlia, el capità ens ha abandonat a la nostra sort? Que no hi haurà ningú que, des de la legitimitat que atorga les urnes, vullga agafar-ne el timó? L’oposició li faria costat, perquè, en els moments de perill extrem, el que realment importa és salvar la nau.

CONTRA LA DEMAGÒGIA, MOBILITZACIÓ GENERAL

O no, veritat? Sí, vos ho diem a vosaltres, als milers de funcionaris que mai no heu menejat un dit per defensar els interessos generals del col·lectiu, però que sí que vos heu beneficiat dels èxits aconseguits per les mobilitzacions que han fet altres i que vosaltres no heu  secundat. Sí, us dic a vosaltres, als qui només llegiu la premsa si la teniu al treball pagada per l'Administració. A vosaltres que ara infleu les venes bramant perquè vos han tocat la paga però que durant anys heu estat callats -en un silenci còmplice- quan milers de treballadors i treballadores públics eixien al carrer per denunciar la injustícia, l'arbitrarietat o, darrerament, la corrupció dels nostres governants. Ara, veient-vos tan emprenyats, ens vénen ganes de no fer res, de recrear-nos en la visió de la vostre ràbia i, ai las!, de la vostra impotència -que, malauradament, també és la nostra.

Tanmateix, nosaltres som d'altra pasta. Ens creiem el servei públic i el paper cabdal que fa en l'arquitectura bàsica d'un sistema democràtic just, eficaç i modern. Per això, a pesar dels milers de catatònics, aprofitats i reaccionaris que hivernen en els nostre claustres, sacrificarem les nostres energies i els nostres diners -una vegada més- per continuar lluitant, malgrat que la victòria nostra també vos afavorisca, Així som, nosaltres, de generosos i, vosaltres, de miserables.