PLE DE MAIG (IV)

Resolució núm 856: "Contractació de serveis de l'Escola d'Estiu 2013". Inici d'expedient

Comentàrem que resultava curiós que ja s'havien publicitat els preus dels campaments urbans d'estiu (conciliació, complementari de conciliació i campament d'anglés, en modalitats diferents) abans que es resolguera la contractació del concurs (no sabien ben bé com explicar-ho). A més, resultava cridaner el fet que la setmana del 24 al 28 de juny (de 9 a 15:30 més menjador escolar) costava -75 euros- proporcionalment més del doble que el preu de tot el mes de juliol -de l'1 al 26-: 165 euros (quatre setmanes). Volíem que ens explicaren eixa disparitat  de quanties (pensaven, sense concretar, que hauria de respondre a alguna qüestió tècnica).

Resolució núm.868. Pròrroga comissió de serveis d'una auxiliar d'administració.

Ací preguntàrem si existia algun informe de conformitat, emès per algun responsable del servei, a la petició de renovació de la comissió de serveis d'una funcionària que entrà en l'Ajuntament en el precís moment que quatre treballadores municipals foren despatxades el 2012 per estalvi en el capítol de personal. En aquell moment ens posàrem en contra d'acomiadar a treballadores que coneixien la marxa del nostre Ajuntament i, en canvi, s'acceptaren dues comissions de serveis, al nostre entendre, molt controvertides. (ningú sabia res del tema)

Resolució núm. 897. Aprovació bases concessió de 92 beques Programa "La Dipu te beca. 2013"

Els candidats, per retard en la redacció de les bases a nivell local, només comptaren amb una setmana per a presentar la sol·licitud i la documentació requerida. D'altra banda, en la línia, mai no amagada del PP local, de menystenir el valencià en els processos selectius de personal -ni que siga per a llocs de treball de cara al públic- en les bases que redactà l'Ajuntament d'Aldaia, els coneixements de valencià puntuaven (fins a 0'75 punts, el Grau Superior; 0'50 el Mitjà; i 0'25 l'Elemental) igual que els de música o dansa. Els cursos d'informàtica -sense especificar, fins a un màxim de 0'50 punts). El fet de no haver estat beneficiari de beca en l'exercici 2012 donava 5 punts. (sense comentaris)

Resolució 920. Assignació de funcions complementàries a un funcionari municipal.

En aquesta resolució l'alcaldessa tornava a assignar càrrecs a qui durant uns mesos fou Oficial Major, Tresorer i Cap d'Urbanisme l'any 2012. Ara passa a "tasques de col·laboració en l'emissió d'informes i elaboració de propostes de resolució en el Departament de Personal, tot mantenint les seues funcions com a Tresorer".

Per tant, els informes d'assignacions de productivitat, d'aplicació a partir de juny, que, als nostres ulls i al de gran part de la plantilla d'aquest Ajuntament, semblen més que discutibles deuen ser obra d'aquest funcionari que, pel que es veu, compta amb l'absoluta confiança de la senyora alcaldessa. Val a dir que, segons ella mateixa confessà, la que fou Interventora d'aquest Ajuntament fins a fa uns mesos no veia gens clares les productivitats que volien aprovar-se i que, en més d'una ocasió hi manifestà la seua oposició al Departament de Personal.

Precs i preguntes

Entre d'altres qüestions, demanàrem que comprovaren la freqüència d'arreplega de fem i neteja dels contenidors, segons les clausules del contracte (que marca la recollida diària del fem i la neteja de contenidors quinzenalment durant l'hivern i setmanalment durant l'estiu), atés que havíem rebut queixes per part d'alguns veïns de carrers cèntrics del poble i del Barri del Crist.

Demanàrem, també, que assajaren la subhasta electrònica en la contractació de Serveis d'Impressió, fotocopiat i escanejat de documents, ja que les condicions tècniques les elaborava la Gestora Tècnica Informàtica. Pensàvem que era una bona oportunitat per anar provant eixa forma de consurs públic.

Demanàrem que es reduiren les Caixes Fixes de la majoria de serveis a fi de poder controlar les despeses que es feien al marge del control de l'Interventor. Disposar d'unes quantitats que s'han de justificar una vegada gastades resulta, al nostre entendre, una forma poc operativa de promulgar l'austeritat en la despesa i la racionalitat en l´ús dels recursos.

Preguntàrem per què el responsable del bar del Matilde Salvador no volia prorrogar el seu contracte (perquè no li eixiran els números, digueren); si s'havien concedit més unitats escolars als centres educatius locals (s'havia acceptat una unitat més al Carmen del Barri del Crist, i cap al núm. 5. La reducció en docents quedava igual). I, finalment, demanàrem que s'investigara el possible conflicte d'interessos entre el tècnic municipal supervisor de les obres del Col·lector del Camí de la Lloma -fet fa uns mesos i que ara s'ha afonat i que caldrà reconstruir- i el director d'Obra que l'executà amb tal desafortunat resultat. Val a dir que l'empresa constructora féu fallida al poc de temps. Per això, ara cal començar de zero i Bonaire continua amb els accessos col·lapsats des de la A-3 i amb la mosca darrere l'orella. I tot, sense que ningú assumisca responsabilitats de cap mena: ni professionals, ni polítiques.

PLE DE MAIG (III)

Els punts 6è, 7è, 8è, i 9è feien referència a mocions presentades pel PP (1) i pel PSOE (3). Només fou aprovada -amb els vots de la bancada popular- la del PP (sobre l'adhesió a l'Acord de la Societat Civil per la Comunitat valenciana). 

D'altra banda, EU volgué presentar-ne una altra (a banda d'una altra anterior que no figurava en l'ordre del dia) però no li fou admesa eixa possiilitat per part de l'alcaldia -que la sotmeté a una votació per dirimir la seua urgència. El PP hi votà en contra i, en conseqüència no es debaté al Ple-. Arran aquesta negativa, el portaveu d'EU, Juanjo Llorente, protestà enèrgicament contra eixa forma d'actuar que ell qualificava obertament d'irregular, de la mateixa manera que denunciava que no incloure en l'ordre del dia del plenari totes les mocions presentades en les comissions informatives, independentment de la valoració que hi hagueren tingut, era clarament contrari a llei (segons el Reglament Orgànic i Funcional de les entitats municipals, arguïa). 

El Secretari municipal intervingué per defensar el procediment que ell mateix proposava a l'alcaldia -deixar fora del Ple les mocions que no superaren el dictamen de les comissions i no debatre les mocions que no passaren la valoració d'urgència, si es presentaven al plenari mateix-. Tot plegat, venia a concloure que, com en el cas que ens ocupa, la majoria política municipal podia, de fet, vetar les discussions de mocions que no li convingueren. Era, puix, una qüestió directament política, no de procediment.

A partir d'ací, s'inicià un guirigall, amb retrets i retrucs per part dels litigants fins que, al remat, l'equip de govern tallà, definitivament, la discussió argumentant que ells ara no feien altra cosa que el mateix que havien vist fer al PSOE quan governava. De nou, canyaret.

La conclusió a la qual arribàrem fou que, qüestions de procediment a banda, deixar debatre les mocions al Ple era una qüestió estrictament política. I, a l'hora d'ara, l'equip de govern local, amb la seua alcaldessa al capdavant, s'havia cansat de debatre sessió rere sessió temes incòmodes i controvertits que, al seu criteri, excedien les competències locals i que, per tant, estaven fora de lloc. Això no obstant, això no impedia que, com en aquest mateix ple, el PP presentara també mocions 'polítiques', segons els convenia, que igualment excedien les estrictes i limitades competències municipals. La diferència -substancial- és que els qui manen ara són ells. Ras i curt.

Quant a les Resolucions:

núm. 818. Sobre la contractació de vigilància per a l'horari especial de la Bibilioteca Municipal Juan Gil-Albert. Ací demanàvem, com des de fa dos anys, que s'allargara l'horari d'algun auxiliar de biblioteca -hi ha una interina que abans ho feia- per tal que es cobrira el servei, tot afavorint així que es poguera donar servei de préstec i assessorament amb total normalitat, a pesar de l'horari especial. La contractació d'un agent de seguretat, com hem denunciat en més d'una ocasió, no permetia donar cap sevei especialitzat i, a més, era una imatge agressiva impròpia d'un centre cultural. I, endemés, era molt més car: 2.868,78 euros.

núm. 827. Aprovació de factures de 2012. En aquesta resolució l'alcaldessa instava al Ple a aprovar tres factures de Correus perquè, si no, se'ns tallava immediatament el servei. L'Ajuntament devia sobre 6.000 euros i Correus, tot aplicant una política estricta contra la morositat amenaçava seriosament a deixar la corporació sense aquest servei essencial. 

  Criticàrem que s'hagués arribat a aquest extrem, més que més, quan l'equip de Govern s'havia compromés a millorar la situació econòmica municipal mitjançant un major control sobre la despesa. Tal i com havíem assegurat en ocasions anteriors, la descoordinació -i, possiblement, la inexperiència desl responsables polítics- ens havia conduït a aquesta situació lamentable. 

núm. 855. En aquesta resolució s'informava que el contracte de serveis per al desenvolupament del programa "Centre d'oci per a xiquets i xiquetes amb diversitat funcional" es declarava desert perquè no s'havien presentat proposicions.

Per a casos com aquest, declaràrem, serveix precisament Aldaia Pròxima (no per a administrar piscines). Allà on hi ha una necessitat social i l'Ajuntament disposa d'eines legals per actuar, creiem que està obligat a fer-ho -o, si més no, a intentar-ho. Crear una empresa mixta, com és el cas d'Aldaia Pròxima, per conduir-la cap a la ruïna només per posar-se 'dotors' en activitats que no domina -i de pas, si convé, col·locar personal per anar creant 'clientelisme polític'- és una temeritat que acabarà pagant el veïnat d'Aldaia.

La prova que les nostres sospites i advertències sobre la viabilitat d'Aldaia Pròxima en els termes actuals -de prestacions de serveis a què està obligada i del dèficit que haurà d'assumir-ne en la gestió- és que l'empresa sòcia, API S.L, vol pegar l'espantà torera i l'Ajuntament, sembla, haurà d'assumir tot sol la faena de guarir el malalt (o de reviscolar el mort, segons com es mire). 

PLE DE MAIG (II)

En el punt cinqué havíem de tractar el nomenament del Jutge de Pau substitut. Val a dir que ja férem el juny d'enguany passat el nomenament de la jutgessa de Pau titular -procés selectiu, també, no exempt de controvèrsia per tot un seguit de raons que podeu repassar en la crònica d'aquell ple en aquest mateix blog.

Sembla que són dos procediments diferents -el del nomenament de Jutge de Pau titular i el del substitut-. En el primer cas, com hem dit, la cosa semblava precipitada en la convocatòria -perquè el temps se'ns tirava damunt- i confusa en alguns detalls administratius -com ara la manca de documents identificatius en alguns dels candidats-. Tot i que, siga dit de passada, nosaltres en cap moment qüestionàrem la vàlua o la capacitat de la persona finalment triada -en això, en aquell cas com en aquest que ens ocupa, nosaltres no volíem entrar.

Sempre hem pensat que el Jutge o la Jutgessa de Pau havia de ser, com ocorre en altres municipis, una persona de consens, proposada pels grups polítics municipals, per associacions o per la ciutadania en general -a través dediferents vies de participació- i no una persona -en alguns casos no residien ni a la localitat- que es postulara senzillament a través d'una instància amb les seues dades  i, si feia el cas, amb un currículum vitae (en la immensa majoria de les instàncies sense cap relació amb l'àmbit judicial -ni falta que feia, segons els requisits de la convocatòria, la veritat.)

Amb tot, el problema sorgeix ara quan, malgrat que la convocatòria fou pública a través de la web municipal, segons ens asseguraren, al remat només hi ha una instància sol·licitant la plaça esmentada. Cosa, d'altra banda, realment curiosa en una població amb més de 4.000 aturats. Ben cert és que el Jutge de Pau ve a cobrar -si no m'enganye- al voltant de tres-cents euros mensuals (realment, no sé si paga el tir, per a qui ho veja des de l'òptica monetària...), però, així i tot, que no s'hi presenten ni tan sols els qui no foren seleccionats en la convocatòria de Jutge titular anterior resulta sorprenent. A més a més, els requisits són tan senzills com el mecanisme d'una botija: ser espanyol/a, major d'edat i no estar inhabilitat per causa judicial. O siga, qui no es presenta és perquè no vol -o no ho sap.

Siga com siga, el que realment clamava al cel -per l'absurditat del fet- era que, en la Comissió informativa, preguntats per mi per la identitat de l'únic candidat, ningú de l'Equip de Govern me'n sabé donar raó. A més, en l'expedient tampoc no figurava cap documentació identificatòria, tret de la instància preceptiva amb registre d'entrada. No hi havia currículum vitae ni DNI i, per tant, se'ns estava instant a proposar al poder judicial el nomenament d'una persona a qui, en teoria, ningú coneixia.

En eixe moment, els fiu l'observació que aquesta situació absurda -tanmateix legal, asseguraven- podia donar peu a bromes del tipus de presentar una instància -real o falsa- d'un senyor de 90 anys, d'un jovenet de 18 o d'un poligoner descamisat, per què no, per al procés selectiu.. Com aquell... a algú li sonava el nom de la convocatòria anterior, altres alçaven els muscles -els tenia igual- i altres s'engolien la carcallada (tot imaginant-se el ridícul que podia produir-se en el cas de consumar-se l'amenaça poligonera).

I tot pequè no s'identificava en el procediment als candidats. Així de simple. Amb el  DNI bastava, com a mínim, per fer-nos-en una idea aproximada de l'oportunitat de la tria a què ens abocava el procés. Però no fou així fins al dia del ple, que de correguda, incorporaren en l'expedient la fotocòpia del DNI del candidat, encara que l'equip de govern assegurava que la identitat del candidat estava certificada documentalment (després d'un breu i intens intercanvi de si que estava, que no, que sí...). Davant d'eixa veritat a mitges, car ni la comissió informativa ni quan consultàrem l'expedient del cas vérem cap DNI, el senyor Secretari ens  n'acabà donant la raó. Aquest aparegué el dimarts de matí perquè -probablement- algú li'l demanà al candidat la nit anterior.

Censuràrem, doncs, el procediment seguit, instàrem a l'Equip de Govern a cercar una altra forma de selecció que s'ajustara més al perfil del que per a nosaltres, havia de ser un Jutge de Pau -una persona de consens, com hem dit- i, finalment, desitjàrem bona sort a la persona proposada. Perquè una cosa no lleva l'altra.

PLE DE MAIG (I)

Aquest ple de maig comptava amb dotze punts (incloent-hi quatre punts, diguem-ne, tècnics; quatre mocions -1 del PP i 3 del PSOE-; un d'informació sobre les resolucions d'alcaldia; un d'informació sobre les sentències recaigudes; i un corresponent a precs i preguntes).

Per ordre, després d'aprovada l'acta de la sessió anterior, el segon punt del plenari era l'aprovació del conveni urbanístic per a la modificació puntual del Pla General d'Ordenació Urbana en l'àmbit de la factoria de Danone S.A.

Aquest punt, que fou votat a favor per unanimitat, representava una modificació en la consideració del sòl dins la parcel:la ocupada per la factoria Danone al Pla de Quart, que permetia l'ampliació de l'empresa amb una reorganització de l'espai disponible. Aquest canvi parcial anava aparellat, a més, amb una compensació econòmica per a l'Ajuntament, tot i que, en principi, sembla que l'empresa no estava obligada a fer-la (més de 120.000 euros).

El punt tercer tractava sobre l'aprovació definitiva de l'Ordenança Municipal de Venda no Sedentària. Nosaltres ens abstinguérem perquè, tot i reconéixer l'esforç dels tècnics a millorar i a actualitzar l'ordenança anterior, el fet de contemplar la possibilitat de realitzar mercat el dissabte -i al mateix emplaçament- era contrari a l'opinió d'ACODA (l'associació de comerciants d'Aldaia) i, a més, castigaria dues vegades la mateixa barriada (ocupació d'espais, problemes d'aparcament, sorolls, brutícia, etc.).

En el sentit descrit, recordàrem que la nostra proposta era la de, posats a fer un dia de mercat més, que fóra els diumenges a Corts valencianes, com en altres municipis. A més, així es repartiria la càrrega de la celebració del mercat entre diversos punts de la població; es facilitaria l'accés als seus serveis a persones que durant la setmana no hi poden anar; i, finalment, permetria una major vertebració del municipi, car la barriada proposada, per estar a l'altre costat de la via del tren, sembla que està apartada permanentment dels actes i esdeveniments locals.

Per acabar, celebràrem que s'atengueren les al·legacions presentades per alguns veïns i veïnes (més de cinquanta) contra la desaparició de la 'falta' ('el fallo') -tal com es contemplava en una primera redacció-, que consisteix a sortejar, abans de l'inici del mercat de dimecres, els 'puestos' que, tot i estar assignats a venedors fixos (207, en total), estiguen lliures eixe dia. D'aquesta forma, i atenent a la situació de crisi generalitzada, mantenint la 'falta' es donava una oportunitat laboral a persones que, si més no per un dia, podien traure's un jornal.

A més a més, l'Ajuntament es reserva en la nova Ordenança l'assignació d'un 10% de les parades no ocupades -com acabem d'explicar- per a persones empadronades a la localitat.

El quart punt: Reconeixement extrajudicial de crèdits 1/2013. Consistïa en el que nosaltres denunciàrem en plens anteriors: que quasi un milió d'euros pendents de pagament havien de consignar-se en el pressupost del 2013 i no s'havia fet. I no es féu per maquillar les xifres,bàsicament;  i, ara, per informes tècnics i, sobretot, perquè Correus havia advertit de la suspensió del servei per impagament de tres factures (6.306,27 euros, en total) si no es pagaven de manera immediata.

Queda clar en l'informe d'Intervenció que els proveïdors tenen dret a cobrar les factures, que l'Ajuntament té l'obligació de pagar i que es prodria demanar responsabilitats a qui corresponguera, ja que s'havien realitzat subministraments per un import superior a l'autoritzat. Concretament, el fet de no observar el protocol de realització de despeses, al qual obligava les Bases de l'anterior pressupost, ha provocat la situació actual. És a dir, descoordinació política entre les àrees, manca de previsió i escàs zel a l'hora d'aplicar els acords aprovats en pressupost i en el Pla d'Ajustament de pagament a proveïdors (que, per exemple, preveia ingressar durant el 2012 uns 140.000 euros en concepte de nous guals per a vehicles i, al remat, no n'ha ingressat cap).

Així, 988.000 euros que haurem de restar del pressupost per al 2013. Exactament com nosaltres déiem i l'equip de Govern del PP es negava a reconéixer.

Punt cinquè: Nomenament del Jutge de Pau substitut. (aquesta és de traca i banda). Els la contarem en uns dies.