Total de visualitzacions de pàgina:

divendres, 13 de desembre del 2013

INFORME SOBRE LA CONTAMINACIÓ ELECTROMAGNÈTICA A ALDAIA (II)

Cal dir, en puritat, que les mesures obtingudes estan per davall de la normativa aplicable, el Reial Decret 1066/2001, que estableix, com las majoria de països europeus, un màxim de 450 microvats/cm2 a 900 MHz (emperò, a Itàlia i Luxemburg, el límit és de 2,4 microvats/cm2; i a Suïssa, de 4,2 microvats/cm2). I tot açò, sense que exisitiren en aquell moment les tecnologies més innovadores de darrera generació (3G i 4G), probablement molt més contaminants que les contemplades en la legislació referida.

En qualsevol cas, caldrà demanar-se per què els límits estan tan allunyats de les recomanacions de Salzburg, com més avall anotem; per què hi ha tanta diferència entre països; i, per què, al nostre entendre, l’organisme assessor dels municipis espanyols (el SATI) fa servir una literatura científica interessada, com mirarem de demostrar més avall.

D’entrada, ja hem dit que els resultats obtinguts estan molt per davall de la normativa (450 microvats/cm2) però també molt per damunt de la recomanació de la Conferència de Salzburg (0,1 microvats/cm2), d’altra banda, menystinguda pel SATI (organisme tècnic assessor de la Federación Española de Municipios y Provincias) -per no ser vinculants ni majoritàries les seues recomanacions, assegura.

Tanmateix, els nostres resultats també estan, a més, molt per sobre de la mitjana de nivells d’exposició radioelèctrica en l’Estat espanyol, que segons les darreres dades ministerials publicades i recollides en els informes del SATI –les del 2010- és de 0’462 microvats/cm2, com ja hem assenyalat en l’article anterior.

El SATI,  (Servicio de Asesoramiento Técnico e Información) és l’organisme que proposa des de fa un temps, un Codi de Bones Pràctiques i un Model d’Ordenança Municipal Reguladora de la Insatal·lació i Funcionament d’Infrastructures Radiolèctriques, que ve a ser, aquest darrer, el que l’Ajuntament d’Aldaia vol posar en marxa.

No tindríem res per oposar a la qüestió si no tinguérem el dubte raonable que hi ha interessos ocults en l’informe que aquest organisme fa a mans de les administracions locals perquè accepten el seu model d’Ordenança i el seu Codi de Bones Pràctiques, auspiciat, tot s'ha de dir, des de les associacions pròximes a les operadores de telefonia mòbil.

Primer. Per començar, apuntem que, segons ella mateixa reconeix, l’assessoria en matèria tècnica la rep de REDTEL, és a dir, de l’Asociación Española de Operadores de Telecomunicaciones. O siga, que els qui han de ser controlats són els qui marquen les pautes del control que l’administració haurà d’exercir sobre ells.

Segon. Respecte de la Resolució del Parlament Europeu de 2 d’abril de 2009 sobre els camps electromagnètics i la salut, l’informe del SATI que fan servir els Ajuntaments, mira de minusvalorar-la perquè no té validesa jurídica, sols política. El que no diu el SATI és que aquesta resolució fou aprovada amb 599 vots a favor, 22 en contra i 8 abstencions. I que l’aplicació normatiu del principi de precaució que se’n desprèn s’hauria de tenir molt en compte a l’hora de legislar.

Tercera. En tota la vasta literatura jurídica que presenta en el seu informe, el SATI oblida, al nostre entendre, deliberadament, és a dir, directament, no cita, la Directiva europea més recent i la que més clarament qüestiona les anteriors, que sí esmenta: la Resolució 1815, de 27 de maig de 2011, que versa sobre els perills potencials dels camps electromagnètics i els seus efectes en el medi ambient.  Val a dir que aquesta resolució és molt crítica amb els estats membres i lamenta que s’haja volgut minimitzar els riscos sanitaris i mediambientals coneguts o emergents i critica els “retards pràcticament sistemàtics en l’aprovació i aplicació de mesures preventives eficaces”. I alerta els estats, com en el cas que ens ocupa, i els diu que “la qüestió de la independència i la credibilitat dels experts científics és crucial per a aconseguir una valoració equilibrada i transparent dels possibles efectes negatius per al medi ambient i la salut humana”.

En la mateixa línia, en l’apartat de mesures que proposa als estats membres, insisteix fermament en la protecció als menors, als adolescents i al jovent a fi de reduir-los l’exposició als camps electromagnètics ja que, segons que sembla, corren el risc més gran de tumors al cap. (i reproduïm les paraules textuals)

Hom fa, per tant, recomanacions específiques i concretes per a la protecció dels xiquets i les xiquetes a l’escola com ara donar preferència a les connexions a Internet per cable i regular estrictament l’ús de telèfons mòbils per part de la xicalla en el recinte escolar.


D’alguna manera, recull l’anunci de l’IARC (Centre Internacional d’Investigació sobre el Càncer), organisme especialitzat dins l’OMS (Organització Mundial de la Salut), que diu que els mòbils han estat classificats com a “possiblement cancerígens per a l’home”.

I el que acabem de dir està en la línia del Tribunal Suprem espanyol que a través d’una sentència de març del 2012 anul•la la modificació del Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU) de Valladolid que permetia antenes en edificis de vivendes.

debido a los riesgos que para la salud humana entraña la instalación de infraestructuras para servicios de telecomunicación, y por consiguiente, la determinación de la existencia o no de efectos significativos en el medio ambiente que pueda acarrear la modificación puntual del Plan General de Ordenación Urbana, incumbe al órgano ambiental, quien habrá de consultar previamente a las Administraciones Públicas afectadas…”.


 (continuarà)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada