Estudi emissions antenes

Levante. 17-12-13

INFORME SOBRE LA CONTAMINACIÓ ELECTROMAGNÈTICA A ALDAIA (III) DARRER LLIURAMENT

Quarta. Quant als informes científics que miren d’avalar el caràcter no nociu –inofensiu, per tant- dels camps electromagnètics derivats de la telefonia mòbil o sense fil, així com de les seues aplicacions derivades, cal posar en quarantena la tria proposada per la SATI, en atenció a motius diversos: cronologia i estadístiques.

Els estudis científics vénen des de fa anys mostrant els efectes biològics nocius de la contaminació electromagnètica (CEM), fins i tot a nivells milers de vegades per davall dels límits d’exposició legals, com ja apuntaven els informes de l’SCNIHR, de la Health Protection Agency o la Declaración de Alcalá (2002):

 “como hemos puesto de manifiesto en este documento existen suficientes indicios

para concluir que existen otros efectos de carácter no térmico, con efectos significativos sobre la salud y que no son suficientemente conocidos”.

Siga com siga i tot tractant de ser rigorosos, hem de dir que el llistat d’estudis epidemiològics de l’OMS i del PUBMED (base de dades de tots els estudis científics a nivell mundial) sobre estacions base de telefonia mòbil, tant negatius com positius, a 15 de setembre de 2006, evidenciava que el 80% dels estudis publicats i revisats seriosament demostraven els seus efectes negatius (síndrome microones, increment del risc de patir càncer, absència de factors psicològics, etc.); el 20% restant resultaven negatius en el seu efecte sobre la salut.

I per actualitzar la nostra visió, reproduïm ara els estudis i experimentacions realitzats durant el darrer mes –del 5 de novembre al 5 de desembre- i recollits en la Base de dades del CEM de l’OMS, on es recullen tots els estudis vinculats a la contaminació electromagnètica: el 75% consideren que sí que hi ha riscos i el 25% restant els minimitza o no els veu.

Vostés diran.

05.12.13: Occupational exposure to extremely low-frequency magnetic fields and neurodegenerative disease: a meta-analysis.

Vergara X, Kheifets L, Greenland S, Oksuzyan S, Cho YS, Mezei G (2013), J Occup Environ Med 55 (2): 135 - 146

05.12.13: Investigation of the Effects of 2.1 GHz Microwave Radiation on Mitochondrial Membrane Potential (DeltaPsi ), Apoptotic Activity and Cell Viability in Human Breast Fibroblast Cells.

Esmekaya MA, Seyhan N, Kayhan H, Tuysuz MZ, Kursun AC, Yagci M (2013), Cell Biochem Biophys: in press

03.12.13: Effect of 3G Cell Phone Exposure with Computer Controlled 2-D Stepper Motor on Non-thermal Activation of the hsp27/p38MAPK Stress Pathway in Rat Brain.

Kesari KK, Meena R, Nirala J, Kumar J, Verma HN (2013), Cell Biochem Biophys: in press

28.11.13: Effects of exposure to electromagnetic field radiation (EMFR) generated by activated mobile phones on fasting blood glucose.

Meo SA, Al Rubeaan K (2013), Int J Occup Med Environ Health 26 (2): 235 - 241

28.11.13: Psychological effects of chronic exposure to 50 Hz magnetic fields in humans living near extra-high-voltage transmission lines.

Beale IL, Pearce NE, Conroy DM, Henning MA, Murrell KA (1997), Bioelectromagnetics 18 (8): 584 - 594

26.11.13: Neuroprotective Effect of Ginseng against Alteration of Calcium Binding Proteins Immunoreactivity in the Mice Hippocampus after Radiofrequency Exposure.

Maskey D, Lee JK, Kim HR, Kim HG (2013), Biomed Res Int 2013: 812641

25.11.13: Effect of low level microwave radiation exposure on cognitive function and oxidative stress in rats.

Deshmukh PS, Banerjee BD, Abegaonkar MP, Megha K, Ahmed RS, Tripathi AK, Mediratta PK (2013), Indian J Biochem Biophys 50 (2): 114 - 119

25.11.13: Microwave radiation induced oxidative stress, cognitive impairment and inflammation in brain of Fischer rats.

Megha K, Deshmukh PS, Banerjee BD, Tripathi AK, Abegaonkar MP (2012), Indian J Exp Biol 50 (12): 889 - 896

22.11.13: Mobile phone radiation during pubertal development has no effect on testicular histology in rats.

Tumkaya L, Kalkan Y, Bas O, Yilmaz A (2013), Toxicol Ind Health: in press

21.11.13: The Preventive Effect of Lotus Seedpod Procyanidins on Cognitive Impairment and Oxidative Damage Induced by Extremely Low Frequency Electromagnetic Field Exposure.

Duan Y, Wang Z, Zhang H, He Y, Lu R, Zhang R, Sun G, Sun X (2013), Food Funct 4 (8): 1252 - 1262

21.11.13: The Preventive Effect of Lotus Seedpod Procyanidins on Cognitive Impairment and Oxidative Damage Induced by Extremely Low Frequency Electromagnetic Field Exposure.

Duan Y, Wang Z, Zhang H, He Y, Lu R, Zhang R, Sun G, Sun X (2013), Food Funct 4 (8): 1252 - 1262

20.11.13: Replication of heart rate variability provocation study with 2.4-GHz cordless phone confirms original findings.

Havas M, Marrongelle J (2013), Electromagn Biol Med 32 (2): 253 - 266

19.11.13: Extremely low-frequency magnetic exposure appears to have no effect on pathogenesis of Alzheimer's disease in aluminum-overloaded rat.

Zhang C, Li Y, Wang C, Lv R, Song T (2013), PLoS One 8 (8): e71087-1 - e71087-8

14.11.13: ELF magnetic fields do not affect cell survival and DNA damage induced by ultraviolet B.

Mizuno K, Narita E, Yamada M, Shinohara N, Miyakoshi J (2013), Bioelectromagnetics: in press

14.11.13: Extremely low-frequency electromagnetic fields induce neural differentiation in bone marrow derived mesenchymal stem cells.

Kim HJ, Jung J, Park JH, Kim JH, Ko KN, Kim CW (2013), Exp Biol Med (Maywood) 238 (8): 923 - 931

14.11.13: The effect of prenatal exposure to 900-megahertz electromagnetic field on the, 21-old-day rat testicle.

Hanci H, Odaci E, Kaya H, Aliyazicioglu Y, Turan I, Demir S, Colakoglu S (2013), Reprod Toxicol 42: 203 - 209

13.11.13: The effect of pulsed electromagnetic radiation from mobile phone on the levels of monoamine neurotransmitters in four different areas of rat brain.

Aboul Ezz HS, Khadrawy YA, Ahmed NA, Radwan NM, El Bakry MM (2013), Eur Rev Med Pharmacol Sci 17 (13): 1782 - 1788

11.11.13: Lipid utilization in radish seedlings as affected by weak horizontal extremely low frequency magnetic field.

Novitskii YI, Novitskaya GV, Serdyukov YA (2013), Bioelectromagnetics:

INFORME SOBRE LA CONTAMINACIÓ ELECTROMAGNÈTICA A ALDAIA (II)

Cal dir, en puritat, que les mesures obtingudes estan per davall de la normativa aplicable, el Reial Decret 1066/2001, que estableix, com las majoria de països europeus, un màxim de 450 microvats/cm2 a 900 MHz (emperò, a Itàlia i Luxemburg, el límit és de 2,4 microvats/cm2; i a Suïssa, de 4,2 microvats/cm2). I tot açò, sense que exisitiren en aquell moment les tecnologies més innovadores de darrera generació (3G i 4G), probablement molt més contaminants que les contemplades en la legislació referida.

En qualsevol cas, caldrà demanar-se per què els límits estan tan allunyats de les recomanacions de Salzburg, com més avall anotem; per què hi ha tanta diferència entre països; i, per què, al nostre entendre, l’organisme assessor dels municipis espanyols (el SATI) fa servir una literatura científica interessada, com mirarem de demostrar més avall.

D’entrada, ja hem dit que els resultats obtinguts estan molt per davall de la normativa (450 microvats/cm2) però també molt per damunt de la recomanació de la Conferència de Salzburg (0,1 microvats/cm2), d’altra banda, menystinguda pel SATI (organisme tècnic assessor de la Federación Española de Municipios y Provincias) -per no ser vinculants ni majoritàries les seues recomanacions, assegura.

Tanmateix, els nostres resultats també estan, a més, molt per sobre de la mitjana de nivells d’exposició radioelèctrica en l’Estat espanyol, que segons les darreres dades ministerials publicades i recollides en els informes del SATI –les del 2010- és de 0’462 microvats/cm2, com ja hem assenyalat en l’article anterior.

El SATI,  (Servicio de Asesoramiento Técnico e Información) és l’organisme que proposa des de fa un temps, un Codi de Bones Pràctiques i un Model d’Ordenança Municipal Reguladora de la Insatal·lació i Funcionament d’Infrastructures Radiolèctriques, que ve a ser, aquest darrer, el que l’Ajuntament d’Aldaia vol posar en marxa.

No tindríem res per oposar a la qüestió si no tinguérem el dubte raonable que hi ha interessos ocults en l’informe que aquest organisme fa a mans de les administracions locals perquè accepten el seu model d’Ordenança i el seu Codi de Bones Pràctiques, auspiciat, tot s'ha de dir, des de les associacions pròximes a les operadores de telefonia mòbil.

Primer. Per començar, apuntem que, segons ella mateixa reconeix, l’assessoria en matèria tècnica la rep de REDTEL, és a dir, de l’Asociación Española de Operadores de Telecomunicaciones. O siga, que els qui han de ser controlats són els qui marquen les pautes del control que l’administració haurà d’exercir sobre ells.

Segon. Respecte de la Resolució del Parlament Europeu de 2 d’abril de 2009 sobre els camps electromagnètics i la salut, l’informe del SATI que fan servir els Ajuntaments, mira de minusvalorar-la perquè no té validesa jurídica, sols política. El que no diu el SATI és que aquesta resolució fou aprovada amb 599 vots a favor, 22 en contra i 8 abstencions. I que l’aplicació normatiu del principi de precaució que se’n desprèn s’hauria de tenir molt en compte a l’hora de legislar.

Tercera. En tota la vasta literatura jurídica que presenta en el seu informe, el SATI oblida, al nostre entendre, deliberadament, és a dir, directament, no cita, la Directiva europea més recent i la que més clarament qüestiona les anteriors, que sí esmenta: la Resolució 1815, de 27 de maig de 2011, que versa sobre els perills potencials dels camps electromagnètics i els seus efectes en el medi ambient.  Val a dir que aquesta resolució és molt crítica amb els estats membres i lamenta que s’haja volgut minimitzar els riscos sanitaris i mediambientals coneguts o emergents i critica els “retards pràcticament sistemàtics en l’aprovació i aplicació de mesures preventives eficaces”. I alerta els estats, com en el cas que ens ocupa, i els diu que “la qüestió de la independència i la credibilitat dels experts científics és crucial per a aconseguir una valoració equilibrada i transparent dels possibles efectes negatius per al medi ambient i la salut humana”.

En la mateixa línia, en l’apartat de mesures que proposa als estats membres, insisteix fermament en la protecció als menors, als adolescents i al jovent a fi de reduir-los l’exposició als camps electromagnètics “ja que, segons que sembla, corren el risc més gran de tumors al cap”. (i reproduïm les paraules textuals)

Hom fa, per tant, recomanacions específiques i concretes per a la protecció dels xiquets i les xiquetes a l’escola com ara donar preferència a les connexions a Internet per cable i regular estrictament l’ús de telèfons mòbils per part de la xicalla en el recinte escolar.

D’alguna manera, recull l’anunci de l’IARC (Centre Internacional d’Investigació sobre el Càncer), organisme especialitzat dins l’OMS (Organització Mundial de la Salut), que diu que els mòbils han estat classificats com a “possiblement cancerígens per a l’home”.

I el que acabem de dir està en la línia del Tribunal Suprem espanyol que a través d’una sentència de març del 2012 anul•la la modificació del Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU) de Valladolid que permetia antenes en edificis de vivendes.

“debido a los riesgos que para la salud humana entraña la instalación de infraestructuras para servicios de telecomunicación, y por consiguiente, la determinación de la existencia o no de efectos significativos en el medio ambiente que pueda acarrear la modificación puntual del Plan General de Ordenación Urbana, incumbe al órgano ambiental, quien habrá de consultar previamente a las Administraciones Públicas afectadas…”.

 (continuarà)

INFORME SOBRE LA CONTAMINACIÓ ELECTROMAGNÈTICA A ALDAIA (I)

El Grup Municipal Bloc-Verds d’Aldaia, davant el temor per a la salut pública manifestat de manera reiterada per representant veïnals i particulars d’alguns barris del municipi d’Aldaia per la presència d’antenes de telefonia mòbil, encomanà el passat mes de novembre al Departament de Física Aplicada i Electromagnetisme de la Universitat de València, concretament al catedràtic senyor Enric Navarro, un estudi sobre contaminació electromagnètica en dos dels punts de la localitat que hi semblaven més vulnerables.

D’aquesta manera, volia comprovar amb dades reals i fiables si l’alarma social existent en una part significativa de la ciutadania presentava arguments de pes. A més, volíem conéixer la situació real de cara a la imminent aprovació per part de l’Ajuntament d’Aldaia –governat pel PP- d’una nova Ordenança Municipal Reguladora d’Instal·lacions de Telecomunicacions (la que proposa la FEMP -Federación Española de Municipios y Provincias-, a instàncies del SATI –Servicio de Asesoramiento Técnico e Información)

Així, el passat dimarts 5 de novembre es realitzaren les mesures de la radiació d’alta freqüència (HF) i de Microones (MW) en 2 zones d’Aldaia (carrer Tedodor Llorente i carrer Meliton Comes) en la franja horària de 10:40 hores a 14:00 hores.

1. La primera mesura s’efectuà des de la planta 5a de l’Ajuntament i l’Estació Base analitzada fou la ubicada sobre l’edifici de Telefònica, al carrer Teodor Llorente, que dista 134 metres del punt d’observació. Cal apuntar, a més, que, a poc més de 25 metres, al mateix carrer, es troba una altra Estació Base, no analitzada, i aquesta gran antena és molt pròxima al parc infantil de la Plaça Europa, al Mercat Municipal i al col·legi Platero y yo.

La densitat de potència mesurada dins l’Ajuntament d’Aldaia era de 14,698 microvats/cm2 (la mitjana de nivells d’exposició radioelèctrica en l’Estat espanyol l’any 2010 era de 0,462 microvats/cm2): aproximadament 32 vegades més que la mitjana espanyola –a 134 metres de l’Estació Base, com hem dit.

2. La segona Estació base analitzada (des del terrat del carrer Sant Ferran, núm. 1, i que dista 125 metres del punt observat) fou l’antena localitzada al carrer Meliton Comes, núm. 5, pròxima a un parc infantil i al col·legi Martínez Torres

 La densitat de potència resultant, des del terrat del carrer Sant Ferran núm. 1, era de 2,516 microvats/cm2, 5,44 vegades més que la mitjana –a 125 metres de l’antena mesurada.

S’ha de dir que les mesures són indicatives dels trànsit existent en una jornada laboral en la franja horària de les 10:40 a les 14:00 hores. Cal apuntar, per ser més exactes, que hi ha altres franges horàries que previsiblement presenten un major trànsit d’emissions (a partir de les 20:00 hores o, especialment, els caps de setmana; moments en els quals augmenta considerablement l’ús de telefonia mòbil). Endemés, val a dir que la potència de les emissions en les zones més pròximes a les estacions bases (a menys de 134 metres, en el primer cas; i a menys de 125 metres, en el segon) serà, en lògica, major. Per tant, cal assenyalar que els resultats poden ser, puntualment, molt superiors.

PLE DE NOVEMBRE

PLENARI DE NOVEMBRE

Aquest plenari és el primer en el qual hem pogut participar activament després de fer efectiva la rotativitat de la regidoria entre el Bloc i Els Verds del País Valencià. Cal dir que en el  ple d'octubre, encara que havia estat convocada la regidora entrant, com que per motius burocràtics no havia tingut accés a les comissions informatives, no disposàrem de la informació i per tant ens vam haver d'abstenir en totes aquelles votacions en què no s'explicaven els fets directament al ple, i així ho vam explicar.

En aquest ple de novembre primer vam votar l'acta de la sessió anterior. Votàrem a favor però vam demanar que es rectificaren algunes coses que havia dit la regidora i que no havien estat anotades correctament.

El segon punt era només un tràmit informatiu: Informar al ple de l'adscripció a les comissions informatives permanents de la regidora Lupe Múrcia Guzmán. Vam haver de corregir el nom, ja que l'havien escrit malament...

El tercer punt era l'aprovació definitiva de la supressió de la plaça de Viceinterventor, on també vam votar a favor.

El quart punt era la convalidació d'expedients de despeses. L'interventor havia escrit dues notes relatives a les despeses del servei de neteja viària, facturat per AGRICULTORES DE LA VEGA S.A. i a les despeses extraordinàries d'activitats esportives, facturades per ALDAIA PRÒXIMA S.A. Aquestes notes estaven motivades perquè la contractació i la consignació pressupostària no s'havien fet de la manera correcta. Com que els serveis havien sigut ja prestats i l'Ajuntament havia sigut dotat ja de la partida pressupostària per a fer-se'n càrrec, vam votar a favor per no bloquejar aquestes factures, ja que encara que vam manifestar que estàvem en contra de la gestió que s´havia realitzat i de les formes “no correctes”, els serveis estaven ja prestats i els treballadors i les treballadores havien de cobrar-los.

El punt cinqué era la modificació sobre l'ordenança fiscal de l'increment de valor de terrenys de naturalesa urbana. Es van modificar un parell d'articles d'aquesta ordenança fiscal per tal de fer que en cas de deutors hipotecaris sense recursos i que s'acullen a la dació en pagament del seu habitatge, serà l'entitat que adquirisca l'immoble l'encarregada de pagar la plusvàlua i no la persona que acaba de ser desnonada. Encara que pensem que aquest pas no és ni molt menys suficient, vam votar a favor en pensar que és un xicotet pas en la bona direcció.

Els punts sisé i seté era l'aprovació dels Comptes Generals de l'exercici 2012. Aquestos comptes Generals es van tractar a les comissions del mes d'octubre a les quals no va  tindre representació la nostra coalició, amb la qual cosa vam votar abstenció.

Els punts huité i nové eren dues mocions d'Esquerra Unida en defensa d'un pla Municipal d'Infància i l'altra per l'engegada d'uns pressupostos participatius en l'Ajuntament d'Aldaia. A les dues vam votar a favor i en la segona vam afegir que ens pareixia que la manera en què este ajuntament estava plantejant les reunions per fer uns pressupostos participatius no eren ni molt menys adequades, ni eficients.

El punt deu era una moció de tots els grups instant el Govern de la Generalitat a declarar la Comunitat Valenciana Territori lliure de fracturació hidràulica (Fracking). Vam votar a favor, com no podia ser d'una altra manera.

El punt 11 tractava de donar suport a un manifest contra la violència de gènere i als actes celebrats el dia 25 de novembre, dia Internacional contra la Violència de Gènere. També el vam votar a favor.

El punt 12 eren les resolucions de l'Alcaldia, on una vegada més, PP i PSOE jugaren al “ping-pong” i a les seues ja conegudes “i tu més i tot és culpa teua”... En fi, marejar la perdiu per tal de no anar al que cal i sobretot allargar el ple d'una manera inútil, cosa que ens pareix una falta de respecte cap a la gent del poble que havia vingut a expressar les seues inquietuds en el punt de precs i preguntes.

Abans de començar el punt de precs i preguntes, es van admetre de manera ordinària les dues mocions que havíem presentat nosaltres. Ens havien estat marejant tota la setmana dient que si no les admetien, que si sí... Ací va la primera:

Na Lupe Múrcia Guzmán, com a portaveu del Grup Municipal BLOC-VERDS D’ALDAIA, compareix i presenta a consideració del Ple per al seu debat i aprovació la següent PROPOSTA sobre la necessitat de mantenir net el barranquet al seu pas per Aldaia.

EXPOSICIÓ DE MOTIUS

Després d'haver aprovat en moció urgent en el darrer plenari municipal celebrat el 29 d'octubre la sol·licitud a la Confederació Hidrogràfica del Xúquer per a la realització de tasques de condicionament dels barrancs de la seua titularitat, així com la sol·licitud per a agilitzar els permisos i autoritzacions per part de la mateixa Confederació per a què el nostre ajuntament puga dur a terme actuacions de neteja en el nostre barranquet, i donada la importància històrica de l'impacte de les inundacions en la nostra població i, per tant, la necessitat d'evitar-les de la manera més eficient possible, el Grup Municipal Bloc-Verds d'Aldaia presenta per a la seua aprovació la següent proposta d'acord, que complementa les mencionades més amunt:

-          Sol·licitar a la Confederació Hidrogràfica del Xúquer la cessió de la gestió de la neteja i condicionament del barranquet al seu pas pel nostre terme municipal, com a mesura necessària per tal d'evitar possibles inundacions i poder planificar de manera permanent les tasques de manteniment de l'esmentat espai.

Aquesta moció no va ser acceptada perquè segons el PP no volen fer una feina que li toca fer a la CHX, posant en perill a la població d'Aldaia en cas de riuada, clar.

La segona moció sobre l'ús del barranquet com a aparcament:

Na Lupe Múrcia Guzmán, com a portaveu del Grup Municipal BLOC-VERDS D’ALDAIA, compareix i presenta a consideració del Ple per al seu debat i aprovació la següent PROPOSTA sobre la necessitat que l’ajuntament complisca i faça complir la normativa municipal i les disposicions que la Confederació Hidrogràfica del Xúquer té com a titular del barranquet en relació a la incorrecta utilització d’aquest espai com a aparcament de vehicles motoritzats.

EXPOSICIÓ DE MOTIUS

No és la primera vegada que Els Verds d’Aldaia i el Bloc fem aquest requeriment a l’Ajuntament. Allà per l’any 2007, ja vam presentar la mateixa denúncia a què fa referència aquesta moció a l’alcaldia d’Aldaia, després de veure que el barranquet (a l’altura de l’estació i el C/ de l’església) s’havia començat a utilitzar de manera continuada com a aparcament de cotxes i que l’Ajuntament ho permetia. Fou aleshores quan vam fer arribar la nostra protesta al Síndic de Greuges i a la CHX. Després de tres mesos, vam aconseguir que es reconegués la nostra raó i s’actuara en conseqüència, és a dir, que la policia municipal controlara i impedira l’impacte que tenia aquesta invasió motoritzada del barranquet.

Els arguments pels quals plantegem aquesta moció són els següents:

            1.- En primer lloc, perquè el barranquet no és un espai urbà i no té un accés viari per a vehicles motoritzats, per tant, quan un cotxe accedeix, està travessant un pas vianant i una vorera, és a dir que amb la irrupció dels cotxes s’estan incomplint les nomes de circulació, s’estan agredint els drets de les persones vianants i s’està posant en perill la integritat i la seguretat de la gent que camina per la vorera.

            2.- En segon lloc, perquè el barranquet és una zona que depèn de la CHX, de la qual n’és titular i per tant és una zona inundable i no urbana, amb el consegüent perill per als vehicles que hi aparquen.

3.- En tercer lloc, perquè s’està donant una imatge caòtica i un missatge incorrecte i contradictori a la població que dóna peu a consolidar aquest espai com a un aparcament il·legal i a desconfiar de les autoritats municipals a l’hora de solucionar un problema tan important com aquest.

            Per tot açò, proposem el següent acord municipal:

-          Que l’ajuntament complisca i faça complir les normatives municipals i les disposicions de la CHX en matèria d’utilització del llit del barranquet i impossibilite de manera eficient l’accés dels vehicles motoritzats a aquest espai.

Aquesta moció sí que va ser votada a favor per part del PP (és clar, si no estarien defensant una il·legalitat). Qui no va votar-la i es va abstenir va ser el PSOE. Clar, ja sabem de molt abans que ells van ser qui també permetien aquesta il·legalitat.

A part d'aquestes mocions, Esquerra Unida va presentar una sobre el tancament de RTVV. Nosaltres vam votar a favor, tot i explicar que estàvem d'acord amb la necessitat de tindre una radiotelevisió pública, plural i en valencià, però no amb el manteniment d’una RTVV, que no defensa per com cal la llengua i la cultura valencianes, que ha sigut durant anys un instrument de manipulació per part del Govern de torn, ara el PSPV o ara el PP. No és aquesta la televisió pública i en valencià que volem, i qui continua omplint-se la boca en defensa “de la televisió dels valencians en valencià...” ens enganya perquè tots coneixem el que ha sigut Canal 9 durant tots aquestos anys i el que ens haguera agradat que fos.

Per últim, en l'apartat de precs i preguntes nosaltres vam preguntar sobre la pàgina web de l'Ajuntament, ja que la seua actualització deixa molt que desitjar, així com la presència dels continguts en valencià. El regidor corresponent del PP ens va contestar que ja ens contestaria...una vegada més ens demostren que la desinformació és una de les seues ferramentes de govern. També vam traslladar una queixa per part de la Plataforma Gent de l'Horta, sobre els camps abandonats. Vam demanar al Govern que instés realment els propietaris dels camps a tindre'ls nets, ja que açò no s'està fent i és un perill (pel risc d'incendi) a més de ser un focus d'infeccions i plagues (cosa que perjudica sobretot als qui practiquem l'agricultura ecològica).

Fins ací les nostres intervencions al ple de novembre.

ARA LI TOCA A LA FISCALIA

Com sabran, el nostre grup municipal presentà davant l'Ajuntament d'Aldaia dues instàncies (el 17 de setembre i el 3 d'octubre) en les quals sol·licitàvem que s'iniciara un expedient informatiu, previ a un expedient disciplinari, a un funcionari municipal per possibles actuacions irregulars en l'exercici de les seues funcions.

Com que aquests escrits anaven acompanyats de documentació que justificava d'entrada les nostres sospites, pensàvem que l'alcaldessa faria servir el procediment administratiu convencional, contemplat en L'Estatut Bàsic del Treballador Públic, és a dir, instruiria l'expedient informatiu que sol·licitàvem per tal de comprovar la informació i les dades aportades i, si n'hi havia cas, incoar-ne l'expedient disciplinari corresponent.

D'altra banda, ens feia l'efecte que, des de l'alcaldia, amb l'acceptació de la jubilació del funcionari al·ludit, com s'anuncià, el tema estava tancat, a pesar que, expressament, demanàvem en el segon escrit, el del 3 d'octubre, que no s'acceptés la renúncia del funcionari fins que no estiguera acabada la investigació.

I a pesar de la nostra insistència a aclarir les acusacions i, si calia, a acudir a la justícia, l'equip de govern no ha mogut fitxa i qui havia d'haver-se pres seriosament la denúncia, no ha respirat. En conseqüència, no ens ha quedat més remei que fer la faena que la senyora alcaldessa i els seus assessors no han fet -o no ens consta que hagen fet. 

En fi, hem seguit el consell que en més d'una ocasió se'ns ha formulat en els plenaris municipals: davant les sospites de corrupció, acudir a la justícia.

I així ho hem fet. I ara li toca a la fiscalia.

LA PUNTA DE L'ICEBERG

CONTINUEM DENUNCIANT

Com sabreu, el passat 20 de setembre el Grup Municipal Bloc-Verds d'Aldaia presentà per registre d'entrada una instància en la qual sol·licitava que s'inciara un expedient informatiu, previ a l'expedient disciplinari, a un funcionari municipal.

La petició es fonamentava en una important quantitat d'informació, producte del treball d'investigació que es dugué a terme durant mesos i que, en essència, venien a corroborar, si més no en primera instància, les denúncies que alguns ciutadans ens havien fet.

La senyora alcaldessa, com a màxim càrrec municipal, és qui tenia -i té- l'obligació de vetlar pel compliment de la legalitat en el Consistori. Així, pensem que les informacions que el nostre grup polític ha fet arribar a les autoritats locals és prou greu com per a actuar de manera immediata sobre el cas. No fer-ho, fóra, senzillament, irresponsable.

D'altra banda i per afavorir l'aclariment dels fets denunciats, el passat dia 4 d'octubre tornàrem a presentar més informació rellevant. S'hi detallaven dades de persones i actuacions, perfectament, identificades, que es relacionaven, segons el nostre paréixer, directament, per parentiu o per vinculació professional, amb el funcionari denunciat.

Atés que no tenim cap mena de comunicació oficial, com ha estat habitual amb aquesta alcaldessa fins ara, hem de confiar que, tal com assegurava el regidor d'urbanisme el dissabte 5 d'octubre en declaracions al Levante, s'haja iniciat un expedient informatiu per aclarir els termes de la demanda interposada pel nostre grup municipal.

I, en eixe sentit, sol·licitàvem en la nostra instància del 4 d'octubre, que, davant la renúncia del funcionari al·ludit a seguir en situació activa, com anunciava l'esmentat diari,  l'Ajuntament no acceptara tal renúncia i anara endavant amb l'expedient fins al final. Fins a la fiscalia, si hi havia indicis de delicte.

De moment, només s'hi percep silenci per part de l'alcaldia i la regidoria d'urbanisme. El mateix que hi hagué des de les primeres denúncies sobre el tema realitzades per un particular afectat per les activitats privades d'aquest funcionari, i que havien d'haver mogut un expedient informatiu, tal com aconsellà aleshores l'assessor extern de l'Ajuntament -a més, gens sospitós de còmplice de l'oposició municipal.

Compte fet, davant el silenci sepulcral que vol tapar la nostra denúncia, només queda un camí. El recte, i caiga qui caiga.

COMIAT DEL REGIDOR

per Carles Andrés, ex-regidor portaveu del Grup Municipal Bloc-Els Verds d'Aldaia a l'Ajuntament.

Aquesta vesprada el plenari de l'Ajuntament d'Aldaia ha fet efectiva la meua renúncia com a regidor en el consistori. Amb aquesta dimissió es compleix el pacte electoral que el Bloc-Compromís signà amb els Verds del País Valencià en les passades eleccions de maig del 2011.

La meua dedicació política municipal ha estat sempre la de complir amb treball, esforç i honradesa els deures que, com a representant de quasi mil ciutadans i ciutadanes d'Aldaia, contraguí en les passades eleccions. La meua guia, val a dir, i la de la coalició que he representat fins ara ha estat en tot moment l'interés general i, des del respecte a totes les altres ideolgies democràtiques, els principis ideològics valencianistes, ecologistes i progressistes que han inspirat i inspiren el meu compromís polític amb la ciutadania.

Com tot ésser humà, comet errades i tinc encerts. Espere, sincerament, que els encerts hagen superar els erros (molts d'ells atribuïbles a la meua inexperiència o a la temeritat que acompanya normalment els qui s'apassionen en excés amb allò que fan). Des d'ací demane sincerament disculpes als qui la meua actuació política haja defraudat. En el meu ànim sempre ha estat la idea de treballar incansablement pel meu poble, per l'orgull de pertànyer a la institució municipal i per dignificar, des de la modèstia del meu càrrec en l'oposició, la pràctica política, tan denostada sovint -tan complicada sempre.

La nova regidora dels Verds d'Aldaia, Lupe Múrcia, compta amb tot el meu suport. De manera que les línies de treball obertes durant aquests dos anys resten obertes i en ebullició -per dir-ho gràficament. No cal dir que hem de seguir treballant per seguir comptant amb la confiança dels veïns i veïnes d'Aldaia que fa dos anys ens donaren el seu suport electoral; i que cada vegada, vulguen o no, en són més.

En fi: un breu parèntesi en la llarga i sinuosa travessia del desert. Però, cregue-me, no defallirem un moment. Per vosaltres, per nosaltres; pel futur de tots plegats..

No patiu, la lluita continua.

SOL·LICITEM L'OBERTURA D'UN EXPEDIENT A UN FUNCIONARI MUNICIPAL

El passat divendres presentàrem per registre d'entrada de l'Ajuntament una instància a través de la qual sol·licitàvem a la senyora alcaldessa l'obertura d'un expedient informatiu a un funcionari municipal per possibles irregularitats en l'exercici de les seus obligacions laborals. Segons els nostres informadors, aquest funcionari actuava d'una manera poc ètica  i, segons com, sovint les seues accions fregaven la il·legalitat.

Nosaltres, en principi, sempre  hem volgut posar en quarentena qualsevol acusació a un treballador/a públic (car podia estar motivada per raó aliena al seu quefer municipal). Per tant, donàvem a les denúncies -i val a dir que no n'eren poques- el crèdit que pensàvem que havien de tindre en funció de les proves que s'aportaven. I en aquest cas, i a la vista de mesos de consulta d'expedients, d'entrevistes, de recerques en els arxius, en els registres, i en qualsevol lloc que ens hi poguera donar clarícia, hem pogut comprovar que una d'elles, si més no, semblava presentar indicis raonables de veracitat. 

Això no obstant, i tot partint sempre de la presumpció d'innocència del funcionari al·ludit, pensem que, en aquest cas greu, qui ha d'actuar, a fi d'esbrinar la realitat de les suposades irregularitats comeses pel funcionari esmentat, no som nosaltres sinó la senyora alcaldessa en nom de la institució, atés que és el bon nom i la honorabilitat de l'Ajuntament els que estan en entredit.

Els documents que el nostre grup municipal ha fet a mans de l'alcaldia -i a la de la resta de grups municipals- haurien de ser suficients per iniciar de manera immediata l'obertura d'un expedient informatiu, previ a la incoació de l'expedient disciplinari posterior, i a l'apartament immediat del servei d'aquest funcionari local, si més no fins que s'aclarisquen les dades, els dubtes i els indicis que es relacionen en la instància presentada.

La deixadesa mostrada per part de l'alcaldia en aquest assumpte, a pesar de les denúncies reiterades per part d'un ciutadà afectat, i de les reticències, que de manera reiterada expressava l'oposició en plens i comissions, especialment a propòsit de la instal·lació d'una gasolinera al camí de Sant Onofre, fa que siga responsabilitat inexcusable de la senyora alcaldessa actuar amb diligència i rapidesa.

S'ha d'investigar fins al final i, si n'hi ha cas, sancionar. I, com demanem en la instància, si en el transcurs de la investigació s'observaren indicis o proves de delicte, el consistori haurà de traslladar tota la informació recopilada a la Fiscalia, perquè se'n faça càrrec. Tot, diem, per restituir, si fa el cas, l'honorabilitat de la institució i dels qui hi treballen.

Ací deixem part de la literatura jurídica aplicable i sobre la qual es basen les nostres sospites i que, a tenor de la documentació que s'hi aporta, i cas de confirmar-se'n la veracitat, podrien constituir falta disciplinària greu o molt greu.

Llei Orgànica 53/84, de 26 de desembre, d'Incompatibilitats del 

personal al servei de les Administracions Públiques

3. Siga com siga, l'exercici d'un lloc de treball pel personal inclòs en l'àmbit d'aplicació d'aquesta Llei serà incompatible amb l'exercici de qualsevol càrrec, professió o activitat, públic o privat, que puga impedir o menyscabar l'acompliment estricte dels seus deures o comprometre la seua imparcialitat o independència. 

CAPÍTOL IV. Activitats privades

Article 11.

1. D'acord amb el que disposa l'article 1.§, 3, d'aquesta Llei, el personal comprès en el seu àmbit d'aplicació no podrà exercir, pel seu compte o mitjançant substitució, activitats privades, incloses les de caràcter professional, siguen pel seu compte o sota la dependència o al servei d'Entitats i particulars que es relacionen directament amb les que desenvolupen el Departament, Organisme o Entitat on estiguera destinat.

Article 12.

1. En qualsevol cas, el personal comprès en l'àmit d'aplicació d'aquesta Llei no podrà exercir les activitats següents.

a. L'exercici d'activitats privades, incloses les de caràcter professional, siga per compte propi o sota la dependència o al servei d'Entitats o particulars, en els assumptes en què estiga intervenint, haja intervingut en els darrers dos anys o haja d'intervindre per raó del lloc públic. S'inclou en especial en aquesta incompatibilitat les activitats professionals prestades a persones als qui s'està obligat a atendre en exercici del lloc públic.

c. L'exercici, a compte propi o per mitjancer, de càrrecs de tota mena en Empreses o Societats concessionàries, contractistes d'obres, serveis o subministraments o administradores de monopolis, o amb participació o aval del sector públic, siga quina siga la configuració jurídica d'aquelles.

d. La participació superior al 10 per 100 en el capital de les Empreses o 

Societats a què es refereix el paràgraf anterior.

Llei 7/2007, de 12 d'abril, Estatut Bàsic del Treballador Públic

Article 53 Principis ètics

2. La seua actuació perseguirà la satisfacció dels interessos generals de la ciutadania i es fonamentarà en consideracions objectives orientades vers la imparcialitat i l'interés comú, al marge de qualsevol altre factor que expresse posicions personals, familiars, corporatives, clientelars o qualssevulga altres que puguen col·lidir amb aquest principi.

3. Ajustaran la seua actuació als principis de lleialtat i bona fe amb l'Administració en la qual presten els seus serveis, i amb els seus superiors, companys, subordinats i amb la ciutadania.

5. S'abstendran en aquells assumptes en els quals tinguen un interés personal, així com de tota activitat privada o interés que puga suposar un risc de plantejar conflictes d'interessos amb el seu lloc públic.

7. No acceptaran cap tracte de favor o situació que implique privilegi o avantatge injustificat, per part de persones físiques o entitats privades.

9. No influiran en la agilitació o resolució de tràmit o procediment administratiu sense causa justa i, en cap cas, quan fer-ho, comporte un privilegi en benefici dels titulars dels càrrecs públics o dels seu entorn familiar o social immediat o quan supose un menyscapte dels interessos de tercers.

11. Exerciran les seues atribucions segons el principi de dedicació al servei públic i s'abstindran no sols de conductes contràries  a aquest, sinó també de qualsevol altra que comprometa la neutralitat en l'exercici dels serveis públics. 

Article 94 Exercici de la potestat disciplinària

3. Quan en la instrucció d'un procediment disciplinari resulte l'existència d'indicis fundats de criminalitat, se suspendrà la seua tramitació per posar-ho en coneixement del Ministeri Fiscal. 

Llei 10/2010 de 9 de juliol, de la Generalitat Valenciana, d'Ordenació i gestió de la Funció Pública Valenciana.

Article 87 Principis de actuació

La condició de personal empleat públic comporta la observança dels principis d'actuació següents:

• 1. La seua conducta perseguirà la consecució dels interessos generals i es basrà en consideracions objectives orientades a la imparcialitat, tot abstenint-se en aquells assumptes en els quals tinguen un interés personal o en qualsevol activitat privada que puguen suposar risc de conflicte d'interessos amb el seu lloc públic.
• 
  
  Així mateix, no podrà contraure obligacions econòmiques, intervenir en operacions financeres, obligacions patrimonials o negocis jurídics amb persones o entitats quan puga suposar un conflicte d'interessos amb el seu lloc públic. 
  
  
  
  
  
  
  
  
• 
  

PLE DE JULIOL (III)

Res. 1226/2013:  "Contracte de serveis de gestoria per a l'ajuntament d'Aldaia" Recordàrem que l'any passat ja insistírem en el fet que no calia contractar cap gestoria per confeccionar nòmines i temes menors relacionats, ja que, com en molts altres municipis, eixes gestions administratives eren perfectament assumibles amb recursos propis amb una mínima inversió en personal. No cal dir que l'administració telemàtica facilita des de fa uns anys la majoria de les gestions amb la Seguretat Social i amb altres organismes públics. Per tant, pensem que gastar 72.200 més IVA en  labors administratives factibles és una despesa innecessària. Fóra, en conseqüència, una decisió raonable i, així, s'evitaria la controvèrsia de dubtar de la netedat del procés selectiu de l'empresa escollida (com ocorria en anys anteriors).

L'empresa finalment seleccionada ha estat AUGUSTA ASESORES Y CONSULTING S.L.

Res. 1228/2013: "Contracte de serveis per a la defensa processal i assessorament jurídic. Iniciació de licitació".(26 de juny)

Atés que aquesta resolució recorda que el contracte de defensa processal i assessorament jurídic, que estava subscrit amb Nemesio Abogados des del 12 de juliol de 2012, tenia una durada  d'un any i sense possibilitat de pròrroga, amb aquesta resolució s'ordena l'inici de la licitació per a un nou contracte (procés que sol durar un mínim de dos mesos). I el que sorprén és que en la Resolució. 1429/2013 de 18 de juliol (6 dies després d'haver acabat el contracte referit), amb l'epígraf "Nomenament d'advocat i procurador en relació al procediment interposat per un funcionari municipal", es designe com a lletrat en la defensa dels interessos municipals D. Francisco Nemesio Casabán, literalment, "en virtud del contrato de servicios para la defenmsa procesal y asesoramiento jurídico que ostenta". 

