"BANKIARROTA" DEL PP

Article de Voro Torrijos, publicat al Levante el 4-8-12

Açò va anar i era una història de xoriços amb corbata, cotxes de luxe, jubilacions milionàries i una indecent filiació política. Actuaven en un sector financer sense control ni transparència com ara Bancaixa i Caja Madrid, que en comptes de guardar els diners de la gent i invertir-los en coses profitoses, es dedicaven a especular, a malbaratar i a manipular a tort i a dret. Durant anys van pagar obres faraòniques innecessàries però que beneficiaven els mateixos pocavergonyes de sempre. Van ficar més diners dels que tenien en la ruleta immobiliària i van deixar les arques completament buides.

          Era un moment de disbauxa i d’orgia financera perfectament conegut pel FMI, segons denuncia ara un dels seus alts càrrecs, dimitit voluntàriament i avergonyit per tot el que ha vist en aqueix niu de serps verinoses. S’estava forjant un laberint de complicitats cada vegada més opac, fins que saltaren totes les alarmes en veure que tot l’imperi construït havia deixat al descobert unes balances econòmiques tan negatives com fraudulentes. Però, de sobte, personatges que han demostrat un insuperable nivell d’incompetència com R. Rato i les castes polítiques del PP, els mateixos que controlaven els consells d’administració d’aquestes penyores bancàries, decidiren posar en marxa una fugida cap a endavant i unificaren totes les entitats que tenien problemes de solvència, amb mentides com que unes ajudarien les altres per tal d’arribar a la salvació de totes. Un conte que al remat ha resultat una mentida consentida i insultant, que si la justícia fora justa hauria d’ajustar-los els comptes i prompte. Si tinguérem una democràcia de debò, molts d’aquestos haurien d’acabar a la presó.

I així va nàixer Bankia, un gran monstre tòxic, que encara ho seria més que la suma de les parts. Per a incrementar el desficaci, varen enganyar centenars de famílies en la gran estafa d’unes accions preferents, amb dates de recuperació impossibles, però amb un objectiu terrorífic ben assolit: implicar el màxim de gent en un problema que mai no hauria d’haver existit. I, amb l’excusa de salvar un banc que podria arrossegar tota l’economia espanyola, el govern del PP decideix hipotecar-se amb uns ajuts inversemblants: més de 30.000 milions d’euros, una quantitat superior a totes les retallades realitzades fins ara i que pretén obligar-nos a entrar en una espiral suïcida de recessió i depressió econòmica amb l’única finalitat de beneficiar la banca alemanya –que si no recupera la inversió feta en la bombolla immobiliària, caurà com un castell de sorra– i que té com a ostatge l’estat espanyol i la seua maltractada població.

I per acabar-ho d’adobar, el desgovern valencià demana un rescat parcial que intenta evitar –diuen– la fallida total, quan no fa gaire Rajoy el posava com a exemple de bona gestió, economia sanejada i futur envejable. La carrossa de la Ventafocs dels Zaplana, Olivas, Camps i Fabra s’ha convertit en una gran carabassa podrida, que ha tingut com a emblema una bankiarrota creada, alimentada i manipulada per un PP amb una quantitat de membres acusats de corrupció digna d’un premi Guinness i que tard o prompte l’arrossegarà a una ruïna política tan justificada com esperada.

Voro Torrijos i Tàrrega

Els Verds del País Valencià