PROU DE XARLOTADES A L'AJUNTAMENT D'ALDAIA (per Carles Andrés, regidor)

Dimarts passat poguérem assistir desafortunadament al que ben bé es podria qualificar de xarlotà –pel nivell d’escàndol,  destarifo i cridòria que arribà a assolir per moments el Ple de l’Ajuntament d’Aldaia, amb pics memorables de baixesa política i moral, difícilment imaginables en un acte institucional.

Per tant, si la cosa he de continuar així, com a coprotagonista d’aquesta pel·lícula de terror de la sèrie B –que ens hauria d’avergonyir a tots- propose dues possibles solucions:

Primera: perfeccionar el producte –amb la incorporació de tertulians que comenten on line, sorollosament i amb desqualificacions mútues, la jugada- per oferir-lo tot seguit a tele 5 per a vídeos de primera (amb èxit de crítica i d’audiència assegurades). Almenys, el consistori, gestionant bé els seus drets d’autor, podria fer un poc de caixa –els bolos en les diferents cadenes podrien repartir-se, igualment, de manera proporcional entre els regidors, amb major caché per a l’equip de govern i per a les baralles –simulades- en directe.

Segona: optar per un compromís més conciliador, cridant al trellat de tothom (corporació al complet) i apel·lar, així mateix, a la seua responsabilitat i sentit institucional  (o siga, un avorriment, vaja).

Si la majoria opta pel primer model, jo hi adjunte alguns suggeriments:

1.      Per tal d’evitar crits i brams pujats de to, els portaveus de cada grup municipal podrien disposar d’una àmplia gamma de rètols –a tall de raquetes de ping-pong- amb les quals podrien replicar en silenci les intervencions dels  oponents polítics: “Guillermo, mentiroso. Y tú más”, “Carles, eres un manipulaor, perquè dius les veritats a mitges”, “Juanjo, que no te enteras, que ya no existen las idologías”. L’oposició, al seu torn, ja no acoquinada pels trons dissuassoris del públic, podria comptar també amb altres cartells explicatius tals com: “Això que voleu fer és irregular”, “Podreu tindre  la majoria absoluta però no teniu la raó”, “L’Ajuntament no és una agència d’ocupació per als vostres”, etc.

2.      La senyora alcaldessa, en el seu paper estel·lar, també podria tindre’n uns quants al seu abast. Així, amb el de demanar silenci, per exemple, i amb un mínim d’entrenament per a perfeccionar-ne la tècnica, podria colpejar lateralment a plaer a la senyora secretària o a la interventora, tant fa, segons el grau de malíccia i de traça a què arribe la senyora.

3.      Així mateix, fóra aconsellable disposar un equip de la Creu Roja estratègicament desplegat al saló de plens a fi d’atendre amb diligència i rapidesa les lipotímies, baixades de sucre i altres patologies provocades per la durada de la sessió i les pujades de tensió del sector més apassionat. O, per què no,  advertir al públic que hi ha d’acudir ja ben sopat i preses la pastilla del sucre i la de colesterol. Al mateix temps, un servei mòbil d’avituallament de líquid i entrepans d’urgències també hi col·laboraria a fer més suportables les escomeses dialèctiques dels regidors i del públic en general.

4.      Una altra mesura operativa seria també la d’afegir al micro de l’alcaldessa un sistema incorporat d’escridassades i riures enllaunats, a la forma de comèdia americana. Així, ella mateixa podria, prement-ne el botó, triar a conveniència, l’acompanyament sonor de les seus intervencions o les de l’oposició. A més, un joc intermitent d’apagada i encesa de llums, en els moments àlgids, serien un complement escènic inigualable.

5.      Aquest servei de politicomegafonia, d’altra banda, estalviaria al públic errades desfortunades d’aplaudir quan no toca o de no fer-ho quan sí toca (especialment entre els tifosi octogenaris, que, en no poder fer una becadeta reparadora –només un minutet, per l’amor de déu- entre moció i moció, perd irremeiablement reflexos i el sentit de l’oportunitat. Un detall merescut, vaja, una vegada conquerida heroicament contra els elements –igualment ocotogenaris- la cadira de la tercera filera frontal i al corredor  –a més, havent renunciat, per mor del partit, al berenar d’un got de llet i un tros de coca. Que pel partit un fa el que faça falta...

Continuarem

Acumular càrrecs i el desembarcament de l'OPUS a l'Ajuntament d'Aldaia

La setmana vinent els explicarem com uns quants funcionaris afectes al nou règim podran tirar-se a la pera, a base d'acumulació de càrrecs i nomenaments a la mida, una bona quantitat d'euros. I del desembarcament de l'OPUS a l'Ajuntament, ja en donarem més detalls la al llarg de la setmana vinent. De moment, conforment-nos a escoltar les peregrines explicacions sobre la necessitat d'anar creant noves places de treball -del tipus A, les més ben pagades- en el temps de bonança econòmica que ens embarga -literalment.

Com veieu, austeritat a manta i espiritualitat a dojo, entre sons celestials de cornetes i tambors (maedéusantíssima, quin personal!)

MOCIÓ: VOLEM ESCOLA OFICIAL D'IDIOMES A ALDAIA

Ací teniu la moció que acabem de presentar a l'Ajuntament d'Aldaia, en resposta a una necessitat educativa general i d'especial interés per a la nostra població.

MOCIÓ:

PETICIÓ D’UN AULARI DE L’ESCOLA OFICIAL D’IDIOMES PER A L’IES CARLES SALVADOR D’ALDAIA

En un món plurilingüe com el que ens envolta, especialment des de la nostra integració en la Unió Europea l’any 1986, cada dia més, es fa palesa la necessitat inajornable de millorar la competència lingüística en llengües estrangeres de la població en general, i, molt especialment,  d’aquells segments socials en període de formació i de trànsit al món laboral, cada vegada més competitiu i internacionalitzat.

En aquest sentit, com acabem d’apuntar, l’aprenentatge d’idiomes és un estímul acadèmic i professional de primer ordre, que repercuteix molt favorablement en el conjunt de la població, quant a l’obertura d’oportunitats laborals per als seus membres, així com en  l’avanç significatiu en la integració social i simbòlica del marc polític i cultural europeu on ens desenvolupem.

Així, la Llei orgànica d’Educació (LOE), 2/2006, de 3 de maig, reconeix en el seu Capítol VII –articles 59 i 60- la voluntat política de crear un autèntic marc normatiu en el sentit descrit més amunt. I aquest esforç organitzatiu acadèmic recau, segons la llei referida, en les Escoles Oficials d’Idiomes.

D’altra banda, a més de l’Ordre de 14 de juliol de 2009, de la Conselleria d’Educació, per la qual es regulava l’organització i el funcionament de les Escoles Oficials d’Idiomes valencianes a partir del curs acadèmic 2009-2010, l’Ordre de 23 de desembre de 2009, de la Conselleria d’Educació, regulava les proves d’homologació d’idiomes en els Centres de Secundària i Formació professional, tot deixant ben clara la voluntat de comptar amb els Centres d’ensenyament mitjà com a infrastructures educatives involucrades en la cadena formativa de l’aprenentatge d’idiomes.

Som coneixedors, per altre cantó, que alguns IES de la comarca, com ara l’IES Ausiàs March de Manises, alberga en horari vespertí, una vegada acabat l’horari lectiu de la secundària i el batxillerat, un aulari de l’Escola Oficial de Quart de Poblet, i, a més a més, som coneixedors també de la voluntat que l’IES Carles salvador d’Aldaia ha manifestat, a través d’un acord explícit del seu Consell Escolar, pres en la sessió del dilluns dia 3 d’octubre de 2011, de cedir les seues instal·lacions per a albergar, també en horari vespertí, un aulari de l’Escola Oficial d’Idiomes.

A més, cal dir que a hores d’ara l’EOI de Quart de Poblet és la més pròxima i compta amb el aularis de Manises i Torrent, però sense capacitat de matricular centenars d’alumnes –entre ells molts i moltes d’Aldaia-, car compta amb una oferta de places molt escassa per a la gran demanda que té. De manera que sembla raonable pensar que, finalment, Torrent acabarà tenint una EOI pròpia, per l’entitat de la ciutat i per la gran demanda de matriculació. Amb la qual cosa, igualment raonable és pensar que Aldaia podria passar a ser Aulari d’aquesta EOI de Torrent, amb la descongestió consegüent de la de Quart, que ja només comptaria amb l’aulari de Manises i la possibilitat d’afegir-ne algun més.

Així, doncs, presentem al Ple, per a la seua aprovació l’acord següent:

1.      Que l’Ajuntament d’Aldaia sol·licite formalment a la Conselleria d’Eduació la voluntat d’acollir en l’IES  Carles Salvador d’Aldaia un aulari d’Escola Oficial d’Idiomes de Quart de Poblet o, si en el futur es crea, de l’EOI de Torrent.

Aldaia 6 d’octubre de 2011

Joan Carles Andrés Raga

HORTANOTICIAS. 16 de setembre de 2011

Aldaia

Bloc-Els Verds demana al nou equip de Govern tota l'informació davant la "salvatge proliferació d'antenes de telefonia mòbil"

Última actualización 15/09/2011@20:53:11 GMT+1

La coalició Bloc–Els Verds d’Aldaia, preocupada pel perill que suposa per a la salut pública la ubicació a Aldaia d’antenes de telefonia mòbil, ha pres la decisió de fer un seguiment estricte de l’actual ordenança municipal que regula la instal•lació i funcionament d’infraestructures radioelèctriques.

Els responsables muncipals de la coalició com a impulsora de la plataforma ‘Aldaia contra la contaminació electromagnètica’, que fou creada el proppassat mes de maig, “pretén seguir alertant els veïns i les veïnes d’Aldaia dels perills de la salvatge proliferació de la telefonia mòbil i, en especial, de les seues antenes repetidores, de les estacions transformadores i de les xarxes WIFI”.

Per això, Voro Torrijos, com a coportaveu de la coalició Bloc–Els Verds ha reclamat per escrit als responsables del nou consistori tota una sèrie d’informació necessària que faça possible replantejar el futur de les instal•lacions electromagnètiques en la línia abans esmentada de minimitzar el risc que se’n deriva en la situació actual.

En aquest sentit, la coloació Bloc-Els Verds sol•licitarà de l’ajuntament la confecció i publicació del mapa de distribució pel casc urbà de les antenes de telefonia mòbil, de les xarxes Wifi i dels transformadors elèctrics, així com la potència instal•lada; la relació dels Plans Tècnics d’Implantació de totes les instal•lacions radioelèctriques dins del terme municipal; una còpia de les llicències atorgades per a la instal•lació de les diferents antenes en funcionament; un informe dels nivells d’emissió electromagnètica de les antenes de telefonia, de les xarxes Wifi i dels transformadors elèctrics que hi ha a la nostra població, i en especial de les zones més sensibles on poden romandre habitualment persones, com ara escoles, mercats, centres de salut o parcs públics.

També demanarà la corresponent autorització davant la subsecretària d’Aviació Civil de la ubicació de les diferents antenes del nostre terme municipal, per estat en zona de servitud aeronàutica de l’aeroport de Manises; sol•licitarà a l’ajuntament que faça complir la normativa aprovada i reclarmarà els documents que demostren que l’ajuntament ha rebut la fiança que ha d’haver recaptat per un import igual al cost de la instal•lació.

LA DESCORTESIA DE L'ALCALDESSA SOCIALISTA DE QUART

Ahir es constituí la Mancomunitat del Barri del Crist d'Aldaia-Quart de Poblet, sense que la presidenta en funcions, la socialista Carmen Martínez tinguera a bé convocar els regidors de l'oposició, si més no els de la coalició Compromís -Bloc-Verds a Aldaia- ni al d'EU de la mateixa localitat. El regidor de Compromís de Quart, Xavi Torres, hi acudí a pesar de no comptar amb una citació o invitació expressa.

Potser és l'oblit de les majories absolutes o el dels qui es baten en retirada i ja no saben mantindre les mínimes normes de cortesia política.

Mentrestant, els dos regidors no convidats, Joan Carles Andrés i Juanjo LLorente, a la mateixa hora i en el saló de Plens de l'Ajuntament d'Aldaia, treballaven en l'organització de la 7a Fira de la Solidaritat d'Aldaia, que se celebrarà el proper dissabte dia 15 d'octubre -i a la qual esteu tots i totes convidats.

MANUAL PER A COL·LOCAR ELS TEUS A L'ADMINISTRACIÓ LOCAL (II)

Com ja hem vist, el primer pas consisteix a modificar, sota la peregrina etiqueta de "subsanación", la normativa que regula la constitució i funcionament de les bosses d'ocupació municipal. Per poder-ho fer amb la discreció deguda, cal que els tècnics que han d'avalar el tripijoc normatiu no estiguen operatius o estiguen, senzillament, de vacances, així qualsevol adepte amb ganes de guanyar punts per al futur et podrà preparar un informe a la mida -mal que siga un nyap com una casa o un simple frau documental (no sempre els tècnics estan autoritzats per a poder signar els informes que ho els demana interessadament). I tot açò adobat amb la traïdoria de les bascoses dates d'agost, on l'activitat política, sindical i funcionarial es ralentitza fins al catatonisme.En tornar de vacances, ningú se'n recorda, conclouen els estrategs de la malifeta.

Així, en el nostre cas, la pretesa modificació -tres anys després d'haver estat aprovades les bases que regulen les bosses d'ocupació a Aldaia- s'empara en raons d'urgència per defugir les sempre molestes bosses de treball creades -com sempre, de manera sospitosa; pensen- per l'anterior Equip de Govern, o siga, l'enemic polític.

Tanmateix, en honor a la veritat i a la tranparència del procés, cal precisar que la normativa aplicable -la referida amb anterioritat, amb data de 26 de febrer de 2008- ja  contemplava clarament  el supòsit de "procediment d'urgència", que diu:

"En supòsits motivats degudament, es podrà realitzar la convocatòria d'un procediment d'urgència, tot reduint els terminis de presentació d'instàncies i de realització dels exercicis a CINC DIES HÀBILS".

Així mateix, l'ORDRE de 17 de gener de 2006, de la Conselleria de Justícia, Interior i Administració Públiques, sobre regulació de bosses de treball d'ocupació temporal per a proveir provisionalment llocs de treball de l'administració del Govern Valencià -normativa de rang superior, igualment aplicable al nostre comentari- contempla en el seu article 8è un "Procediment abreujat de provisió de treballs" (tot especificant sempre el caràcter excepcional d'aquest procediment, només aplicable en el cas que no hi haguera bossa de treball específica) on la selecció es realitzaria sense examen, però sempre amb el coneixement previ de l'autoritat competent i de la Comissió de Seguiment de les bosses d'ocupació, és a dir, de manera pública i assabentats tots els actors laborals.

A l'Ajuntament d'Aldaia ja s'ha donat el primer pas de modificar la normativa sobre Bosses d'Ocupació -amb traça evident d'il·legalitat, com hem denunciat-. Ara, el segon pas és ben previsible: eliminar tantes Bosses de Treball com hom puga -tot argumentat, entre d'altres raons, les modificacions introduïdes en el canvi normatiu al·ludit-, de manera que ja hi haurà via lliure per contractar, sense passar per una bossa de treball que ja no existirà i sense unes proves d'accés com cal -apel·lant a les raons d'urgència referides més amunt.

Ara ja només resta anar a demanar faena a la Casa, retre la pleitesia que pertoca i cobrar els favors que hom ha fet o fa per a major glòria del municipi i de la pròpia butxaca -amb els diners de tothom, però.

I de més grosses en vorem, paciència.

MANUAL PER A COL·LOCAR ELS TEUS EN L'ADMINISTRACIÓ LOCAL (I)

No és cap novetat saber que el clientelisme -la pràctica de col·locar en l'Administració Pública persones pròximes a l'ideari polític -per afiliació o simpatia- de qui mana- ha estat i és encara una aspiració estratègica que els grans partits polítics han fet servir profusament i indiscriminadament de sempre -tothom en sabria enumerar de cor una bona retafila de 'beneficiats' en les distintes administracions. El gran avantatge que té, en la pràctica, és que hom s'assegura vots i fidelitats. Total, una forma d'actuar antidemocràtica a totes llums però que, en el fons, una part ben significativa de la nostra societat troba ben justificada: revengisme, voluntat de poder, cobdícia...; vés a saber.

En aquest context, el funcionariat en general sempre és sospitós d'haver estat col·locat per qui manava en el moment del seu ingrés; tot i que, nosaltres almenys, estem convençuts que una immensa majoria ha guanyat la seua plaça en pugna neta i després d'anys de sacrifici i esforços. No s'hauria d'elevar, per tant, l'anècdota a categoria, per molt que la demagògia antifuncionarial, persuasiva i tòpica, acaba quallant en l'opinió pública amb certa facilitat.

En qualsevol cas, els ajuntaments, com el nostre, poden regular les formes d'accés a la seua plantilla, mitjançant provisió de llocs de treball contemplats en la seua Relació de Llocs de Treball (RLLT), que aprova anualment el Plenari. A més d'això, simultàniament, es poden constituir Bosses d'Ocupació Temporal quan  queda acreditada la necessitat de contractar personal per al funcionament ordinari dels serveis públics. En teoria, tot perfectament regulat i legal.

En el cas de les anomenades Bosses, d'entrada s'acorden unes bases que regulen la seua constitució, com és el cas que ens ocupa -i, pel que toca al seu funcionament, normalment hom remet a la normativa de major rang, autonòmica o estatal-. Així, ens trobem que, a Aldaia, amb data de 26 de febrer de 2008, mitjançant Resolució de l'Alcaldia, s'aproven les Bases que regulen les Bosses d'Ocupació i que ara l'Alcaldia del PP modifica, a contrapèl -en ple estiu, sense consultar la Mesa de negociació, els sindicats, ni la Junta de Personal, i, el que és més greu, sense informe jurídic que l'avale, a través d'un Edicte del 4 d'agost -publicat el 24 d'agost del 2011- on, directament, emparant-se en una esmena -"subsanación", en diuen- de la Resolució adés referida, vol obviar l'obligatorietat de fer servir les bosses de treball, al temps que s'obri la porta a futures privatitzacions dels serveis municipals.

Any 2008 (Apartat 3r, paràgraf segon): "No obstante lo anterior, para el supuesto de que ante una necesidad perentoria de contratación, no exista bolsa de trabajo específica, podrán realizarse convocatorias singulares..."

Any 2011 (Apartat 3r, paràgraf segon): "No obstante lo anterior para el supuesto de que ante una necesidad perentoria de contratación, como las derivadas de plazos o cobertura de servicios sujetos a subvención de otras instituciones u organismos públicos, prodrán realizarse convocátorias ágiles y singulares... A este sistema también podrá acogerse la empresa mixta cuando el Ayuntamiento sea socio mayoritario."

Com veuen, desapareix l'al·lusió a les bosses de treball i es parla ja d'empreses mixtes: una explícita i contundent declaració de principis.

Continuarem amb més informació ben aviat. A més, us contarem com ha començat el curs i encara no estan en marxa les escoles matineres, com els regidors estan participant en processos selectius que la llei els veta, el perquè no s'ha obert, com en anys anteriors, la Biblioteca a finals d'agost i principi de setembre per als exàmens, i com l'Ajuntament d'Aldaia està cobrant a les escoles faenes fetes per la Brigada d'Obres (aquesta té punta).