Designació, per tant, irregular, car el contracte que unia l'Ajuntament amb aquest advocat havia expirat el 12 de juliol d'enguany.

Res. 1242/2013: "Nova designació de membres del tribunal, llista definitiva d'aspirants i data, hora i lloc del primer exercici, per a la creació d'una bossa d'ocupació temporal d'Auxiliars Administratius/ves"

Al nostre entendre, aquesta bossa d'ocupació no pot crear-se perquè incompliria les directrius marcades pel Govern Central des de desembre de 2012 respecte a les noves incorporacions a la funció pública. Malgrat seber que s'està actuant molt probablement contra la normativa vigent, s'insisteix en la continuació del procés. Caldrà que s'actue, doncs, contra la decisió política que l'inspira i contra els tècnics que, des de la nostra òptica, i tot i saber-ho, estan donant coartada pseudo-jurídica al procés. 

Res. 1429/2013: "Contracte per a l'assessorament jurídic i defensa processal". Es tracta de la sol·licitud d'un funcionari d'abonament de la minuta derivada de la seua defensa per part d'un advocat extern -tot i que vinculat fins feia ben poc amb l'Ajuntament- per una qüestió municipal.

L'alcaldessa nega que l'Ajuntament es faça càrrec de la minuta professional d'un advocat que defensà l'empleat públic del nostre consistori perquè el contracte d'Assessorament Jurídic i Defensa processal que eixe lletrat tenia amb nosaltres, argumenta, ja havia acabat (de fet, passà a mans de Nemesio Abogados, com ja hem apuntat adés), i, en conseqüència no pertocava fer-se'n càrrec. Que se'l pague ell amb els seus diners, ve a dir.

El que és surrealista és que, en el paràgraf anterior al que explica la negativa a pagar, es diga que l'administració pública té sempre l'obligació de defensar els funcionaris en qualsevol procediment  judicial si aquest es deriva de l'exercici legítim de les seues funcions -com era el cas (art. 14 f) de la Llei 7/2007 de l'Estatut de l'Empleat Públic). És a dir, l'ha de defensar, vullga o no.

Com a conclusió: incompetència manifesta per part dels assessors de l'alcaldessa -probable; i quins paperots li està tocant fer al Nemesio Abogados!- o per revenja política contra el funcionari -també probable.

Al remat, com sempre, acabaran pagant les arques municipal, és a dir, tots els veïns i veïnes d'Aldaia, perquè els arguments jurídics esgrimits per l'alcaldia són insostenibles i, els del funcionari, de manual. 

Res. 1458/2013: "Retribució per assignació de funcions complementàries de tresorer".

Aquesta és de nota. El funcionari TAG (simple Tècnic d'Administració General), ocasionalment, en el passat, Oficial Major, Cap d'Urbanisme, aproximadament fins fa uns dies Cap de Personal -de fet, en absència del titular-, president de tribunals selectius i, a hores d'ara, Tresorer accidental, sol·licità, des de la seua nova responsabilitat de servei de personal, dies abans que acabara el contracte amb Nemesio Abogados, un informe jurídic perquè se li reconegueren les retribucions complementàries al lloc de tresorer que ocupa -sense ser-ho!

O siga, mercés a l'informe obsequiós de l'assessor extern, es clava un complement de destí 30 i un complement específic 48, com qualsevol tresorer de 'pata negra', de carrera i habilitat nacional. Aquest senyor, que no és habilitat nacional, i que l'alcaldessa li fa fer tots els papers de l'auca sense que ningú sàpia ben bé d'on li ve tanta confiança, des de l'1 de juliol d'enguany està cobrant com un autèntic tresorer (ja veurem què diu el Col·legi de Secretaris, Interventors i Tresorers de València en saber-ho).

I aquest senyor està en eixe càrrec transitòriament perquè existeix una dispensa de Conselleria que permet a l'Ajuntament d'Aldaia, des de fa uns anys, comptar en Tresoreria amb funcionaris que no són habilitats nacionals; tot per estalviar-se uns diners l'Ajuntament.

I ara va i ens toca pagar a un funcionari, que no és tresorer, com si ho fora i, òbviament, sense cap estalvi per part del Consistori. O siga, que queda ben clar que el que necessita el nostre Ajuntament és un tresorer capacitat i de carrera, i no imitacions igualment cares. 

PLE DE JULIOL (II)

El punt 6è feia referència al "Conveni de col·laboració intermunicipal per a l'optimització dels serveis de vigilància i protecció en el Barri del Crist", subscrit entre Aldaia i Quart de Poblet. Votàrem a favor del document, que, en essència, estipulava un ordenament en la prestació del servei policial que, pel que sembla, millorava la situació anterior, especialment quant a la coordinació entre les policies dels dos municipis i, grosso modo, establia un calendari de campanyes mensuals sobre aspectes de prevenció i control con ara la de ús del cintuó de seguretat, d'animals de companyia, d'obres sense llicència, de vehicles en mal estat, de l'ús del casc en motocicletes i ciclomotors, etc.

Sobre el paper era interessant i optàrem per donar un vot de confiança al nou conveni. Hi votàrem a favor. Amb tot, volguérem aprofitar l'avinentesa per insistir que, tal com alguns veïns ens havien apuntat, hi havia al poble aspectes de seguretat que calia millorar. I, en aquest sentit, parlàrem dels nostres dubtes sobre l'existència d'un pla d'emergències real i efectiu en el Centre Comercial Bonaire. És més, se'ns denuncià que es tenia la sospita que moltes de les seues càmeres de vigilància no funcionaven i que, en cas d'emergència important, els accessos al Centre Comercial eren realment insuficients i, en alguns casos, autèntiques ratoneres (pel gran volum de vehicles que normalment s'hi congreguen).

Així, instàrem la regidoria de seguretat que emplaçara al Bonaire, entre altres mesures de millora, a instal·lar un sistema de control de vehicles mitjançant càmeres,a agilitzar la construcció del vial compromés d'eixida a l'autovia A-3 -tal com es comprometé el gestor del recinte amb la implantació de Prymark-, i, de manera immediata, a la realització regular de simulacres d'evacuació, que, segons sembla, només se n'ha fet algun fa anys i de manera molt ocasional.

Així mateix, insistírem que la competència de la policia municipal també arribava a l'aparcament del Bonaire i que, en aplicació de les seues funcions, garantira que les places reservades a persones amb discapacitació foren respectades per la resta d'usuaris.

Finalment, censuràrem que la Guàrdia Civil haguera de desatendre, especialment els caps de setmana, la vigilància de la nostra àrea rural (que ha de vigilar conjuntament amb la dels termes de Quart, Alaquàs i Torrent) per a dedicar-se a qüestions de trànsit vial i xicotets robatoris en el susdit centre comercial. El nostre terme estava, en eixa situació, indefens dels furts i de l'acció dels delinqüents que, des de fa temps, robaven impunement -i de manera organitzada- les nostres collites, especilament les de verdures i cítrics.

El punt 7è "Despatx extraordinari: desestimació al·legació presentada per Dornier SA a l'expedient de concessió de l'ORA". Ací, l'empresa Dornier, l'actual gestora de l'ORA a Aldaia, manifestava la seua disconformitat amb les condicions administratives del concurs per a la concessió del servei de l'ORA per als propers anys, atés que, deien, els conceptes de despeses i amortització estimats anualment (100.000 euros/any, sense IVA) en el plec superaven amb escreix els ingressos històrics del propi contracte. Venia a qüestionar, amb dades objectives, la viabilitat i rendibilitat del contracte (que, recordem, incloïa l'enderroc del carreró del carrer Pablo Iglesias i l'asfaltat de tot el solar). O siga, que "costava més l'espart que l'escurà"

Nosaltres ens posicionem contra l'ORA i, especialment, contra la demolició d'un carreró singular i, al nostre entendre, patrimoni arquitectònic recuperable com a espai cultural per al poble. Per tant, ben lluny d'ampliar l'actual extensió de l'ORA i de fomentar irresponsablement l'ús dels vehicles particulars. 

Punt 8è: Resolucions.

Resolució núm. 1.216/2013: Revisió del Pla de prevenció de riscos laborals. Renovació de l'Organigrama de l'estructura organitzativa de prevenció.

En aquesta resolució criticàrem que fins ara, a pesar dels requeriments fets anteriorment per la Inspecció de Treball, el Pla de prevenció no estava desenvolupat, a pesar que els responsables de dur-lo endavant estaven cobrant per eixa responsabilitat. I, no sols això, sinó que, malgrat l'accident mortal d'un treballador de la brigada d'obres -durament criticat per l'informe de l'inspector de treball encarregat-, continuaven comptant amb l'absoluta confiança de l'equip de govern; tot i la seua manifesta incompetència, com s'ha apuntat adés.

Endemés, es parlava de renovar un organigrama que, en la pràctica no estava concretat fins ara. Per exemple, en la Relació de Llocs de Treball de 2012 es trasllada als caps de servei les responsabilitats en matèria de prevenció sense especificar quines són o com s'han d'implementar. O, una altra, el fet que el comité de seguretat i salut laboral no s'haja reunit mai (o, si més no, a nosaltres no ens consta que ho haja fet).

A més, s'inclou, per a perplexitat nostra, dins el nou organigrama de prevenció, la responsabilitat de prevenció aliena a l'empresa que, al nostre parer, durant els darrers anys ha desatés les seues obligacions contractuals més importants, i, especialment preocupant és la renovació de la confiança en la tècnica de l'esmentada empresa que l'informe de la inspecció de treball qüestiona obertament en relació a l'accident mortal referit més amunt.

Finalment, lamentàvem que les dependències de l'Agència Tributària del carrer Sant Francesc, a pesar de ser un punt sensible de l'administració per la seua condició recaptatòria -IBI, IAE, taxes, etc.-, restara fora del pla de seguretat laboral. I això que ho havíem dit del dret i del revés.

En fi, inoperància absoluta i miopia a l'hora d'atorgar la confiança en funcionaris i en empreses que han demostrat no ser dignes d'ella.

PLE DE JULIOL (I)

Aquest ple de juliol evidenciava, una vegada més, la paràlisi municipal més preocupant.

Quant a l'aprovació de l'acta, voràrem en contra perquè el document proposat no recollia les intervencions que hom feia, sinó un breu epígraf on només es pretenia apuntar superficialment el sentit d'allò que s'havia exposat. Si a eixa transcripció esbiaixada -que ha estat la norma durant els darrers mesos- li sumem les errades de transcripció i traducció reiterades, i la inexistència d'una transmissió directa -radiofònica, com hi havia abans a través d'Aldaia Ràdio, o per qualsevol altre mitjà de comunicació, com ara Internet, tal com nosaltres hem suggerit en més d'una ocasió-, en aquestes condicions diem, el poble d'Aldaia es veu privat del seu dret a una informació municipal completa i fiable. 

I val a dir que això ocorre en benefici de l'equip de govern que s'estalvia així el compromís de tornar a sentir allò que sovint no és grat de recordar perquè probablement els perjudica de cara a l'opinió pública. Proves, d'altra banda, d'una forma de gestionar partidista, interessada i, francament, millorable (com hem tingut ocasió de veure en tants i tans plens ressenyat en aquest blog).

Els punts 2n i 3r eren simple tràmit administratiu per tal d'acceptar la delegació per a contractar obres dins els programes de Diputació referents al Pla de Camins Rurals (arranjament d'alguns camins de l'Horta) i al PPOS (en aquest cas per a la reparació de la Sala Multiusos del Centre de Convivència de Cal Bollo).

El punt 4t corresponia a un reconeixement extrajudicial de crèdit (que trenca el principi d'anualitat pressupostària de la despesa) referent a unes factures de 2012 que s'han d'abonar ara en compliment de l'obligació legal de fer-ho. L'import total que s'ha de pagar és de 2.135,77 euros. I açò ha ocorregut -i ja és la segona volta que passa enguany- perquè no s'ha tingut en compte el protocol de despeses sense consignació pressupostària i l'expedient administratiu consegüent que cal obrir per autoritzar-les. En altres paraules, són factures que apareixen perquè, per regla general, no se segueix el procediment que pertoca a l'hora de realitzar les despeses extraordinàries. En summa, descontrol en la despesa. 

El punt 5è correspon a l'informe de tresoreria i d'Intervenció,  per al Ministrei d'Hisenda i Administracions Públiques, sobre les obligacions pendents de pagament.

Tot i que el termini de pagament de factures, a partir de l'1 de gener de 2013, és de 30 dies, el nostre Ajuntament n' incompleix l'obligació en 1.216 operacions, amb un import total d'1.714.016,76 euros.

Al nostre entendre, aquesta xifra tan preocupant respon, en part, a les obligacions -no contemplades en el pressupost del 2013- generades per l'empresa mixta Aldaia Pròxima i pel descontrol en la despesa de la neteja viària i  mixta -inexplicablement pendent des de fa anys de nova licitació, ara en mans d'Agricultores de la Vega.

En aquest cas, una bona forma d'equilibrar els comptes fóra que es reclamaren amb insistència i fermesa els quasi 2 milions d'euros que la Generalitat Valenciana deu al nostre municipi -i que nosaltres hem de finançar impropiament, perquè no és la nostra competència fer-ho, amb els recursos limitats de què disposem.

PLE DE JUNY (III)

Torn de paraula:

1. Caldria revisar la forma de gravar els plens municipals atés el fet que són gravacions  poc útils. Es fan des de la part alta de la sala i no s'hi sent res. A més, s'haurien de poder consultar a través de la web municipal. (pendents de la nova web, diuen), que, per cert, està exclusivament en castellà -salvant els epígrafs orientatius.

2. S'ha comprovat alguna mena d'estalvi en combustible en les àrees de Policia i Brigada d'Obres? (sense resposta).

3. Preguem que es comproven els itineraris dels camions d'arreplega del fem perquè el veïnat -carrers Sant Vicent-Antonio Machado- veu com en alguna ocasió el camió recula més de 50 metres al carrer A. Machado per enfilar-se de nou pel de Sant Vicent. És, clarament, una maniobra irregular i perillosa.

4.  Preguem que s'inicie, si pertoca, una campanya de vacunació canina donat que darrerament s'han donat al poble casos de mossegades de gossos a persones i sembla que, a nivell estatal, s'ha alertat de l'existència d'alguns brots de ràbia en animals procedents del nord d'Àfrica que poden ser perillosos per a la població en general.

5. Preguem que ens informen dels acords que es prenguen en la Mancomunitat del Barri del Crist, tal com es comprometé a fer la senyora alcaldessa, sense que fins a l'hora d'ara s'haja materialitzat la promesa realitzada.

6. El nostre grup se suma a la petició, aprovada pel Ple de Quart de Poblet, de la construcció al Barri del Crist d'un Centre-residència per a persones majors.

7. Preguem que -tal com la regidora-delegada del Barri del Crist s'hi comprometé- que ens facen arribar la proposta de nous estatuts per a la Mancomunitat (se'ns envia poc dies després).

8. Volem manifestar el nostre malestar -i el de moltes papereries locals- per la posada en marxa per part de la Conselleria de Cultura de l'anomenat Banc de Llibres Virtual, atés que, en la pràctica, representa una competència deslleial a les llibreries de la localitat.

Nosaltres ja ens manifestàrem en ocasions anteriors contra el xec escolar a les famílies perquè era una mesura clientelar i que no solucionava de fet el problema del material escolar per als menors estudiants.

Nosaltres parlàvem -com ens retragué el portaveu del PP en aquest Ple, però confonent la nostra proposta- de la creació d'un Banc de Llibres però no municipal, sinó en els centres educatius i que la quantitat econòmica destinada al xec escolar no anara a les famílies sinó als col·legis i instituts per tal de repondre els llibres del seu Banc que calguera.

Per tant, nosaltres advocàvem perquè les ajudes anaren directament als centres escolars i que foren aquests els qui administraren les seues necessitats, tot partint sempre de la premissa que l'alumne/a tinguera sempre els llibres de manera gratuïta (com ocorre a Andalusia o a Castella La Manxa, sense anar més lluny).

9. Ja que la Diputació de València ha cedit -interessadament, al nostre entendre- la titularitat d'algunes carreteres del terme d'Aldaia (Pla de Quart, Camí de la LLoma i redones d'accés al polígon de la Mare de Déu de la Salut a Xirivella), que, en la pràctica i com diuen els tècnics, donen més serveis a Alaquâs, Xirivella o al corredor comarcal, i que representaran una cessió onerosa per a les nostres arques municipals, preguem que desaparega com a institució. És a dir, ja que es buida de competències, com ara la de la gestió d'algunes carreretes comarcals, la seua existència és una despesa innecessària i gravosa per a l'erari públic.

10. Se sap per què no s'han complit les previsions de preinscripcions escolars -que hauria d'haver augmentat en 100 noves places escolars-? S'ha contemplat alguna mena de desviament d'alumnat a centres d'Alaquàs pròxims a barriades d'Aldaia? (s'ignora)

11. Quan es pensa construir l'accés a Bonaire promés arran l'obertura de Prymark (i amb un cost de 2 milions d'euros)? (Diuen que a setembre es licitaran les obres)

12. Preguem que al Barri del Crist s'habiliten zones específiques d'aparcament per a persones amb discapacitació, car no n'hi ha cap.

13. Preguem que es controle l'ocupació de les voreres per part d'alguns bars del municipi que dificulten -amb taules i cadires- el pas normal dels vianants.

14. Preguem que s'informe a la Guàrdia Civil sobre la seua obligació d'atendre successos que ocòrreguen en l'àmbit rural. Se'ns denuncia, en aquest sentit, que se li avisà de l'existència d'un cavall abandonat en estat avançat de desnutrició per la partida del Coscollar i, tanmateix, no hi acudí. En canvi, la nostra policia municipal si que se'n féu càrrec, tot i que l'animal, finalment, morí -tal com recollí algun mitjà de comunicació.

15. Sobre la intenció de comprar les accions del soci privat d'Aldaia Pròxima, hi volem manifestar les nostres reserves actuals. Alertem sobre el fer que la municipalització de l'empresa pot representar ara la seua desaparició, ja que, amb les retallades previstes pel govern del PP, les competències en matèria d'educació infantil tornarien a la Generalitat i, segons els seus plans de 'racionalització de la despesa', no fóra descabdellat que la tancara tot argumentant que al poble n'hi ha prou oferta privada. 

En altres paraules, la manera de 'blindar' el servei públic de l'escoleta "La llavoreta" és a l'hora d'ara, encara que semble paradoxal, no municipalitzar-la del tot -de moment. El risc del seu tancament, al nostre entendre, si és totalment municipal, és real.

16. Va endavant la paralització i previsible demolició de la depuradora -suposadament il·legal- pròxima a la piscina del Barri? (Diuen que el procediment segueix el seu curs).

17. Preguem, per acabar, que els tècnics responsables de la implantació del Pla de Prevenció de Riscos Laborals i del seu desenvolupament al nostre Ajuntament responguen davant d'una comissió informativa per què tal Pla estava paralitzat en el moment de l'accident que li costà la vida a un treballador de la Brigada d'Obres (l'activitat preventiva està en blanc des del 2009). Volem, a més, que ens aclarisquen els dubtes i contradiccions que, al nostre entendre, conté l'expedient obert a conseqüència del fatal accident.

Fins ací el plenari.

Torn de paraula del públic:

- Hi destaquem la presència d'una àmplia representació de pares i mares d'alumnat de l'EMTA així com persones vinculades des de fa anys a la institució. Recriminen a l'alcaldessa i a la regidora de cultura que no s'han volgut reunir amb ells tot i que hi havia fins a 5 peticions registrades en eixe sentit. L'alcaldessa diu que sí que s'havia reunit, la regidora recrimina l'actitud pública d'alguns dels qui ara se'n queixen. Canyaret general i res en clar. 

En poques paraules, el grup reclamava que a l'hora de la contractació dels nous gestors de l'EMTA se seguiren criteris pedagògics en la línia del treball que ha caracteritzat els vint-i-cinc anys de l'escola de teatre municipal i que tan bons resultats i reconeixements ha tingut. Per tant, que el criteri no fos exclusivament econòmic. 

Una senyora digué, per contra, que el seu fill estava content amb el que s'havia fet enguany a l'EMTA.

- Es pregunta sobre el Reglament de Participació Ciutadana. Contesten que està aparcat per manca de personal.

PLE DE JUNY (II)

Quant a les resolucions d'alcaldia:

Res. núm. 998, 999, 1000, 1001, 1151 i 1171: "Assignació de complements de productivitat a  empleats municipals". Val a dir, abans de res, com ja comentàrem en lliuraments anteriors, que algunes d'aquestes productivitats -si més no quan només eren propostes- no comptaven amb el vist-i-plau de la Intervenció (i de fet, estaven retingudes des de feia alguns mesos). Sorprén, d'altra banda, que la majoria tinguen un caràcter regular i fix (mensualment, des de gener, 374,18 euros més a la nòmina), precisament dues característiques que criticava -de l'anterior reglament de productivitat- el tècnic que ara informa favorablement. 

El 2 de juny de 2012, aquest tècnic, que aleshores era Oficial major, deia, tot citant una sentència judicial: 

"El complemento de productividad tiene naturaleza subjetiva ya que se determina en función de circunstancias particulares apreciadas en el funcionario y directamente relacionadas con el desempeño del puesto de trabajo y objetivos asignados al mismo, por lo que no puede precisarse su cuantía con antelación dado que no se puede conocer previamente si dicho personal ha desempeñado el puesto con especial rendimiento (...)"

Per exemple, en la resolució 1171 se li reconeix a un treballador que hauria de cobrar més per les característiques del seu lloc de treball (passaria d'un complement específic 42 al 45) però que, per restriccions pressupostàries, en queda pendent d'aplicació. Mentrestant se li assigna un complement de productivitat mensual de 198'70 euros.  I, a més , es diu que cobrarà pel període comprés entre l'1 de gener de 2013 i el 30 de juny de 2013. i això que la resolució té data de 19 de juny.

D'altra banda, l'assumpció de tasques temporals de superior categoria quan no hi haja lloc de treball vacant, com diuen les resolucions, no es compleix en alguns casos perquè, en la pràctica, al nostre paréixer, estan usurpant-se funcions que sí que tenen personal especialitzat per a realitzar-les (però, que, descaradament, són persones apartades de les seues funcions habituals, per a les quals, estan perfectament capacitades). Tanmateix, ací estem parlant de productivitats 'impròpies' per a personal que no té la formació ni la capacitació necessària per a desenvolupar-les i que, per fer-ho, com veiem en la resolució, passen a cobrar més de 370 euros mensuals.  I, alerta, per fer una faena que altres treballadors municipals podien fer sense haver de cobrar productivitat.

Res. núm. 1013: "Aprovació definitiva del pressupost i relació de llocs de treball per al 2013.Aplicació adscripcions i situacions temporals de llocs de treball diversos". Ací manifestàrem la nostra oposició frontal a modificar els pressupostos i la Relació de Llocs de Treball (la plantilla municipal) a colp de resolucions. Quan, al nostre entendre, ha de ser sempre a través d'un acord plenari. De fet, hem insistit sobre la circumstància que hi ha massa aspectes en l'RLLT que queden enlaire i que caldria - a l'hora d'aprovar els pressupostos, no després-, detallar amb molta més minuciositat. per exemple, quan hom parla de convertir els caps de servei en responsables de la prevenció de riscos laborals en la seua àrea, no es diu ni com, ni quan, ni de quina manera -per dir-ho ras i curt-. O, en una altra instància, els desplaçaments provisionals de treballadors a dependències  municipals que no són les seues habituals (fins a 11 treballadors/es afectats).

Res. 1180: "Prolongació en el servei actiu a un empleat municipal". De nou recordàrem com d'arbitrària i injusta fou la denegació de la pròrroga en el servei actiu sol·licitada per l'actual arquitecte municipal, que sí que ocupa una plaça singular -d'una imporància, segons el nostre criteri cabdal per al futur urbanístic del nostre poble-.

 En canvi, en la resolució al·ludida, es parla que un dels criteris per seleccionar el treballador que sí que ara veurà prorrogada la seua vida activa era la seua disposició a no jubilar-se. Fet contradictori amb les manifestacions reiterades de la senyora alcaldessa que justificava la jubilació de l'arquitecte tot dient que cap treballador municipal podria, després del Pla d'Ajustament aprovat l'any passat, prolongar la seua vida laboral per raons d'estalvi. Amnèsia interessada, per tant.