Cal dir, en puritat, que les
mesures obtingudes estan per davall de la normativa aplicable, el Reial
Decret 1066/2001, que estableix, com las majoria de països europeus, un
màxim de 450 microvats/cm2 a 900 MHz
(emperò, a Itàlia i Luxemburg, el límit és de 2,4 microvats/cm2; i a Suïssa, de 4,2 microvats/cm2). I tot açò, sense que exisitiren en aquell moment les tecnologies més innovadores de darrera generació (3G i 4G), probablement molt més
contaminants que les contemplades en la legislació referida.
En qualsevol cas, caldrà
demanar-se per què els límits estan
tan allunyats de les recomanacions de
Salzburg, com més avall anotem; per
què hi ha tanta diferència entre països; i, per què, al nostre entendre, l’organisme assessor dels municipis
espanyols (el SATI) fa servir una literatura científica interessada, com
mirarem de demostrar més avall.
D’entrada, ja hem dit que els
resultats obtinguts estan molt per davall de la normativa (450
microvats/cm2) però també molt per damunt de la recomanació de la Conferència
de Salzburg (0,1 microvats/cm2), d’altra banda, menystinguda pel SATI
(organisme tècnic assessor de la Federación
Española de Municipios y Provincias) -per no ser vinculants ni majoritàries
les seues recomanacions, assegura.
Tanmateix, els nostres resultats també
estan, a més, molt per sobre de la mitjana
de nivells d’exposició radioelèctrica en l’Estat espanyol, que segons
les darreres dades ministerials publicades i recollides en els informes del SATI
–les del 2010- és de 0’462 microvats/cm2,
com ja hem assenyalat en l’article anterior.
El SATI, (Servicio
de Asesoramiento Técnico e Información) és l’organisme que proposa des de
fa un temps, un Codi de Bones Pràctiques i un Model d’Ordenança Municipal
Reguladora de la Insatal·lació i Funcionament d’Infrastructures Radiolèctriques,
que ve a ser, aquest darrer, el que l’Ajuntament d’Aldaia vol posar en marxa.
No tindríem res per oposar a la
qüestió si no tinguérem el dubte raonable que hi ha interessos ocults en
l’informe que aquest organisme fa a mans de les administracions locals perquè
accepten el seu model d’Ordenança i el seu Codi de Bones Pràctiques, auspiciat, tot s'ha de dir, des de les associacions pròximes a les operadores de telefonia mòbil.
Primer. Per començar,
apuntem que, segons ella mateixa reconeix, l’assessoria en matèria tècnica la
rep de REDTEL, és a dir, de l’Asociación Española de Operadores de
Telecomunicaciones. O siga, que els qui han de ser controlats són
els qui marquen les pautes del control que l’administració haurà d’exercir
sobre ells.
Segon. Respecte de la
Resolució del Parlament Europeu de 2 d’abril de 2009 sobre els camps
electromagnètics i la salut, l’informe del SATI que fan servir els
Ajuntaments, mira de minusvalorar-la perquè no té validesa jurídica, sols
política. El que no diu el SATI és que aquesta resolució fou aprovada amb 599
vots a favor, 22 en contra i 8 abstencions. I que l’aplicació normatiu del principi
de precaució que se’n desprèn s’hauria de tenir molt en compte a l’hora
de legislar.
Tercera. En tota la vasta literatura jurídica que presenta en el
seu informe, el SATI oblida, al nostre entendre, deliberadament, és a dir,
directament, no cita, la Directiva europea més recent i la que més
clarament qüestiona les anteriors, que sí esmenta: la Resolució 1815, de 27 de maig de 2011,
que versa sobre els perills potencials dels camps electromagnètics i els
seus efectes en el medi ambient. Val
a dir que aquesta resolució és molt crítica amb els estats membres i
lamenta que s’haja volgut minimitzar els riscos sanitaris i mediambientals
coneguts o emergents i critica els “retards
pràcticament sistemàtics en l’aprovació i aplicació de mesures preventives
eficaces”. I alerta els estats, com en el cas que ens ocupa, i els diu que “la qüestió de la independència i la
credibilitat dels experts científics és crucial per a aconseguir una valoració
equilibrada i transparent dels possibles efectes negatius per al medi ambient i
la salut humana”.
En la mateixa línia, en l’apartat
de mesures que proposa als estats membres, insisteix fermament en la
protecció als menors, als adolescents i al jovent a fi de reduir-los
l’exposició als camps electromagnètics “ja que, segons que sembla, corren el risc
més gran de tumors al cap”. (i reproduïm les paraules textuals)
Hom fa, per tant, recomanacions
específiques i concretes per a la protecció dels xiquets i les xiquetes a
l’escola com ara donar preferència a
les connexions a Internet per cable i regular estrictament l’ús de telèfons
mòbils per part de la xicalla en el recinte escolar.
D’alguna manera, recull l’anunci
de l’IARC (Centre Internacional d’Investigació sobre el Càncer), organisme
especialitzat dins l’OMS (Organització Mundial de la Salut), que
diu que els mòbils han estat classificats com a “possiblement cancerígens per a
l’home”.
I el que acabem de dir està en la línia del Tribunal Suprem espanyol que a través
d’una sentència de març del 2012 anul•la la modificació del Pla General
d’Ordenació Urbana (PGOU) de Valladolid que permetia antenes en edificis de
vivendes.
“debido a los riesgos que para la salud humana entraña la instalación de
infraestructuras para servicios de telecomunicación, y por consiguiente, la
determinación de la existencia o no de efectos significativos en el medio
ambiente que pueda acarrear la modificación puntual del Plan General de
Ordenación Urbana, incumbe al órgano ambiental, quien habrá de consultar
previamente a las Administraciones Públicas afectadas…”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada