PLENARI DE GENER DE 2014

El plenari va començar amb l'aprovació de l'acta de la sessió de desembre i vam haver de queixar-nos en aquest punt de les nefastes traduccions tant de les actes com dels ordres del dia. Com a exemple, una de les nostres mocions que estava presentada en valencià, havia estat traduïda al castellà per configurar l'ordre del dia, i del castellà havia sigut retraduïda al valencià de forma incorrecta.

            Com a segon punt s'havia de votar l'informe de proposta de contracte per a realitzar la neteja viària. Vam votar negativament perquè estem en contra que els serveis públics bàsics estiguen en mans d'empreses privades. Nosaltres volem uns serveis públics i de qualitat.

            En el tercer punt s'havien de votar les bases i la convocatòria del concurs per a la provisió  en propietat del lloc de treball d'Oficial Major. Vam votar en contra perquè considerem que no és necessària la creació d'aquesta plaça, que li costarà molts diners a l'Ajuntament. A més, cap poble amb les mateixes característiques (de nombre d'habitants) que Aldaia té aquesta figura d'Oficial Major, per això no entenem quins interessos pot tindre este equip de govern a crear-la.

            El punt 4 es tractava de ratificar unes resolucions d'Alcaldia sobre unes sol·licituds d'obra dependents d'unes ajudes que dóna Diputació tots els anys. En aquesta en concret, que era per a camins rurals, s'havia decidit arreglar el Camí de les Encreullades i el Carrer la Sèquia. Vam votar a favor.

            El punt 5 es tractava també de ratificar unes resolucions d'Alcaldia sobre unes sol·licituds d'obra dependents d'ajudes de Diputació, però aquesta vegada no per a camins rurals sinó per a obres i serveis. El projecte que havien decidit dur a terme (tot molt democràtic, com es veu, amb decisions totalment unilaterals i que no se sap ben bé qui pren i amb quines prioritats) es tracta d'enderrocar totes les cases antigues que envolten l'antic Ajuntament per construir un aparcament de vehicles en superfície, en ple centre del poble. Vam votar en contra per diversos motius: Primer, un aparcament en el centre del poble el que fa és incrementar l'ús del vehicle privat, que és just el contrari del que nosaltres considerem adequat i saludable. És més, en moltíssimes ciutats europees més grans i més xicotetes que Aldaia, que es consideren modernes, el que es fa des de fa dècades és disminuir al màxim l'ús de vehicles privats en els centres d'aquestes ciutats. Per això, si es construira este aparcament a Aldaia estaríem una vegada més retrocedint en el temps, com és ja típic dels governs del Partit Popular. En segon lloc, les cases antigues que es pretenen enderrocar sense més, poden contindre elements o estructures (tant en superfície com per sota) amb un interés històric per a conservar-les. S'hauria de fer un estudi d'aquesta zona del poble i garantir que una part d'estes cases, encara que fóra la façana, es poguera restaurar i conservar com a elements arquitectònics d'interés històric i cultural, com a essència del nostre poble, i donar-los un ús cultural, per exemple.

            Els punts sisé i seté eren dues mocions d'Esquerra Unida. La primera per la regulació municipal dels bancs d'aliments i economats i per un bo social de suficiència alimentària per a llars sense recursos. La segona, la proposta de diverses mesures contra els talls en el subministrament d'aigua i llum per impagament en el municipi d'Aldaia. A les dues vam votar a favor.

            El huité punt era la nostra moció sobre la necessitat que l'Ajuntament faça una crida a la ciutadania per un consum responsable. Després d'haver-la estat treballant amb el Partit Popular, que varen ser els únics que tenien algun problema per aprovar-la en el plenari anterior, vam modificar el  mínim possible i al final va ser votada a favor per tots els grups polítics de l'Ajuntament. Açò es traduirà en que serà publicada en els mitjans de comunicació que depenen de l'Ajuntament i ens assegurarem que es vagen complint tots els compromisos que ha adquirit l'Ajuntament en aquesta moció en matèria de sostenibilitat i consum responsable.

            El nové punt era també una moció nostra que presentàvem juntament amb Esquerra Unida, esta vegada en contra de la reforma de la llei de l'avortament i per la lliure decisió de les dones sobre el seu propi cos sense interferències de cap tipus i sense condicionants. Ací el PSOE es va desmarcar de nosaltres dient que no la podien votar a favor perquè ells sí que pensaven que ha d'haver condicions per a l'avortament. Una vegada més demostren aquesta immaduresa política de “ni blanc ni negre” que trobem en aquest partit cada vegada que s'han de posicionar en torn a una idea realment progressista i d'esquerres. Esquerra Unida va votar a favor i el PP, com no podia ser d'altra manera, en contra.

            El desé punt es tractava d'una altra moció sobre l'avortament que presentava el PSOE. Nosaltres sí que vam votar a favor en aquesta moció perquè el que volem davant de tot és que no isca avant la llei de Gallardón, per això vam tapar-nos el nas i vam dir que li donàvem suport.

            El punt 11, al·legacions presentades a l'aprovació dels Pressupostos Generals i Plantilla RPT per al 2014. No va poder ser votat perquè la documentació no estava disponible, ni a la comissió corresponent, ni al plenari.

            Per últim, a l'apartat de Precs i Preguntes, la regidora de la coalició Bloc-Els Verds va preguntar sobre l'eliminació de línies del CEIP nº5, a la qual cosa va respondre la regidora d'Educació que s’eliminaven perquè hi havia pocs xiquets i xiquetes (es nota que no s'ha passejat per les classes d'infantil de les escoles públiques d'Aldaia) i quina casualitat que la línia que s'elimina és la línia en valencià. L'equip de govern demostra que no pensa fer res front a aquestes agressions contra l'ensenyament públic i en valencià.

            També vam preguntar en este apartat de precs i preguntes si s'havia emés ja un informe que es va demanar en el mes d'octubre sobre una empresa del poble. Ens van contestar que no estava emés.

            Així mateix, en preguntar per les dues denúncies que va presentar l'exregidor d'aquesta coalició sobre un funcionari de l'Ajuntament, en setembre i octubre, ens van contestar també que encara no se sabia res. Així que del que no els interessa no parlen i és com si no existira.

PLENARI DE DESEMBRE DE 2013

Amb motiu de la coincidència dels dies 24 i 31 de desembre amb dimarts, el plenari del mes de desembre es va fer el 17 de desembre.

En el primer punt, aprovació de l'acta anterior, vam demanar que l'acta en valencià no s'enviara com un simple tràmit el mateix dia del plenari com s'està fent, sino que s'envie el mateix dia que es convoca el plenari, tal i com es fa amb l'acta en castellà, ja que si no es tracta d'un acte molt discrimitarori per a les regidores i regidors que volem llegir l'acta en valencià. Per part del PP se'ns va contestar que així es faria.

En el segon punt votàvem declarar deserta la licitació del contracte en Règim de Concessió Administrativa de la Gestió del Servei d'Ordenació de l'Estacionament limitat de vehicles en vies públiques (ORA). Vam votar a favor de declarar deserta aquesta licitació, ja que l'empresa que optava a aquesta concessió no complia la raó social que es demanava com a requisit.

En el tercer put es votava l'adhesió al Codi de bones pràctiques per a la instal·lació d'infraestructures de telefonia mòbil. Vam votar en contra, i tenim molts motius per fer-ho: En primer lloc, la coalició Bloc-Els Verds participa en la Plataforma Aldaia Sense Antenes, una plataforma que agrupa gent i col·lectius socials d’Aldaia, amb gran sensibilitat i preocupació pels efectes nocius de les antenes de telefonia mòbil. Hem de dir que el govern municipal no ha tingut en compte per a res a aquesta plataforma a l'hora d'elaborar o decidir l'adhesió a aquest codi de “bones pràctiques”. Així mateix, s’ha de dir que per a l'elaboració del Codi de bones pràctiques, la FEMP (Federación Española de Municipios y Provincias) ha estat assessorada pel SATI (Servei d'assessorament tècnic i informació  sobre la implantació d'antenes de telefonia mòbil). Aquest SATI depén directament de les companyies de telefonia, per tant, no té cap sentit (ni cap nivell de credibilitat) que siguen les mateixes companyies les que ens diguen què ens convé per a la nostra salut i benestar. Per altra banda, tot i recollint la preocupació per la salut pública manifestat per representants veïnals i particulars d'alguns barris d'Aldaia, Bloc-Els Verds va encomanar un estudi a la Universitat de València sobre la contaminació electromagnètica a dos punts sensibles de la població. Els resultats de les mesures ens han demostrat que en estos dos punts els nivells de radiació electromagnètica són més de 30 vegades superiors a la mitjana espanyola, tot i que estan dins de la legalitat feta a mida per a les companyies de telefonia mòbil i incongruent amb altres legalitats europees. Per tot açò i aplicant el principi de precaució que recomana l’OMS, nosaltres ens declarem en contra d'aquest Codi de bones pràctiques per considerar-lo insuficient i poc exigent, sobretot amb les persones més sensibles com són els xiquets i les xiquetes. Per a més informació sobre aquest punt, llegiu els articles publicats al nostre bloc sobre aquest tema.

Seguint amb el plenari, en el punt 4 vam votar a favor del reconeixement de  la casa de la Llotgeta d'Aldaia com a col·lecció museogràfica permanent de la Comunitat Valenciana dedicada a l'artesania del ventall i la seua integració en el Sistema Valencià de Museus.

En el Punt 5, votàvem els pressupostos. Nosaltres, amb motius de sobra, vam votar en contra. A continuació adjuntem la nostra intervenció:

LA SOSTENIBILITAT

ALS PRESSUPOSTOS MUNICIPALS

El pressupost municipal és una ferramenta molt important en el funcionament dels municipis. L’elaboració d’aquest document és l’assumpte per excel·lència de cada any. No debades és l’eina bàsica per a poder dur a terme les transformacions que calen en la millora de la qualitat de vida de les persones. Així mateix, es converteix en un element substancial per a poder demostrar la plasmació dels programes municipals. Aquestos no són res si després no hi ha una partida econòmica determinada per a cada proposta electoral. Per tant, es tracta d’un l’element imprescindible per a poder fer realitat les aspiracions de cada població per al present més immediat i per al futur. I és per això que podem afirmar, rotundament, que després de més de dos anys de govern del PP a Aldaia, els pressupostos aprovats i aplicats fins ara estan, sense cap mena de dubte,  a anys llum de les promeses electorals realitzades en el seu moment. I resulten, així mateix, una veritable enganyifa sense la qual no s’hagueren produït, segurament, els resultats que donaren lloc a la composició d’aquest consistori. El PP sabia quina era la realitat de les arques municipals i la situació econòmica crítica en la qual ens trobàvem fa dos anys i la prova són les anàlisis que en feien els seus representants, tot i saber que després no farien –o no sabrien fer– res per solucionar els problemes crònics que denunciaven de manera tan alegre.

            Per altra banda, el pressupost anual és un document indispensable per a poder fer realitat la Sostenibilitat als municipis. O dit d’altra manera: no hi pot haver Sostenibilitat, si els diners del consistori no s’empren per a dur a terme un projecte que continga els eixos bàsics de la Sostenibilitat.

            Aquestes són algunes de les nostres propostes per incloure partides específiques dedicades en esta direcció:

            

ü  La reconversió ecològica dels materials i els recursos emprats en totes les activitats municipals, des de les obres, les oficines, els transports, etc. (que continuaran contaminant en el seu procés de fabricació, quan des de fa anys existeix una línia de proveïment respectuosa amb el medi ambient).

ü  El subministrament energètic ecològic, net, renovable i descentralitzat (que mantindrà la seua submissió nuclear, bruta i no renovable).

ü  La gestió integral de les aigües potables (que persistiran malgastant-se, amb una elevada contaminació per nitrats, en la dependència cada vegada més externa i, el que és pitjor, en alguns casos amb la concessió a la gestió privada).

ü  Una segona xarxa municipal d’aigües per abastar jardins, netejar carrers i places, omplir piscines, etc., amb aigües no potables o reutilitzades.

ü  La gestió integral dels residus: minimitzar, reutilitzar, reciclar amb concreció local.

ü  La promoció d'una arquitectura sostenible, bioclimàtica i ecològica, amb nous materials de construcció que milloren l'aïllament i l'estalvi energètic, nous sistemes de serveis domèstics, classificació dels residus al domicili, màxima eficàcia energètica, adaptabilitat per a usos múltiples, etc.

ü  Un mínim de recursos per tal de començar a caminar cap a la ineludible suficiència econòmica: que faça innecessària l’actual economia submergida; que cree i dignifique el treball local a partir de sectors com la producció energètica renovable, l’agricultura ecològica i l’alimentació natural, el reciclatge, els serveis de proximitat, etc.

ü  La sobrietat i la simplicitat en algunes despeses manifestament innecessàries. Es continua tirant una part important dels diners públics en multituds d’actes protocol·laris, publicitat i propaganda i altres dispendis superflus.

ü  La seguretat ciutadana amb mitjans no violents. Es dediquen recursos a armes o a pràctiques de tir, en comptes de plantejar-se la desmilitarització dels termes municipals.

ü  Les polítiques de promoció d’accions positives cap als sectors més necessitats (aturats i aturades de llarga duració, majors, dones, persones amb discapacitats, jóvens ...); la potenciació de la igualtat d’oportunitats per a les dones en matèria d’ocupació; l’impuls en el repartiment del treball entre l’home i la dona a casa, etc.

ü  Garantir el dret a un habitatge digne per a tots els sectors socials, en totes les etapes de la vida. És a dir, donar compliment efectiu al mandat constitucional i al dret fonamental.

ü  Impulsar i garantir uns mitjans de comunicació de titularitat pública que siguen rigorosos, plurals i independents.

ü  Posar en marxa sistemes fiscals locals progressius i ecològics que han de compatibilitzar el necessari equilibri pressupostari amb criteris d'equilibri social (“paga més qui més té”), amb la introducció de criteris mediambientals (“qui contamina paga”, va al jutjat i, a més, ha de descontaminar).

  

Per últim, i a més de tot açò, cal dir que els pressupostos han de ser plenament participatius i transparents, i aquestos no ho són. I tot açò només és qüestió de voluntat política.

           

En el punt sisé vam votar a favor de la modificació de l'ordenança fiscal reguladora del sistema de pagaments fraccionats. Aquesta ordenança facilita el pagament dels impostos com l'IBI i l'impost de vehicles motoritzats, ja que permet el seu pagament en deu mensualitats, cosa que beneficia, pensem, les persones en situació més desfavorida que no poden fer front tot d'una a una despesa tan important com sol ser l'IBI.

En el punt seté vam votar en contra de la modificació de l'ordenança general de gestió, recaptació i inspecció dels tributs. Aquesta ordenança regula els processos d'embargament en casos de no pagament dels tributs municipals, de manera que s'estableix un sistema de trams, a més diners que es deuen, més et poden embargar. Sembla lògic, clar, però nosaltres pensem que si una persona no pot pagar en un moment donat els impostos és molt possible que siga perquè es troba en una situació econòmica i laboral molt crítica i l'últim que necessita és que li embarguen la nòmina, el cotxe o fins i tot l’habitatge. A més, aquest sistema de trams no té en compte la situació sociofamiliar de les persones, és a dir, no és el mateix una persona que viu sola que una persona que té fills o altres familiars al seu càrrec.

En el punt huité també vam votar en contra de la revisió de preus del contracte del servei de recollida i eliminació de residus. No estem d'acord amb aquest sistema de gestió de residus.

En el punt nové vam votar a favor de la designació de la representant de l'Ajuntament  en la fundació Fides (aquesta representant és l'alcaldessa).

En el següent punt vam votar a favor d'una moció presentada per EU per la retirada de la Llei de la reforma local del govern i en suport de les mobilitzacions socials convocades per a aquest desembre. El PP va votar en contra i per tant la moció no va eixir endavant.

El punt número 11 era la moció presentada per nosaltres sobre “Nadal i Consum Responsable”. Com que a la comissió informativa vam veure que aquesta moció tenia gran acceptació per part de tots els grups i que només el PP tenia alguns dubtes, vam estar parlant amb ells i vam acordar retirar la moció per poder treballar-la amb més temps per tal d'arribar a un consens.

Finalment, en el punt de propostes i preguntes la regidora va demanar informació sobre la web de l'Ajuntament, la seua actualització i la presència del valencià en equilibri amb el valencià. Ens van contestar que la nova web ja està en marxa i que a poc a poc l’aniran actualitzant i traduint-hi tots els continguts per a què estiga completament en les dues llengües.

Estudi emissions antenes

Levante. 17-12-13

INFORME SOBRE LA CONTAMINACIÓ ELECTROMAGNÈTICA A ALDAIA (III) DARRER LLIURAMENT

Quarta. Quant als informes científics que miren d’avalar el caràcter no nociu –inofensiu, per tant- dels camps electromagnètics derivats de la telefonia mòbil o sense fil, així com de les seues aplicacions derivades, cal posar en quarantena la tria proposada per la SATI, en atenció a motius diversos: cronologia i estadístiques.

Els estudis científics vénen des de fa anys mostrant els efectes biològics nocius de la contaminació electromagnètica (CEM), fins i tot a nivells milers de vegades per davall dels límits d’exposició legals, com ja apuntaven els informes de l’SCNIHR, de la Health Protection Agency o la Declaración de Alcalá (2002):

 “como hemos puesto de manifiesto en este documento existen suficientes indicios

para concluir que existen otros efectos de carácter no térmico, con efectos significativos sobre la salud y que no son suficientemente conocidos”.

Siga com siga i tot tractant de ser rigorosos, hem de dir que el llistat d’estudis epidemiològics de l’OMS i del PUBMED (base de dades de tots els estudis científics a nivell mundial) sobre estacions base de telefonia mòbil, tant negatius com positius, a 15 de setembre de 2006, evidenciava que el 80% dels estudis publicats i revisats seriosament demostraven els seus efectes negatius (síndrome microones, increment del risc de patir càncer, absència de factors psicològics, etc.); el 20% restant resultaven negatius en el seu efecte sobre la salut.

I per actualitzar la nostra visió, reproduïm ara els estudis i experimentacions realitzats durant el darrer mes –del 5 de novembre al 5 de desembre- i recollits en la Base de dades del CEM de l’OMS, on es recullen tots els estudis vinculats a la contaminació electromagnètica: el 75% consideren que sí que hi ha riscos i el 25% restant els minimitza o no els veu.

Vostés diran.

05.12.13: Occupational exposure to extremely low-frequency magnetic fields and neurodegenerative disease: a meta-analysis.

Vergara X, Kheifets L, Greenland S, Oksuzyan S, Cho YS, Mezei G (2013), J Occup Environ Med 55 (2): 135 - 146

05.12.13: Investigation of the Effects of 2.1 GHz Microwave Radiation on Mitochondrial Membrane Potential (DeltaPsi ), Apoptotic Activity and Cell Viability in Human Breast Fibroblast Cells.

Esmekaya MA, Seyhan N, Kayhan H, Tuysuz MZ, Kursun AC, Yagci M (2013), Cell Biochem Biophys: in press

03.12.13: Effect of 3G Cell Phone Exposure with Computer Controlled 2-D Stepper Motor on Non-thermal Activation of the hsp27/p38MAPK Stress Pathway in Rat Brain.

Kesari KK, Meena R, Nirala J, Kumar J, Verma HN (2013), Cell Biochem Biophys: in press

28.11.13: Effects of exposure to electromagnetic field radiation (EMFR) generated by activated mobile phones on fasting blood glucose.

Meo SA, Al Rubeaan K (2013), Int J Occup Med Environ Health 26 (2): 235 - 241

28.11.13: Psychological effects of chronic exposure to 50 Hz magnetic fields in humans living near extra-high-voltage transmission lines.

Beale IL, Pearce NE, Conroy DM, Henning MA, Murrell KA (1997), Bioelectromagnetics 18 (8): 584 - 594

26.11.13: Neuroprotective Effect of Ginseng against Alteration of Calcium Binding Proteins Immunoreactivity in the Mice Hippocampus after Radiofrequency Exposure.

Maskey D, Lee JK, Kim HR, Kim HG (2013), Biomed Res Int 2013: 812641

25.11.13: Effect of low level microwave radiation exposure on cognitive function and oxidative stress in rats.

Deshmukh PS, Banerjee BD, Abegaonkar MP, Megha K, Ahmed RS, Tripathi AK, Mediratta PK (2013), Indian J Biochem Biophys 50 (2): 114 - 119

25.11.13: Microwave radiation induced oxidative stress, cognitive impairment and inflammation in brain of Fischer rats.

Megha K, Deshmukh PS, Banerjee BD, Tripathi AK, Abegaonkar MP (2012), Indian J Exp Biol 50 (12): 889 - 896

22.11.13: Mobile phone radiation during pubertal development has no effect on testicular histology in rats.

Tumkaya L, Kalkan Y, Bas O, Yilmaz A (2013), Toxicol Ind Health: in press

21.11.13: The Preventive Effect of Lotus Seedpod Procyanidins on Cognitive Impairment and Oxidative Damage Induced by Extremely Low Frequency Electromagnetic Field Exposure.

Duan Y, Wang Z, Zhang H, He Y, Lu R, Zhang R, Sun G, Sun X (2013), Food Funct 4 (8): 1252 - 1262

21.11.13: The Preventive Effect of Lotus Seedpod Procyanidins on Cognitive Impairment and Oxidative Damage Induced by Extremely Low Frequency Electromagnetic Field Exposure.

Duan Y, Wang Z, Zhang H, He Y, Lu R, Zhang R, Sun G, Sun X (2013), Food Funct 4 (8): 1252 - 1262

20.11.13: Replication of heart rate variability provocation study with 2.4-GHz cordless phone confirms original findings.

Havas M, Marrongelle J (2013), Electromagn Biol Med 32 (2): 253 - 266

19.11.13: Extremely low-frequency magnetic exposure appears to have no effect on pathogenesis of Alzheimer's disease in aluminum-overloaded rat.

Zhang C, Li Y, Wang C, Lv R, Song T (2013), PLoS One 8 (8): e71087-1 - e71087-8

14.11.13: ELF magnetic fields do not affect cell survival and DNA damage induced by ultraviolet B.

Mizuno K, Narita E, Yamada M, Shinohara N, Miyakoshi J (2013), Bioelectromagnetics: in press

14.11.13: Extremely low-frequency electromagnetic fields induce neural differentiation in bone marrow derived mesenchymal stem cells.

Kim HJ, Jung J, Park JH, Kim JH, Ko KN, Kim CW (2013), Exp Biol Med (Maywood) 238 (8): 923 - 931

14.11.13: The effect of prenatal exposure to 900-megahertz electromagnetic field on the, 21-old-day rat testicle.

Hanci H, Odaci E, Kaya H, Aliyazicioglu Y, Turan I, Demir S, Colakoglu S (2013), Reprod Toxicol 42: 203 - 209

13.11.13: The effect of pulsed electromagnetic radiation from mobile phone on the levels of monoamine neurotransmitters in four different areas of rat brain.

Aboul Ezz HS, Khadrawy YA, Ahmed NA, Radwan NM, El Bakry MM (2013), Eur Rev Med Pharmacol Sci 17 (13): 1782 - 1788

11.11.13: Lipid utilization in radish seedlings as affected by weak horizontal extremely low frequency magnetic field.

Novitskii YI, Novitskaya GV, Serdyukov YA (2013), Bioelectromagnetics:

INFORME SOBRE LA CONTAMINACIÓ ELECTROMAGNÈTICA A ALDAIA (II)

Cal dir, en puritat, que les mesures obtingudes estan per davall de la normativa aplicable, el Reial Decret 1066/2001, que estableix, com las majoria de països europeus, un màxim de 450 microvats/cm2 a 900 MHz (emperò, a Itàlia i Luxemburg, el límit és de 2,4 microvats/cm2; i a Suïssa, de 4,2 microvats/cm2). I tot açò, sense que exisitiren en aquell moment les tecnologies més innovadores de darrera generació (3G i 4G), probablement molt més contaminants que les contemplades en la legislació referida.

En qualsevol cas, caldrà demanar-se per què els límits estan tan allunyats de les recomanacions de Salzburg, com més avall anotem; per què hi ha tanta diferència entre països; i, per què, al nostre entendre, l’organisme assessor dels municipis espanyols (el SATI) fa servir una literatura científica interessada, com mirarem de demostrar més avall.

D’entrada, ja hem dit que els resultats obtinguts estan molt per davall de la normativa (450 microvats/cm2) però també molt per damunt de la recomanació de la Conferència de Salzburg (0,1 microvats/cm2), d’altra banda, menystinguda pel SATI (organisme tècnic assessor de la Federación Española de Municipios y Provincias) -per no ser vinculants ni majoritàries les seues recomanacions, assegura.

Tanmateix, els nostres resultats també estan, a més, molt per sobre de la mitjana de nivells d’exposició radioelèctrica en l’Estat espanyol, que segons les darreres dades ministerials publicades i recollides en els informes del SATI –les del 2010- és de 0’462 microvats/cm2, com ja hem assenyalat en l’article anterior.

El SATI,  (Servicio de Asesoramiento Técnico e Información) és l’organisme que proposa des de fa un temps, un Codi de Bones Pràctiques i un Model d’Ordenança Municipal Reguladora de la Insatal·lació i Funcionament d’Infrastructures Radiolèctriques, que ve a ser, aquest darrer, el que l’Ajuntament d’Aldaia vol posar en marxa.

No tindríem res per oposar a la qüestió si no tinguérem el dubte raonable que hi ha interessos ocults en l’informe que aquest organisme fa a mans de les administracions locals perquè accepten el seu model d’Ordenança i el seu Codi de Bones Pràctiques, auspiciat, tot s'ha de dir, des de les associacions pròximes a les operadores de telefonia mòbil.

Primer. Per començar, apuntem que, segons ella mateixa reconeix, l’assessoria en matèria tècnica la rep de REDTEL, és a dir, de l’Asociación Española de Operadores de Telecomunicaciones. O siga, que els qui han de ser controlats són els qui marquen les pautes del control que l’administració haurà d’exercir sobre ells.

Segon. Respecte de la Resolució del Parlament Europeu de 2 d’abril de 2009 sobre els camps electromagnètics i la salut, l’informe del SATI que fan servir els Ajuntaments, mira de minusvalorar-la perquè no té validesa jurídica, sols política. El que no diu el SATI és que aquesta resolució fou aprovada amb 599 vots a favor, 22 en contra i 8 abstencions. I que l’aplicació normatiu del principi de precaució que se’n desprèn s’hauria de tenir molt en compte a l’hora de legislar.

Tercera. En tota la vasta literatura jurídica que presenta en el seu informe, el SATI oblida, al nostre entendre, deliberadament, és a dir, directament, no cita, la Directiva europea més recent i la que més clarament qüestiona les anteriors, que sí esmenta: la Resolució 1815, de 27 de maig de 2011, que versa sobre els perills potencials dels camps electromagnètics i els seus efectes en el medi ambient.  Val a dir que aquesta resolució és molt crítica amb els estats membres i lamenta que s’haja volgut minimitzar els riscos sanitaris i mediambientals coneguts o emergents i critica els “retards pràcticament sistemàtics en l’aprovació i aplicació de mesures preventives eficaces”. I alerta els estats, com en el cas que ens ocupa, i els diu que “la qüestió de la independència i la credibilitat dels experts científics és crucial per a aconseguir una valoració equilibrada i transparent dels possibles efectes negatius per al medi ambient i la salut humana”.

En la mateixa línia, en l’apartat de mesures que proposa als estats membres, insisteix fermament en la protecció als menors, als adolescents i al jovent a fi de reduir-los l’exposició als camps electromagnètics “ja que, segons que sembla, corren el risc més gran de tumors al cap”. (i reproduïm les paraules textuals)

Hom fa, per tant, recomanacions específiques i concretes per a la protecció dels xiquets i les xiquetes a l’escola com ara donar preferència a les connexions a Internet per cable i regular estrictament l’ús de telèfons mòbils per part de la xicalla en el recinte escolar.

D’alguna manera, recull l’anunci de l’IARC (Centre Internacional d’Investigació sobre el Càncer), organisme especialitzat dins l’OMS (Organització Mundial de la Salut), que diu que els mòbils han estat classificats com a “possiblement cancerígens per a l’home”.

I el que acabem de dir està en la línia del Tribunal Suprem espanyol que a través d’una sentència de març del 2012 anul•la la modificació del Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU) de Valladolid que permetia antenes en edificis de vivendes.

“debido a los riesgos que para la salud humana entraña la instalación de infraestructuras para servicios de telecomunicación, y por consiguiente, la determinación de la existencia o no de efectos significativos en el medio ambiente que pueda acarrear la modificación puntual del Plan General de Ordenación Urbana, incumbe al órgano ambiental, quien habrá de consultar previamente a las Administraciones Públicas afectadas…”.

 (continuarà)

INFORME SOBRE LA CONTAMINACIÓ ELECTROMAGNÈTICA A ALDAIA (I)

El Grup Municipal Bloc-Verds d’Aldaia, davant el temor per a la salut pública manifestat de manera reiterada per representant veïnals i particulars d’alguns barris del municipi d’Aldaia per la presència d’antenes de telefonia mòbil, encomanà el passat mes de novembre al Departament de Física Aplicada i Electromagnetisme de la Universitat de València, concretament al catedràtic senyor Enric Navarro, un estudi sobre contaminació electromagnètica en dos dels punts de la localitat que hi semblaven més vulnerables.

D’aquesta manera, volia comprovar amb dades reals i fiables si l’alarma social existent en una part significativa de la ciutadania presentava arguments de pes. A més, volíem conéixer la situació real de cara a la imminent aprovació per part de l’Ajuntament d’Aldaia –governat pel PP- d’una nova Ordenança Municipal Reguladora d’Instal·lacions de Telecomunicacions (la que proposa la FEMP -Federación Española de Municipios y Provincias-, a instàncies del SATI –Servicio de Asesoramiento Técnico e Información)

Així, el passat dimarts 5 de novembre es realitzaren les mesures de la radiació d’alta freqüència (HF) i de Microones (MW) en 2 zones d’Aldaia (carrer Tedodor Llorente i carrer Meliton Comes) en la franja horària de 10:40 hores a 14:00 hores.

1. La primera mesura s’efectuà des de la planta 5a de l’Ajuntament i l’Estació Base analitzada fou la ubicada sobre l’edifici de Telefònica, al carrer Teodor Llorente, que dista 134 metres del punt d’observació. Cal apuntar, a més, que, a poc més de 25 metres, al mateix carrer, es troba una altra Estació Base, no analitzada, i aquesta gran antena és molt pròxima al parc infantil de la Plaça Europa, al Mercat Municipal i al col·legi Platero y yo.

La densitat de potència mesurada dins l’Ajuntament d’Aldaia era de 14,698 microvats/cm2 (la mitjana de nivells d’exposició radioelèctrica en l’Estat espanyol l’any 2010 era de 0,462 microvats/cm2): aproximadament 32 vegades més que la mitjana espanyola –a 134 metres de l’Estació Base, com hem dit.

2. La segona Estació base analitzada (des del terrat del carrer Sant Ferran, núm. 1, i que dista 125 metres del punt observat) fou l’antena localitzada al carrer Meliton Comes, núm. 5, pròxima a un parc infantil i al col·legi Martínez Torres

 La densitat de potència resultant, des del terrat del carrer Sant Ferran núm. 1, era de 2,516 microvats/cm2, 5,44 vegades més que la mitjana –a 125 metres de l’antena mesurada.

S’ha de dir que les mesures són indicatives dels trànsit existent en una jornada laboral en la franja horària de les 10:40 a les 14:00 hores. Cal apuntar, per ser més exactes, que hi ha altres franges horàries que previsiblement presenten un major trànsit d’emissions (a partir de les 20:00 hores o, especialment, els caps de setmana; moments en els quals augmenta considerablement l’ús de telefonia mòbil). Endemés, val a dir que la potència de les emissions en les zones més pròximes a les estacions bases (a menys de 134 metres, en el primer cas; i a menys de 125 metres, en el segon) serà, en lògica, major. Per tant, cal assenyalar que els resultats poden ser, puntualment, molt superiors.

PLE DE NOVEMBRE

PLENARI DE NOVEMBRE

Aquest plenari és el primer en el qual hem pogut participar activament després de fer efectiva la rotativitat de la regidoria entre el Bloc i Els Verds del País Valencià. Cal dir que en el  ple d'octubre, encara que havia estat convocada la regidora entrant, com que per motius burocràtics no havia tingut accés a les comissions informatives, no disposàrem de la informació i per tant ens vam haver d'abstenir en totes aquelles votacions en què no s'explicaven els fets directament al ple, i així ho vam explicar.

En aquest ple de novembre primer vam votar l'acta de la sessió anterior. Votàrem a favor però vam demanar que es rectificaren algunes coses que havia dit la regidora i que no havien estat anotades correctament.

El segon punt era només un tràmit informatiu: Informar al ple de l'adscripció a les comissions informatives permanents de la regidora Lupe Múrcia Guzmán. Vam haver de corregir el nom, ja que l'havien escrit malament...

El tercer punt era l'aprovació definitiva de la supressió de la plaça de Viceinterventor, on també vam votar a favor.

El quart punt era la convalidació d'expedients de despeses. L'interventor havia escrit dues notes relatives a les despeses del servei de neteja viària, facturat per AGRICULTORES DE LA VEGA S.A. i a les despeses extraordinàries d'activitats esportives, facturades per ALDAIA PRÒXIMA S.A. Aquestes notes estaven motivades perquè la contractació i la consignació pressupostària no s'havien fet de la manera correcta. Com que els serveis havien sigut ja prestats i l'Ajuntament havia sigut dotat ja de la partida pressupostària per a fer-se'n càrrec, vam votar a favor per no bloquejar aquestes factures, ja que encara que vam manifestar que estàvem en contra de la gestió que s´havia realitzat i de les formes “no correctes”, els serveis estaven ja prestats i els treballadors i les treballadores havien de cobrar-los.

El punt cinqué era la modificació sobre l'ordenança fiscal de l'increment de valor de terrenys de naturalesa urbana. Es van modificar un parell d'articles d'aquesta ordenança fiscal per tal de fer que en cas de deutors hipotecaris sense recursos i que s'acullen a la dació en pagament del seu habitatge, serà l'entitat que adquirisca l'immoble l'encarregada de pagar la plusvàlua i no la persona que acaba de ser desnonada. Encara que pensem que aquest pas no és ni molt menys suficient, vam votar a favor en pensar que és un xicotet pas en la bona direcció.

Els punts sisé i seté era l'aprovació dels Comptes Generals de l'exercici 2012. Aquestos comptes Generals es van tractar a les comissions del mes d'octubre a les quals no va  tindre representació la nostra coalició, amb la qual cosa vam votar abstenció.

Els punts huité i nové eren dues mocions d'Esquerra Unida en defensa d'un pla Municipal d'Infància i l'altra per l'engegada d'uns pressupostos participatius en l'Ajuntament d'Aldaia. A les dues vam votar a favor i en la segona vam afegir que ens pareixia que la manera en què este ajuntament estava plantejant les reunions per fer uns pressupostos participatius no eren ni molt menys adequades, ni eficients.

El punt deu era una moció de tots els grups instant el Govern de la Generalitat a declarar la Comunitat Valenciana Territori lliure de fracturació hidràulica (Fracking). Vam votar a favor, com no podia ser d'una altra manera.

El punt 11 tractava de donar suport a un manifest contra la violència de gènere i als actes celebrats el dia 25 de novembre, dia Internacional contra la Violència de Gènere. També el vam votar a favor.

El punt 12 eren les resolucions de l'Alcaldia, on una vegada més, PP i PSOE jugaren al “ping-pong” i a les seues ja conegudes “i tu més i tot és culpa teua”... En fi, marejar la perdiu per tal de no anar al que cal i sobretot allargar el ple d'una manera inútil, cosa que ens pareix una falta de respecte cap a la gent del poble que havia vingut a expressar les seues inquietuds en el punt de precs i preguntes.

Abans de començar el punt de precs i preguntes, es van admetre de manera ordinària les dues mocions que havíem presentat nosaltres. Ens havien estat marejant tota la setmana dient que si no les admetien, que si sí... Ací va la primera:

Na Lupe Múrcia Guzmán, com a portaveu del Grup Municipal BLOC-VERDS D’ALDAIA, compareix i presenta a consideració del Ple per al seu debat i aprovació la següent PROPOSTA sobre la necessitat de mantenir net el barranquet al seu pas per Aldaia.

EXPOSICIÓ DE MOTIUS

Després d'haver aprovat en moció urgent en el darrer plenari municipal celebrat el 29 d'octubre la sol·licitud a la Confederació Hidrogràfica del Xúquer per a la realització de tasques de condicionament dels barrancs de la seua titularitat, així com la sol·licitud per a agilitzar els permisos i autoritzacions per part de la mateixa Confederació per a què el nostre ajuntament puga dur a terme actuacions de neteja en el nostre barranquet, i donada la importància històrica de l'impacte de les inundacions en la nostra població i, per tant, la necessitat d'evitar-les de la manera més eficient possible, el Grup Municipal Bloc-Verds d'Aldaia presenta per a la seua aprovació la següent proposta d'acord, que complementa les mencionades més amunt:

-          Sol·licitar a la Confederació Hidrogràfica del Xúquer la cessió de la gestió de la neteja i condicionament del barranquet al seu pas pel nostre terme municipal, com a mesura necessària per tal d'evitar possibles inundacions i poder planificar de manera permanent les tasques de manteniment de l'esmentat espai.

Aquesta moció no va ser acceptada perquè segons el PP no volen fer una feina que li toca fer a la CHX, posant en perill a la població d'Aldaia en cas de riuada, clar.

La segona moció sobre l'ús del barranquet com a aparcament:

Na Lupe Múrcia Guzmán, com a portaveu del Grup Municipal BLOC-VERDS D’ALDAIA, compareix i presenta a consideració del Ple per al seu debat i aprovació la següent PROPOSTA sobre la necessitat que l’ajuntament complisca i faça complir la normativa municipal i les disposicions que la Confederació Hidrogràfica del Xúquer té com a titular del barranquet en relació a la incorrecta utilització d’aquest espai com a aparcament de vehicles motoritzats.

EXPOSICIÓ DE MOTIUS

No és la primera vegada que Els Verds d’Aldaia i el Bloc fem aquest requeriment a l’Ajuntament. Allà per l’any 2007, ja vam presentar la mateixa denúncia a què fa referència aquesta moció a l’alcaldia d’Aldaia, després de veure que el barranquet (a l’altura de l’estació i el C/ de l’església) s’havia començat a utilitzar de manera continuada com a aparcament de cotxes i que l’Ajuntament ho permetia. Fou aleshores quan vam fer arribar la nostra protesta al Síndic de Greuges i a la CHX. Després de tres mesos, vam aconseguir que es reconegués la nostra raó i s’actuara en conseqüència, és a dir, que la policia municipal controlara i impedira l’impacte que tenia aquesta invasió motoritzada del barranquet.

Els arguments pels quals plantegem aquesta moció són els següents:

            1.- En primer lloc, perquè el barranquet no és un espai urbà i no té un accés viari per a vehicles motoritzats, per tant, quan un cotxe accedeix, està travessant un pas vianant i una vorera, és a dir que amb la irrupció dels cotxes s’estan incomplint les nomes de circulació, s’estan agredint els drets de les persones vianants i s’està posant en perill la integritat i la seguretat de la gent que camina per la vorera.

            2.- En segon lloc, perquè el barranquet és una zona que depèn de la CHX, de la qual n’és titular i per tant és una zona inundable i no urbana, amb el consegüent perill per als vehicles que hi aparquen.

3.- En tercer lloc, perquè s’està donant una imatge caòtica i un missatge incorrecte i contradictori a la població que dóna peu a consolidar aquest espai com a un aparcament il·legal i a desconfiar de les autoritats municipals a l’hora de solucionar un problema tan important com aquest.

            Per tot açò, proposem el següent acord municipal:

-          Que l’ajuntament complisca i faça complir les normatives municipals i les disposicions de la CHX en matèria d’utilització del llit del barranquet i impossibilite de manera eficient l’accés dels vehicles motoritzats a aquest espai.

Aquesta moció sí que va ser votada a favor per part del PP (és clar, si no estarien defensant una il·legalitat). Qui no va votar-la i es va abstenir va ser el PSOE. Clar, ja sabem de molt abans que ells van ser qui també permetien aquesta il·legalitat.

A part d'aquestes mocions, Esquerra Unida va presentar una sobre el tancament de RTVV. Nosaltres vam votar a favor, tot i explicar que estàvem d'acord amb la necessitat de tindre una radiotelevisió pública, plural i en valencià, però no amb el manteniment d’una RTVV, que no defensa per com cal la llengua i la cultura valencianes, que ha sigut durant anys un instrument de manipulació per part del Govern de torn, ara el PSPV o ara el PP. No és aquesta la televisió pública i en valencià que volem, i qui continua omplint-se la boca en defensa “de la televisió dels valencians en valencià...” ens enganya perquè tots coneixem el que ha sigut Canal 9 durant tots aquestos anys i el que ens haguera agradat que fos.

Per últim, en l'apartat de precs i preguntes nosaltres vam preguntar sobre la pàgina web de l'Ajuntament, ja que la seua actualització deixa molt que desitjar, així com la presència dels continguts en valencià. El regidor corresponent del PP ens va contestar que ja ens contestaria...una vegada més ens demostren que la desinformació és una de les seues ferramentes de govern. També vam traslladar una queixa per part de la Plataforma Gent de l'Horta, sobre els camps abandonats. Vam demanar al Govern que instés realment els propietaris dels camps a tindre'ls nets, ja que açò no s'està fent i és un perill (pel risc d'incendi) a més de ser un focus d'infeccions i plagues (cosa que perjudica sobretot als qui practiquem l'agricultura ecològica).

Fins ací les nostres intervencions al ple de novembre.

ARA LI TOCA A LA FISCALIA

Com sabran, el nostre grup municipal presentà davant l'Ajuntament d'Aldaia dues instàncies (el 17 de setembre i el 3 d'octubre) en les quals sol·licitàvem que s'iniciara un expedient informatiu, previ a un expedient disciplinari, a un funcionari municipal per possibles actuacions irregulars en l'exercici de les seues funcions.

Com que aquests escrits anaven acompanyats de documentació que justificava d'entrada les nostres sospites, pensàvem que l'alcaldessa faria servir el procediment administratiu convencional, contemplat en L'Estatut Bàsic del Treballador Públic, és a dir, instruiria l'expedient informatiu que sol·licitàvem per tal de comprovar la informació i les dades aportades i, si n'hi havia cas, incoar-ne l'expedient disciplinari corresponent.

D'altra banda, ens feia l'efecte que, des de l'alcaldia, amb l'acceptació de la jubilació del funcionari al·ludit, com s'anuncià, el tema estava tancat, a pesar que, expressament, demanàvem en el segon escrit, el del 3 d'octubre, que no s'acceptés la renúncia del funcionari fins que no estiguera acabada la investigació.

I a pesar de la nostra insistència a aclarir les acusacions i, si calia, a acudir a la justícia, l'equip de govern no ha mogut fitxa i qui havia d'haver-se pres seriosament la denúncia, no ha respirat. En conseqüència, no ens ha quedat més remei que fer la faena que la senyora alcaldessa i els seus assessors no han fet -o no ens consta que hagen fet. 

En fi, hem seguit el consell que en més d'una ocasió se'ns ha formulat en els plenaris municipals: davant les sospites de corrupció, acudir a la justícia.

I així ho hem fet. I ara li toca a la fiscalia.

LA PUNTA DE L'ICEBERG

CONTINUEM DENUNCIANT

Com sabreu, el passat 20 de setembre el Grup Municipal Bloc-Verds d'Aldaia presentà per registre d'entrada una instància en la qual sol·licitava que s'inciara un expedient informatiu, previ a l'expedient disciplinari, a un funcionari municipal.

La petició es fonamentava en una important quantitat d'informació, producte del treball d'investigació que es dugué a terme durant mesos i que, en essència, venien a corroborar, si més no en primera instància, les denúncies que alguns ciutadans ens havien fet.

La senyora alcaldessa, com a màxim càrrec municipal, és qui tenia -i té- l'obligació de vetlar pel compliment de la legalitat en el Consistori. Així, pensem que les informacions que el nostre grup polític ha fet arribar a les autoritats locals és prou greu com per a actuar de manera immediata sobre el cas. No fer-ho, fóra, senzillament, irresponsable.

D'altra banda i per afavorir l'aclariment dels fets denunciats, el passat dia 4 d'octubre tornàrem a presentar més informació rellevant. S'hi detallaven dades de persones i actuacions, perfectament, identificades, que es relacionaven, segons el nostre paréixer, directament, per parentiu o per vinculació professional, amb el funcionari denunciat.

Atés que no tenim cap mena de comunicació oficial, com ha estat habitual amb aquesta alcaldessa fins ara, hem de confiar que, tal com assegurava el regidor d'urbanisme el dissabte 5 d'octubre en declaracions al Levante, s'haja iniciat un expedient informatiu per aclarir els termes de la demanda interposada pel nostre grup municipal.

I, en eixe sentit, sol·licitàvem en la nostra instància del 4 d'octubre, que, davant la renúncia del funcionari al·ludit a seguir en situació activa, com anunciava l'esmentat diari,  l'Ajuntament no acceptara tal renúncia i anara endavant amb l'expedient fins al final. Fins a la fiscalia, si hi havia indicis de delicte.

De moment, només s'hi percep silenci per part de l'alcaldia i la regidoria d'urbanisme. El mateix que hi hagué des de les primeres denúncies sobre el tema realitzades per un particular afectat per les activitats privades d'aquest funcionari, i que havien d'haver mogut un expedient informatiu, tal com aconsellà aleshores l'assessor extern de l'Ajuntament -a més, gens sospitós de còmplice de l'oposició municipal.

Compte fet, davant el silenci sepulcral que vol tapar la nostra denúncia, només queda un camí. El recte, i caiga qui caiga.

COMIAT DEL REGIDOR

per Carles Andrés, ex-regidor portaveu del Grup Municipal Bloc-Els Verds d'Aldaia a l'Ajuntament.

Aquesta vesprada el plenari de l'Ajuntament d'Aldaia ha fet efectiva la meua renúncia com a regidor en el consistori. Amb aquesta dimissió es compleix el pacte electoral que el Bloc-Compromís signà amb els Verds del País Valencià en les passades eleccions de maig del 2011.

La meua dedicació política municipal ha estat sempre la de complir amb treball, esforç i honradesa els deures que, com a representant de quasi mil ciutadans i ciutadanes d'Aldaia, contraguí en les passades eleccions. La meua guia, val a dir, i la de la coalició que he representat fins ara ha estat en tot moment l'interés general i, des del respecte a totes les altres ideolgies democràtiques, els principis ideològics valencianistes, ecologistes i progressistes que han inspirat i inspiren el meu compromís polític amb la ciutadania.

Com tot ésser humà, comet errades i tinc encerts. Espere, sincerament, que els encerts hagen superar els erros (molts d'ells atribuïbles a la meua inexperiència o a la temeritat que acompanya normalment els qui s'apassionen en excés amb allò que fan). Des d'ací demane sincerament disculpes als qui la meua actuació política haja defraudat. En el meu ànim sempre ha estat la idea de treballar incansablement pel meu poble, per l'orgull de pertànyer a la institució municipal i per dignificar, des de la modèstia del meu càrrec en l'oposició, la pràctica política, tan denostada sovint -tan complicada sempre.

La nova regidora dels Verds d'Aldaia, Lupe Múrcia, compta amb tot el meu suport. De manera que les línies de treball obertes durant aquests dos anys resten obertes i en ebullició -per dir-ho gràficament. No cal dir que hem de seguir treballant per seguir comptant amb la confiança dels veïns i veïnes d'Aldaia que fa dos anys ens donaren el seu suport electoral; i que cada vegada, vulguen o no, en són més.

En fi: un breu parèntesi en la llarga i sinuosa travessia del desert. Però, cregue-me, no defallirem un moment. Per vosaltres, per nosaltres; pel futur de tots plegats..

No patiu, la lluita continua.

SOL·LICITEM L'OBERTURA D'UN EXPEDIENT A UN FUNCIONARI MUNICIPAL

El passat divendres presentàrem per registre d'entrada de l'Ajuntament una instància a través de la qual sol·licitàvem a la senyora alcaldessa l'obertura d'un expedient informatiu a un funcionari municipal per possibles irregularitats en l'exercici de les seus obligacions laborals. Segons els nostres informadors, aquest funcionari actuava d'una manera poc ètica  i, segons com, sovint les seues accions fregaven la il·legalitat.

Nosaltres, en principi, sempre  hem volgut posar en quarentena qualsevol acusació a un treballador/a públic (car podia estar motivada per raó aliena al seu quefer municipal). Per tant, donàvem a les denúncies -i val a dir que no n'eren poques- el crèdit que pensàvem que havien de tindre en funció de les proves que s'aportaven. I en aquest cas, i a la vista de mesos de consulta d'expedients, d'entrevistes, de recerques en els arxius, en els registres, i en qualsevol lloc que ens hi poguera donar clarícia, hem pogut comprovar que una d'elles, si més no, semblava presentar indicis raonables de veracitat. 

Això no obstant, i tot partint sempre de la presumpció d'innocència del funcionari al·ludit, pensem que, en aquest cas greu, qui ha d'actuar, a fi d'esbrinar la realitat de les suposades irregularitats comeses pel funcionari esmentat, no som nosaltres sinó la senyora alcaldessa en nom de la institució, atés que és el bon nom i la honorabilitat de l'Ajuntament els que estan en entredit.

Els documents que el nostre grup municipal ha fet a mans de l'alcaldia -i a la de la resta de grups municipals- haurien de ser suficients per iniciar de manera immediata l'obertura d'un expedient informatiu, previ a la incoació de l'expedient disciplinari posterior, i a l'apartament immediat del servei d'aquest funcionari local, si més no fins que s'aclarisquen les dades, els dubtes i els indicis que es relacionen en la instància presentada.

La deixadesa mostrada per part de l'alcaldia en aquest assumpte, a pesar de les denúncies reiterades per part d'un ciutadà afectat, i de les reticències, que de manera reiterada expressava l'oposició en plens i comissions, especialment a propòsit de la instal·lació d'una gasolinera al camí de Sant Onofre, fa que siga responsabilitat inexcusable de la senyora alcaldessa actuar amb diligència i rapidesa.

S'ha d'investigar fins al final i, si n'hi ha cas, sancionar. I, com demanem en la instància, si en el transcurs de la investigació s'observaren indicis o proves de delicte, el consistori haurà de traslladar tota la informació recopilada a la Fiscalia, perquè se'n faça càrrec. Tot, diem, per restituir, si fa el cas, l'honorabilitat de la institució i dels qui hi treballen.

Ací deixem part de la literatura jurídica aplicable i sobre la qual es basen les nostres sospites i que, a tenor de la documentació que s'hi aporta, i cas de confirmar-se'n la veracitat, podrien constituir falta disciplinària greu o molt greu.

Llei Orgànica 53/84, de 26 de desembre, d'Incompatibilitats del 

personal al servei de les Administracions Públiques

3. Siga com siga, l'exercici d'un lloc de treball pel personal inclòs en l'àmbit d'aplicació d'aquesta Llei serà incompatible amb l'exercici de qualsevol càrrec, professió o activitat, públic o privat, que puga impedir o menyscabar l'acompliment estricte dels seus deures o comprometre la seua imparcialitat o independència. 

CAPÍTOL IV. Activitats privades

Article 11.

1. D'acord amb el que disposa l'article 1.§, 3, d'aquesta Llei, el personal comprès en el seu àmbit d'aplicació no podrà exercir, pel seu compte o mitjançant substitució, activitats privades, incloses les de caràcter professional, siguen pel seu compte o sota la dependència o al servei d'Entitats i particulars que es relacionen directament amb les que desenvolupen el Departament, Organisme o Entitat on estiguera destinat.

Article 12.

1. En qualsevol cas, el personal comprès en l'àmit d'aplicació d'aquesta Llei no podrà exercir les activitats següents.

a. L'exercici d'activitats privades, incloses les de caràcter professional, siga per compte propi o sota la dependència o al servei d'Entitats o particulars, en els assumptes en què estiga intervenint, haja intervingut en els darrers dos anys o haja d'intervindre per raó del lloc públic. S'inclou en especial en aquesta incompatibilitat les activitats professionals prestades a persones als qui s'està obligat a atendre en exercici del lloc públic.

c. L'exercici, a compte propi o per mitjancer, de càrrecs de tota mena en Empreses o Societats concessionàries, contractistes d'obres, serveis o subministraments o administradores de monopolis, o amb participació o aval del sector públic, siga quina siga la configuració jurídica d'aquelles.

d. La participació superior al 10 per 100 en el capital de les Empreses o 

Societats a què es refereix el paràgraf anterior.

Llei 7/2007, de 12 d'abril, Estatut Bàsic del Treballador Públic

Article 53 Principis ètics

2. La seua actuació perseguirà la satisfacció dels interessos generals de la ciutadania i es fonamentarà en consideracions objectives orientades vers la imparcialitat i l'interés comú, al marge de qualsevol altre factor que expresse posicions personals, familiars, corporatives, clientelars o qualssevulga altres que puguen col·lidir amb aquest principi.

3. Ajustaran la seua actuació als principis de lleialtat i bona fe amb l'Administració en la qual presten els seus serveis, i amb els seus superiors, companys, subordinats i amb la ciutadania.

5. S'abstendran en aquells assumptes en els quals tinguen un interés personal, així com de tota activitat privada o interés que puga suposar un risc de plantejar conflictes d'interessos amb el seu lloc públic.

7. No acceptaran cap tracte de favor o situació que implique privilegi o avantatge injustificat, per part de persones físiques o entitats privades.

9. No influiran en la agilitació o resolució de tràmit o procediment administratiu sense causa justa i, en cap cas, quan fer-ho, comporte un privilegi en benefici dels titulars dels càrrecs públics o dels seu entorn familiar o social immediat o quan supose un menyscapte dels interessos de tercers.

11. Exerciran les seues atribucions segons el principi de dedicació al servei públic i s'abstindran no sols de conductes contràries  a aquest, sinó també de qualsevol altra que comprometa la neutralitat en l'exercici dels serveis públics. 

Article 94 Exercici de la potestat disciplinària

3. Quan en la instrucció d'un procediment disciplinari resulte l'existència d'indicis fundats de criminalitat, se suspendrà la seua tramitació per posar-ho en coneixement del Ministeri Fiscal. 

Llei 10/2010 de 9 de juliol, de la Generalitat Valenciana, d'Ordenació i gestió de la Funció Pública Valenciana.

Article 87 Principis de actuació

La condició de personal empleat públic comporta la observança dels principis d'actuació següents:

• 1. La seua conducta perseguirà la consecució dels interessos generals i es basrà en consideracions objectives orientades a la imparcialitat, tot abstenint-se en aquells assumptes en els quals tinguen un interés personal o en qualsevol activitat privada que puguen suposar risc de conflicte d'interessos amb el seu lloc públic.
• 
  
  Així mateix, no podrà contraure obligacions econòmiques, intervenir en operacions financeres, obligacions patrimonials o negocis jurídics amb persones o entitats quan puga suposar un conflicte d'interessos amb el seu lloc públic. 
  
  
  
  
  
  
  
  
• 
  

PLE DE JULIOL (III)

Res. 1226/2013:  "Contracte de serveis de gestoria per a l'ajuntament d'Aldaia" Recordàrem que l'any passat ja insistírem en el fet que no calia contractar cap gestoria per confeccionar nòmines i temes menors relacionats, ja que, com en molts altres municipis, eixes gestions administratives eren perfectament assumibles amb recursos propis amb una mínima inversió en personal. No cal dir que l'administració telemàtica facilita des de fa uns anys la majoria de les gestions amb la Seguretat Social i amb altres organismes públics. Per tant, pensem que gastar 72.200 més IVA en  labors administratives factibles és una despesa innecessària. Fóra, en conseqüència, una decisió raonable i, així, s'evitaria la controvèrsia de dubtar de la netedat del procés selectiu de l'empresa escollida (com ocorria en anys anteriors).

L'empresa finalment seleccionada ha estat AUGUSTA ASESORES Y CONSULTING S.L.

Res. 1228/2013: "Contracte de serveis per a la defensa processal i assessorament jurídic. Iniciació de licitació".(26 de juny)

Atés que aquesta resolució recorda que el contracte de defensa processal i assessorament jurídic, que estava subscrit amb Nemesio Abogados des del 12 de juliol de 2012, tenia una durada  d'un any i sense possibilitat de pròrroga, amb aquesta resolució s'ordena l'inici de la licitació per a un nou contracte (procés que sol durar un mínim de dos mesos). I el que sorprén és que en la Resolució. 1429/2013 de 18 de juliol (6 dies després d'haver acabat el contracte referit), amb l'epígraf "Nomenament d'advocat i procurador en relació al procediment interposat per un funcionari municipal", es designe com a lletrat en la defensa dels interessos municipals D. Francisco Nemesio Casabán, literalment, "en virtud del contrato de servicios para la defenmsa procesal y asesoramiento jurídico que ostenta". 

Designació, per tant, irregular, car el contracte que unia l'Ajuntament amb aquest advocat havia expirat el 12 de juliol d'enguany.

Res. 1242/2013: "Nova designació de membres del tribunal, llista definitiva d'aspirants i data, hora i lloc del primer exercici, per a la creació d'una bossa d'ocupació temporal d'Auxiliars Administratius/ves"

Al nostre entendre, aquesta bossa d'ocupació no pot crear-se perquè incompliria les directrius marcades pel Govern Central des de desembre de 2012 respecte a les noves incorporacions a la funció pública. Malgrat seber que s'està actuant molt probablement contra la normativa vigent, s'insisteix en la continuació del procés. Caldrà que s'actue, doncs, contra la decisió política que l'inspira i contra els tècnics que, des de la nostra òptica, i tot i saber-ho, estan donant coartada pseudo-jurídica al procés. 

Res. 1429/2013: "Contracte per a l'assessorament jurídic i defensa processal". Es tracta de la sol·licitud d'un funcionari d'abonament de la minuta derivada de la seua defensa per part d'un advocat extern -tot i que vinculat fins feia ben poc amb l'Ajuntament- per una qüestió municipal.

L'alcaldessa nega que l'Ajuntament es faça càrrec de la minuta professional d'un advocat que defensà l'empleat públic del nostre consistori perquè el contracte d'Assessorament Jurídic i Defensa processal que eixe lletrat tenia amb nosaltres, argumenta, ja havia acabat (de fet, passà a mans de Nemesio Abogados, com ja hem apuntat adés), i, en conseqüència no pertocava fer-se'n càrrec. Que se'l pague ell amb els seus diners, ve a dir.

El que és surrealista és que, en el paràgraf anterior al que explica la negativa a pagar, es diga que l'administració pública té sempre l'obligació de defensar els funcionaris en qualsevol procediment  judicial si aquest es deriva de l'exercici legítim de les seues funcions -com era el cas (art. 14 f) de la Llei 7/2007 de l'Estatut de l'Empleat Públic). És a dir, l'ha de defensar, vullga o no.

Com a conclusió: incompetència manifesta per part dels assessors de l'alcaldessa -probable; i quins paperots li està tocant fer al Nemesio Abogados!- o per revenja política contra el funcionari -també probable.

Al remat, com sempre, acabaran pagant les arques municipal, és a dir, tots els veïns i veïnes d'Aldaia, perquè els arguments jurídics esgrimits per l'alcaldia són insostenibles i, els del funcionari, de manual. 

Res. 1458/2013: "Retribució per assignació de funcions complementàries de tresorer".

Aquesta és de nota. El funcionari TAG (simple Tècnic d'Administració General), ocasionalment, en el passat, Oficial Major, Cap d'Urbanisme, aproximadament fins fa uns dies Cap de Personal -de fet, en absència del titular-, president de tribunals selectius i, a hores d'ara, Tresorer accidental, sol·licità, des de la seua nova responsabilitat de servei de personal, dies abans que acabara el contracte amb Nemesio Abogados, un informe jurídic perquè se li reconegueren les retribucions complementàries al lloc de tresorer que ocupa -sense ser-ho!

O siga, mercés a l'informe obsequiós de l'assessor extern, es clava un complement de destí 30 i un complement específic 48, com qualsevol tresorer de 'pata negra', de carrera i habilitat nacional. Aquest senyor, que no és habilitat nacional, i que l'alcaldessa li fa fer tots els papers de l'auca sense que ningú sàpia ben bé d'on li ve tanta confiança, des de l'1 de juliol d'enguany està cobrant com un autèntic tresorer (ja veurem què diu el Col·legi de Secretaris, Interventors i Tresorers de València en saber-ho).

I aquest senyor està en eixe càrrec transitòriament perquè existeix una dispensa de Conselleria que permet a l'Ajuntament d'Aldaia, des de fa uns anys, comptar en Tresoreria amb funcionaris que no són habilitats nacionals; tot per estalviar-se uns diners l'Ajuntament.

I ara va i ens toca pagar a un funcionari, que no és tresorer, com si ho fora i, òbviament, sense cap estalvi per part del Consistori. O siga, que queda ben clar que el que necessita el nostre Ajuntament és un tresorer capacitat i de carrera, i no imitacions igualment cares.