PLE DE JUNY (III)

Torn de paraula:

1. Caldria revisar la forma de gravar els plens municipals atés el fet que són gravacions  poc útils. Es fan des de la part alta de la sala i no s'hi sent res. A més, s'haurien de poder consultar a través de la web municipal. (pendents de la nova web, diuen), que, per cert, està exclusivament en castellà -salvant els epígrafs orientatius.

2. S'ha comprovat alguna mena d'estalvi en combustible en les àrees de Policia i Brigada d'Obres? (sense resposta).

3. Preguem que es comproven els itineraris dels camions d'arreplega del fem perquè el veïnat -carrers Sant Vicent-Antonio Machado- veu com en alguna ocasió el camió recula més de 50 metres al carrer A. Machado per enfilar-se de nou pel de Sant Vicent. És, clarament, una maniobra irregular i perillosa.

4.  Preguem que s'inicie, si pertoca, una campanya de vacunació canina donat que darrerament s'han donat al poble casos de mossegades de gossos a persones i sembla que, a nivell estatal, s'ha alertat de l'existència d'alguns brots de ràbia en animals procedents del nord d'Àfrica que poden ser perillosos per a la població en general.

5. Preguem que ens informen dels acords que es prenguen en la Mancomunitat del Barri del Crist, tal com es comprometé a fer la senyora alcaldessa, sense que fins a l'hora d'ara s'haja materialitzat la promesa realitzada.

6. El nostre grup se suma a la petició, aprovada pel Ple de Quart de Poblet, de la construcció al Barri del Crist d'un Centre-residència per a persones majors.

7. Preguem que -tal com la regidora-delegada del Barri del Crist s'hi comprometé- que ens facen arribar la proposta de nous estatuts per a la Mancomunitat (se'ns envia poc dies després).

8. Volem manifestar el nostre malestar -i el de moltes papereries locals- per la posada en marxa per part de la Conselleria de Cultura de l'anomenat Banc de Llibres Virtual, atés que, en la pràctica, representa una competència deslleial a les llibreries de la localitat.

Nosaltres ja ens manifestàrem en ocasions anteriors contra el xec escolar a les famílies perquè era una mesura clientelar i que no solucionava de fet el problema del material escolar per als menors estudiants.

Nosaltres parlàvem -com ens retragué el portaveu del PP en aquest Ple, però confonent la nostra proposta- de la creació d'un Banc de Llibres però no municipal, sinó en els centres educatius i que la quantitat econòmica destinada al xec escolar no anara a les famílies sinó als col·legis i instituts per tal de repondre els llibres del seu Banc que calguera.

Per tant, nosaltres advocàvem perquè les ajudes anaren directament als centres escolars i que foren aquests els qui administraren les seues necessitats, tot partint sempre de la premissa que l'alumne/a tinguera sempre els llibres de manera gratuïta (com ocorre a Andalusia o a Castella La Manxa, sense anar més lluny).

9. Ja que la Diputació de València ha cedit -interessadament, al nostre entendre- la titularitat d'algunes carreteres del terme d'Aldaia (Pla de Quart, Camí de la LLoma i redones d'accés al polígon de la Mare de Déu de la Salut a Xirivella), que, en la pràctica i com diuen els tècnics, donen més serveis a Alaquâs, Xirivella o al corredor comarcal, i que representaran una cessió onerosa per a les nostres arques municipals, preguem que desaparega com a institució. És a dir, ja que es buida de competències, com ara la de la gestió d'algunes carreretes comarcals, la seua existència és una despesa innecessària i gravosa per a l'erari públic.

10. Se sap per què no s'han complit les previsions de preinscripcions escolars -que hauria d'haver augmentat en 100 noves places escolars-? S'ha contemplat alguna mena de desviament d'alumnat a centres d'Alaquàs pròxims a barriades d'Aldaia? (s'ignora)

11. Quan es pensa construir l'accés a Bonaire promés arran l'obertura de Prymark (i amb un cost de 2 milions d'euros)? (Diuen que a setembre es licitaran les obres)

12. Preguem que al Barri del Crist s'habiliten zones específiques d'aparcament per a persones amb discapacitació, car no n'hi ha cap.

13. Preguem que es controle l'ocupació de les voreres per part d'alguns bars del municipi que dificulten -amb taules i cadires- el pas normal dels vianants.

14. Preguem que s'informe a la Guàrdia Civil sobre la seua obligació d'atendre successos que ocòrreguen en l'àmbit rural. Se'ns denuncia, en aquest sentit, que se li avisà de l'existència d'un cavall abandonat en estat avançat de desnutrició per la partida del Coscollar i, tanmateix, no hi acudí. En canvi, la nostra policia municipal si que se'n féu càrrec, tot i que l'animal, finalment, morí -tal com recollí algun mitjà de comunicació.

15. Sobre la intenció de comprar les accions del soci privat d'Aldaia Pròxima, hi volem manifestar les nostres reserves actuals. Alertem sobre el fer que la municipalització de l'empresa pot representar ara la seua desaparició, ja que, amb les retallades previstes pel govern del PP, les competències en matèria d'educació infantil tornarien a la Generalitat i, segons els seus plans de 'racionalització de la despesa', no fóra descabdellat que la tancara tot argumentant que al poble n'hi ha prou oferta privada. 

En altres paraules, la manera de 'blindar' el servei públic de l'escoleta "La llavoreta" és a l'hora d'ara, encara que semble paradoxal, no municipalitzar-la del tot -de moment. El risc del seu tancament, al nostre entendre, si és totalment municipal, és real.

16. Va endavant la paralització i previsible demolició de la depuradora -suposadament il·legal- pròxima a la piscina del Barri? (Diuen que el procediment segueix el seu curs).

17. Preguem, per acabar, que els tècnics responsables de la implantació del Pla de Prevenció de Riscos Laborals i del seu desenvolupament al nostre Ajuntament responguen davant d'una comissió informativa per què tal Pla estava paralitzat en el moment de l'accident que li costà la vida a un treballador de la Brigada d'Obres (l'activitat preventiva està en blanc des del 2009). Volem, a més, que ens aclarisquen els dubtes i contradiccions que, al nostre entendre, conté l'expedient obert a conseqüència del fatal accident.

Fins ací el plenari.

Torn de paraula del públic:

- Hi destaquem la presència d'una àmplia representació de pares i mares d'alumnat de l'EMTA així com persones vinculades des de fa anys a la institució. Recriminen a l'alcaldessa i a la regidora de cultura que no s'han volgut reunir amb ells tot i que hi havia fins a 5 peticions registrades en eixe sentit. L'alcaldessa diu que sí que s'havia reunit, la regidora recrimina l'actitud pública d'alguns dels qui ara se'n queixen. Canyaret general i res en clar. 

En poques paraules, el grup reclamava que a l'hora de la contractació dels nous gestors de l'EMTA se seguiren criteris pedagògics en la línia del treball que ha caracteritzat els vint-i-cinc anys de l'escola de teatre municipal i que tan bons resultats i reconeixements ha tingut. Per tant, que el criteri no fos exclusivament econòmic. 

Una senyora digué, per contra, que el seu fill estava content amb el que s'havia fet enguany a l'EMTA.

- Es pregunta sobre el Reglament de Participació Ciutadana. Contesten que està aparcat per manca de personal.

PLE DE JUNY (II)

Quant a les resolucions d'alcaldia:

Res. núm. 998, 999, 1000, 1001, 1151 i 1171: "Assignació de complements de productivitat a  empleats municipals". Val a dir, abans de res, com ja comentàrem en lliuraments anteriors, que algunes d'aquestes productivitats -si més no quan només eren propostes- no comptaven amb el vist-i-plau de la Intervenció (i de fet, estaven retingudes des de feia alguns mesos). Sorprén, d'altra banda, que la majoria tinguen un caràcter regular i fix (mensualment, des de gener, 374,18 euros més a la nòmina), precisament dues característiques que criticava -de l'anterior reglament de productivitat- el tècnic que ara informa favorablement. 

El 2 de juny de 2012, aquest tècnic, que aleshores era Oficial major, deia, tot citant una sentència judicial: 

"El complemento de productividad tiene naturaleza subjetiva ya que se determina en función de circunstancias particulares apreciadas en el funcionario y directamente relacionadas con el desempeño del puesto de trabajo y objetivos asignados al mismo, por lo que no puede precisarse su cuantía con antelación dado que no se puede conocer previamente si dicho personal ha desempeñado el puesto con especial rendimiento (...)"

Per exemple, en la resolució 1171 se li reconeix a un treballador que hauria de cobrar més per les característiques del seu lloc de treball (passaria d'un complement específic 42 al 45) però que, per restriccions pressupostàries, en queda pendent d'aplicació. Mentrestant se li assigna un complement de productivitat mensual de 198'70 euros.  I, a més , es diu que cobrarà pel període comprés entre l'1 de gener de 2013 i el 30 de juny de 2013. i això que la resolució té data de 19 de juny.

D'altra banda, l'assumpció de tasques temporals de superior categoria quan no hi haja lloc de treball vacant, com diuen les resolucions, no es compleix en alguns casos perquè, en la pràctica, al nostre paréixer, estan usurpant-se funcions que sí que tenen personal especialitzat per a realitzar-les (però, que, descaradament, són persones apartades de les seues funcions habituals, per a les quals, estan perfectament capacitades). Tanmateix, ací estem parlant de productivitats 'impròpies' per a personal que no té la formació ni la capacitació necessària per a desenvolupar-les i que, per fer-ho, com veiem en la resolució, passen a cobrar més de 370 euros mensuals.  I, alerta, per fer una faena que altres treballadors municipals podien fer sense haver de cobrar productivitat.

Res. núm. 1013: "Aprovació definitiva del pressupost i relació de llocs de treball per al 2013.Aplicació adscripcions i situacions temporals de llocs de treball diversos". Ací manifestàrem la nostra oposició frontal a modificar els pressupostos i la Relació de Llocs de Treball (la plantilla municipal) a colp de resolucions. Quan, al nostre entendre, ha de ser sempre a través d'un acord plenari. De fet, hem insistit sobre la circumstància que hi ha massa aspectes en l'RLLT que queden enlaire i que caldria - a l'hora d'aprovar els pressupostos, no després-, detallar amb molta més minuciositat. per exemple, quan hom parla de convertir els caps de servei en responsables de la prevenció de riscos laborals en la seua àrea, no es diu ni com, ni quan, ni de quina manera -per dir-ho ras i curt-. O, en una altra instància, els desplaçaments provisionals de treballadors a dependències  municipals que no són les seues habituals (fins a 11 treballadors/es afectats).

Res. 1180: "Prolongació en el servei actiu a un empleat municipal". De nou recordàrem com d'arbitrària i injusta fou la denegació de la pròrroga en el servei actiu sol·licitada per l'actual arquitecte municipal, que sí que ocupa una plaça singular -d'una imporància, segons el nostre criteri cabdal per al futur urbanístic del nostre poble-.

 En canvi, en la resolució al·ludida, es parla que un dels criteris per seleccionar el treballador que sí que ara veurà prorrogada la seua vida activa era la seua disposició a no jubilar-se. Fet contradictori amb les manifestacions reiterades de la senyora alcaldessa que justificava la jubilació de l'arquitecte tot dient que cap treballador municipal podria, després del Pla d'Ajustament aprovat l'any passat, prolongar la seua vida laboral per raons d'estalvi. Amnèsia interessada, per tant.

PLE DE JUNY

Aquest ple fa ben palesa la paràlisi municipal que hem vingut denunciat des de fa mesos. Tret de l'aprovació provisional d'una modificació puntual del Pla General, en aplicació d'una sentència que obligava a l'Ajuntament a fer-la, només hi havia com a punt ordinari la moció nostra (que reproduïm) que presentàrem en favor del manteniment de l'actual sistema d'Assegurances Agràries Combinades, que el govern de Madrid havia modificat el passat març.

Aquests moció, que mirava pels interessos del sector agrari valencià, fou aprovada per tots els grups municipals, llevat d'EU, que s'hi abstingué per estar en desacord amb l'alcaldia pel que fa al tema de com estaven gestionant-se les mocions que arribaven al ple i les que no hi arribaven.

En Joan Carles Andrés Raga,  regidor del grup Municipal Bloc-Verds d’Aldaia, Coalició Compromís, en este Ajuntament, presenta al Ple Municipal per al seu debat i aprovació si s’escau,  la següent

MOCIÓ

El sector citrícola valencià té en estos moments una enorme preocupació per la sostenibilitat del sistema actual d'Assegurances Agràries Combinades, perquè té una gran implantació a la zones citrícoles valencianes per al cultiu de taronges, mandarines i llimes.

L'any 2012 es van assegurar 2.076.468 tones, que suposen el 60% de la producció total i amb 95.612 hectàrees assegurades. Els citricultors valencians van tindre cobertura davant els riscos climàtics en el 63% de la superfície total de cítrics. A més, amb això, van tindre assegurada la producció per un valor de 529.336.972 euros. Per tant, estes xifres mostren la importància que té este mecanisme de garantia de la renda dels llauradors valencians.

La Resolució de 28 de desembre de 2012, de la Subsecretaria, pel qual es publica l'Acord del Consell de Ministres de 28 de desembre de 2012 pel qual s'aprova el Pla d'Assegurances Agràries Combinades per a l'exercici 2013, així com la Resolució de la Subsecretaria del Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient de 27 de març, per la qual s'aprova una modificació del Pla, posen de manifest una important retallada de les subvencions per part d'ENESA, que estan ja fent trontollar la contractació per part del sector agrari de les assegurances destinades a garantir la protecció de la renda agrària davant fenòmens climàtics no controlables. Així, de fet, s'incrementa de manera substancial el cost de l'assegurança, que passa de ser un preu assumible com a despesa de l'explotació, a ser un preu desorbitat i inassolible.

A la disminució radical de la subvenció cal afegir la franquícia de 60 € que s'ha imposat a tots els assegurats sense cap tipus de discriminació per als professionals, les organitzacions de productors i explotacions prioritàries. Esta franquícia, a més, té una elevada incidència en la nostra citricultura per la dimensió de les explotacions citrícoles que ajudarà, encara més, a detreure la contractació a causa de la base territorial de les explotacions agràries valencianes. La Conselleria de Presidència i d’Agricultura, Pesca, Alimentació i Aigua, en consonància, aplica la part que li pertoca de 36 € i que se suma a la d’ENESA.

Cal destacar que la contractació dels Mòduls 1 i 2 suposa únicament el 2% (0,1% i 1,9%, respectivament), mentre que la dels Mòduls 3 i P són el 98% de la contractació (46,5% i 51,3% respectivament), posant de manifest la preferència del citricultor valencià per les assegurances que cobreixen els danys per parcel·la en detriment dels que ho fan per explotació.

I és precisament en els Mòduls que contracten els citricultors on més gran és la reducció de les subvencions d'ENESA, concretament del 40% per a les pòlisses contractades sota el Mòdul 3 i del 52,38% per a les que es contracten amb les condicions establertes per al Mòdul P.

En conseqüència i atenent a l’exposat el Plenari de l’Ajuntament presenta les següents

Propostes

1. Instar ENESA (Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient) a que valore les repercussions negatives que sobre la contractació d’assegurances de cítrics tindrà la retallada tan acusada de subvencions.
2. Instar perquè ENESA torne a recuperar, almenys, el nivell de suport públic de 2012 al sistema d'assegurances agràries combinades.
3. Instar la Conselleria de Presidència i d’Agricultura, Pesca, Alimentació i Aigua perquè mantinga el valor absolut de les subvencions que tenia assignades a les assegurances agràries fins l’any passat.
4. Instar la Conselleria de Presidència i d’Agricultura, Pesca, Alimentació i Aigua perquè recupere les subvencions addicionals a la contractació de cultius emparats per una Denominació d’Origen Protegida, Indicació Geogràfica Protegida o Comitè d’Agricultura Ecològica.
5. Instar la Conselleria de Presidència i d’Agricultura, Pesca, Alimentació i Aigua a no aplicar la part que li pertoca de franquícia en la contractació.
6. Comunicar del resultat de la votació de la moció a la Conselleria de Presidència i d’Agricultura, Pesca, Alimentació i Aigua, Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient, Entidad Nacional de Seguros Agrarios (ENESA) i a LA UNIÓ de Llauradors i Ramaders.

En el punt 4t, Despatx extraordinari, la regidoria d'urbanisme presentà per a la seua aprovació diferents informes on s'explicava les noves condicions en què se sustentaria el contracte -per a 8 anys, més 2 de pròrroga, i amb un cost d'explotació de 100.000 euros/any- del Servei d'Ordenament de l'Estacionament Limitat de Vehicles (ORA) en algunes vies públiques de la localitat. 

En primer lloc, retraguérem al regidor que es presentara al Ple un document al qual havíem tingut accés només unes hores abans i, per tant, sense temps real per considerar-lo en condicions. Es diu que el 31 de juliol s'acabava el contracte existent i que urgia licitar-lo ja. De bell nou, manifestem la mostra queixa per la forma de procedir en matèria contractual perquè ja va sent habitual haver d'aprovar procediments d'adjudicació de serveis a punt de caducar o, directament, caducats -i alguns des de fa molts mesos.

En segon lloc, pensàvem que cap concessió administrativa havia de tindre una durada que hipotecara la disponibilitat futura d'infrastructures o d'usos -8 anys-. Davant aquesta queixa, se'ns digué que l'Ajuntament, si canviava de color polític, podria rescatar la concessió (ignorem si legalment pot ser així).

I ho deiem -la dificultat de rescatar la concessió administrativa de la gestió de l'ORA- perquè, vinculada a l'oferta convencional que cada candidat havia de presentar, s'havia adjuntat al Plec de Prescripcions Tècniques l'obligació d'enderrocar unes edificacions de titularitat pública -les cases velles ubicades al carreró del carrer Pablo Iglesias, al costat de la parada de l'autobús, a fi de crear amb caràcter provisional una plaça interior que albergara 36 places d'aparcament addicionals.

En tercer lloc, votàrem en contra perquè facilitar l'ús dels vehicles privats -i augmentar les places d'aparcament, d'alguna manera ho és- és contrari a la nostra manera d'entendre el model de ciutat que volem: més sostenible, amb ús del transport públic, amb infrastructures que faciliten la mobilitat, com ara el carril bici, i espais lliures de trànsit rodat perillós i contaminant (carrer de l'Església i altres). En eixe sentit, hem fet propostes de tancar carrers per al trànsit  i guanyar espais per als vianants (Barri de la Brillantina, per exemple). Sense cap èxit, tot siga dit.

Finalment, examinada amb més detall la documentació facilitada, sorprén enormement que el requisit de solvència tècnica que han d'aportar les empreses que vulguen participar en el procés selectiu, hagen de demostrar que han realitzat serveis públics d'estacionament regulat i limitat (ORA) en almenys un municipi amb una població censada superior a 20.000 habitants en els darrers cinc anys.

I sorprén perquè l'Ajuntament del PP d'Aldaia inicià fa quasi dos anys un procés de lesivitat contra l'oposició per a cobrir 5 places d'Auxiliars d'Administració del nostre Ajuntament -que està als jutjats-, tot argumentant, entre altres raons, que atorgar punts en la fase concurs per haver traballat en poblacions semblants al municipi d'Aldaia era un descarat tracte de favor -venia a dir l'argumentari utilitzat- a les treballadores interines que es presentaven (quan, de pobles com Aldaia, n'hi ha a centenars).

Per què ara es discrimina, segons la línia argumentativa emprada per l'Ajuntament d'Aldaia, les empreses que hagen treballar en municipis inferiors a 20.000 habitants? Per què ara aquest criteri no és discriminatori i abans sí que ho era? Podien preguntar-li-ho a l'assessor legal que cobra 20.000 euros anuals. Si més no, que es guanye el jornal.

Continuarà