PLE DE MAIG (IV)

Resolució núm 856: "Contractació de serveis de l'Escola d'Estiu 2013". Inici d'expedient

Comentàrem que resultava curiós que ja s'havien publicitat els preus dels campaments urbans d'estiu (conciliació, complementari de conciliació i campament d'anglés, en modalitats diferents) abans que es resolguera la contractació del concurs (no sabien ben bé com explicar-ho). A més, resultava cridaner el fet que la setmana del 24 al 28 de juny (de 9 a 15:30 més menjador escolar) costava -75 euros- proporcionalment més del doble que el preu de tot el mes de juliol -de l'1 al 26-: 165 euros (quatre setmanes). Volíem que ens explicaren eixa disparitat  de quanties (pensaven, sense concretar, que hauria de respondre a alguna qüestió tècnica).

Resolució núm.868. Pròrroga comissió de serveis d'una auxiliar d'administració.

Ací preguntàrem si existia algun informe de conformitat, emès per algun responsable del servei, a la petició de renovació de la comissió de serveis d'una funcionària que entrà en l'Ajuntament en el precís moment que quatre treballadores municipals foren despatxades el 2012 per estalvi en el capítol de personal. En aquell moment ens posàrem en contra d'acomiadar a treballadores que coneixien la marxa del nostre Ajuntament i, en canvi, s'acceptaren dues comissions de serveis, al nostre entendre, molt controvertides. (ningú sabia res del tema)

Resolució núm. 897. Aprovació bases concessió de 92 beques Programa "La Dipu te beca. 2013"

Els candidats, per retard en la redacció de les bases a nivell local, només comptaren amb una setmana per a presentar la sol·licitud i la documentació requerida. D'altra banda, en la línia, mai no amagada del PP local, de menystenir el valencià en els processos selectius de personal -ni que siga per a llocs de treball de cara al públic- en les bases que redactà l'Ajuntament d'Aldaia, els coneixements de valencià puntuaven (fins a 0'75 punts, el Grau Superior; 0'50 el Mitjà; i 0'25 l'Elemental) igual que els de música o dansa. Els cursos d'informàtica -sense especificar, fins a un màxim de 0'50 punts). El fet de no haver estat beneficiari de beca en l'exercici 2012 donava 5 punts. (sense comentaris)

Resolució 920. Assignació de funcions complementàries a un funcionari municipal.

En aquesta resolució l'alcaldessa tornava a assignar càrrecs a qui durant uns mesos fou Oficial Major, Tresorer i Cap d'Urbanisme l'any 2012. Ara passa a "tasques de col·laboració en l'emissió d'informes i elaboració de propostes de resolució en el Departament de Personal, tot mantenint les seues funcions com a Tresorer".

Per tant, els informes d'assignacions de productivitat, d'aplicació a partir de juny, que, als nostres ulls i al de gran part de la plantilla d'aquest Ajuntament, semblen més que discutibles deuen ser obra d'aquest funcionari que, pel que es veu, compta amb l'absoluta confiança de la senyora alcaldessa. Val a dir que, segons ella mateixa confessà, la que fou Interventora d'aquest Ajuntament fins a fa uns mesos no veia gens clares les productivitats que volien aprovar-se i que, en més d'una ocasió hi manifestà la seua oposició al Departament de Personal.

Precs i preguntes

Entre d'altres qüestions, demanàrem que comprovaren la freqüència d'arreplega de fem i neteja dels contenidors, segons les clausules del contracte (que marca la recollida diària del fem i la neteja de contenidors quinzenalment durant l'hivern i setmanalment durant l'estiu), atés que havíem rebut queixes per part d'alguns veïns de carrers cèntrics del poble i del Barri del Crist.

Demanàrem, també, que assajaren la subhasta electrònica en la contractació de Serveis d'Impressió, fotocopiat i escanejat de documents, ja que les condicions tècniques les elaborava la Gestora Tècnica Informàtica. Pensàvem que era una bona oportunitat per anar provant eixa forma de consurs públic.

Demanàrem que es reduiren les Caixes Fixes de la majoria de serveis a fi de poder controlar les despeses que es feien al marge del control de l'Interventor. Disposar d'unes quantitats que s'han de justificar una vegada gastades resulta, al nostre entendre, una forma poc operativa de promulgar l'austeritat en la despesa i la racionalitat en l´ús dels recursos.

Preguntàrem per què el responsable del bar del Matilde Salvador no volia prorrogar el seu contracte (perquè no li eixiran els números, digueren); si s'havien concedit més unitats escolars als centres educatius locals (s'havia acceptat una unitat més al Carmen del Barri del Crist, i cap al núm. 5. La reducció en docents quedava igual). I, finalment, demanàrem que s'investigara el possible conflicte d'interessos entre el tècnic municipal supervisor de les obres del Col·lector del Camí de la Lloma -fet fa uns mesos i que ara s'ha afonat i que caldrà reconstruir- i el director d'Obra que l'executà amb tal desafortunat resultat. Val a dir que l'empresa constructora féu fallida al poc de temps. Per això, ara cal començar de zero i Bonaire continua amb els accessos col·lapsats des de la A-3 i amb la mosca darrere l'orella. I tot, sense que ningú assumisca responsabilitats de cap mena: ni professionals, ni polítiques.

PLE DE MAIG (III)

Els punts 6è, 7è, 8è, i 9è feien referència a mocions presentades pel PP (1) i pel PSOE (3). Només fou aprovada -amb els vots de la bancada popular- la del PP (sobre l'adhesió a l'Acord de la Societat Civil per la Comunitat valenciana). 

D'altra banda, EU volgué presentar-ne una altra (a banda d'una altra anterior que no figurava en l'ordre del dia) però no li fou admesa eixa possiilitat per part de l'alcaldia -que la sotmeté a una votació per dirimir la seua urgència. El PP hi votà en contra i, en conseqüència no es debaté al Ple-. Arran aquesta negativa, el portaveu d'EU, Juanjo Llorente, protestà enèrgicament contra eixa forma d'actuar que ell qualificava obertament d'irregular, de la mateixa manera que denunciava que no incloure en l'ordre del dia del plenari totes les mocions presentades en les comissions informatives, independentment de la valoració que hi hagueren tingut, era clarament contrari a llei (segons el Reglament Orgànic i Funcional de les entitats municipals, arguïa). 

El Secretari municipal intervingué per defensar el procediment que ell mateix proposava a l'alcaldia -deixar fora del Ple les mocions que no superaren el dictamen de les comissions i no debatre les mocions que no passaren la valoració d'urgència, si es presentaven al plenari mateix-. Tot plegat, venia a concloure que, com en el cas que ens ocupa, la majoria política municipal podia, de fet, vetar les discussions de mocions que no li convingueren. Era, puix, una qüestió directament política, no de procediment.

A partir d'ací, s'inicià un guirigall, amb retrets i retrucs per part dels litigants fins que, al remat, l'equip de govern tallà, definitivament, la discussió argumentant que ells ara no feien altra cosa que el mateix que havien vist fer al PSOE quan governava. De nou, canyaret.

La conclusió a la qual arribàrem fou que, qüestions de procediment a banda, deixar debatre les mocions al Ple era una qüestió estrictament política. I, a l'hora d'ara, l'equip de govern local, amb la seua alcaldessa al capdavant, s'havia cansat de debatre sessió rere sessió temes incòmodes i controvertits que, al seu criteri, excedien les competències locals i que, per tant, estaven fora de lloc. Això no obstant, això no impedia que, com en aquest mateix ple, el PP presentara també mocions 'polítiques', segons els convenia, que igualment excedien les estrictes i limitades competències municipals. La diferència -substancial- és que els qui manen ara són ells. Ras i curt.

Quant a les Resolucions:

núm. 818. Sobre la contractació de vigilància per a l'horari especial de la Bibilioteca Municipal Juan Gil-Albert. Ací demanàvem, com des de fa dos anys, que s'allargara l'horari d'algun auxiliar de biblioteca -hi ha una interina que abans ho feia- per tal que es cobrira el servei, tot afavorint així que es poguera donar servei de préstec i assessorament amb total normalitat, a pesar de l'horari especial. La contractació d'un agent de seguretat, com hem denunciat en més d'una ocasió, no permetia donar cap sevei especialitzat i, a més, era una imatge agressiva impròpia d'un centre cultural. I, endemés, era molt més car: 2.868,78 euros.

núm. 827. Aprovació de factures de 2012. En aquesta resolució l'alcaldessa instava al Ple a aprovar tres factures de Correus perquè, si no, se'ns tallava immediatament el servei. L'Ajuntament devia sobre 6.000 euros i Correus, tot aplicant una política estricta contra la morositat amenaçava seriosament a deixar la corporació sense aquest servei essencial. 

  Criticàrem que s'hagués arribat a aquest extrem, més que més, quan l'equip de Govern s'havia compromés a millorar la situació econòmica municipal mitjançant un major control sobre la despesa. Tal i com havíem assegurat en ocasions anteriors, la descoordinació -i, possiblement, la inexperiència desl responsables polítics- ens havia conduït a aquesta situació lamentable. 

núm. 855. En aquesta resolució s'informava que el contracte de serveis per al desenvolupament del programa "Centre d'oci per a xiquets i xiquetes amb diversitat funcional" es declarava desert perquè no s'havien presentat proposicions.

Per a casos com aquest, declaràrem, serveix precisament Aldaia Pròxima (no per a administrar piscines). Allà on hi ha una necessitat social i l'Ajuntament disposa d'eines legals per actuar, creiem que està obligat a fer-ho -o, si més no, a intentar-ho. Crear una empresa mixta, com és el cas d'Aldaia Pròxima, per conduir-la cap a la ruïna només per posar-se 'dotors' en activitats que no domina -i de pas, si convé, col·locar personal per anar creant 'clientelisme polític'- és una temeritat que acabarà pagant el veïnat d'Aldaia.

La prova que les nostres sospites i advertències sobre la viabilitat d'Aldaia Pròxima en els termes actuals -de prestacions de serveis a què està obligada i del dèficit que haurà d'assumir-ne en la gestió- és que l'empresa sòcia, API S.L, vol pegar l'espantà torera i l'Ajuntament, sembla, haurà d'assumir tot sol la faena de guarir el malalt (o de reviscolar el mort, segons com es mire). 

PLE DE MAIG (II)

En el punt cinqué havíem de tractar el nomenament del Jutge de Pau substitut. Val a dir que ja férem el juny d'enguany passat el nomenament de la jutgessa de Pau titular -procés selectiu, també, no exempt de controvèrsia per tot un seguit de raons que podeu repassar en la crònica d'aquell ple en aquest mateix blog.

Sembla que són dos procediments diferents -el del nomenament de Jutge de Pau titular i el del substitut-. En el primer cas, com hem dit, la cosa semblava precipitada en la convocatòria -perquè el temps se'ns tirava damunt- i confusa en alguns detalls administratius -com ara la manca de documents identificatius en alguns dels candidats-. Tot i que, siga dit de passada, nosaltres en cap moment qüestionàrem la vàlua o la capacitat de la persona finalment triada -en això, en aquell cas com en aquest que ens ocupa, nosaltres no volíem entrar.

Sempre hem pensat que el Jutge o la Jutgessa de Pau havia de ser, com ocorre en altres municipis, una persona de consens, proposada pels grups polítics municipals, per associacions o per la ciutadania en general -a través dediferents vies de participació- i no una persona -en alguns casos no residien ni a la localitat- que es postulara senzillament a través d'una instància amb les seues dades  i, si feia el cas, amb un currículum vitae (en la immensa majoria de les instàncies sense cap relació amb l'àmbit judicial -ni falta que feia, segons els requisits de la convocatòria, la veritat.)

Amb tot, el problema sorgeix ara quan, malgrat que la convocatòria fou pública a través de la web municipal, segons ens asseguraren, al remat només hi ha una instància sol·licitant la plaça esmentada. Cosa, d'altra banda, realment curiosa en una població amb més de 4.000 aturats. Ben cert és que el Jutge de Pau ve a cobrar -si no m'enganye- al voltant de tres-cents euros mensuals (realment, no sé si paga el tir, per a qui ho veja des de l'òptica monetària...), però, així i tot, que no s'hi presenten ni tan sols els qui no foren seleccionats en la convocatòria de Jutge titular anterior resulta sorprenent. A més a més, els requisits són tan senzills com el mecanisme d'una botija: ser espanyol/a, major d'edat i no estar inhabilitat per causa judicial. O siga, qui no es presenta és perquè no vol -o no ho sap.

Siga com siga, el que realment clamava al cel -per l'absurditat del fet- era que, en la Comissió informativa, preguntats per mi per la identitat de l'únic candidat, ningú de l'Equip de Govern me'n sabé donar raó. A més, en l'expedient tampoc no figurava cap documentació identificatòria, tret de la instància preceptiva amb registre d'entrada. No hi havia currículum vitae ni DNI i, per tant, se'ns estava instant a proposar al poder judicial el nomenament d'una persona a qui, en teoria, ningú coneixia.

En eixe moment, els fiu l'observació que aquesta situació absurda -tanmateix legal, asseguraven- podia donar peu a bromes del tipus de presentar una instància -real o falsa- d'un senyor de 90 anys, d'un jovenet de 18 o d'un poligoner descamisat, per què no, per al procés selectiu.. Com aquell... a algú li sonava el nom de la convocatòria anterior, altres alçaven els muscles -els tenia igual- i altres s'engolien la carcallada (tot imaginant-se el ridícul que podia produir-se en el cas de consumar-se l'amenaça poligonera).

I tot pequè no s'identificava en el procediment als candidats. Així de simple. Amb el  DNI bastava, com a mínim, per fer-nos-en una idea aproximada de l'oportunitat de la tria a què ens abocava el procés. Però no fou així fins al dia del ple, que de correguda, incorporaren en l'expedient la fotocòpia del DNI del candidat, encara que l'equip de govern assegurava que la identitat del candidat estava certificada documentalment (després d'un breu i intens intercanvi de si que estava, que no, que sí...). Davant d'eixa veritat a mitges, car ni la comissió informativa ni quan consultàrem l'expedient del cas vérem cap DNI, el senyor Secretari ens  n'acabà donant la raó. Aquest aparegué el dimarts de matí perquè -probablement- algú li'l demanà al candidat la nit anterior.

Censuràrem, doncs, el procediment seguit, instàrem a l'Equip de Govern a cercar una altra forma de selecció que s'ajustara més al perfil del que per a nosaltres, havia de ser un Jutge de Pau -una persona de consens, com hem dit- i, finalment, desitjàrem bona sort a la persona proposada. Perquè una cosa no lleva l'altra.

PLE DE MAIG (I)

Aquest ple de maig comptava amb dotze punts (incloent-hi quatre punts, diguem-ne, tècnics; quatre mocions -1 del PP i 3 del PSOE-; un d'informació sobre les resolucions d'alcaldia; un d'informació sobre les sentències recaigudes; i un corresponent a precs i preguntes).

Per ordre, després d'aprovada l'acta de la sessió anterior, el segon punt del plenari era l'aprovació del conveni urbanístic per a la modificació puntual del Pla General d'Ordenació Urbana en l'àmbit de la factoria de Danone S.A.

Aquest punt, que fou votat a favor per unanimitat, representava una modificació en la consideració del sòl dins la parcel:la ocupada per la factoria Danone al Pla de Quart, que permetia l'ampliació de l'empresa amb una reorganització de l'espai disponible. Aquest canvi parcial anava aparellat, a més, amb una compensació econòmica per a l'Ajuntament, tot i que, en principi, sembla que l'empresa no estava obligada a fer-la (més de 120.000 euros).

El punt tercer tractava sobre l'aprovació definitiva de l'Ordenança Municipal de Venda no Sedentària. Nosaltres ens abstinguérem perquè, tot i reconéixer l'esforç dels tècnics a millorar i a actualitzar l'ordenança anterior, el fet de contemplar la possibilitat de realitzar mercat el dissabte -i al mateix emplaçament- era contrari a l'opinió d'ACODA (l'associació de comerciants d'Aldaia) i, a més, castigaria dues vegades la mateixa barriada (ocupació d'espais, problemes d'aparcament, sorolls, brutícia, etc.).

En el sentit descrit, recordàrem que la nostra proposta era la de, posats a fer un dia de mercat més, que fóra els diumenges a Corts valencianes, com en altres municipis. A més, així es repartiria la càrrega de la celebració del mercat entre diversos punts de la població; es facilitaria l'accés als seus serveis a persones que durant la setmana no hi poden anar; i, finalment, permetria una major vertebració del municipi, car la barriada proposada, per estar a l'altre costat de la via del tren, sembla que està apartada permanentment dels actes i esdeveniments locals.

Per acabar, celebràrem que s'atengueren les al·legacions presentades per alguns veïns i veïnes (més de cinquanta) contra la desaparició de la 'falta' ('el fallo') -tal com es contemplava en una primera redacció-, que consisteix a sortejar, abans de l'inici del mercat de dimecres, els 'puestos' que, tot i estar assignats a venedors fixos (207, en total), estiguen lliures eixe dia. D'aquesta forma, i atenent a la situació de crisi generalitzada, mantenint la 'falta' es donava una oportunitat laboral a persones que, si més no per un dia, podien traure's un jornal.

A més a més, l'Ajuntament es reserva en la nova Ordenança l'assignació d'un 10% de les parades no ocupades -com acabem d'explicar- per a persones empadronades a la localitat.

El quart punt: Reconeixement extrajudicial de crèdits 1/2013. Consistïa en el que nosaltres denunciàrem en plens anteriors: que quasi un milió d'euros pendents de pagament havien de consignar-se en el pressupost del 2013 i no s'havia fet. I no es féu per maquillar les xifres,bàsicament;  i, ara, per informes tècnics i, sobretot, perquè Correus havia advertit de la suspensió del servei per impagament de tres factures (6.306,27 euros, en total) si no es pagaven de manera immediata.

Queda clar en l'informe d'Intervenció que els proveïdors tenen dret a cobrar les factures, que l'Ajuntament té l'obligació de pagar i que es prodria demanar responsabilitats a qui corresponguera, ja que s'havien realitzat subministraments per un import superior a l'autoritzat. Concretament, el fet de no observar el protocol de realització de despeses, al qual obligava les Bases de l'anterior pressupost, ha provocat la situació actual. És a dir, descoordinació política entre les àrees, manca de previsió i escàs zel a l'hora d'aplicar els acords aprovats en pressupost i en el Pla d'Ajustament de pagament a proveïdors (que, per exemple, preveia ingressar durant el 2012 uns 140.000 euros en concepte de nous guals per a vehicles i, al remat, no n'ha ingressat cap).

Així, 988.000 euros que haurem de restar del pressupost per al 2013. Exactament com nosaltres déiem i l'equip de Govern del PP es negava a reconéixer.

Punt cinquè: Nomenament del Jutge de Pau substitut. (aquesta és de traca i banda). Els la contarem en uns dies.

PLE D'ABRIL (V)

Moció que presentàrem i que fou aprovada per UNANIMITAT de tots els grups polítics municipals:

En Joan Carles Andrés Raga,  regidor del grup Municipal Bloc-Verds d’Aldaia, Coalició Compromís, en este Ajuntament, presenta al Ple Municipal per al seu debat i aprovació si s’escau,  la següent:

MOCIÓ PER MILLORAR LA SEGURETAT AL CAMP VALENCIÀ

El sector agrícola valencià sempre ha estat un sector potent, generador de riquesa i de treball, però els baixos preus, la falta d'ajuda de les administracions públiques i la delinqüència, han fet que el camp valencià cada vegada compte amb menys explotacions, menys treballadors i que, a més, siga molt insegur.

La inseguretat en el camp ha patit un augment exponencial els darrers anys, és així que les associacions agràries han quantificat en un 20% el robatoris que s’han vist incrementats en el darrer trimestre de 2013 respecte del mateix de l’any anterior.

La situació ha degenerat en tràgics enfrontaments on fins i tot li ha costat la vida a un vigilant d’un camp de tarongers en la localitat veïna de Xest (en la comarca de la Foia de Bunyol).

Les pallisses als agricultors per part de malfactors i els robatoris en les instal·lacions i infraestructures agrícoles són habituals en el camp valencià i els agricultors reclamen, sense èxit, una major protecció per part dels Cossos i Forces de Seguretat de l'Estat.

Arran del tràgic succés de Xest, l'Associació Unificada de la Guàrdia Civil ha constatat que a la Comunitat Autònoma Valenciana l'Institut Armat té seriosos problemes pel que fa a recursos humans i, per tant, impossibilita realitzar les labors de vigilància del camp que requereix la societat valenciana.

Per ràtios, aquesta associació ha revelat que, mentre la mitjana espanyola és de 5,3 agents dels diferents cossos de seguretat per cada mil habitants, al País Valencià aquesta ràtio és de tan sols 3 agents per cada mil habitants.

Existeix una evident manca de plantilla, al que se suma que les baixes que es produeixen per trasllats o per jubilacions no s'estan cobrint i els nombres en actius estan desbordats pel treball i la multitud de funcions que han de cobrir.

Si a tot açò sumem els danys produïts pel vandalisme i els robatoris que setmanalment es produeixen en els camps de les comarques agràries valencianes, veiem com la indignació dels professionals d’este sector comença a ser notable i com les associacions agrícoles comencen a reclamar de les administracions públiques mesures contundents en tots els àmbits, ja be siga en la part administrativa, judicial o de seguretat.

Per tot això proposem l’aprovació dels següents

ACORDS

PRIMER.- Insta al Govern d'Espanya a augmentar el nombre d'agents de la Guàrdia Civil a les zones agrícoles del territori valencià perquè complisquen amb la labors de vigilància del camp i així pal·liar la creixent inseguretat que es viu i que està produint un greu dany per a l'agricultura valenciana.

SEGON.- Reclamar al Ministeri de l'Interior, que a través de la Delegació del Govern, coordine entre els diferents cossos de seguretat – Guàrdia Civil, Policia Autonòmica i Policia Local- mecanismes de vigilància adequats en el camp valencià amb la finalitat de perseguir les pràctiques delictives que s’estan produint i la receptació dels productes i objectes fruit dels delictes .

TERCER.- Instar a la conselleria de Governació a posar mesures mitjançant la Policia autonòmica per controlar les activitats agràries que puguen ser susceptibles de ser receptores de productes provinents d’actes delictius, així com aquelles altres activitats que estiguen vinculades amb el tractament de materials o productes que actualment són sostrets de masies, magatzems, pous, o sistemes de reg.

TERCER.- Donar trasllat de la moció i dels seus acords a:

Ministre de l’Interior

Conseller de Governació

Grups Parlamentaris del Congrés dels Diputats

Grups Parlamentaris de Les Corts Valencianes

Als membres del Consell Local Agrari

Als sindicats Agraris Unió de Llauradors, AVA-ASAJA, UPA

A Aldaia, 16 d’abril de 2013

PLE D'ABRIL (IV)

A partir d'ací s'inicia una retafila de mocions entre les quals destaquem la que presentàrem sobre la reclamació al Govern Central de la compensació i la correcció del dèficit de finançament que patix el País Valencià des de fa molts anys. 

Fou aprovada per UNANIMITAT de tots els grups municipals.

En Joan Carles Andrés Raga,  regidor/portaveu del grup Municipal de Compromís en este Ajuntament, presenta al Ple Municipal per al seu debat i aprovació si s’escau,  la següent

MOCIÓ

La predicció que un grup d'experts va realitzar sobre l'evolució de l'actual sistema de finançament autonòmic, al juny de 2010 i per encàrrec de les Corts Valencianes, s'ha complert. El sistema que va entrar en vigor l'any 2009, i que va substituir a l'anterior de 2001, amb prou feines ha servit per millorar el finançament de la Comunitat Valenciana, que segueix llastrada en els llocs de cua i solament ha millorat una posició, en passar de la 14ª al 13ª sobre un total de 15 comunitats autònomes. La Comunitat Valenciana esta infrafinançada, mentre que les Comunitats Autònomes de Madrid, Balears i Catalunya avancen notablement.

Les dades del dèficit de les comunitats autònomes corresponents a 2012 que el ministre Cristóbal Montoro va fer públics a principis d’aquest més, revelen que la diferència entre els ingressos i les despeses en el cas de la Comunitat Valenciana mantenen un enorme desequilibri. Ni tan sols els ajustaments efectuats al llarg del passat any pel Consell -encara assumint que el pla de reequilibri no s'ha executat en tota la seua integrat, especialment pel que fa als ingressos- han servit per a acostar-se si més no a l'objectiu de dèficit fixat de l'1,5%. La Comunitat va acabar 2012 amb una desviació del 3,45%, el que suposa una despesa 3.500 milions superior als ingressos obtinguts al llarg dels dotze mesos. Adoptar nous ajustaments sembla ser l'única solució possible per a corregir esta desviació i tenir alguna opció d'acomplir el dèficit de 2013, fixat en el 0,7%.

Cada valencià rep de l'Estat 211 euros menys que la mitjana espanyola. Una xifra que dóna, com resultat en termes absoluts, un finançament de 1.000 milions d'euros inferior a la mitjana de la resta de comunitats autònomes. La xifra global correspon a la liquidació del sistema de finançament de 2010.

L'Executiu central va transferir al llarg de 2012 a la Comunitat Valenciana 7.815 milions d'euros per a atendre les despeses corresponents als capítols d'Educació i Sanitat. La xifra, que correspon als lliuraments a compte de l'exercici, no arriba a cobrir el total de les necessitats pressupostàries d'eixes dues carteres (la suma dels dos pressupostos dóna una quantitat de 9.682 milions d'euros). La diferència, 1.867 milions, són diners que l'Executiu ha de satisfer amb la liquidació del sistema de finançament, però que en cap cas han arribat encara a les arques de la Generalitat. És a dir, la Generalitat va rebre al llarg de 2012 un 23,9% menys de fons per a les carteres socials per excel·lència.

Els lliuraments a compte que realitza l'Executiu central sobre aquestes dues carteres ofereixen altra dada a destacar. El finançament que eixes quantitats suposen sobre les polítiques sanitàries i educatives de cada departament reflecteixen també la despesa per habitant que el Govern realitza en aquests àmbits. I les dades tornen a ser esfereïdores. Durant 2012, cada valencià ha rebut de l'Executiu que presideix Mariano Rajoy 1.523 euros per a la seua educació i la seua atenció sanitària. La xifra és la segona més baixa de totes les autonomies.

Els valencians es queden, a més, ben lluny de la mitjana per habitant. En concret, a més de 324 euros. La xifra és resultat d'aplicar els 81.782 milions d'euros corresponents a la suma de lliuraments a compte a les comunitats autònomes del règim general, sobre els 44.262.842 habitants d'Espanya -una vegada descomptats, òbviament, les dades del País Basc i Navarra-. Sis comunitats autònomes (a més de la valenciana, Múrcia, Balears, Canàries, Andalusia i Madrid), estan per baix d'aqueixa mitjana 

La dada per habitant reflecteix a més diferències abismals amb altres regions. Cantàbria va rebre 1.404 milions d'euros en 2012 per a atendre les polítiques socials dels seus 593.861 habitants. És a dir, cada càntabre va obtenir 2.364 euros per a atendre centres de salut i col·legis, entre uns altres. Cantàbria és, a més, una de les regions a les quals el Govern atén en la seua totalitat i en l'any natural la totalitat de les seues despeses en sanitat i educació. La diferència amb la Comunitat Valenciana supera els 840 euros per persona, és a dir, un 55% més. La dada de dèficit de Cantàbria en 2012 va ser del 1,12%.

Els 211 euros de diferència entre el que va rebre un valencià en 2010 i el que va obtenir de mitjana cada ciutadà espanyol, foren 194 euros en 2009, 337 euros en 2008, 291 euros en 2007, 224 euros en 2006, 192 euros en 2005, 170 euros en 2004...

De fet, si es calcula la població de la Comunitat de cadascun d'aqueixos exercicis -dades oficials de l'INE amb data 1 de gener de cada any- i es comptabilitza aqueixa diferència amb la mitjana espanyola, el resultat reflecteix que en 2010 la Comunitat hauria d'haver obtingut 1.053 milions d'euros més, en 2009 altres 968 milions addicionals, en 2008 fins a 1.648 milions... i així fins a sumar, entre 2002 i 2010, una quantitat que supera els 9.000 milions d'euros. Dit d'una altra manera, si el finançament de la Comunitat Valenciana haguera arribat a la mitjana espanyola des de 2002, les arques autonòmiques haurien d'haver ingressat 9.000 milions d'euros addicionals.

D'acord amb la LOFCA, en concret amb allò que determina l'article 2.1.b) , l'Estat ha de garantir l'equilibri econòmic de les Comunitats Autònomes, a través de la política econòmica general, d'acord amb l'establert en els articles 40.1, 131 i 138 de la Constitució.  Correspon per tant a l'Estat, adoptar les mesures oportunes tendents a aconseguir l'estabilitat econòmica interna i externa i l'estabilitat pressupostària, així com el desenvolupament harmònic entre les diverses parts del territori espanyol. A estos efectes, s'entén per estabilitat pressupostària la situació d'equilibri o de superàvit, computada en termes de capacitat de finançament, d'acord amb la definició establida en el Sistema Europeu de Comptes Nacionals i Regionals, en els termes contemplats en la normativa d'estabilitat pressupostària.

Eixa situació no és la que es desprèn de l'anàlisi dels estats comptables de la liquidació de l'any 2009 feta pública a novembre de 2011 per part del Ministeri d'Hisenda, en base al nou sistema aprovat amb la Llei 22/2009. I deixa clar que cal corregir amb urgència el sistema vigent perquè trenca els principis de suficiència, lleialtat institucional i que no facilita l'aconseguiment de l'estabilitat pressupostària que és obligatòria per Llei.

En esta liquidació corresponent a l'exercici de 2009 es distingeixen expressament els recursos que proporciona el statu quo d'acord al model anterior a cada comunitat i els afegits en aprovar el nou model. Els primers representen el 90% dels recursos i els segons el restant 10%. Per tant, com ja ha estat reiteradament denunciat, continua sense contemplar-se la realitat demogràfica valenciana de manera injusta i una part de la nostra població no està rebent el finançament per càpita que ens correspon. Així, la Comunitat Valenciana rebia 8.289 milions d'euros segons la distribució derivada del statu quo anterior (un 14,1% menys que la mitjana per habitant de totes les CC.AA.) i pels recursos afegits va rebre 1.413 més. Encara que en aquests últims obté ingressos per habitant per damunt de la mitjana, en tractar-se d'una quantitat molt inferior la millora total i solament li permet aconseguir el 90,5% dels recursos mitjans. En unes altres paraules: el pes del statu quo segueix mantenint a la Comunitat Valenciana molt allunyada de la mitjana, privant-la a 2009 de 1.018 milions d'euros, una xifra equivalent als retalls i ajstaments en Educació i Sanitat en què ha estat obligada la Generalitat des del govern central per a arribar als objectius de dèficit per a 2012 que no han servit, finalment, per assolir l'objectiu que ha estat més que duplicat.

A més, s'ha generat també un dèficit públic important, per exemple, perquè en el termini de dos anys (de 2007 a 2009) els recursos de les comunitats van caure un 20% mentre les seues necessitats de despesa augmentaven un 6%. És a dir, el sistema no tenia prevista una solució davant una potencial caiguda d'ingressos.

També,  les necessitats de despesa són majors per canvis de naturalesa demogràfica, que són els que estan darrere de les demandes de serveis de sanitat, educació i serveis socials. I per últim, les necessitats pròpies d'una economia i una societat com la valenciana que demanda d'uns altres servicis, tan necessaris com els bàsics que finança l'Estat, per a tornar a generar benestar, treball i creixement.

Podem constatar que ni el model anterior o el vigent des de 2009 no estan pensats per absorbir la caiguda d'ingressos experimentada en el nostre país en els últims tres anys. Ni tan poc per a aportar recursos per fer front a un endeutament exagerat, per a obres i altres despeses que no han generat benestar ni present i ens han hipotecat el futur. Ni tampoc per atendre la nostra realitat social i econòmica. A més, la LOFCA que parla de l'endeutament com a font de recursos, es refereix bé a deutes per a finançar mers desajustaments de tresoreria de curt termini, bé a deutes moderats i relativament estables en el temps per a finançar inversions, la càrrega de les quals puga ser satisfeta conformement als criteris generals. Però no contempla allò que podem anomenar com deute il·legítim, les quantitats emprades per a finançar a tercers, en el cas valencià, empreses del sector públic que han tingut una nefasta gestió com evidencien els seus balanços.

Mentre es resol un nou sistema de finançament, que hauria de garantir la nostra necessitat de recursos, cal a evitar el col·lapse del sistema de serveis públics fonamentals que presta la Generalitat. Davant la situació descrita, l'administració central, hauria d'assumir part del nostre deute autonòmic o assignar dotacions específiques per a fer front a la càrrega d'interessos.

Per tot això, d'acord amb el principi d'igualtat constitucional i "desarrollo armónico" contemplat a l'article 2 de la Llei de Finançament de les

Comunitats Autònomes (LOFCA), i per a garantir el serveis que presta la Generalitat Valenciana presentem la següent PROPOSTA:

1. El Ple de l’Ajuntament d’Aldaia insta el Consell a fer les gestions immediates davant el Gobierno de Espanya per a compensar, d'acord amb el principi d'igualtat constitucional i "desarrollo armónico" contemplat a l'article 2 de la Llei de Finançament de les Comunitats Autònomes (LOFCA) amb l'ingrés estimat de 11.000 milions d'euros corresponents al deficient finançament des de l'any 2001 fins a l'actualitat.

2. Demanar al Consell que retrà compte, davant les Corts, del compliment d’esta resolució en el terminis de 3 mesos des de la seua aprovació.

PLE D'ABRIL (III)

La resolució núm. 585 versava sobre la Liquidació del Pressupost de 2012. Ací tornàrem a insistir en  la irrealitat del pressupost del 2013 a la vista del milió d'euros pendent de pagament de l'exercici 2012. Açò vol dir que el remanent positiu de tresoreria no és més que maquillatge comptable. En altres paraules, traslladaren a 2013 un deute que s'havia d'haver pagat el 2012 (el compromís amb els proveïdors era pagar durant el 2012 als 40 dies; i al 2013, als 30).

A més, en el pressupost comentat no s'havien contemplat pressupostàriament els contractes extingits -prorrogats fins que es convocara el nou concurs- de la neteja viària i altres d'entitat menor que durant el 2012 s'han venint produint de manera ordinària i extraordinària (un altre desfasament econòmic previsible, com ja hem apuntat en plens anteriors).

I, tal com figura en l'al·legació conjunta que presentà tota l'oposició, el dèficit que preveu Aldaia Pròxima per al 2013 (156.000 euros) no estava contemplat en el pressupost del 2013 (tot i que la Intervenció, a pesar de manifestar reticències sobre el procediment, assegurava que  les arques municipals sí que podrien afrontar tal despesa).

Literatura econòmica a banda, el ben cert és que ara -una vegada passat el Ple- ens consta que l'empresa sòcia del nostre consistori en Aldaia Pròxima, és a dir, EPI S.L, ha oferit vendre-li a l'Ajuntament les seues accions amb caràcter preferent, perquè sembla que vol abandonar definitivament l'empresa mixta. O siga, que els fets ens estan donant la raó sobre la inviabilitat d'Aldaia Pròxima en els termes de gestió plantejats pel govern local del PP. (Un soci no abandona amb la precipitació descrita un negoci que, en teoria, hauria de generar beneficis). Amb tot, pensem que la part del dèficit d'explotació que s'haja generat fins al moment de la venda de les accions d'EPI S.L l'haurà d'assumir el nou soci (si n'hi ha cap), exactament, un 49% del total.

Resolució núm. 629. Sobre la contractació de serveis de gestoria laboral municipal.

Criticàrem, en aquest cas, la despesa innecessària (91.960 euros) que representava externalitzar el servei de gestoria laboral, atés que, en la majoria dels municipis, les tasques vinculades a la seua responsabilitat les feien funcionaris municipals (especialment la gestió de nòmines) i era especialment factible ara, que resultava més fàcils les relacions amb les Administracions, gràcies a les noves tecnologies i a les possibilitats dels sistemes telemàtics.

En aquest sentit, l'alcaldessa assegurà que la contractació d'una gestoria externa venia dels governs socialistes anteriors, i que el que havia millorat eren les condicions econòmiques del contracte -tot i que la contractació efectuada l'any passat pel govern local del PP fou més que controvertida, en identificar interessos partidistes en l'adjudicació final.

Resolució núm. 750.  Retribucions de caràcter variable aplicables a la nòmina del mes d'abril de 2013

Advertírem que fiscalitzaríem les gratificacions i les productivitats que signara l'alcaldessa a fi que no foren arbitràries ni discriminatòries, com veníem sospitant, després de l'aprovació de la nova ordenança sobre productivitat aprovada l'any passat. 

Així, denunciàrem que no podia ser que, sistemàticament, es premiara alguns treballadors municipals -que en algun cas podia representar fins i tot doblar-li el sou- i, en canvi, alguns altres difícilment hagen cobrat cap mena de gratificació mai.

D'altra part, férem públiques les nostre reserves al fet que determinats treballadors municipals estigueren assumint responsabilitats que no eren seues perquè no tenien la formació ni la capacitació laboral que pertocava.  I que, fent-ho, eren agraciats amb gratificacions que estaven compensant -monetàriament- la nova dedicació -irregular al nostre entendre-, i que, de retruc, desplaçava i marginava injustament els funcionaris que sí que tenien la formació i la capacitació que els reconeixia la Relació de Llocs de Treball oficial.

Els punts 4 (Desestimació d'al·legacions i aprovació definitiva del pressupost general de l'any 2013), 5 (Donar coompte de la liquidació del pressupost del 2012) i 6 (Donar compte de l'informe de l'Avaluació del compliment d'Estabilitat pressupostària), ja han estat comentats amb anterioritat i, en el forma, correspon a informes tècnics de la Intervenció Municipal.

El punt 7: Informe de Tresoreria sobre compliment dels terminis de pagament del primer trimestre de 2013.

El tresorer assegura que :

"Desde el 1 de enero hasta el 31 de diciembre de 2012, el plazo que tiene el Ayuntamiento para el pago de sus obligaciones es de 40 días naturales siguientes a la fecha de expedición de las certificaciones de obras o de los documentos acreditativos de la realizació del contrato. A partir del 1 de enero de 2013, el plazo será de 30 días" (la negreta és nostra)

Però, a pesar d'haver-nos acollit al Pla de pagaments a Proveïdors, sense cap pudor diu:

"En consecuencia, se hace constar que las obligaciones pendientes de pago a fecha de 31 de marzo de 2013 que tiene conocimiento esta Tesorería, en las que se ha incumplido el indicado plazo legal, son las que se relacionan en el listado anexo, con una cuantía global de 1.777.530,83 y un número de operaciones de 975." (la negreta és nostra)

Denunciàrem, sobre aquesta situació, que no s'havia seguit el protocol de despesa que marcava el pressupost de 2012, en les seues bases d'execució; que, si s'hagueren pagant en temps i forma les factures, estaríem en números rojos; i que reclamàvem per a l'any vinent la figura d'un tresorer capacitat -i habilitat nacional, com exigeix la llei- per fer front a la gestió econòmica, en general, d'una manera professional i operativa.