PLE DE JUNY (III)

Torn de paraula:

1. Caldria revisar la forma de gravar els plens municipals atés el fet que són gravacions  poc útils. Es fan des de la part alta de la sala i no s'hi sent res. A més, s'haurien de poder consultar a través de la web municipal. (pendents de la nova web, diuen), que, per cert, està exclusivament en castellà -salvant els epígrafs orientatius.

2. S'ha comprovat alguna mena d'estalvi en combustible en les àrees de Policia i Brigada d'Obres? (sense resposta).

3. Preguem que es comproven els itineraris dels camions d'arreplega del fem perquè el veïnat -carrers Sant Vicent-Antonio Machado- veu com en alguna ocasió el camió recula més de 50 metres al carrer A. Machado per enfilar-se de nou pel de Sant Vicent. És, clarament, una maniobra irregular i perillosa.

4.  Preguem que s'inicie, si pertoca, una campanya de vacunació canina donat que darrerament s'han donat al poble casos de mossegades de gossos a persones i sembla que, a nivell estatal, s'ha alertat de l'existència d'alguns brots de ràbia en animals procedents del nord d'Àfrica que poden ser perillosos per a la població en general.

5. Preguem que ens informen dels acords que es prenguen en la Mancomunitat del Barri del Crist, tal com es comprometé a fer la senyora alcaldessa, sense que fins a l'hora d'ara s'haja materialitzat la promesa realitzada.

6. El nostre grup se suma a la petició, aprovada pel Ple de Quart de Poblet, de la construcció al Barri del Crist d'un Centre-residència per a persones majors.

7. Preguem que -tal com la regidora-delegada del Barri del Crist s'hi comprometé- que ens facen arribar la proposta de nous estatuts per a la Mancomunitat (se'ns envia poc dies després).

8. Volem manifestar el nostre malestar -i el de moltes papereries locals- per la posada en marxa per part de la Conselleria de Cultura de l'anomenat Banc de Llibres Virtual, atés que, en la pràctica, representa una competència deslleial a les llibreries de la localitat.

Nosaltres ja ens manifestàrem en ocasions anteriors contra el xec escolar a les famílies perquè era una mesura clientelar i que no solucionava de fet el problema del material escolar per als menors estudiants.

Nosaltres parlàvem -com ens retragué el portaveu del PP en aquest Ple, però confonent la nostra proposta- de la creació d'un Banc de Llibres però no municipal, sinó en els centres educatius i que la quantitat econòmica destinada al xec escolar no anara a les famílies sinó als col·legis i instituts per tal de repondre els llibres del seu Banc que calguera.

Per tant, nosaltres advocàvem perquè les ajudes anaren directament als centres escolars i que foren aquests els qui administraren les seues necessitats, tot partint sempre de la premissa que l'alumne/a tinguera sempre els llibres de manera gratuïta (com ocorre a Andalusia o a Castella La Manxa, sense anar més lluny).

9. Ja que la Diputació de València ha cedit -interessadament, al nostre entendre- la titularitat d'algunes carreteres del terme d'Aldaia (Pla de Quart, Camí de la LLoma i redones d'accés al polígon de la Mare de Déu de la Salut a Xirivella), que, en la pràctica i com diuen els tècnics, donen més serveis a Alaquâs, Xirivella o al corredor comarcal, i que representaran una cessió onerosa per a les nostres arques municipals, preguem que desaparega com a institució. És a dir, ja que es buida de competències, com ara la de la gestió d'algunes carreretes comarcals, la seua existència és una despesa innecessària i gravosa per a l'erari públic.

10. Se sap per què no s'han complit les previsions de preinscripcions escolars -que hauria d'haver augmentat en 100 noves places escolars-? S'ha contemplat alguna mena de desviament d'alumnat a centres d'Alaquàs pròxims a barriades d'Aldaia? (s'ignora)

11. Quan es pensa construir l'accés a Bonaire promés arran l'obertura de Prymark (i amb un cost de 2 milions d'euros)? (Diuen que a setembre es licitaran les obres)

12. Preguem que al Barri del Crist s'habiliten zones específiques d'aparcament per a persones amb discapacitació, car no n'hi ha cap.

13. Preguem que es controle l'ocupació de les voreres per part d'alguns bars del municipi que dificulten -amb taules i cadires- el pas normal dels vianants.

14. Preguem que s'informe a la Guàrdia Civil sobre la seua obligació d'atendre successos que ocòrreguen en l'àmbit rural. Se'ns denuncia, en aquest sentit, que se li avisà de l'existència d'un cavall abandonat en estat avançat de desnutrició per la partida del Coscollar i, tanmateix, no hi acudí. En canvi, la nostra policia municipal si que se'n féu càrrec, tot i que l'animal, finalment, morí -tal com recollí algun mitjà de comunicació.

15. Sobre la intenció de comprar les accions del soci privat d'Aldaia Pròxima, hi volem manifestar les nostres reserves actuals. Alertem sobre el fer que la municipalització de l'empresa pot representar ara la seua desaparició, ja que, amb les retallades previstes pel govern del PP, les competències en matèria d'educació infantil tornarien a la Generalitat i, segons els seus plans de 'racionalització de la despesa', no fóra descabdellat que la tancara tot argumentant que al poble n'hi ha prou oferta privada. 

En altres paraules, la manera de 'blindar' el servei públic de l'escoleta "La llavoreta" és a l'hora d'ara, encara que semble paradoxal, no municipalitzar-la del tot -de moment. El risc del seu tancament, al nostre entendre, si és totalment municipal, és real.

16. Va endavant la paralització i previsible demolició de la depuradora -suposadament il·legal- pròxima a la piscina del Barri? (Diuen que el procediment segueix el seu curs).

17. Preguem, per acabar, que els tècnics responsables de la implantació del Pla de Prevenció de Riscos Laborals i del seu desenvolupament al nostre Ajuntament responguen davant d'una comissió informativa per què tal Pla estava paralitzat en el moment de l'accident que li costà la vida a un treballador de la Brigada d'Obres (l'activitat preventiva està en blanc des del 2009). Volem, a més, que ens aclarisquen els dubtes i contradiccions que, al nostre entendre, conté l'expedient obert a conseqüència del fatal accident.

Fins ací el plenari.

Torn de paraula del públic:

- Hi destaquem la presència d'una àmplia representació de pares i mares d'alumnat de l'EMTA així com persones vinculades des de fa anys a la institució. Recriminen a l'alcaldessa i a la regidora de cultura que no s'han volgut reunir amb ells tot i que hi havia fins a 5 peticions registrades en eixe sentit. L'alcaldessa diu que sí que s'havia reunit, la regidora recrimina l'actitud pública d'alguns dels qui ara se'n queixen. Canyaret general i res en clar. 

En poques paraules, el grup reclamava que a l'hora de la contractació dels nous gestors de l'EMTA se seguiren criteris pedagògics en la línia del treball que ha caracteritzat els vint-i-cinc anys de l'escola de teatre municipal i que tan bons resultats i reconeixements ha tingut. Per tant, que el criteri no fos exclusivament econòmic. 

Una senyora digué, per contra, que el seu fill estava content amb el que s'havia fet enguany a l'EMTA.

- Es pregunta sobre el Reglament de Participació Ciutadana. Contesten que està aparcat per manca de personal.

PLE DE JUNY (II)

Quant a les resolucions d'alcaldia:

Res. núm. 998, 999, 1000, 1001, 1151 i 1171: "Assignació de complements de productivitat a  empleats municipals". Val a dir, abans de res, com ja comentàrem en lliuraments anteriors, que algunes d'aquestes productivitats -si més no quan només eren propostes- no comptaven amb el vist-i-plau de la Intervenció (i de fet, estaven retingudes des de feia alguns mesos). Sorprén, d'altra banda, que la majoria tinguen un caràcter regular i fix (mensualment, des de gener, 374,18 euros més a la nòmina), precisament dues característiques que criticava -de l'anterior reglament de productivitat- el tècnic que ara informa favorablement. 

El 2 de juny de 2012, aquest tècnic, que aleshores era Oficial major, deia, tot citant una sentència judicial: 

"El complemento de productividad tiene naturaleza subjetiva ya que se determina en función de circunstancias particulares apreciadas en el funcionario y directamente relacionadas con el desempeño del puesto de trabajo y objetivos asignados al mismo, por lo que no puede precisarse su cuantía con antelación dado que no se puede conocer previamente si dicho personal ha desempeñado el puesto con especial rendimiento (...)"

Per exemple, en la resolució 1171 se li reconeix a un treballador que hauria de cobrar més per les característiques del seu lloc de treball (passaria d'un complement específic 42 al 45) però que, per restriccions pressupostàries, en queda pendent d'aplicació. Mentrestant se li assigna un complement de productivitat mensual de 198'70 euros.  I, a més , es diu que cobrarà pel període comprés entre l'1 de gener de 2013 i el 30 de juny de 2013. i això que la resolució té data de 19 de juny.

D'altra banda, l'assumpció de tasques temporals de superior categoria quan no hi haja lloc de treball vacant, com diuen les resolucions, no es compleix en alguns casos perquè, en la pràctica, al nostre paréixer, estan usurpant-se funcions que sí que tenen personal especialitzat per a realitzar-les (però, que, descaradament, són persones apartades de les seues funcions habituals, per a les quals, estan perfectament capacitades). Tanmateix, ací estem parlant de productivitats 'impròpies' per a personal que no té la formació ni la capacitació necessària per a desenvolupar-les i que, per fer-ho, com veiem en la resolució, passen a cobrar més de 370 euros mensuals.  I, alerta, per fer una faena que altres treballadors municipals podien fer sense haver de cobrar productivitat.

Res. núm. 1013: "Aprovació definitiva del pressupost i relació de llocs de treball per al 2013.Aplicació adscripcions i situacions temporals de llocs de treball diversos". Ací manifestàrem la nostra oposició frontal a modificar els pressupostos i la Relació de Llocs de Treball (la plantilla municipal) a colp de resolucions. Quan, al nostre entendre, ha de ser sempre a través d'un acord plenari. De fet, hem insistit sobre la circumstància que hi ha massa aspectes en l'RLLT que queden enlaire i que caldria - a l'hora d'aprovar els pressupostos, no després-, detallar amb molta més minuciositat. per exemple, quan hom parla de convertir els caps de servei en responsables de la prevenció de riscos laborals en la seua àrea, no es diu ni com, ni quan, ni de quina manera -per dir-ho ras i curt-. O, en una altra instància, els desplaçaments provisionals de treballadors a dependències  municipals que no són les seues habituals (fins a 11 treballadors/es afectats).

Res. 1180: "Prolongació en el servei actiu a un empleat municipal". De nou recordàrem com d'arbitrària i injusta fou la denegació de la pròrroga en el servei actiu sol·licitada per l'actual arquitecte municipal, que sí que ocupa una plaça singular -d'una imporància, segons el nostre criteri cabdal per al futur urbanístic del nostre poble-.

 En canvi, en la resolució al·ludida, es parla que un dels criteris per seleccionar el treballador que sí que ara veurà prorrogada la seua vida activa era la seua disposició a no jubilar-se. Fet contradictori amb les manifestacions reiterades de la senyora alcaldessa que justificava la jubilació de l'arquitecte tot dient que cap treballador municipal podria, després del Pla d'Ajustament aprovat l'any passat, prolongar la seua vida laboral per raons d'estalvi. Amnèsia interessada, per tant.

PLE DE JUNY

Aquest ple fa ben palesa la paràlisi municipal que hem vingut denunciat des de fa mesos. Tret de l'aprovació provisional d'una modificació puntual del Pla General, en aplicació d'una sentència que obligava a l'Ajuntament a fer-la, només hi havia com a punt ordinari la moció nostra (que reproduïm) que presentàrem en favor del manteniment de l'actual sistema d'Assegurances Agràries Combinades, que el govern de Madrid havia modificat el passat març.

Aquests moció, que mirava pels interessos del sector agrari valencià, fou aprovada per tots els grups municipals, llevat d'EU, que s'hi abstingué per estar en desacord amb l'alcaldia pel que fa al tema de com estaven gestionant-se les mocions que arribaven al ple i les que no hi arribaven.

En Joan Carles Andrés Raga,  regidor del grup Municipal Bloc-Verds d’Aldaia, Coalició Compromís, en este Ajuntament, presenta al Ple Municipal per al seu debat i aprovació si s’escau,  la següent

MOCIÓ

El sector citrícola valencià té en estos moments una enorme preocupació per la sostenibilitat del sistema actual d'Assegurances Agràries Combinades, perquè té una gran implantació a la zones citrícoles valencianes per al cultiu de taronges, mandarines i llimes.

L'any 2012 es van assegurar 2.076.468 tones, que suposen el 60% de la producció total i amb 95.612 hectàrees assegurades. Els citricultors valencians van tindre cobertura davant els riscos climàtics en el 63% de la superfície total de cítrics. A més, amb això, van tindre assegurada la producció per un valor de 529.336.972 euros. Per tant, estes xifres mostren la importància que té este mecanisme de garantia de la renda dels llauradors valencians.

La Resolució de 28 de desembre de 2012, de la Subsecretaria, pel qual es publica l'Acord del Consell de Ministres de 28 de desembre de 2012 pel qual s'aprova el Pla d'Assegurances Agràries Combinades per a l'exercici 2013, així com la Resolució de la Subsecretaria del Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient de 27 de març, per la qual s'aprova una modificació del Pla, posen de manifest una important retallada de les subvencions per part d'ENESA, que estan ja fent trontollar la contractació per part del sector agrari de les assegurances destinades a garantir la protecció de la renda agrària davant fenòmens climàtics no controlables. Així, de fet, s'incrementa de manera substancial el cost de l'assegurança, que passa de ser un preu assumible com a despesa de l'explotació, a ser un preu desorbitat i inassolible.

A la disminució radical de la subvenció cal afegir la franquícia de 60 € que s'ha imposat a tots els assegurats sense cap tipus de discriminació per als professionals, les organitzacions de productors i explotacions prioritàries. Esta franquícia, a més, té una elevada incidència en la nostra citricultura per la dimensió de les explotacions citrícoles que ajudarà, encara més, a detreure la contractació a causa de la base territorial de les explotacions agràries valencianes. La Conselleria de Presidència i d’Agricultura, Pesca, Alimentació i Aigua, en consonància, aplica la part que li pertoca de 36 € i que se suma a la d’ENESA.

Cal destacar que la contractació dels Mòduls 1 i 2 suposa únicament el 2% (0,1% i 1,9%, respectivament), mentre que la dels Mòduls 3 i P són el 98% de la contractació (46,5% i 51,3% respectivament), posant de manifest la preferència del citricultor valencià per les assegurances que cobreixen els danys per parcel·la en detriment dels que ho fan per explotació.

I és precisament en els Mòduls que contracten els citricultors on més gran és la reducció de les subvencions d'ENESA, concretament del 40% per a les pòlisses contractades sota el Mòdul 3 i del 52,38% per a les que es contracten amb les condicions establertes per al Mòdul P.

En conseqüència i atenent a l’exposat el Plenari de l’Ajuntament presenta les següents

Propostes

1. Instar ENESA (Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient) a que valore les repercussions negatives que sobre la contractació d’assegurances de cítrics tindrà la retallada tan acusada de subvencions.
2. Instar perquè ENESA torne a recuperar, almenys, el nivell de suport públic de 2012 al sistema d'assegurances agràries combinades.
3. Instar la Conselleria de Presidència i d’Agricultura, Pesca, Alimentació i Aigua perquè mantinga el valor absolut de les subvencions que tenia assignades a les assegurances agràries fins l’any passat.
4. Instar la Conselleria de Presidència i d’Agricultura, Pesca, Alimentació i Aigua perquè recupere les subvencions addicionals a la contractació de cultius emparats per una Denominació d’Origen Protegida, Indicació Geogràfica Protegida o Comitè d’Agricultura Ecològica.
5. Instar la Conselleria de Presidència i d’Agricultura, Pesca, Alimentació i Aigua a no aplicar la part que li pertoca de franquícia en la contractació.
6. Comunicar del resultat de la votació de la moció a la Conselleria de Presidència i d’Agricultura, Pesca, Alimentació i Aigua, Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient, Entidad Nacional de Seguros Agrarios (ENESA) i a LA UNIÓ de Llauradors i Ramaders.

En el punt 4t, Despatx extraordinari, la regidoria d'urbanisme presentà per a la seua aprovació diferents informes on s'explicava les noves condicions en què se sustentaria el contracte -per a 8 anys, més 2 de pròrroga, i amb un cost d'explotació de 100.000 euros/any- del Servei d'Ordenament de l'Estacionament Limitat de Vehicles (ORA) en algunes vies públiques de la localitat. 

En primer lloc, retraguérem al regidor que es presentara al Ple un document al qual havíem tingut accés només unes hores abans i, per tant, sense temps real per considerar-lo en condicions. Es diu que el 31 de juliol s'acabava el contracte existent i que urgia licitar-lo ja. De bell nou, manifestem la mostra queixa per la forma de procedir en matèria contractual perquè ja va sent habitual haver d'aprovar procediments d'adjudicació de serveis a punt de caducar o, directament, caducats -i alguns des de fa molts mesos.

En segon lloc, pensàvem que cap concessió administrativa havia de tindre una durada que hipotecara la disponibilitat futura d'infrastructures o d'usos -8 anys-. Davant aquesta queixa, se'ns digué que l'Ajuntament, si canviava de color polític, podria rescatar la concessió (ignorem si legalment pot ser així).

I ho deiem -la dificultat de rescatar la concessió administrativa de la gestió de l'ORA- perquè, vinculada a l'oferta convencional que cada candidat havia de presentar, s'havia adjuntat al Plec de Prescripcions Tècniques l'obligació d'enderrocar unes edificacions de titularitat pública -les cases velles ubicades al carreró del carrer Pablo Iglesias, al costat de la parada de l'autobús, a fi de crear amb caràcter provisional una plaça interior que albergara 36 places d'aparcament addicionals.

En tercer lloc, votàrem en contra perquè facilitar l'ús dels vehicles privats -i augmentar les places d'aparcament, d'alguna manera ho és- és contrari a la nostra manera d'entendre el model de ciutat que volem: més sostenible, amb ús del transport públic, amb infrastructures que faciliten la mobilitat, com ara el carril bici, i espais lliures de trànsit rodat perillós i contaminant (carrer de l'Església i altres). En eixe sentit, hem fet propostes de tancar carrers per al trànsit  i guanyar espais per als vianants (Barri de la Brillantina, per exemple). Sense cap èxit, tot siga dit.

Finalment, examinada amb més detall la documentació facilitada, sorprén enormement que el requisit de solvència tècnica que han d'aportar les empreses que vulguen participar en el procés selectiu, hagen de demostrar que han realitzat serveis públics d'estacionament regulat i limitat (ORA) en almenys un municipi amb una població censada superior a 20.000 habitants en els darrers cinc anys.

I sorprén perquè l'Ajuntament del PP d'Aldaia inicià fa quasi dos anys un procés de lesivitat contra l'oposició per a cobrir 5 places d'Auxiliars d'Administració del nostre Ajuntament -que està als jutjats-, tot argumentant, entre altres raons, que atorgar punts en la fase concurs per haver traballat en poblacions semblants al municipi d'Aldaia era un descarat tracte de favor -venia a dir l'argumentari utilitzat- a les treballadores interines que es presentaven (quan, de pobles com Aldaia, n'hi ha a centenars).

Per què ara es discrimina, segons la línia argumentativa emprada per l'Ajuntament d'Aldaia, les empreses que hagen treballar en municipis inferiors a 20.000 habitants? Per què ara aquest criteri no és discriminatori i abans sí que ho era? Podien preguntar-li-ho a l'assessor legal que cobra 20.000 euros anuals. Si més no, que es guanye el jornal.

Continuarà

PLE DE MAIG (IV)

Resolució núm 856: "Contractació de serveis de l'Escola d'Estiu 2013". Inici d'expedient

Comentàrem que resultava curiós que ja s'havien publicitat els preus dels campaments urbans d'estiu (conciliació, complementari de conciliació i campament d'anglés, en modalitats diferents) abans que es resolguera la contractació del concurs (no sabien ben bé com explicar-ho). A més, resultava cridaner el fet que la setmana del 24 al 28 de juny (de 9 a 15:30 més menjador escolar) costava -75 euros- proporcionalment més del doble que el preu de tot el mes de juliol -de l'1 al 26-: 165 euros (quatre setmanes). Volíem que ens explicaren eixa disparitat  de quanties (pensaven, sense concretar, que hauria de respondre a alguna qüestió tècnica).

Resolució núm.868. Pròrroga comissió de serveis d'una auxiliar d'administració.

Ací preguntàrem si existia algun informe de conformitat, emès per algun responsable del servei, a la petició de renovació de la comissió de serveis d'una funcionària que entrà en l'Ajuntament en el precís moment que quatre treballadores municipals foren despatxades el 2012 per estalvi en el capítol de personal. En aquell moment ens posàrem en contra d'acomiadar a treballadores que coneixien la marxa del nostre Ajuntament i, en canvi, s'acceptaren dues comissions de serveis, al nostre entendre, molt controvertides. (ningú sabia res del tema)

Resolució núm. 897. Aprovació bases concessió de 92 beques Programa "La Dipu te beca. 2013"

Els candidats, per retard en la redacció de les bases a nivell local, només comptaren amb una setmana per a presentar la sol·licitud i la documentació requerida. D'altra banda, en la línia, mai no amagada del PP local, de menystenir el valencià en els processos selectius de personal -ni que siga per a llocs de treball de cara al públic- en les bases que redactà l'Ajuntament d'Aldaia, els coneixements de valencià puntuaven (fins a 0'75 punts, el Grau Superior; 0'50 el Mitjà; i 0'25 l'Elemental) igual que els de música o dansa. Els cursos d'informàtica -sense especificar, fins a un màxim de 0'50 punts). El fet de no haver estat beneficiari de beca en l'exercici 2012 donava 5 punts. (sense comentaris)

Resolució 920. Assignació de funcions complementàries a un funcionari municipal.

En aquesta resolució l'alcaldessa tornava a assignar càrrecs a qui durant uns mesos fou Oficial Major, Tresorer i Cap d'Urbanisme l'any 2012. Ara passa a "tasques de col·laboració en l'emissió d'informes i elaboració de propostes de resolució en el Departament de Personal, tot mantenint les seues funcions com a Tresorer".

Per tant, els informes d'assignacions de productivitat, d'aplicació a partir de juny, que, als nostres ulls i al de gran part de la plantilla d'aquest Ajuntament, semblen més que discutibles deuen ser obra d'aquest funcionari que, pel que es veu, compta amb l'absoluta confiança de la senyora alcaldessa. Val a dir que, segons ella mateixa confessà, la que fou Interventora d'aquest Ajuntament fins a fa uns mesos no veia gens clares les productivitats que volien aprovar-se i que, en més d'una ocasió hi manifestà la seua oposició al Departament de Personal.

Precs i preguntes

Entre d'altres qüestions, demanàrem que comprovaren la freqüència d'arreplega de fem i neteja dels contenidors, segons les clausules del contracte (que marca la recollida diària del fem i la neteja de contenidors quinzenalment durant l'hivern i setmanalment durant l'estiu), atés que havíem rebut queixes per part d'alguns veïns de carrers cèntrics del poble i del Barri del Crist.

Demanàrem, també, que assajaren la subhasta electrònica en la contractació de Serveis d'Impressió, fotocopiat i escanejat de documents, ja que les condicions tècniques les elaborava la Gestora Tècnica Informàtica. Pensàvem que era una bona oportunitat per anar provant eixa forma de consurs públic.

Demanàrem que es reduiren les Caixes Fixes de la majoria de serveis a fi de poder controlar les despeses que es feien al marge del control de l'Interventor. Disposar d'unes quantitats que s'han de justificar una vegada gastades resulta, al nostre entendre, una forma poc operativa de promulgar l'austeritat en la despesa i la racionalitat en l´ús dels recursos.

Preguntàrem per què el responsable del bar del Matilde Salvador no volia prorrogar el seu contracte (perquè no li eixiran els números, digueren); si s'havien concedit més unitats escolars als centres educatius locals (s'havia acceptat una unitat més al Carmen del Barri del Crist, i cap al núm. 5. La reducció en docents quedava igual). I, finalment, demanàrem que s'investigara el possible conflicte d'interessos entre el tècnic municipal supervisor de les obres del Col·lector del Camí de la Lloma -fet fa uns mesos i que ara s'ha afonat i que caldrà reconstruir- i el director d'Obra que l'executà amb tal desafortunat resultat. Val a dir que l'empresa constructora féu fallida al poc de temps. Per això, ara cal començar de zero i Bonaire continua amb els accessos col·lapsats des de la A-3 i amb la mosca darrere l'orella. I tot, sense que ningú assumisca responsabilitats de cap mena: ni professionals, ni polítiques.

PLE DE MAIG (III)

Els punts 6è, 7è, 8è, i 9è feien referència a mocions presentades pel PP (1) i pel PSOE (3). Només fou aprovada -amb els vots de la bancada popular- la del PP (sobre l'adhesió a l'Acord de la Societat Civil per la Comunitat valenciana). 

D'altra banda, EU volgué presentar-ne una altra (a banda d'una altra anterior que no figurava en l'ordre del dia) però no li fou admesa eixa possiilitat per part de l'alcaldia -que la sotmeté a una votació per dirimir la seua urgència. El PP hi votà en contra i, en conseqüència no es debaté al Ple-. Arran aquesta negativa, el portaveu d'EU, Juanjo Llorente, protestà enèrgicament contra eixa forma d'actuar que ell qualificava obertament d'irregular, de la mateixa manera que denunciava que no incloure en l'ordre del dia del plenari totes les mocions presentades en les comissions informatives, independentment de la valoració que hi hagueren tingut, era clarament contrari a llei (segons el Reglament Orgànic i Funcional de les entitats municipals, arguïa). 

El Secretari municipal intervingué per defensar el procediment que ell mateix proposava a l'alcaldia -deixar fora del Ple les mocions que no superaren el dictamen de les comissions i no debatre les mocions que no passaren la valoració d'urgència, si es presentaven al plenari mateix-. Tot plegat, venia a concloure que, com en el cas que ens ocupa, la majoria política municipal podia, de fet, vetar les discussions de mocions que no li convingueren. Era, puix, una qüestió directament política, no de procediment.

A partir d'ací, s'inicià un guirigall, amb retrets i retrucs per part dels litigants fins que, al remat, l'equip de govern tallà, definitivament, la discussió argumentant que ells ara no feien altra cosa que el mateix que havien vist fer al PSOE quan governava. De nou, canyaret.

La conclusió a la qual arribàrem fou que, qüestions de procediment a banda, deixar debatre les mocions al Ple era una qüestió estrictament política. I, a l'hora d'ara, l'equip de govern local, amb la seua alcaldessa al capdavant, s'havia cansat de debatre sessió rere sessió temes incòmodes i controvertits que, al seu criteri, excedien les competències locals i que, per tant, estaven fora de lloc. Això no obstant, això no impedia que, com en aquest mateix ple, el PP presentara també mocions 'polítiques', segons els convenia, que igualment excedien les estrictes i limitades competències municipals. La diferència -substancial- és que els qui manen ara són ells. Ras i curt.

Quant a les Resolucions:

núm. 818. Sobre la contractació de vigilància per a l'horari especial de la Bibilioteca Municipal Juan Gil-Albert. Ací demanàvem, com des de fa dos anys, que s'allargara l'horari d'algun auxiliar de biblioteca -hi ha una interina que abans ho feia- per tal que es cobrira el servei, tot afavorint així que es poguera donar servei de préstec i assessorament amb total normalitat, a pesar de l'horari especial. La contractació d'un agent de seguretat, com hem denunciat en més d'una ocasió, no permetia donar cap sevei especialitzat i, a més, era una imatge agressiva impròpia d'un centre cultural. I, endemés, era molt més car: 2.868,78 euros.

núm. 827. Aprovació de factures de 2012. En aquesta resolució l'alcaldessa instava al Ple a aprovar tres factures de Correus perquè, si no, se'ns tallava immediatament el servei. L'Ajuntament devia sobre 6.000 euros i Correus, tot aplicant una política estricta contra la morositat amenaçava seriosament a deixar la corporació sense aquest servei essencial. 

  Criticàrem que s'hagués arribat a aquest extrem, més que més, quan l'equip de Govern s'havia compromés a millorar la situació econòmica municipal mitjançant un major control sobre la despesa. Tal i com havíem assegurat en ocasions anteriors, la descoordinació -i, possiblement, la inexperiència desl responsables polítics- ens havia conduït a aquesta situació lamentable. 

núm. 855. En aquesta resolució s'informava que el contracte de serveis per al desenvolupament del programa "Centre d'oci per a xiquets i xiquetes amb diversitat funcional" es declarava desert perquè no s'havien presentat proposicions.

Per a casos com aquest, declaràrem, serveix precisament Aldaia Pròxima (no per a administrar piscines). Allà on hi ha una necessitat social i l'Ajuntament disposa d'eines legals per actuar, creiem que està obligat a fer-ho -o, si més no, a intentar-ho. Crear una empresa mixta, com és el cas d'Aldaia Pròxima, per conduir-la cap a la ruïna només per posar-se 'dotors' en activitats que no domina -i de pas, si convé, col·locar personal per anar creant 'clientelisme polític'- és una temeritat que acabarà pagant el veïnat d'Aldaia.

La prova que les nostres sospites i advertències sobre la viabilitat d'Aldaia Pròxima en els termes actuals -de prestacions de serveis a què està obligada i del dèficit que haurà d'assumir-ne en la gestió- és que l'empresa sòcia, API S.L, vol pegar l'espantà torera i l'Ajuntament, sembla, haurà d'assumir tot sol la faena de guarir el malalt (o de reviscolar el mort, segons com es mire). 

PLE DE MAIG (II)

En el punt cinqué havíem de tractar el nomenament del Jutge de Pau substitut. Val a dir que ja férem el juny d'enguany passat el nomenament de la jutgessa de Pau titular -procés selectiu, també, no exempt de controvèrsia per tot un seguit de raons que podeu repassar en la crònica d'aquell ple en aquest mateix blog.

Sembla que són dos procediments diferents -el del nomenament de Jutge de Pau titular i el del substitut-. En el primer cas, com hem dit, la cosa semblava precipitada en la convocatòria -perquè el temps se'ns tirava damunt- i confusa en alguns detalls administratius -com ara la manca de documents identificatius en alguns dels candidats-. Tot i que, siga dit de passada, nosaltres en cap moment qüestionàrem la vàlua o la capacitat de la persona finalment triada -en això, en aquell cas com en aquest que ens ocupa, nosaltres no volíem entrar.

Sempre hem pensat que el Jutge o la Jutgessa de Pau havia de ser, com ocorre en altres municipis, una persona de consens, proposada pels grups polítics municipals, per associacions o per la ciutadania en general -a través dediferents vies de participació- i no una persona -en alguns casos no residien ni a la localitat- que es postulara senzillament a través d'una instància amb les seues dades  i, si feia el cas, amb un currículum vitae (en la immensa majoria de les instàncies sense cap relació amb l'àmbit judicial -ni falta que feia, segons els requisits de la convocatòria, la veritat.)

Amb tot, el problema sorgeix ara quan, malgrat que la convocatòria fou pública a través de la web municipal, segons ens asseguraren, al remat només hi ha una instància sol·licitant la plaça esmentada. Cosa, d'altra banda, realment curiosa en una població amb més de 4.000 aturats. Ben cert és que el Jutge de Pau ve a cobrar -si no m'enganye- al voltant de tres-cents euros mensuals (realment, no sé si paga el tir, per a qui ho veja des de l'òptica monetària...), però, així i tot, que no s'hi presenten ni tan sols els qui no foren seleccionats en la convocatòria de Jutge titular anterior resulta sorprenent. A més a més, els requisits són tan senzills com el mecanisme d'una botija: ser espanyol/a, major d'edat i no estar inhabilitat per causa judicial. O siga, qui no es presenta és perquè no vol -o no ho sap.

Siga com siga, el que realment clamava al cel -per l'absurditat del fet- era que, en la Comissió informativa, preguntats per mi per la identitat de l'únic candidat, ningú de l'Equip de Govern me'n sabé donar raó. A més, en l'expedient tampoc no figurava cap documentació identificatòria, tret de la instància preceptiva amb registre d'entrada. No hi havia currículum vitae ni DNI i, per tant, se'ns estava instant a proposar al poder judicial el nomenament d'una persona a qui, en teoria, ningú coneixia.

En eixe moment, els fiu l'observació que aquesta situació absurda -tanmateix legal, asseguraven- podia donar peu a bromes del tipus de presentar una instància -real o falsa- d'un senyor de 90 anys, d'un jovenet de 18 o d'un poligoner descamisat, per què no, per al procés selectiu.. Com aquell... a algú li sonava el nom de la convocatòria anterior, altres alçaven els muscles -els tenia igual- i altres s'engolien la carcallada (tot imaginant-se el ridícul que podia produir-se en el cas de consumar-se l'amenaça poligonera).

I tot pequè no s'identificava en el procediment als candidats. Així de simple. Amb el  DNI bastava, com a mínim, per fer-nos-en una idea aproximada de l'oportunitat de la tria a què ens abocava el procés. Però no fou així fins al dia del ple, que de correguda, incorporaren en l'expedient la fotocòpia del DNI del candidat, encara que l'equip de govern assegurava que la identitat del candidat estava certificada documentalment (després d'un breu i intens intercanvi de si que estava, que no, que sí...). Davant d'eixa veritat a mitges, car ni la comissió informativa ni quan consultàrem l'expedient del cas vérem cap DNI, el senyor Secretari ens  n'acabà donant la raó. Aquest aparegué el dimarts de matí perquè -probablement- algú li'l demanà al candidat la nit anterior.

Censuràrem, doncs, el procediment seguit, instàrem a l'Equip de Govern a cercar una altra forma de selecció que s'ajustara més al perfil del que per a nosaltres, havia de ser un Jutge de Pau -una persona de consens, com hem dit- i, finalment, desitjàrem bona sort a la persona proposada. Perquè una cosa no lleva l'altra.

PLE DE MAIG (I)

Aquest ple de maig comptava amb dotze punts (incloent-hi quatre punts, diguem-ne, tècnics; quatre mocions -1 del PP i 3 del PSOE-; un d'informació sobre les resolucions d'alcaldia; un d'informació sobre les sentències recaigudes; i un corresponent a precs i preguntes).

Per ordre, després d'aprovada l'acta de la sessió anterior, el segon punt del plenari era l'aprovació del conveni urbanístic per a la modificació puntual del Pla General d'Ordenació Urbana en l'àmbit de la factoria de Danone S.A.

Aquest punt, que fou votat a favor per unanimitat, representava una modificació en la consideració del sòl dins la parcel:la ocupada per la factoria Danone al Pla de Quart, que permetia l'ampliació de l'empresa amb una reorganització de l'espai disponible. Aquest canvi parcial anava aparellat, a més, amb una compensació econòmica per a l'Ajuntament, tot i que, en principi, sembla que l'empresa no estava obligada a fer-la (més de 120.000 euros).

El punt tercer tractava sobre l'aprovació definitiva de l'Ordenança Municipal de Venda no Sedentària. Nosaltres ens abstinguérem perquè, tot i reconéixer l'esforç dels tècnics a millorar i a actualitzar l'ordenança anterior, el fet de contemplar la possibilitat de realitzar mercat el dissabte -i al mateix emplaçament- era contrari a l'opinió d'ACODA (l'associació de comerciants d'Aldaia) i, a més, castigaria dues vegades la mateixa barriada (ocupació d'espais, problemes d'aparcament, sorolls, brutícia, etc.).

En el sentit descrit, recordàrem que la nostra proposta era la de, posats a fer un dia de mercat més, que fóra els diumenges a Corts valencianes, com en altres municipis. A més, així es repartiria la càrrega de la celebració del mercat entre diversos punts de la població; es facilitaria l'accés als seus serveis a persones que durant la setmana no hi poden anar; i, finalment, permetria una major vertebració del municipi, car la barriada proposada, per estar a l'altre costat de la via del tren, sembla que està apartada permanentment dels actes i esdeveniments locals.

Per acabar, celebràrem que s'atengueren les al·legacions presentades per alguns veïns i veïnes (més de cinquanta) contra la desaparició de la 'falta' ('el fallo') -tal com es contemplava en una primera redacció-, que consisteix a sortejar, abans de l'inici del mercat de dimecres, els 'puestos' que, tot i estar assignats a venedors fixos (207, en total), estiguen lliures eixe dia. D'aquesta forma, i atenent a la situació de crisi generalitzada, mantenint la 'falta' es donava una oportunitat laboral a persones que, si més no per un dia, podien traure's un jornal.

A més a més, l'Ajuntament es reserva en la nova Ordenança l'assignació d'un 10% de les parades no ocupades -com acabem d'explicar- per a persones empadronades a la localitat.

El quart punt: Reconeixement extrajudicial de crèdits 1/2013. Consistïa en el que nosaltres denunciàrem en plens anteriors: que quasi un milió d'euros pendents de pagament havien de consignar-se en el pressupost del 2013 i no s'havia fet. I no es féu per maquillar les xifres,bàsicament;  i, ara, per informes tècnics i, sobretot, perquè Correus havia advertit de la suspensió del servei per impagament de tres factures (6.306,27 euros, en total) si no es pagaven de manera immediata.

Queda clar en l'informe d'Intervenció que els proveïdors tenen dret a cobrar les factures, que l'Ajuntament té l'obligació de pagar i que es prodria demanar responsabilitats a qui corresponguera, ja que s'havien realitzat subministraments per un import superior a l'autoritzat. Concretament, el fet de no observar el protocol de realització de despeses, al qual obligava les Bases de l'anterior pressupost, ha provocat la situació actual. És a dir, descoordinació política entre les àrees, manca de previsió i escàs zel a l'hora d'aplicar els acords aprovats en pressupost i en el Pla d'Ajustament de pagament a proveïdors (que, per exemple, preveia ingressar durant el 2012 uns 140.000 euros en concepte de nous guals per a vehicles i, al remat, no n'ha ingressat cap).

Així, 988.000 euros que haurem de restar del pressupost per al 2013. Exactament com nosaltres déiem i l'equip de Govern del PP es negava a reconéixer.

Punt cinquè: Nomenament del Jutge de Pau substitut. (aquesta és de traca i banda). Els la contarem en uns dies.