PLE D'ABRIL (V)

Moció que presentàrem i que fou aprovada per UNANIMITAT de tots els grups polítics municipals:

En Joan Carles Andrés Raga,  regidor del grup Municipal Bloc-Verds d’Aldaia, Coalició Compromís, en este Ajuntament, presenta al Ple Municipal per al seu debat i aprovació si s’escau,  la següent:

MOCIÓ PER MILLORAR LA SEGURETAT AL CAMP VALENCIÀ

El sector agrícola valencià sempre ha estat un sector potent, generador de riquesa i de treball, però els baixos preus, la falta d'ajuda de les administracions públiques i la delinqüència, han fet que el camp valencià cada vegada compte amb menys explotacions, menys treballadors i que, a més, siga molt insegur.

La inseguretat en el camp ha patit un augment exponencial els darrers anys, és així que les associacions agràries han quantificat en un 20% el robatoris que s’han vist incrementats en el darrer trimestre de 2013 respecte del mateix de l’any anterior.

La situació ha degenerat en tràgics enfrontaments on fins i tot li ha costat la vida a un vigilant d’un camp de tarongers en la localitat veïna de Xest (en la comarca de la Foia de Bunyol).

Les pallisses als agricultors per part de malfactors i els robatoris en les instal·lacions i infraestructures agrícoles són habituals en el camp valencià i els agricultors reclamen, sense èxit, una major protecció per part dels Cossos i Forces de Seguretat de l'Estat.

Arran del tràgic succés de Xest, l'Associació Unificada de la Guàrdia Civil ha constatat que a la Comunitat Autònoma Valenciana l'Institut Armat té seriosos problemes pel que fa a recursos humans i, per tant, impossibilita realitzar les labors de vigilància del camp que requereix la societat valenciana.

Per ràtios, aquesta associació ha revelat que, mentre la mitjana espanyola és de 5,3 agents dels diferents cossos de seguretat per cada mil habitants, al País Valencià aquesta ràtio és de tan sols 3 agents per cada mil habitants.

Existeix una evident manca de plantilla, al que se suma que les baixes que es produeixen per trasllats o per jubilacions no s'estan cobrint i els nombres en actius estan desbordats pel treball i la multitud de funcions que han de cobrir.

Si a tot açò sumem els danys produïts pel vandalisme i els robatoris que setmanalment es produeixen en els camps de les comarques agràries valencianes, veiem com la indignació dels professionals d’este sector comença a ser notable i com les associacions agrícoles comencen a reclamar de les administracions públiques mesures contundents en tots els àmbits, ja be siga en la part administrativa, judicial o de seguretat.

Per tot això proposem l’aprovació dels següents

ACORDS

PRIMER.- Insta al Govern d'Espanya a augmentar el nombre d'agents de la Guàrdia Civil a les zones agrícoles del territori valencià perquè complisquen amb la labors de vigilància del camp i així pal·liar la creixent inseguretat que es viu i que està produint un greu dany per a l'agricultura valenciana.

SEGON.- Reclamar al Ministeri de l'Interior, que a través de la Delegació del Govern, coordine entre els diferents cossos de seguretat – Guàrdia Civil, Policia Autonòmica i Policia Local- mecanismes de vigilància adequats en el camp valencià amb la finalitat de perseguir les pràctiques delictives que s’estan produint i la receptació dels productes i objectes fruit dels delictes .

TERCER.- Instar a la conselleria de Governació a posar mesures mitjançant la Policia autonòmica per controlar les activitats agràries que puguen ser susceptibles de ser receptores de productes provinents d’actes delictius, així com aquelles altres activitats que estiguen vinculades amb el tractament de materials o productes que actualment són sostrets de masies, magatzems, pous, o sistemes de reg.

TERCER.- Donar trasllat de la moció i dels seus acords a:

Ministre de l’Interior

Conseller de Governació

Grups Parlamentaris del Congrés dels Diputats

Grups Parlamentaris de Les Corts Valencianes

Als membres del Consell Local Agrari

Als sindicats Agraris Unió de Llauradors, AVA-ASAJA, UPA

A Aldaia, 16 d’abril de 2013

PLE D'ABRIL (IV)

A partir d'ací s'inicia una retafila de mocions entre les quals destaquem la que presentàrem sobre la reclamació al Govern Central de la compensació i la correcció del dèficit de finançament que patix el País Valencià des de fa molts anys. 

Fou aprovada per UNANIMITAT de tots els grups municipals.

En Joan Carles Andrés Raga,  regidor/portaveu del grup Municipal de Compromís en este Ajuntament, presenta al Ple Municipal per al seu debat i aprovació si s’escau,  la següent

MOCIÓ

La predicció que un grup d'experts va realitzar sobre l'evolució de l'actual sistema de finançament autonòmic, al juny de 2010 i per encàrrec de les Corts Valencianes, s'ha complert. El sistema que va entrar en vigor l'any 2009, i que va substituir a l'anterior de 2001, amb prou feines ha servit per millorar el finançament de la Comunitat Valenciana, que segueix llastrada en els llocs de cua i solament ha millorat una posició, en passar de la 14ª al 13ª sobre un total de 15 comunitats autònomes. La Comunitat Valenciana esta infrafinançada, mentre que les Comunitats Autònomes de Madrid, Balears i Catalunya avancen notablement.

Les dades del dèficit de les comunitats autònomes corresponents a 2012 que el ministre Cristóbal Montoro va fer públics a principis d’aquest més, revelen que la diferència entre els ingressos i les despeses en el cas de la Comunitat Valenciana mantenen un enorme desequilibri. Ni tan sols els ajustaments efectuats al llarg del passat any pel Consell -encara assumint que el pla de reequilibri no s'ha executat en tota la seua integrat, especialment pel que fa als ingressos- han servit per a acostar-se si més no a l'objectiu de dèficit fixat de l'1,5%. La Comunitat va acabar 2012 amb una desviació del 3,45%, el que suposa una despesa 3.500 milions superior als ingressos obtinguts al llarg dels dotze mesos. Adoptar nous ajustaments sembla ser l'única solució possible per a corregir esta desviació i tenir alguna opció d'acomplir el dèficit de 2013, fixat en el 0,7%.

Cada valencià rep de l'Estat 211 euros menys que la mitjana espanyola. Una xifra que dóna, com resultat en termes absoluts, un finançament de 1.000 milions d'euros inferior a la mitjana de la resta de comunitats autònomes. La xifra global correspon a la liquidació del sistema de finançament de 2010.

L'Executiu central va transferir al llarg de 2012 a la Comunitat Valenciana 7.815 milions d'euros per a atendre les despeses corresponents als capítols d'Educació i Sanitat. La xifra, que correspon als lliuraments a compte de l'exercici, no arriba a cobrir el total de les necessitats pressupostàries d'eixes dues carteres (la suma dels dos pressupostos dóna una quantitat de 9.682 milions d'euros). La diferència, 1.867 milions, són diners que l'Executiu ha de satisfer amb la liquidació del sistema de finançament, però que en cap cas han arribat encara a les arques de la Generalitat. És a dir, la Generalitat va rebre al llarg de 2012 un 23,9% menys de fons per a les carteres socials per excel·lència.

Els lliuraments a compte que realitza l'Executiu central sobre aquestes dues carteres ofereixen altra dada a destacar. El finançament que eixes quantitats suposen sobre les polítiques sanitàries i educatives de cada departament reflecteixen també la despesa per habitant que el Govern realitza en aquests àmbits. I les dades tornen a ser esfereïdores. Durant 2012, cada valencià ha rebut de l'Executiu que presideix Mariano Rajoy 1.523 euros per a la seua educació i la seua atenció sanitària. La xifra és la segona més baixa de totes les autonomies.

Els valencians es queden, a més, ben lluny de la mitjana per habitant. En concret, a més de 324 euros. La xifra és resultat d'aplicar els 81.782 milions d'euros corresponents a la suma de lliuraments a compte a les comunitats autònomes del règim general, sobre els 44.262.842 habitants d'Espanya -una vegada descomptats, òbviament, les dades del País Basc i Navarra-. Sis comunitats autònomes (a més de la valenciana, Múrcia, Balears, Canàries, Andalusia i Madrid), estan per baix d'aqueixa mitjana 

La dada per habitant reflecteix a més diferències abismals amb altres regions. Cantàbria va rebre 1.404 milions d'euros en 2012 per a atendre les polítiques socials dels seus 593.861 habitants. És a dir, cada càntabre va obtenir 2.364 euros per a atendre centres de salut i col·legis, entre uns altres. Cantàbria és, a més, una de les regions a les quals el Govern atén en la seua totalitat i en l'any natural la totalitat de les seues despeses en sanitat i educació. La diferència amb la Comunitat Valenciana supera els 840 euros per persona, és a dir, un 55% més. La dada de dèficit de Cantàbria en 2012 va ser del 1,12%.

Els 211 euros de diferència entre el que va rebre un valencià en 2010 i el que va obtenir de mitjana cada ciutadà espanyol, foren 194 euros en 2009, 337 euros en 2008, 291 euros en 2007, 224 euros en 2006, 192 euros en 2005, 170 euros en 2004...

De fet, si es calcula la població de la Comunitat de cadascun d'aqueixos exercicis -dades oficials de l'INE amb data 1 de gener de cada any- i es comptabilitza aqueixa diferència amb la mitjana espanyola, el resultat reflecteix que en 2010 la Comunitat hauria d'haver obtingut 1.053 milions d'euros més, en 2009 altres 968 milions addicionals, en 2008 fins a 1.648 milions... i així fins a sumar, entre 2002 i 2010, una quantitat que supera els 9.000 milions d'euros. Dit d'una altra manera, si el finançament de la Comunitat Valenciana haguera arribat a la mitjana espanyola des de 2002, les arques autonòmiques haurien d'haver ingressat 9.000 milions d'euros addicionals.

D'acord amb la LOFCA, en concret amb allò que determina l'article 2.1.b) , l'Estat ha de garantir l'equilibri econòmic de les Comunitats Autònomes, a través de la política econòmica general, d'acord amb l'establert en els articles 40.1, 131 i 138 de la Constitució.  Correspon per tant a l'Estat, adoptar les mesures oportunes tendents a aconseguir l'estabilitat econòmica interna i externa i l'estabilitat pressupostària, així com el desenvolupament harmònic entre les diverses parts del territori espanyol. A estos efectes, s'entén per estabilitat pressupostària la situació d'equilibri o de superàvit, computada en termes de capacitat de finançament, d'acord amb la definició establida en el Sistema Europeu de Comptes Nacionals i Regionals, en els termes contemplats en la normativa d'estabilitat pressupostària.

Eixa situació no és la que es desprèn de l'anàlisi dels estats comptables de la liquidació de l'any 2009 feta pública a novembre de 2011 per part del Ministeri d'Hisenda, en base al nou sistema aprovat amb la Llei 22/2009. I deixa clar que cal corregir amb urgència el sistema vigent perquè trenca els principis de suficiència, lleialtat institucional i que no facilita l'aconseguiment de l'estabilitat pressupostària que és obligatòria per Llei.

En esta liquidació corresponent a l'exercici de 2009 es distingeixen expressament els recursos que proporciona el statu quo d'acord al model anterior a cada comunitat i els afegits en aprovar el nou model. Els primers representen el 90% dels recursos i els segons el restant 10%. Per tant, com ja ha estat reiteradament denunciat, continua sense contemplar-se la realitat demogràfica valenciana de manera injusta i una part de la nostra població no està rebent el finançament per càpita que ens correspon. Així, la Comunitat Valenciana rebia 8.289 milions d'euros segons la distribució derivada del statu quo anterior (un 14,1% menys que la mitjana per habitant de totes les CC.AA.) i pels recursos afegits va rebre 1.413 més. Encara que en aquests últims obté ingressos per habitant per damunt de la mitjana, en tractar-se d'una quantitat molt inferior la millora total i solament li permet aconseguir el 90,5% dels recursos mitjans. En unes altres paraules: el pes del statu quo segueix mantenint a la Comunitat Valenciana molt allunyada de la mitjana, privant-la a 2009 de 1.018 milions d'euros, una xifra equivalent als retalls i ajstaments en Educació i Sanitat en què ha estat obligada la Generalitat des del govern central per a arribar als objectius de dèficit per a 2012 que no han servit, finalment, per assolir l'objectiu que ha estat més que duplicat.

A més, s'ha generat també un dèficit públic important, per exemple, perquè en el termini de dos anys (de 2007 a 2009) els recursos de les comunitats van caure un 20% mentre les seues necessitats de despesa augmentaven un 6%. És a dir, el sistema no tenia prevista una solució davant una potencial caiguda d'ingressos.

També,  les necessitats de despesa són majors per canvis de naturalesa demogràfica, que són els que estan darrere de les demandes de serveis de sanitat, educació i serveis socials. I per últim, les necessitats pròpies d'una economia i una societat com la valenciana que demanda d'uns altres servicis, tan necessaris com els bàsics que finança l'Estat, per a tornar a generar benestar, treball i creixement.

Podem constatar que ni el model anterior o el vigent des de 2009 no estan pensats per absorbir la caiguda d'ingressos experimentada en el nostre país en els últims tres anys. Ni tan poc per a aportar recursos per fer front a un endeutament exagerat, per a obres i altres despeses que no han generat benestar ni present i ens han hipotecat el futur. Ni tampoc per atendre la nostra realitat social i econòmica. A més, la LOFCA que parla de l'endeutament com a font de recursos, es refereix bé a deutes per a finançar mers desajustaments de tresoreria de curt termini, bé a deutes moderats i relativament estables en el temps per a finançar inversions, la càrrega de les quals puga ser satisfeta conformement als criteris generals. Però no contempla allò que podem anomenar com deute il·legítim, les quantitats emprades per a finançar a tercers, en el cas valencià, empreses del sector públic que han tingut una nefasta gestió com evidencien els seus balanços.

Mentre es resol un nou sistema de finançament, que hauria de garantir la nostra necessitat de recursos, cal a evitar el col·lapse del sistema de serveis públics fonamentals que presta la Generalitat. Davant la situació descrita, l'administració central, hauria d'assumir part del nostre deute autonòmic o assignar dotacions específiques per a fer front a la càrrega d'interessos.

Per tot això, d'acord amb el principi d'igualtat constitucional i "desarrollo armónico" contemplat a l'article 2 de la Llei de Finançament de les

Comunitats Autònomes (LOFCA), i per a garantir el serveis que presta la Generalitat Valenciana presentem la següent PROPOSTA:

1. El Ple de l’Ajuntament d’Aldaia insta el Consell a fer les gestions immediates davant el Gobierno de Espanya per a compensar, d'acord amb el principi d'igualtat constitucional i "desarrollo armónico" contemplat a l'article 2 de la Llei de Finançament de les Comunitats Autònomes (LOFCA) amb l'ingrés estimat de 11.000 milions d'euros corresponents al deficient finançament des de l'any 2001 fins a l'actualitat.

2. Demanar al Consell que retrà compte, davant les Corts, del compliment d’esta resolució en el terminis de 3 mesos des de la seua aprovació.

PLE D'ABRIL (III)

La resolució núm. 585 versava sobre la Liquidació del Pressupost de 2012. Ací tornàrem a insistir en  la irrealitat del pressupost del 2013 a la vista del milió d'euros pendent de pagament de l'exercici 2012. Açò vol dir que el remanent positiu de tresoreria no és més que maquillatge comptable. En altres paraules, traslladaren a 2013 un deute que s'havia d'haver pagat el 2012 (el compromís amb els proveïdors era pagar durant el 2012 als 40 dies; i al 2013, als 30).

A més, en el pressupost comentat no s'havien contemplat pressupostàriament els contractes extingits -prorrogats fins que es convocara el nou concurs- de la neteja viària i altres d'entitat menor que durant el 2012 s'han venint produint de manera ordinària i extraordinària (un altre desfasament econòmic previsible, com ja hem apuntat en plens anteriors).

I, tal com figura en l'al·legació conjunta que presentà tota l'oposició, el dèficit que preveu Aldaia Pròxima per al 2013 (156.000 euros) no estava contemplat en el pressupost del 2013 (tot i que la Intervenció, a pesar de manifestar reticències sobre el procediment, assegurava que  les arques municipals sí que podrien afrontar tal despesa).

Literatura econòmica a banda, el ben cert és que ara -una vegada passat el Ple- ens consta que l'empresa sòcia del nostre consistori en Aldaia Pròxima, és a dir, EPI S.L, ha oferit vendre-li a l'Ajuntament les seues accions amb caràcter preferent, perquè sembla que vol abandonar definitivament l'empresa mixta. O siga, que els fets ens estan donant la raó sobre la inviabilitat d'Aldaia Pròxima en els termes de gestió plantejats pel govern local del PP. (Un soci no abandona amb la precipitació descrita un negoci que, en teoria, hauria de generar beneficis). Amb tot, pensem que la part del dèficit d'explotació que s'haja generat fins al moment de la venda de les accions d'EPI S.L l'haurà d'assumir el nou soci (si n'hi ha cap), exactament, un 49% del total.

Resolució núm. 629. Sobre la contractació de serveis de gestoria laboral municipal.

Criticàrem, en aquest cas, la despesa innecessària (91.960 euros) que representava externalitzar el servei de gestoria laboral, atés que, en la majoria dels municipis, les tasques vinculades a la seua responsabilitat les feien funcionaris municipals (especialment la gestió de nòmines) i era especialment factible ara, que resultava més fàcils les relacions amb les Administracions, gràcies a les noves tecnologies i a les possibilitats dels sistemes telemàtics.

En aquest sentit, l'alcaldessa assegurà que la contractació d'una gestoria externa venia dels governs socialistes anteriors, i que el que havia millorat eren les condicions econòmiques del contracte -tot i que la contractació efectuada l'any passat pel govern local del PP fou més que controvertida, en identificar interessos partidistes en l'adjudicació final.

Resolució núm. 750.  Retribucions de caràcter variable aplicables a la nòmina del mes d'abril de 2013

Advertírem que fiscalitzaríem les gratificacions i les productivitats que signara l'alcaldessa a fi que no foren arbitràries ni discriminatòries, com veníem sospitant, després de l'aprovació de la nova ordenança sobre productivitat aprovada l'any passat. 

Així, denunciàrem que no podia ser que, sistemàticament, es premiara alguns treballadors municipals -que en algun cas podia representar fins i tot doblar-li el sou- i, en canvi, alguns altres difícilment hagen cobrat cap mena de gratificació mai.

D'altra part, férem públiques les nostre reserves al fet que determinats treballadors municipals estigueren assumint responsabilitats que no eren seues perquè no tenien la formació ni la capacitació laboral que pertocava.  I que, fent-ho, eren agraciats amb gratificacions que estaven compensant -monetàriament- la nova dedicació -irregular al nostre entendre-, i que, de retruc, desplaçava i marginava injustament els funcionaris que sí que tenien la formació i la capacitació que els reconeixia la Relació de Llocs de Treball oficial.

Els punts 4 (Desestimació d'al·legacions i aprovació definitiva del pressupost general de l'any 2013), 5 (Donar coompte de la liquidació del pressupost del 2012) i 6 (Donar compte de l'informe de l'Avaluació del compliment d'Estabilitat pressupostària), ja han estat comentats amb anterioritat i, en el forma, correspon a informes tècnics de la Intervenció Municipal.

El punt 7: Informe de Tresoreria sobre compliment dels terminis de pagament del primer trimestre de 2013.

El tresorer assegura que :

"Desde el 1 de enero hasta el 31 de diciembre de 2012, el plazo que tiene el Ayuntamiento para el pago de sus obligaciones es de 40 días naturales siguientes a la fecha de expedición de las certificaciones de obras o de los documentos acreditativos de la realizació del contrato. A partir del 1 de enero de 2013, el plazo será de 30 días" (la negreta és nostra)

Però, a pesar d'haver-nos acollit al Pla de pagaments a Proveïdors, sense cap pudor diu:

"En consecuencia, se hace constar que las obligaciones pendientes de pago a fecha de 31 de marzo de 2013 que tiene conocimiento esta Tesorería, en las que se ha incumplido el indicado plazo legal, son las que se relacionan en el listado anexo, con una cuantía global de 1.777.530,83 y un número de operaciones de 975." (la negreta és nostra)

Denunciàrem, sobre aquesta situació, que no s'havia seguit el protocol de despesa que marcava el pressupost de 2012, en les seues bases d'execució; que, si s'hagueren pagant en temps i forma les factures, estaríem en números rojos; i que reclamàvem per a l'any vinent la figura d'un tresorer capacitat -i habilitat nacional, com exigeix la llei- per fer front a la gestió econòmica, en general, d'una manera professional i operativa.

PLE D'ABRIL (II)

Continuant amb les resolucions, hi destaquem:

Núm. 546: Pagament en concepte d'indemnització per l'assumpte de BIGECO SL. 

Sobre aquesta resolució tornàrem a preguntar si l'equip de govern anava a reclamar a BIGECO que complira el seu sompromís amb el nostre Ajuntament de fer-se càrrec de les indemnitzacions que poguera provocar el judici que, finalment, ens fou desfavorable (sentència 730/2007: 75.368,33 euros). La senyora alcaldessa insistí que el document que obligava a BIGECO, al seu entendre, no tenia massa pes o validesa jurídica. Nosaltres, com ja apuntàrem en el Ple anterior, opinàvem que eixa valoració l'hauria de fer un jutge i no partir d'eixe supòsit per demorarne la reclamació -justa i documentada. Acabà dient que els serveis jurídics estaven estudiant la forma legal de fer-ne la reclamació oportuna. Restem a l'espera.

 Núm. 571: Aprovació de factures i despeses diverses.

En la relació de despeses que detalla el document figura una factura, amb data de 3 de març i emesa per Aldaia Pròxima S.A -l'empresa participada en un 51% per l'Ajuntament d'Aldaia i en un 49 %, per un soci privat) on reclama el cobrament ordinari de la Gestió dels servei de les instal·lacions esportives, corresponent al mes de març (30.236,05 euros).

Com veiem, es reclamava el cobrament d'un servei no prestat (factura del 5 de març i resolució d'alcaldia aprovant-ne el pagament de 28 de març). D'una banda, per tant, és evident que no s'hauria d'haver autoritzat  el pagament d'aquesta factura abans que s'haguera prestat el servei, com resa al contracte  i com marca la prudència administrativa i comptable, és a dir, una vegada acabat el mes.

A més, a col·lació d'aquesta resolució, recordàrem a la senyora alcaldessa que ja advertírem fa mesos de les dificultats de gestió i de caixa que tindria Aldaia Pròxima des del moment que es feia càrrec de la gestió de la piscina municipal, tot prometent el miracle del pa i els peixos: prestar més serveis a meitat de preu.

I, com ja s'advertí en l'acabament de l'any passat i en els darrers mesos, les despeses extraordinàries -especialment per contractacions de personal; de les quals, per cert, ningú ens ha donat raó- s'han disparat i, a més, no s'han contemplat en el pressupost d'enguany . Circumstància aquesta que farà que el dèficit acabe sent crònic i -el més dicutible de tot- i assumit exclusivament per l'Ajuntament no pel soci -que sí que participarà dels beneficis, si n'hi ha.

L'interventor, en aquest sentit, aconsella que Aldaia Pròxima presente d'una vegada els comptes de l'any passat (la data màxima era el desembre de 2012)  i que es els socis determinen un Pla d'Actuació sostenible i realista. De moment, l'únic que dóna algun descàrrec és el responsable d'esports, precisament un dels pocs regidors del PP que no estan en el Consell Rector de l'empresa (deduïsquen vostés com estan d'informats els qui sí que en formen part...).

Núm 630: Sol·licitud  -denegada- de prolongació en el servei actiu de l'arquitecte municipal.

Aquesta és de traca.

En aquesta resolució, l'alcaldessa denega la sol·licitud de prolongació de l'edat de jubilació que presentà el passat gener l'arquitecte municipal. I ho fa atenent a una sèrie de raons que, al nostre paréixer, són més que discutibles i que retraten la mala fe de la decisió presa per l'alcaldia, amb un tratge -informe- jurídic fet a la mida.

S'hi argumenta en contra que:

 "el correcto dimensionamiento del volumen de efectivos que garantice la austeridad del gasto público, la racionalización de la estructura y la eficacia de la administración no se garantizaría actualmente con esta medida"

D'entrada, l'austeritat referida no és tal en aquest Equip de Govern, si més no a la vista del desfasament d'un milió d'euros, pendent de pagament a principi d'any i relatiu a despesa corrent no controlada per algunes regidories. No sols això, la contractació d'un servei d'assessorament legal extern (professionals del dret afins al PP, quan no directament militants d'eixe partit) no respon exactament a eixa voluntat d'austeritat declarada, que, per altre cantó, quedaría demostrada clarament amb l'ús dels recursos propis, és a dir, amb l'assessorament jurídics dels tècnics municipals.

I, el que és més greu, al nostre entendre, es nega la possibilitat de continuar en actiu a l'arquitecte municipal, quan, en trenta anys no se li ha denegat a cap altre treballador i -ací és on se'ls veu la mala idea- i quan altres treballadors en edat de jubilació sí que podran continuar treballant en l'Ajuntament. Greuge comparatiu inexplicable, doncs, i manifesta injustícia, que vol camuflar-se en literatura jurídica -per altra part, lamentable i impròpia d'un professional qualificat (talla i apega, i veritats a mitges).

Així, continua dient la resolució:

 "Las necesidades de recursos humanos en la Oficina Técnica del Ayuntamiento han variado por razones organizativas y de mercado y también debido a circunstancias estructurales donde actualmente no se precisa esta medida de prolongación del servicio"

És poc creïble que una població amb més de 31.000 habitants, amb tres importants i molt conflictius PAIs per desenvolupar (PP4: a la Lloma; AM3: a la Pujadeta del Sord; i el Parc Empresarial: al Barranc dels Cavalls), no necessite un arquitecte muncipial coneixedor del municipi i del seu terme (responsable del desenvolupament urbanístic d'Aldaia: un dels més reconeguts i admirats de la comarca). I, el que és més sagnant, que altres efectius del departament -qüestionats des de dins i fora de l'Ajuntament- continuen en els seus llocs a pesar de sobrepassar ja l'edat de jubilació (circumtància que, en la resolució que ens ocupa, sí que es motiu de jubilació forçosa).

D'altra banda, fa poc més d'un any, a criteri de la regidoria d'Urbanisme, les necessitats eren molt superiors a les que ara es confessen. En eixe sentit, es canvià i es vinculà en la Relació de LLocs de Treball del 2012 a l'anterior Oficial Major  a la direcció del Servei i s'afegí una funcionària en comissió de serveis perquè reforçara el departament, amb evident manca de personal tècnic (que, d'altra banda, justificava, a ulls del regidor, la demora en la concessió de llicències d'obertura, d'activitats, etc., fins a 400 pendents, segons s'informà en Ple fa uns mesos)

I acaba els arguments legals amb:

"En esta línea el Plan de Ajuste del Ayuntamiento de Aldaia para el periodo de 2012-2022, prevé una serie de medidas de racionalización del gasto público a las cuales la entidad debe responder. Estas se plasman en que los ayuntamientos no puedan reponer los efectivos tras la jubilación, normas que dictan las últimas Leyes de Presupuestos Generales del Estado"

L'al·lusió al Pla d'Ajustament és directament una flagrant mentida quan es vol aplicar en aquest cas, ja que l'esmentat Pla, en el seu capítol de personal, només parla per a l'any 2013 de dues jubilacions previstes: una en la brigada d'obres i una altra en serveis socials; i, per al 2014, no se cita cap jubilació, sinó "una política de congelació de la plantilla , així com l'increment salarial ajustat al que assemyala la Llei de pressupostos de l'Estat (1%) per al 2014".

En darrera instància, per anar acabant, cal ressaltar el fet que la referència a la no provisió de les places amortizades per jubilació és fal·laç perquè, en aquest cas, no seria aplicable si l'alcaldessa haguera acceptat la prolongació de l'edat de jubilació de l'arquitecte municipal. O siga, que no existeix cap impediment legal perquè es puga acceptar, per dret i per reconeixement públic a una labor de més de 30 anys en el nostre poble, una petició que, estem convençuts, és justa, ponderada i, vist el que ens ve damunt, necessària per als interessos generals.

En fi, que sembla que a algú no li interessa que hi haja testimonis autoritzats del que pensen perpetrar. I, per fer-ho, contractaran a algú de la seua corda que farà la vista grossa i signarà el que faça falta, per a major honra i profit d'uns quants.  De tota manera, no els deixarem fer-ho. Estarem a l'aguait.  

I, finalment, l'alcaldessa es negà a tractar la resolució perquè el funcionari al·ludit ja demanà en comissió que, en la seua presència, no es parlara del tema. Però, estàvem al Ple, sense la persona en qüestió i el que defensàvem, per damunt de tot, era l'interés d'Aldaia i dels seus veïns i veïnes; no només el reconeixement públic a la labor del nostre aquitecte municipal i al seu dret a continuar sent-ho uns anys més. 

PLE D'ABRIL (I)

El ple del passat dia 30 d'abril tenia 16 punts (més, per despatx extraordinari, una moció del PP, el conveni de col·laboració entre l'Ajuntament i CARITAS per al repartiment d'aliments com a pas previ a la creació d'un futur economat social, i tres mocions que presentà el PSOE  i que, finalment, no es debateren perquè el PP votà en contra de la seua urgència).

En total, un ple sense projectes de pes, per part de l'equip de govern, i farcit de contingut polític de curt recorregut -9 mocions presentades i 3 ajornades. 

Ordre del dia

1. Aprovació de l'acta de la sessió anterior: abstenció.

2. Resolucions:

Ací plantejàrem les qüestions següents:

Res. núm. 520/2013. En aquesta Resolució s'aproven les bases per a la selecció i la contractació per un any d'un Tècnic Cultural o de Turisme per al programa "Llotgeta: Servici de Turisme i Museu del Palmito".

Aquesta contractació ve obligada pel projecte presentat per l'Ajuntament d'Aldaia a primeries del 2011, dins la convocatòria d'ajudes RURALTER de desembre de 2010 de la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació.

Així, abans del 15 de juny de 2013, en aplicació de les condicions marcades pel projecte presentat pel nostre Ajuntament, s'havia de contractar un tècnic de Cultura Local i/o Turisme amb els requisits següents: 

-Sexe: ser dona.

-Formació: tècnica en cultura local i/o turisme

-Edat: menor de 41 anys referits a la data de la subvenció

-Discapacitat: tenir la condició de minusvalidesa.

És a dir, una tècnica en cultura local (?) o turisme, dona, menor de 41 anys i discapacitada. Amb eixe perfil, abans de redactar aquesta resolució, segons ens informen fonts municipals, només hi havia al SERVEF 1 sola persona d'Aldaia.

Com que l'actual equip de govern del PP no volia perdre aquesta subvenció -i que ja havia forçat una important inversió municipal en la Llotgeta amb recursos propis- es decideix convocar el procés selectiu -després de consultes a la Conselleria sobre la legalitat dels requisits referits més amunt: dona, menor de 41 anys i amb una discapacitat.

Rebut el vistiplau de la Conselleria -que nosaltres posem en dubte perquè pensem que, a totes llums, és clarament discriminatori, injust i, probablement, anticonstitucional-, es reformula el requisit formatiu, tot deixant-lo en "titulat amb formació professional tècnic de nivell superior en Turisme o titulació equivalent". Amb eixe nou perfil es presenten 9 aspirants, dels qual 3 són excloses per no posseir la titulació rerquerida

Quant al sistema de selecció, és el de concurs-oposició.

L'oposició (60% de la nota final) consistirà en 1 sol examen (40 %) "la realització d'una memòria al voltant de la missió, objectius, funcions i característiques d'un centre de turisme local com la de l'objectiu de la subvenció"

Després, el Tribunal "podrà" entrevistar l'aspirant per constrastar els execicis pràctics i l'experiència professional i la puntuació d'aquesta prova "no podrà superar el 20% del total de la puntuació de l'exercici"

El concurs (40% de la nota final):

- Menor de 41 anys (fins a 10 punts)

-Dona: 20 punts

-Minusvalidesa: fins a 10 punts, segons grau de discapacitat.

En comentar el que, al nostre paréixer, era una barbaritat administrativa, el PP es defensà dient que la subvenció -i els requisits polèmics que s'hi contemplaven- se l'havia trobada en entrar a l'Ajuntament i que no la podia deixar passar perquè era una quantitat econòmica important (prop de 100.000 euros). I,una vegada reconegut que hi havia relacions familiars entre una de les aspirants i el portaveu del PP, es creuaren acusacions mútues entre membres del PP i del PSOE. 

Nosaltres diguérem que la faena de l'oposició (en aquell moment -primeries de 2011- el PP) és fiscalitzar l'acció de govern a fi de garantir la transparència i la legalitat de les seues accions. El PP ens contestà que aquella subvenció s'aprovà sense que ells tingueren ocasió de conéixer-la i impugnar-la. De nou, creuament de retrets entre PP i PSOE. (sense comentaris per la nostra part)