A ALDAIA, UNA BARBARITAT MÉS

Des del passat 1 de març el nostre TAMA (Teatre Auditori Municipal d'Aldaia), orgull del poble i buc insígnia de la nostra tradició i projecció teatral, ja no figura, a petició expressa del nostre Ajuntament -en mans del PP-, en la Xarxa de teatres, auditoris, circuits i festivals de titularitat pública.

I això s'ha fet a pesar de comptar sols amb un 6% menys de pressupost municipal que l'any 2011, malgrat posseir un deute de poc més de 17 milions d'euros -dels més baixos del País, en atenció a la seua població- i gaudir d'una ferma i arrelada tradició teatral -amb Escola Municipal de Teatre i una de les Lligues d'improvisació més antigues a casa nostra..

Val a dir que, amb aquesta decisió política, el govern popular d'Aldaia ha comés una errada cultural de primera magnitud i de profundes conseqüències. I, el que ens temem, és que no serà la darrera. Quan s'ha encetat el meló, es fa difícil deixar de menjar-ne.

Tor plegat, un primer pas cap a un desenllaç fatal, tràgic, malauradament, escassament teatral per previsible, car els qui ens malgovernen des de fa mesos ens vénen obsequiant amb despropòsits de tota mena que, algun dia, hauran d'explicar a la ciutadania amb raons -i no sols amb els números freds i mal·leables a voluntat de qui els fa servir interessadament.

A ALDAIA, EL PLENARI, EL DIA DE LA VAGA

La coalició BLOC-VERDS D'ALDAIA vol manifestar la seua repulsa davant la convocatòria de plenari per al dia 29 de març a les 14:30 hores, atés que el dia marcat pel calendari municipal acceptat per tots els partits és el de darrer dimarts de cada mes, a les 19:00 hores.

D'altra banda, l'anunci de la jornada de vaga es féu fa setmanes; de manera que la planificació de tasques i la supervisió de les obligacions derivades del  Decret per al pagament de proveïdors correspon a l'alcaldia. Així, l'absència de planificació o la improvisació interessada perjudicaran directament l'oposició i el poble d'Aldaia, que es vorà privat de l'obligació política de fiscalització que correspon als partits polítics sense responsabilitats de govern.

Per tant, per coherència amb el conjunt de les reivindicacions que fan els sindicats, partits i entitats convocants, el nostre regidor, Carles Andrés, no hi assitirà i se sumarà als actes de protesta programats al llarg del dia.

A Aldaia s'ha consumat el destarifo

Per Carles Andrés, regidor Bloc-Verds d'Aldaia.

Apuntàvem fa uns dies el nostre temor -i la també la nostra convicció, val a dir- que la creació de la plaça d'Oficial Major al nostre Ajuntament -totalment innecessària i onerosa, com s'ha dit desenes de vegades- estava cantada i ja tenia un propietari clar. I el temps ens ha vingut a donar la raó.

 Des que arribà al govern municipal el PP, qui talla l'abaejo en la casa és -per les decicions i les actuacions que es desprenen de l'acció de govern- aquest habilitat nacional -amb no aplega un any d'experiència en tal menester i de qui haurem de comprovar la seua compatibilitat laboral en l'àmbit privat (si en té)- que ara podrà actuar a cor què vols sense que ningú li xiste -els regidors afins, com a molt, les veuran passar sense entendre ni pruna- i amb la impunitat aparent que atorga controlar la fiscalització de l'oposició, car és a qui, veges tu, haurà d'assessorar legalment.

Així les coses, el control de la legalitat estarà en mans de:

http://www.mediterranea.org/cae/sujetos.htm

http://www.grupotortuga.com/Corrupcion-urbanistica-en-Valencia

http://lacomunidad.elpais.com/republicavalenciana/2010/1/11/cabanal-barrio-marinero-valenciano-con-plan-lider-en

No tinc per costum prejutjar ningú, però, tanta contumàcia per aclaparar poder, especialment en matèria urbanística -ara en serà, també, el director d'àrea- comença a pudir tant que convindrà anar resseguint totes i cadascuna de les passes del personatge -i la dels adlàteres, que també en té, no creguen (restarem a la mira, que és la nostra obligació). Déu sabrà d'on ve i amb quins propòsits -dirà el veïnat, després de conéixer el periple professional de qui ha corregut més que el gos de Morro. 

Amb tot, l'hostilitat envers l'oposició, en general, està garantida; i, cap a la meua persona, en particular, encara més. Tanmateix, em preocupa tant com la reproducció in vitro del carranc de riu, perquè crec que faig la faena que els electors m'han encomanat i que té com a únic objectiu treballar pel poble d'Aldaia, alertant del que pense que poden ser situacions o actuacions irregulars i aportant, dins les meues modestes possibilitats, propostes a qui, de bona fe i des de l'equip de govern, en pot fer ús.

D'altra banda -i açò va adreçat, especialment, a qui vol estar informat dels assumptes municipals-, caldrà parar atenció a l'apagó informatiu que, amb el tancament d'Aldaia Ràdio i l'absència de l'oposició en l'Informatiu municipal, se'ns ve damunt. Contra això, només hi ha una solució realista: fer bullir la xarxa -facebook, blogs, etc,- a fi que l'opinió pública, generada de manera lliure i espontània, acabe vencent l'opinió publicada -precisament aquella que ells volen conformar amb Gabinets de premsa, filtracions als diaris i panegírics d'autobombo de format pseudoperiodístic. 

La veritat acabarà surant i el temps donarà la raó a qui la tinga. De moment, servidor dorm com una soca, altres, amb responsabilitat de govern, potser no tant, després d'un nomenament del tot injustificat i que no fa més que afegir controvèrsia i agror a una legislatura per si mateixa lletja i complicada. Total, que ara ja va de bo.

Per cert, records del senyor Blasco.

JA SABEM QUI MANA A ALDAIA

Per Carles Andrés, regidor.

L'oposició al govern de Carmen Jávega ha comés una errada de pes. Ha esperat massa a presentar davant notari el seu pronòstic sobre les persones afortunades que acabarien ocupant les dues places de funcionaris (un Oficial Major i un Vice-interventor), que amb tanta contumàcia sospitosa s'ha encabotat a crear l'alcaldessa, i que són, a totes llums, innecessàries totalment i gravoses per a les arques municipals (150.000 euros anuals).

Com ja sap el personal que segueix l'actualitat municipal -i que ara endavant tindrà més dificultats de fer-ho pel tancament d'Aldaia Ràdio i del seu facebook- ha estat una obsessió de l'equip de govern comptar amb una cobertura legal per a les seues actuacions partidistes, arbitràries o de dubtosa legalitat. Prova del que dic són els informes reiterats de Secretaria que han anat tombant, un darrere l'altre, en el terreny de la Llei i sense pal·liatius, informes interns -de funcionaris afins o que cercaven infructuosament simpaties-que miraven de donar aspecte legal a presumptes irregularitats. L'argument per no tindre'ls en compte, sempre era que eixos informes de Secretaria eren procedimentalment preceptius però, en la pràctica, no vinculants -com si la Llei no vinculara a qui ha de complir-la i té l'obligació de vetlar perquè es complisca! "Tu assessora'm el que vulgues, que jo faré el que em donarà la gana" -vindria a ser. I així anem...

Amb eixa finalitat autojustificativa i protectora -davant la consciència, però no davant la Llei, no ho obliden-, hom contractà un servei d'assessoria externa a un militant destacat del PP de la comarca -20.000 euros anuals, i amb el bagatge estel·lar d'un sonor fracàs a l'Ajuntament de Torrent on intentava defensar la mateixa maniobra de control partidista que la nostra alcaldessa ha volgut calcar al nostre poble: la creació de places que suplantaren, de fet, els titulars que -segons deien- volien complementar.

No sols això, a més, amb els continus desaires públics a la Secretaria que acabem de descriure, el PP local ha aconseguit que el món jurídic valencià -i més lluny encara- considere les vacants de Secretaria i d'Intervenció locals dues places apestades, només aptes per a masoquistes, despistats o pusil·lànimes malfaeners (perquè el paperot que els tocaria fer seria d'Óscar, en el millor dels casos). O siga, a ulls públics, hem passat de ser un Ajuntament de Primera Divisió a un de Regional Preferent -i encara com.

I qui és el beneficiat? A.A.O -o no-, la persona que fa i desfà davant la mirada estupefacta de regidors que no saben de la missa la meitat, de càndids que es deixen innocentment ensarronar o de polítics benintencionats que, capficats en els seus menesters quotidians, ignoren la jugada: que el futur Oficial Major ordenarà i manarà -de fet, ja ho fa- més que l'alcaldessa -sense que ningú l'haja votat- i sense que ell haja demostrat estar capacitat per a exercir un càrrec que li ve massa gran, per inexperiència i per partidisme (Internet en va ple).

 Apel·le a les persones de trellat del PP local perquè es reconsidere l'inminent nomenament accidental, car el poble d'Aldaia no pot permetre's el luxe de no comptar amb un Secretari independent, competent i compromés amb el poble i no amb el partit popular o amb la seua pròpia ambició. Farien un grandíssim paper al sentit comú i a l'harmonia política, sempre desitjable en un context de diversitat ideològica natural i previsible com el que acull un Ajuntament com el nostre.

En aquest panorama desolador, tanmateix, només ens resta continuar treballant perquè no ens encolomen falsedats i despropòsits, amb coartades pseudolegals i literatura jurídica del talla-i-apega -que és el que ens espera, em tem-. Amb tot, sempre ens quedarà el consol i la convicció que els Tribunals i el temps col·locaran a cadascú al seu lloc -perquè, malgrat tot, volem continuar creient en la Justícia.

En fi, una plaça com la nostra -i perdoneu-me el símil- es mereix una primera figura, no el bombero-torero. Que, per a xarlotades, què volen que els diga, ja tenim els plens.

XERRADA AL MATILDE SALVADOR PROPER DIMECRES DIA 7 A LES 19 HORES

La plataforma contra la contaminació electromagnètica d'Aldaia, convidada per l'Associació de Veïns i veïnes de Corts Valencianes i voltants, oferirà una conferència-debat sobre els perills de l'electropol·lució, especialment, el dels efectes de les antenes de telefonia mòbil i d'altres fonts de contaminació radiolèctrica. L'acte tindrà lloc el proper dimecres dia 7 de març a les 19:00 hores al Centre Cultural "Matilde Salvador" d'Aldaia. Val a dir que aquesta xerrada respon a la inquietud que existeix al barri per la presència d'antenes de telefonia i d'altres instal·lacions potencialment igual de perilloses. Per tant, acudiu-hi i informeu-vos-en! La desinformació o la manca d'informació, segons com es mire, també poden ser letals.

I FIRA OUTLET A ALDAIA

L'associació ACODA, que agrupa els comerciants d'Aldaia, ha organitzat per al proper diumenge dia 4 de març la I FIRA OUTLET D'ALDAIA, que s'ubicarà en el Cinturó Verd, tot just davant el TAMA (Teatre Auditori Municipal d'Aldaia) des de les 10:00 a les 14 hores. Hi participaran més de trenta comerços locals i membres de l'associació asseguren que els visitants a la Fira podran trobar autèntiques "gangues". 

A Aldaia i a El Mundo, de mentides, no en falten

En diari El Mundo, en la seua edició del 18 de febrer de 2012, titulava en la seua portada “Aldaia pagaba hasta el carné de coche y guarderia a sus funcionarios” , a més de dedicar-li  el tema d’una secció d’opinió (Impresiones): “Los excesos de Aldaia y la asfixia municipal”; per a , finalment,  desenvolupar la notícia en la pàgina 3, amb l’epígraf de “Tema del Día”, amb aportació documental afegida (dues factures corresponents a funcionaris locals, tot ocultant-ne la identitat) com a prova dels excessos que es denunciaven.  “Aldaia pagaba a los funcionarios la guarderia, el carné de coche y la universidad de los hijos” n’era el titular.  A més a més, i com a col·lofó, l’alcaldessa assegurava, a peu de pàgina, que el deute de l’Ajuntament ascendia a 25 milions d’euros. Una perla del periodisme d’investigació, com veurem.

La protecció social és una pràctica generalitzada en totes les administracions públiques –local, autonòmica o estatal-, siguen del color polític que siguen, i no és exclusiva del sector públic. Hi ha un bon nombre d’empreses i sectors que miren d’incentivar els seus treballadors i treballadores amb ajudes, retribucions especials  –en metàl·lic o en espècies- o mitjançant  beneficis particulars com ara economats  o participacions en l’empresa, per exemple.

No hem d’oblidar que, en el nostre cas, estem parlant de funcionaris o treballadors de l’Administració local que, en la majoria dels casos, ha hagut de superar unes dures proves selectives (amb anys de preparació), amb sous més aviat discrets, sense dret a hores extraordinàries, amb possibilitats pràcticament nul·les de promoció professional interna, amb un marcatge polític continu i a la fiscalització -de vegades- inquisitorial de la ciutadania, en particular, i de l’opinió pública, en general. A canvi, un lloc de treball fix i, en principi, estable.

En aquest context, fruit de la Negociació col·lectiva sobre com distribuir el 5% de la massa salarial bruta amb la Corporació municipal, Aldaia té un Pacte de Protecció Social 2004-2007 per als seus funcionaris i personal laboral fix, prorrogat i actualitzat per al 2007-2011, que abraça, d’una banda, els conceptes de Formació i assegurances dels treballadors i les treballadores i, de l’altra, les Millores i l’Acció Social, que inclouen la família directa,  és a dir, parella i fills.

Per ser més exactes, però no del tot exhaustius, direm que les Millores Socials contemplen: ajudes a l’estudi, com ara, la matrícula en un centre oficial (fins a un màxim de 325,52 euros a l’any),  l’escolarització infantil (52,08 euros/mes), els tractaments dentals (75% del total del tractament dental per persona i any fins a un màxim de 649 euros), els tractaments visuals (també en un 75% per persona i any, fins a un màxim de 162,50 euros), o la renovació de permís de conduir (fins a un màxim de 54,16 euros), només per als treballadors municipals als quals se’ls exigeix per raó del lloc de treball que ocupen, és a dir, policia motoritzada o treballadors/conductors de la brigada d’obres.

Per tant, aquesta ajuda no es dóna a discreció, ni en les quantitats que afirma el diari El Mundo, ni s’abonaven les operacions que no estigueren contemplades específicament en la relació de Millores Socials o que foren cobertes per la Seguretat Social.

“Facturas de 1.600 euros por una matrícula ordinària en una universidad a distancia, de 800 euros por un tratamiento odontológico o 500 por unas gafas. Hasta ahora, todos estos recibos eran pagados sin rechistar por el Ayuntamiento de Aldaia que, sólo en 2011, asumió el desembolso de 195.362 euros para pagar esos  privilegios sociales para sus trabajadores municipales”.

“El consistorio pagaba todo tipo de facturas como operaciones, ortodoncias, consultes privades, gafas y monturas y la renovación de los permisos de conduir tanto para el A de motocicletas como el B para Automóviles. Asimismo, se abonaban con dinero  municipal matrículas en centros oficiales de educación, universidades públicas y privades e incluso la mensualidad de las guarderías.”

Com veiem, s’hi observa una manipulació tendenciosa de conceptes i quantitats que només busca el descrèdit públic dels treballadors i treballadores municipals, que malgrat la indecorosa forma amb què l’alcaldia, via Resolució, decidí unilateralment suprimir les millores socials de què, legítimament, gaudien, acataren la decisió.

I no oblidem que sobre les esquenes del funcionariat local ja havien recaigut prèviament congelacions salarials i, des de l’any passat, una reducció del 5% de la nòmina. De manera que allò que els polítics deien estalviar-se en els pressupostos en despesa de personal, no era més que deixar de pagar una part del sou als seus treballadors. Estaviar, al nostre entendre, és tota una altra cosa.

Per anar acabant, no deixa d’inquietar-nos que els periodistes que signen el reportatge se sorprenguen perquè les millores socials estiguen recollides en un formulari oficial (no en conec cap, de cap Administració, que no les tinga així) i que els beneficis incloguen fills i cònjuge. Els anime a passar per MUFACE (Mutualitats de Funcionaris de l’Estat, passeig de l’Albereda, vora la Piscina València) i que en demanen un grapadet –ni que siga per tindre’n una mostra legal i no haver de fer servir filtracions interessades i mancades del sigil i la discreció obligats per llei en les Administracions públiques:

 “En el Ayuntamiento de Aldaia existían unos formularios que los trabajadores municipales podían rellenar para cobrar por una gran variedad de casillas para marcar (...) . En más de una ocasión hubo varios recibos por lentillas por valor de 300 euros. Estos gestos eran asumidos por el consistorio.” “Y es que llama la atención que los beneficiós de estos Servicios no eran sólo los trabajadores municipales sinó también sus cónyuges y sus hijos.

En fi:

“Carmen Jávega considera que no tiene porqué assumir cuando al resto de ciudadanos les toca sacar de su propio bolsillo el dinero para costearse este tipo de servcios. “

 Hem de deduir, doncs, que, des de la Diputació, animarà tots els municipis del PP a eliminar les Millores Socials? Haurà fet tard, em tem, perquè ja hi ha molts pobles i ciutats governats pel PP que no les han tocades en els pressupostos (Torrent, Xirivella, etc.) i, si ho han fet (Paiporta, Albalat dels Sorells, etc.), ha estat prèvia negociació i consulta als sindicats i treballadors.

“Por eso, ha decidido eliminar de un plumazo estos privilegios sociales que, contados factura a factura, supusieron al Ayuntamiento, un coste de 195.362 euros el año pasado.”

Cost, d’altra banda, contemplat en els pressupostos del 2011

I, finalment,

 “(...) las cuentas públicas arrojaban una deuda de 25 millones de euros. Una cifra muy elevada que su equipo teme que vaya a más”.

De les afirmacions sobre el deute municipal declarat per la senyora alcaldessa donarem tots els detalls més endavant.  No es pot intoxicar l’opinió pública amb dades que no es corresponen –ni de lluny- amb la realitat.

Nosaltres, sí que pensem que els treballadors i treballadores d’Aldaia són un dels actius més importants que té el municipi. Llançar sobre ells dubtes i falsedats és profundament injust –i , políticament, poc intel·ligent, val a dir.