O no, veritat? Sí, vos ho diem a vosaltres, als milers de funcionaris que mai no heu menejat un dit per defensar els interessos generals del col·lectiu, però que sí que vos heu beneficiat dels èxits aconseguits per les mobilitzacions que han fet altres i que vosaltres no heu secundat. Sí, us dic a vosaltres, als qui només llegíeu la premsa si la teniu al treball pagada per l'Administració. A vosaltres que ara infleu les venes bramant perquè vos han tocat la paga però que durant anys heu estat callats -en un silenci còmplice- quan milers de treballadors i treballadores de l'ensenyament eixien al carrer per denunciar la injustícia, l'arbitrarietat o, darrerament, el desmantellament de l'escola pública. Ara, veient-vos tan emprenyats i tan estalviadors -prengueu nota: eixa és la vostra educació en valors- ens vénen ganes de no fer res, de recrear-nos en la visió de la vostra ràbia i, ai las!, de la vostra impotència -que, malauradament, també és la nostra.
Tanmateix, nosaltres som d'altra pasta. Ens creiem l'ensenyament públic i el paper cabdal que fa en l'arquitectura bàsica d'un sistema democràtic just, eficaç i modern. Per això, a pesar dels milers de catatònics, aprofitats i reaccionaris que hivernen en els nostre claustres, sacrificarem les nostres energies i els nostres diners -una vegada més- per continuar lluitant, malgrat que la victòria nostra també vos afavorisca. Així som, nosaltres, de generosos i, vosaltres, de miserables.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada