Circulen per la xarxa alguns manifests en favor de les línies en valencià. El presumpte plurilingüisme que esgrimix la Conselleria de Font de Mora no és més que un pretext per a la més pura i dura castellanització de tot el sistema educatiu valencià. Perquè, si moltes de les línies en valencià no eren en realitat tals perquè, per manca d'una catalogació lingüística de les plantilles docents, l'opció lingüística, de fet, estava en mans del docent de torn, o de la voluntat -sovint apocada- de les direccions dels centres educatius de fer complir l'elecció de les famílies. D'altra banda, sou tan ingenus de creure que el personal docent estarà capacitat per representar la farsa de l'anglés, quan, ni la mateixa assignatura d'anglés, s'imparteix en moltes ocasions en eixe idioma? Ben bé, podríem començar per ací.
Compte fet, una ocurrència més que, sota una corfa de modernitat, amaga el discurs de 'sempre'. Una involució, en fi, de trenta anys i de conseqüències imprevisibles. Deixareu, per tant, que tan pocs facen tant de mal? On és la indignació que hauria d'encoratjar-nos a la reivindicació dels nostres drets de valencians i valencianes? O la indignació només ens val per demanr la lluna, i ací, a la terra, mentrestant, reculant fins a les cavernes?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada