La nostra denúncia al Ple

PLE PER LES INUNDACIONS DE SETEMBRE

INTERVENCIÓ DEL NOSTRE REDIDOR EN EL PLE EXTRAORDINARI PER LES INUNDACIONS DEL DIA 28 DE SETEMBRE DE 2012 I ALTRES CONSIDERACIONS RELACIONADES

(per Carles Andrés, regidor del Bloc-Verds d’Aldaia)

Aquesta són les intervencions i algunes consideracions que s’hi relacionen –amb alguna elisió i amb algun afegitó improvisat durant la sessió-  que es corresponen al contingut del Ple del nostre Ajuntament el passat dijous 18 d’octubre de 2012.

1.     Per començar, lamentem que no hi haja un expedient previ amb la informació que pertocaria per a aquest Ple. De fet,  només comptem amb un informe d’urbanisme que no es refereix a les actuacions realitzades la nit de la inundació.

2.      L’esmentat informe diu que, per evitar els riscos d’inundacions, l’alcaldessa demanà que es realitzara, com a obra prèvia i complementària de l’obra “Adequació ambiental i de drenatge de la Conca del Poio vessant Albufera”, l’obra d’ampliació del voral del “Distribuïdor Comarcal Sud”, que desviaria provisionalment una part significativa de l’aigua que baixa pel Barranc de la Saleta cap al Barranc de Torrent (oficialment sol·licitat al Ministeri el 29 de juny i a la Confederació, el 13 de juliol -encara que isqué ahir, 17 d’octubre, a la premsa com si haguera estat fet ahir mateix –com a estratègia de propaganda i de confusió de cara a la població, car era molt anterior)

3.      L’informe oculta que l’Ajuntament de Xirivella, a través de la seua regidoria d’Urbanisme, amb l’informe del seu arquitecte municipal del 20 de juny d’enguany, conclou dient que “la actuación del denominado Drenaje Aldaia-Alaquàs no debería tratarse de modo independiente a la denominada Vía Verde Saleta-Túria correspondiente al municipio de Xirivella, ya que la mejora de aquella sin la ejecución de ésta última agravaría temporalment el riesgo de inundación en el municipio de Xirivella. La posició de l’Ajuntament de Xirivella, governada també pel PP, està molt clara: en contra de la petició feta des de l’Ajuntament d’Aldaia. Per tant, la nostra petició, que no compta amb el consens de la població veïna, ens sembla que tindrà poc recorregut. I voldríem equivocar-nos

4.      En eixe informe ens diu també  que el  gran Pla descrit adés l’havia de finançar i executar la Generalitat Valenciana –estem governats quasi vint anys pel partit popular; la responsabilitat política és clara, no? La conclusió política que s’extrau és que, ni en temps de crisi ni en temps de bonança econòmica ni el PP ni el PSOE, ni València ni a Madrid, ens han tingut en consideració. Eixe és el problema de comptar amb el centre de decisions a Madrid.

5.      Volem donar les gràcies a tots i a totes els qui col·laboraren a minimitzar els efectes de la barrancada; especialment, a la policia, a la brigada d’obres i al veïnat de les zones afectades.

6.      Sense negar l’interés dels regidors de l’equip de govern que actuaren aquella nit en saber la gravetat de les inundacions, cal dir clarament que hi hagué una manifesta falta de previsió; l’alerta taronja, la preemergència, havia d’haver activat immediatament el protocol del Pla d’actuació municipal davant de riscos d’inundacions (aprovat el juliol de 2002), aprovat per unanimitat, i, per cert, parcialment contradictori amb el Protocol redactat per la policia el 2007.

7.      L’informe que ens ha facilitat Urbanisme reconeix en la seua pàgina 2 que “Aldaia es el municipio más sometido a riesgo de inundacions por avenidas de las 32 poblaciones afectades por las mismas”. I no es tingué en consideració eixe risc tan elevat i tan conegut per l’Ajuntament, com hem assenyalat adés.

8.      Com que no s’activà, s’incomplí la posada en marxa del CECOPAL, és a dir, del Centre de Coordinació Operativa Municipal (amb un Director del Pla –alcaldessa o regidor d’urbanisme-, Centre de comunicacions, Comitè assessor, Gabinet d’informació , Centre de Coordinació d’Emergències, Lloc avançat de comandament i diferents Grups d’acció).

9.      Falta de previsió, com hem dit: no funcionava –diuen- la megafonia municipal (havia d’haver estat plenament operativa, així com la coordinació i localització de persones i responsables); per unes coses o altres, les comportes començaren a posar-se –després d’intents infructuosos de trencar-nes les cadenes- ben passades les onze de la nit, malgrat haver començat les pluges a les set de la vesprada.

1- Altres municipis veïns sí que actuaren amb celeritat i amb informació detallada i puntual: l’alcaldessa d’Alaquàs informava a través del facebook i es personava en les zones inundades. La nostra alcaldessa, a pesar de la situació tan complicada que es preveia, no fon visible en els moments més difícils.

1-  No es controlaren els punts d’alerta (els marcats al Pla d’actuació municipal al·ludit), probablement per falta d’efectius policials.

1- Es minimitzaren irresponsablement, al nostre parer, les alertes de l’Agència estatal de Meteorologia –a través del Centre de Coordinació d’Emergències (CCE), a l’Eliana: que dóna les alertes i fa el seguiment la pluviometria i dels cabals d’aigua ininterrompudament.

1-  Hi havia precedents d’inundacions sense alerta de gota freda (contemplat en l’esmentat Pla): feia l’efecte que els responsables d’activar-lo no se l’havien llegit.

1-  Hi havia hagut poques hores abans inundacions molt importants a Málaga, Almeria, Múrcia (Lorca) –amb 9 morts- i les pluges ‘torrencials’ (com anunciava Las Provincias en primera plana o el Levante el mateix dia) s’acostaven al País valencià. De fet a Oriola i a Gandia, eixa mateixa vesprada, les pluges havien causat autèntics estralls en la població . Els mitjans de comunicació, especialment, Canal 9 ho estava anunciant reiteradament (inclús altres municipi havien suspès activitats previstes, com ara Puçol, Burjassot, Massamagrell o Catarroja): era, per tant, literalment la crònica d’una inundació anunciada. Fins i tot la vespra vaig bromejar amb un policia sobre si ja tenien les claus per a lesa parades del Barranquet.

1-  Comunicacions inexistents: l’Ajuntament –la policia- no agafava el telèfon, segons els veïns, no teníem ja Aldaia Ràdio (un dels consells que dóna el Pla als ciutadans per estar al corrent dels esdeveniments) i estàvem sense megafonia.

1-  Tinguérem sort perquè, si haguera segui plovent, el barranc de Xiva podia haver-se’n eixit i haver arribat al nostre (pozalet-Saleta), amb molta aigua per la pèrdua progressiva de superfície de laminació que n’absorbira (Bonaire i els polígons). A més de les aportacions dels tres col•lectors que aboquen al Barranc de la Saleta, lluny del nucli urbà (polígons de Bonaire, Aeroport i Quart), és a dir, molts vessaments independents de l’aigua que caiguera a Riba-roja, Manises o Loriguilla.

1-  La confederació Hidrogràfica del Xúquer autoritzà el 10 de setembre la neteja del Barranquet (quasi vint dies després estava igual de brut, tot i que en el Ple del 24 de setembre s’anunciava l’inici de la seua neteja)

1-  Ja advertírem en el Ple on desapareixia Aldaia Ràdio que la seua labor com a servei públic era fonamental en situacions d’emergència com la que visquérem aquella nit.

1-  L’annex 7è del Pla d’Actuació dóna consells a la població: però no es pogueren posar en marxa per la mancança absoluta d’informació.

2-  Els responsables polítics d’activar el Pla d’Emergència (no de la Junta de Seguretat Local; d’on ha eixit eixe organisme?) són, en primera instància la senyora alcaldessa i, en la seua absència –per a nosaltres injustificable-, el senyor regidor d’Urbanisme, perquè així ho marca el Pla.

Per tot el que hem exposat pensem que:

21.  Cal extremar el rigor en l’acompliment dels protocols de prealerta: com ara comprovar els recursos (humans i materials), les infrastructures, etc.

22.  S’han de reconèixer les errades comeses, especialment de previsió i coordinació.  Del que es tracta és d’evitar, en la mesura del possible, situacions com la viscuda aquella nit i totes les mesures que es proposen han de ser considerades atés que el que volem és vetlar per la seguretat col·lectiva de tota la població.

23.  S’ha de ser operatius a l’hora d’activar els Plans preventius i cal dotar-los amb els recursos i el personal que pertoque.

24.  Cal millorar els protocols d’actuació en els aspectes que siguen susceptibles de ser millorats, amb les aportacions de la policia –infradotada, com s’ha vist en més d’una ocasió-, de la Brigada d’obres, i del veïnat, entre d’altres. Tanmateix, cal anar amb molt de compte a l’hora de delegar responsabilitats de gestió en veïns i veïnes –com ara en la col·locació de les parades al Barranc- perquè seria renegar d’unes responsabilitats que són intransferibles.

25.  En situacions potencialment perilloses, cal pecar per excés i no per defecte.

26.  Cal actualitzar el Pla d’Emergència per ajustar-lo als nous canvis urbanístics i d’infrastructura, com ara els nous vials al Camí de Lloma i altres.

27.  I, finalment, si la informació que arribava a l’Ajuntament, com es diu, no descrivia correctament la gravetat situació que s’acostava, i, així, activava a les 00:00 hores del dia 29 l’alerta roja –quan el poble ja estava tot negat- l’Ajuntament ha de demanar responsabilitats al Centre Coordinador d’Emergències de la Generalitat per inoperància.

28.  Així mateix, per acabar, caldria demanar explicacions a la Confederació Hidrogràfica del Xúquer per la brutícia acumulada fora del nucli urbà d’Aldaia i, en conseqüència, s’hauria d’exigir major freqüència de neteja del llit del Barranc.

A ALDAIA, AMB UN PAM D'AIGUA A LES CASES

DESPRÉS DE LA BARRANCADA, TOCA DONAR EXPLICACIONS I ASSUMIR RESPONSABILITATS POLÍTIQUES

El nostre Grup Municipal, en col·laboració amb la resta de l'oposició, demanarà la celebració d'un ple municipal extraordinari prquè l'equip de govern done totes les explicacions i aclarisca els nombrosos dubtes i qüestions que moltíssims veïns i veïnes tenen de l'actuació dels representants del partit popular que ens governen.

Siga com siga, és realment preocupant que el resultat de la gestió de les primeres pluges torrencials que hem patit -i que, probablement, no seran les últimes- haja estat, a criteri de moltíssims veïns i veïnes, deplorable: improvisació, inoperènacia i manifesta manca de lideratge (on estava la senyora alcaldessa?)

Vegeu les imatges, car parlem per elles mateixes.

http://www.youtube.com/watch?v=l1v-u4j_KnA&feature=player_embeddedhttp:/

TORN DE PARAULA DEL NOSTRE REGIDOR AL DARRER PLE (QUE QUASI ACABA COM EL BALL DE TORRENT)

PRECS I PREGUNTES

(per Carles Andrés, regidor del Bloc-Verds d’Aldaia)

Aquesta bateria de preguntes i precs és la que formulí, amb alguna excepció assenyalada i amb alguna omissió o afegitó improvisat, durant la sessió plenària de l’Ajuntament d’Aldaia del passat dimarts 25 de setembre de 2012.

1.      Què s’ha fet en relació als organitzadors de la fira de l’artesania que obriren un dia abans del previst. No ens consta que s’haja tramitat cap sanció o cap reclamació econòmica als organitzadors.

2.      Quan pensen aprovar els nous Estatuts de la Mancomunitat del Barri del Crist?

3.      Com ha quedat la concessió del Centre Obert –probable cooperativa dels actuals treballadors-? S’estan prestant encara els serveis?

4.      Què s’ha avançat amb la central de compres de la Diputació? S’ha fet alguna cosa? Nosaltres proposàrem les subhastes on-line.

5.      S’està seguint el cas de Primark? Se li està esgotant el temps per fer els accessos que Conselleria li demanava, amb una obertura controvertida i unilateral.

6.      Què penseu fer amb la idea que corre sobre la desaparició de les Mancomunitats que no puguen autofinançar-se?

7.      Per què existia una Zona d’autoritats –zona VIP- en l’actuació central de les festes: contra el que l’alcaldessa digué en la comissió informativa del 25 de juliol, en referència a la zona reservada per a la desfilada de Carlos Haro: deia que només n’hi havia per als clavaris.

8.      Com pensa l’equip de govern acomplir el pla d’ajustament si hi ha mesures importants com ara el control dels guals irregulars reportaria, al seu entendre,  més de 140.000 euros i no s’ha fet res absolutament en eixe sentit, especialment per no comptar amb personal especialitzat. Amb la reformulació de l’RLLT, desaparegué la figura de l’inspector tributari.

9.      La partida pressupostaria ‘estrella’ de 180.000 euros  per a Serveis Socials, quan penseu aplicar-la i, exactament, en què? –anunciàreu algun projecte especial, però, de moment, no en sabem res

10.  Si és ben visible que hi ha obres i instal·lacions que estan construint-se de manera irregular o sense comptar amb les llicències pertinents (Gasolinera del camí Sant Onofre, la Subestació del Pla de Quart, les ampliacions en l’AM3 i en el PP4, etc.), per què el departament d’Urbanisme no ha actuat d’ofici? De què han servit els canvis dins el servei?

11.  Per què està el poble tan brut? El barraquet ha estat brutíssim fins a fa no-res. No tenim clar que per a arreplegar papers i bosses de plàstic calga sol·licitar permís a la Confederació Hidrogràfica. S’arribà als dies que anunciaven pluges torrencials i el Barranquet estava molt brut encara. Cal demanar permís molt abans, perquè, en arribar setembre, estiga ja net.

12.  Ha signat l’Ajuntament el conveni amb l’EPSAR que la connexió del PP4 al col•lector de Bonaire obliga a signar, recollit en resolucions anteriors?

13.  S’ha preguntat a les falles sobre la seua opinió del pas, proposat per la Conselleria, a dilluns el dia de la cremà.

14.  En general, el poble està molt brut: es descomptarà de les futures factures el servei no prestat degudament (o són factures per serveis extraordinaris?)

15.  Per què els jardins estan per fer –per arreglar- la majoria?: cas de les redones d’accés a Xirivella o la neteja en general d’Alaquàs. Són poblacions amb menor pressupost, major deute i, en canvi, a hores d’ara estan més netes. Les redones de Xirivella estan perfectament arreglades i les d’Aldaia estan abandonades.

16.  Pensa acceptar l’equip de govern l’Agent Urbanitzador del PP4? Què ha manifestat al respecte l’Agent Urbanitzador que l’havia de desenvolupar?

17.  Què pensa fer l’equip de Governs amb la proliferació desmesurada d’excrements  de gossos en els carrers del municipi. Recordem que la campanya de civisme que s’ha distribuït –exactament la mateixa que en anys anteriors- no ha servit de res.

PRECS:

18.  Inici de curs: reclamar, com a interlocutor dels centres del poble davant la Conselleria d’Educació el tema de les substitucions i de les vacants que no han estat cobertes des d’inici de curs, en els centres educatius de primària i secundària del municipi.

19.  Proposem la posada en marxa d’alguna patrulla de policia a peu (com a Torrent o Catarroja). Policia de proximitat –no de barri- i estalvi en combustible i optimització de tots els recursos, fins i tot els qui estan ocupant-se de tasques administratives alienes a la plaça que ocupen segons la RLLT.

20.  Que s’expliquen els motius del cessament del tresorer, que no corresponen amb els que féu servir l’oficial Major en la seua petició: Resolució canvi de tresorer on demana ser cessat “al ser una plaza eximida de su provisión por habilitado nacional” i no l’acumulació de faena que explicà en la comissió l’alcaldessa.

21.  Per què no s’ha atés la petició d’informació del Síndic de Greuges sobre l’acumulació de dos càrrec –oficial major i tresorer- en el mateix funcionari (ja hem fet sabedors de la situació, a més, a la Conselleria de Presidència, al Col·legi de Secretaris de València i a l’estatal.

22.  Que s’adopte un criteri de coherència: qui embrute, que netege. Hi ha hagut activitats on s’ha reclamat als organitzadors que netegen els residus ocasionats per la seua activitat organitzada i en altres casos, no.

23.  Que es presente al Barri la moció de canvi de nom al pavelló: Nicolás López.

24.  Que els becaris en formació siguen destinats a educació i cultura: dinamització sociocultural, atenció als més joves, desocupats, col•lectius desfavorits, etc.

25.  Revisió del sistema de reg per degoteig en arbres que s’estan secant per falta de reg –Barranquet- o esporga de rebrotims –no aèria-: per exemple, al carrer de les eres, arriben a la calçada els rebrotims lateral, els de la soca.

26.  Preguem que també es tinga en compte a l’hora de concedir llicències d’activitat a operadores de telefonia mòbil la Sentència del Tribunal Suprem de Castella-La manxa sobre instal·lacions de telefonia que permet a l’Ajuntament de Valladolid de no concedir llicència d’activitat a companyies de telefonia per mor de l’interés i la salut pública (complementària a la sentència presentada en la Comissió d’Economia, que eximia les operadores de pagar un cànon per ús d’espai i domini públic –s’ho hauran de fer mirar Ajuntament com ara Torrent o Quart de Poblet.

27.  Proposar jardins més sostenibles –quant a les varietat vegetals plantades i quant al seu manteniment econòmic: per exemple, grava, de terra, cobertes amb corfes de fusta, etc.

28.  Demanem que s’intensifique el control sobre robatoris a l’Horta sobretot  ara que comença la campanya citrícola. Inste a la policia municipal perquè extreme el control sobre robatoris organitzats i també sobre els xicotets furts. Instarem el Consell Agrari perquè endurisca la seua capacitat sancionadora. Pensem que és, en moments de crisi, un sector estratègic i, per tant, d’especial atenció.

29.  Demanaríem que es redactara –ni que fóra d’una manera breu- una ordenança sobre protocol, especialment, per a actes públics, en el qual es reflectisca amb claredat el caràcter aconfessional de la institució municipal. En aquest sentit, en els actes religiosos o de semblant naturalesa, pensem que els membres de la corporació que hi assistisquen ho han de fer sempre a títol personal i en amb caràcter institucional.

30.  Que es pague als funcionaris municipals la part proporcional de paga extra de Nadal el dret de la qual han generat de l’1 de gener al 15 de juliol, que fou quan fou publicat el Decret-llei que l’anul·lava.

31.  Demane que em siguen ateses les instàncies amb què demane informació municipal perquè hi ha algunes del mes de maig encara per contestar.

32.  Atés que en els darrers tres plens, si llevàvem les mocions presentades per l’oposició, no hagueren durat ni deu minuts; pensem que hi ha una paràlisi municipal absoluta, bé per la crisi o bé perquè no teniu projecte. Per tant, demanaria que es reduiren els regidors alliberats per tal de dedicar els diners estalviats a programes municipals per a desocupats, jóvens o qualsevol altra iniciativa semblant.

SITUACIÓ TERCERMUNDISTA (I, POSSIBLEMENT, ANTICONSTITUCIONAL)

El grup municipal Bloc-Verds d'Aldaia vol denunciar públicament la situació actual en què es troben alguns centres escolars del municipi, especialment, la del CEP Platero y yo. 

Com la ciutadania sap, la Conselleria d'Educació -en la seua línia de retallades en professorat i recursos- està abocant als nostres centres educatius a situacions del tot inadmissibles per a un país modern i del primer món (i no parlem només de l'asfixia econòmica de les escoles i instituts o de la precarietat en infrastructures, com ara la representada en la proliferació ignominiosa i tercermundista dels barracots escolars per tot arreu).

La mancança de professorat, diem, està generant situacions que freguen el surrealisme sinó fóra perquè amaguen en el fons una profunda càrrega ideològica -fer malbé l'ensenyament públic per justificar la seua conversió a un sistema de gestió mixt (tal com s'ha esdevingut en la sanitat valenciana).La gran coartada de l'administració popular és que no té diners (i ho diuen ells que ens han estat governant des de fa quasi vint anys! On són els diners? En què els heu balafiat?).

Una d'aquestes situacions, com hem apuntat més amunt, la podem trobar al Platero on l'absència d'una mestra-tutora es deu a una baixa maternal iniciada al juliol i que no ha estat coberta al setembre -i sense perspectives de ser assignada de manera immediata; més que més quan la docent titular no es reincorporarà probablement fins a gener-. O algun altre cas en secundària, com en cursos anteriors, on l'alumnat pot vore empalmar baixes d'algun/a professor/a cada quinze dies -perquè són els que determinen els metges- sense que la plaça puga ser coberta en mesos, donada la restricció de cobertura marcada per Campanar: baixes superiors a quinze dies, des del moment que es notifica l'absència que cal cobrir)

Així, en el cas de primària que comentàvem, no sols no es cobreix a setembre una baixa anunciada al mes de juliol, sinó que, degut a la política de personal que la Conselleria d'Educació del Partit Popular ha aplicat sempre, tot apunta que ni les baixes ni les vacants es cobriran fins a després del pont del nou d'Octubre. Simple raó econòmica, diran.

Amb tot, el que és desesperant i d'una gravetat extrema, és que la inspecció educativa informe les direccions dels centres en el sentit que enguany les vacants -places per a tot el curs i que havien d'haver estat concedides i ocupades des de l'1 de setembre- començaran a cobrir-se a partir d'octubre; i les baixes -increïble!-, en molts casos, a partir de novembre, una vegada acabat el procés d'assignacions de vacants.

Així, ens trobem que tenim grups sencers de xiquets i xiquetes sense mestre-tutor/a fins a mitjans o finals de novembre (setmana amunt o setmana avall). I el forat el van tapant com poden les escoles (això sí, generant un altre forat igualment desatés). I és més greu encara quan hom sap que a altres comunitats -Castella-La Manxa o Catalunya- les substitucions són gairebé immediates a les baixes (als dos dies) o, per posar-ne un altre exemple significatiu, els llibres de text són gratuïts per a tot l'alumnat perquè són propietat de cada centre educatiu.

No entrarem a valorar la consideració que el PP governant té de l'escola pública valenciana. Governen i posen en marxa les polítiques educatives que tenen a bé. Les urnes els legitimen; res a dir. Ara, és obligació política i ètica dels representants polítics de l'oposició denunciar les situacions que afecten greument la normal escolarització de la nostra població en edat escolar, especialment la dels més menuts -més indefensos i vulnerables en la seua formació.

Compte fet, pensem que  l'actual política de personal que la Conselleria du endavant, especialment en la qüestió de les substitucions docents, atempta frontalment contra el dret constitucional dels nostres menors a gaudir d'una educació digna i en condicions. I, en aquest sentit, Bloc-Verds d'Aldaia instarà al seu grup parlamentari en les Corts Valencianes perquè presente un recurs d'inconstitucionalitat contra la política de substitucions docents de la Conselleria d'Educació a fi que es preserve el dret constitucional de l'alumnat valencià (en la línia reivindicativa que ja, amb anterioritat, marcà en el passat el Síndic de Greuges valencià i el Defensor del Pueblo espanyol -davant queixes en el mateix sentit-, que ja advertiren la Conselleria de la anomalia que suposava la seua forma d'actuar).

Així mateix, farem arribar aquesta queixa a les institucions europees competents perquè compten amb informació de primera mà de quina és la situació educativa al País Valencià, al temps que instem els pares i mares d'Aldaia perquè es mobilitzen contra les injustícies referides que ataquen directament els drets fonamentals dels seus fills i filles.

SUBESTACIÓ ELÈCTRICA D'IBERDROLA

EL NOSTRE GRUP MUNICIPAL HA SOL·LICITAT LA PARALITZACIÓ IMMEDIATA DE LES OBRES DE LA SUBESTACIÓ ELÈCTRICA D'IBERDROLA

Aquest matí, el nostre regidor, Carles Andrés, ha sol·licitat per escrit en el registre d'entrada del nostre Ajuntament la paralització immediata de les obres de la nova subestació elèctrica que Iberdrola està construint, al Pla de Quart -dins els terrenys compresos en el futur PAI del Parc Empresarial.del Pont dels Cavalls-, sense les llicències municipals preceptives i sense abonar cap de les taxes econòmiques que pertoquen.

Les obres, emparades parcialment per un informe d'utilitat pública, s'iniciaren mesos enrere sense comptar amb cap mena de llicència municipal, sense abonar taxes i, segons sembla, sense comunicació a l'agent urbanitzador, tot realitzant així una actuació urbanística individualitzada sobre un PAI aprovat el 2005 provisionalment pel consistori i a l'espera de la seua aprovació definitiva per la Comissió Territorial d'Urbanisme.

La prepotència manifestada contínuament per l'esmentada companyia energètica amb particulars i institucions ha estat la seua targeta de presentació en el cas que ens ocupa. Tot seguint, per tant, el rigor que Iberdrola exigeix habitualment, als seus clients, el nostre Ajuntament ha d'exigir a aquesta empresa el compliment estricte de la legalitat. I, en conseqüència, obligar-la a ajustar-se a llei o, si fa el cas, a  restituir la normalitat urbanística anterior a la seua intervenció. 

"BANKIARROTA" DEL PP

Article de Voro Torrijos, publicat al Levante el 4-8-12

Açò va anar i era una història de xoriços amb corbata, cotxes de luxe, jubilacions milionàries i una indecent filiació política. Actuaven en un sector financer sense control ni transparència com ara Bancaixa i Caja Madrid, que en comptes de guardar els diners de la gent i invertir-los en coses profitoses, es dedicaven a especular, a malbaratar i a manipular a tort i a dret. Durant anys van pagar obres faraòniques innecessàries però que beneficiaven els mateixos pocavergonyes de sempre. Van ficar més diners dels que tenien en la ruleta immobiliària i van deixar les arques completament buides.

          Era un moment de disbauxa i d’orgia financera perfectament conegut pel FMI, segons denuncia ara un dels seus alts càrrecs, dimitit voluntàriament i avergonyit per tot el que ha vist en aqueix niu de serps verinoses. S’estava forjant un laberint de complicitats cada vegada més opac, fins que saltaren totes les alarmes en veure que tot l’imperi construït havia deixat al descobert unes balances econòmiques tan negatives com fraudulentes. Però, de sobte, personatges que han demostrat un insuperable nivell d’incompetència com R. Rato i les castes polítiques del PP, els mateixos que controlaven els consells d’administració d’aquestes penyores bancàries, decidiren posar en marxa una fugida cap a endavant i unificaren totes les entitats que tenien problemes de solvència, amb mentides com que unes ajudarien les altres per tal d’arribar a la salvació de totes. Un conte que al remat ha resultat una mentida consentida i insultant, que si la justícia fora justa hauria d’ajustar-los els comptes i prompte. Si tinguérem una democràcia de debò, molts d’aquestos haurien d’acabar a la presó.

I així va nàixer Bankia, un gran monstre tòxic, que encara ho seria més que la suma de les parts. Per a incrementar el desficaci, varen enganyar centenars de famílies en la gran estafa d’unes accions preferents, amb dates de recuperació impossibles, però amb un objectiu terrorífic ben assolit: implicar el màxim de gent en un problema que mai no hauria d’haver existit. I, amb l’excusa de salvar un banc que podria arrossegar tota l’economia espanyola, el govern del PP decideix hipotecar-se amb uns ajuts inversemblants: més de 30.000 milions d’euros, una quantitat superior a totes les retallades realitzades fins ara i que pretén obligar-nos a entrar en una espiral suïcida de recessió i depressió econòmica amb l’única finalitat de beneficiar la banca alemanya –que si no recupera la inversió feta en la bombolla immobiliària, caurà com un castell de sorra– i que té com a ostatge l’estat espanyol i la seua maltractada població.

I per acabar-ho d’adobar, el desgovern valencià demana un rescat parcial que intenta evitar –diuen– la fallida total, quan no fa gaire Rajoy el posava com a exemple de bona gestió, economia sanejada i futur envejable. La carrossa de la Ventafocs dels Zaplana, Olivas, Camps i Fabra s’ha convertit en una gran carabassa podrida, que ha tingut com a emblema una bankiarrota creada, alimentada i manipulada per un PP amb una quantitat de membres acusats de corrupció digna d’un premi Guinness i que tard o prompte l’arrossegarà a una ruïna política tan justificada com esperada.

Voro Torrijos i Tàrrega

Els Verds del País Valencià