El punt 6è feia referència al "Conveni de col·laboració intermunicipal per a l'optimització dels serveis de vigilància i protecció en el Barri del Crist", subscrit entre Aldaia i Quart de Poblet. Votàrem a favor del document, que, en essència, estipulava un ordenament en la prestació del servei policial que, pel que sembla, millorava la situació anterior, especialment quant a la coordinació entre les policies dels dos municipis i, grosso modo, establia un calendari de campanyes mensuals sobre aspectes de prevenció i control con ara la de ús del cintuó de seguretat, d'animals de companyia, d'obres sense llicència, de vehicles en mal estat, de l'ús del casc en motocicletes i ciclomotors, etc.
Sobre el paper era interessant i optàrem per donar un vot de confiança al nou conveni. Hi votàrem a favor. Amb tot, volguérem aprofitar l'avinentesa per insistir que, tal com alguns veïns ens havien apuntat, hi havia al poble aspectes de seguretat que calia millorar. I, en aquest sentit, parlàrem dels nostres dubtes sobre l'existència d'un pla d'emergències real i efectiu en el Centre Comercial Bonaire. És més, se'ns denuncià que es tenia la sospita que moltes de les seues càmeres de vigilància no funcionaven i que, en cas d'emergència important, els accessos al Centre Comercial eren realment insuficients i, en alguns casos, autèntiques ratoneres (pel gran volum de vehicles que normalment s'hi congreguen).
Així, instàrem la regidoria de seguretat que emplaçara al Bonaire, entre altres mesures de millora, a instal·lar un sistema de control de vehicles mitjançant càmeres,a agilitzar la construcció del vial compromés d'eixida a l'autovia A-3 -tal com es comprometé el gestor del recinte amb la implantació de Prymark-, i, de manera immediata, a la realització regular de simulacres d'evacuació, que, segons sembla, només se n'ha fet algun fa anys i de manera molt ocasional.
Així mateix, insistírem que la competència de la policia municipal també arribava a l'aparcament del Bonaire i que, en aplicació de les seues funcions, garantira que les places reservades a persones amb discapacitació foren respectades per la resta d'usuaris.
Finalment, censuràrem que la Guàrdia Civil haguera de desatendre, especialment els caps de setmana, la vigilància de la nostra àrea rural (que ha de vigilar conjuntament amb la dels termes de Quart, Alaquàs i Torrent) per a dedicar-se a qüestions de trànsit vial i xicotets robatoris en el susdit centre comercial. El nostre terme estava, en eixa situació, indefens dels furts i de l'acció dels delinqüents que, des de fa temps, robaven impunement -i de manera organitzada- les nostres collites, especilament les de verdures i cítrics.
El punt 7è "Despatx extraordinari: desestimació al·legació presentada per Dornier SA a l'expedient de concessió de l'ORA". Ací, l'empresa Dornier, l'actual gestora de l'ORA a Aldaia, manifestava la seua disconformitat amb les condicions administratives del concurs per a la concessió del servei de l'ORA per als propers anys, atés que, deien, els conceptes de despeses i amortització estimats anualment (100.000 euros/any, sense IVA) en el plec superaven amb escreix els ingressos històrics del propi contracte. Venia a qüestionar, amb dades objectives, la viabilitat i rendibilitat del contracte (que, recordem, incloïa l'enderroc del carreró del carrer Pablo Iglesias i l'asfaltat de tot el solar). O siga, que "costava més l'espart que l'escurà"
Nosaltres ens posicionem contra l'ORA i, especialment, contra la demolició d'un carreró singular i, al nostre entendre, patrimoni arquitectònic recuperable com a espai cultural per al poble. Per tant, ben lluny d'ampliar l'actual extensió de l'ORA i de fomentar irresponsablement l'ús dels vehicles particulars.
Punt 8è: Resolucions.
Resolució núm. 1.216/2013: Revisió del Pla de prevenció de riscos laborals. Renovació de l'Organigrama de l'estructura organitzativa de prevenció.
En aquesta resolució criticàrem que fins ara, a pesar dels requeriments fets anteriorment per la Inspecció de Treball, el Pla de prevenció no estava desenvolupat, a pesar que els responsables de dur-lo endavant estaven cobrant per eixa responsabilitat. I, no sols això, sinó que, malgrat l'accident mortal d'un treballador de la brigada d'obres -durament criticat per l'informe de l'inspector de treball encarregat-, continuaven comptant amb l'absoluta confiança de l'equip de govern; tot i la seua manifesta incompetència, com s'ha apuntat adés.
Endemés, es parlava de renovar un organigrama que, en la pràctica no estava concretat fins ara. Per exemple, en la Relació de Llocs de Treball de 2012 es trasllada als caps de servei les responsabilitats en matèria de prevenció sense especificar quines són o com s'han d'implementar. O, una altra, el fet que el comité de seguretat i salut laboral no s'haja reunit mai (o, si més no, a nosaltres no ens consta que ho haja fet).
A més, s'inclou, per a perplexitat nostra, dins el nou organigrama de prevenció, la responsabilitat de prevenció aliena a l'empresa que, al nostre parer, durant els darrers anys ha desatés les seues obligacions contractuals més importants, i, especialment preocupant és la renovació de la confiança en la tècnica de l'esmentada empresa que l'informe de la inspecció de treball qüestiona obertament en relació a l'accident mortal referit més amunt.
Finalment, lamentàvem que les dependències de l'Agència Tributària del carrer Sant Francesc, a pesar de ser un punt sensible de l'administració per la seua condició recaptatòria -IBI, IAE, taxes, etc.-, restara fora del pla de seguretat laboral. I això que ho havíem dit del dret i del revés.
En fi, inoperància absoluta i miopia a l'hora d'atorgar la confiança en funcionaris i en empreses que han demostrat no ser dignes d'ella.
