PLE D'ABRIL (II)

Continuant amb les resolucions, hi destaquem:

Núm. 546: Pagament en concepte d'indemnització per l'assumpte de BIGECO SL. 

Sobre aquesta resolució tornàrem a preguntar si l'equip de govern anava a reclamar a BIGECO que complira el seu sompromís amb el nostre Ajuntament de fer-se càrrec de les indemnitzacions que poguera provocar el judici que, finalment, ens fou desfavorable (sentència 730/2007: 75.368,33 euros). La senyora alcaldessa insistí que el document que obligava a BIGECO, al seu entendre, no tenia massa pes o validesa jurídica. Nosaltres, com ja apuntàrem en el Ple anterior, opinàvem que eixa valoració l'hauria de fer un jutge i no partir d'eixe supòsit per demorarne la reclamació -justa i documentada. Acabà dient que els serveis jurídics estaven estudiant la forma legal de fer-ne la reclamació oportuna. Restem a l'espera.

 Núm. 571: Aprovació de factures i despeses diverses.

En la relació de despeses que detalla el document figura una factura, amb data de 3 de març i emesa per Aldaia Pròxima S.A -l'empresa participada en un 51% per l'Ajuntament d'Aldaia i en un 49 %, per un soci privat) on reclama el cobrament ordinari de la Gestió dels servei de les instal·lacions esportives, corresponent al mes de març (30.236,05 euros).

Com veiem, es reclamava el cobrament d'un servei no prestat (factura del 5 de març i resolució d'alcaldia aprovant-ne el pagament de 28 de març). D'una banda, per tant, és evident que no s'hauria d'haver autoritzat  el pagament d'aquesta factura abans que s'haguera prestat el servei, com resa al contracte  i com marca la prudència administrativa i comptable, és a dir, una vegada acabat el mes.

A més, a col·lació d'aquesta resolució, recordàrem a la senyora alcaldessa que ja advertírem fa mesos de les dificultats de gestió i de caixa que tindria Aldaia Pròxima des del moment que es feia càrrec de la gestió de la piscina municipal, tot prometent el miracle del pa i els peixos: prestar més serveis a meitat de preu.

I, com ja s'advertí en l'acabament de l'any passat i en els darrers mesos, les despeses extraordinàries -especialment per contractacions de personal; de les quals, per cert, ningú ens ha donat raó- s'han disparat i, a més, no s'han contemplat en el pressupost d'enguany . Circumstància aquesta que farà que el dèficit acabe sent crònic i -el més dicutible de tot- i assumit exclusivament per l'Ajuntament no pel soci -que sí que participarà dels beneficis, si n'hi ha.

L'interventor, en aquest sentit, aconsella que Aldaia Pròxima presente d'una vegada els comptes de l'any passat (la data màxima era el desembre de 2012)  i que es els socis determinen un Pla d'Actuació sostenible i realista. De moment, l'únic que dóna algun descàrrec és el responsable d'esports, precisament un dels pocs regidors del PP que no estan en el Consell Rector de l'empresa (deduïsquen vostés com estan d'informats els qui sí que en formen part...).

Núm 630: Sol·licitud  -denegada- de prolongació en el servei actiu de l'arquitecte municipal.

Aquesta és de traca.

En aquesta resolució, l'alcaldessa denega la sol·licitud de prolongació de l'edat de jubilació que presentà el passat gener l'arquitecte municipal. I ho fa atenent a una sèrie de raons que, al nostre paréixer, són més que discutibles i que retraten la mala fe de la decisió presa per l'alcaldia, amb un tratge -informe- jurídic fet a la mida.

S'hi argumenta en contra que:

 "el correcto dimensionamiento del volumen de efectivos que garantice la austeridad del gasto público, la racionalización de la estructura y la eficacia de la administración no se garantizaría actualmente con esta medida"

D'entrada, l'austeritat referida no és tal en aquest Equip de Govern, si més no a la vista del desfasament d'un milió d'euros, pendent de pagament a principi d'any i relatiu a despesa corrent no controlada per algunes regidories. No sols això, la contractació d'un servei d'assessorament legal extern (professionals del dret afins al PP, quan no directament militants d'eixe partit) no respon exactament a eixa voluntat d'austeritat declarada, que, per altre cantó, quedaría demostrada clarament amb l'ús dels recursos propis, és a dir, amb l'assessorament jurídics dels tècnics municipals.

I, el que és més greu, al nostre entendre, es nega la possibilitat de continuar en actiu a l'arquitecte municipal, quan, en trenta anys no se li ha denegat a cap altre treballador i -ací és on se'ls veu la mala idea- i quan altres treballadors en edat de jubilació sí que podran continuar treballant en l'Ajuntament. Greuge comparatiu inexplicable, doncs, i manifesta injustícia, que vol camuflar-se en literatura jurídica -per altra part, lamentable i impròpia d'un professional qualificat (talla i apega, i veritats a mitges).

Així, continua dient la resolució:

 "Las necesidades de recursos humanos en la Oficina Técnica del Ayuntamiento han variado por razones organizativas y de mercado y también debido a circunstancias estructurales donde actualmente no se precisa esta medida de prolongación del servicio"

És poc creïble que una població amb més de 31.000 habitants, amb tres importants i molt conflictius PAIs per desenvolupar (PP4: a la Lloma; AM3: a la Pujadeta del Sord; i el Parc Empresarial: al Barranc dels Cavalls), no necessite un arquitecte muncipial coneixedor del municipi i del seu terme (responsable del desenvolupament urbanístic d'Aldaia: un dels més reconeguts i admirats de la comarca). I, el que és més sagnant, que altres efectius del departament -qüestionats des de dins i fora de l'Ajuntament- continuen en els seus llocs a pesar de sobrepassar ja l'edat de jubilació (circumtància que, en la resolució que ens ocupa, sí que es motiu de jubilació forçosa).

D'altra banda, fa poc més d'un any, a criteri de la regidoria d'Urbanisme, les necessitats eren molt superiors a les que ara es confessen. En eixe sentit, es canvià i es vinculà en la Relació de LLocs de Treball del 2012 a l'anterior Oficial Major  a la direcció del Servei i s'afegí una funcionària en comissió de serveis perquè reforçara el departament, amb evident manca de personal tècnic (que, d'altra banda, justificava, a ulls del regidor, la demora en la concessió de llicències d'obertura, d'activitats, etc., fins a 400 pendents, segons s'informà en Ple fa uns mesos)

I acaba els arguments legals amb:

"En esta línea el Plan de Ajuste del Ayuntamiento de Aldaia para el periodo de 2012-2022, prevé una serie de medidas de racionalización del gasto público a las cuales la entidad debe responder. Estas se plasman en que los ayuntamientos no puedan reponer los efectivos tras la jubilación, normas que dictan las últimas Leyes de Presupuestos Generales del Estado"

L'al·lusió al Pla d'Ajustament és directament una flagrant mentida quan es vol aplicar en aquest cas, ja que l'esmentat Pla, en el seu capítol de personal, només parla per a l'any 2013 de dues jubilacions previstes: una en la brigada d'obres i una altra en serveis socials; i, per al 2014, no se cita cap jubilació, sinó "una política de congelació de la plantilla , així com l'increment salarial ajustat al que assemyala la Llei de pressupostos de l'Estat (1%) per al 2014".

En darrera instància, per anar acabant, cal ressaltar el fet que la referència a la no provisió de les places amortizades per jubilació és fal·laç perquè, en aquest cas, no seria aplicable si l'alcaldessa haguera acceptat la prolongació de l'edat de jubilació de l'arquitecte municipal. O siga, que no existeix cap impediment legal perquè es puga acceptar, per dret i per reconeixement públic a una labor de més de 30 anys en el nostre poble, una petició que, estem convençuts, és justa, ponderada i, vist el que ens ve damunt, necessària per als interessos generals.

En fi, que sembla que a algú no li interessa que hi haja testimonis autoritzats del que pensen perpetrar. I, per fer-ho, contractaran a algú de la seua corda que farà la vista grossa i signarà el que faça falta, per a major honra i profit d'uns quants.  De tota manera, no els deixarem fer-ho. Estarem a l'aguait.  

I, finalment, l'alcaldessa es negà a tractar la resolució perquè el funcionari al·ludit ja demanà en comissió que, en la seua presència, no es parlara del tema. Però, estàvem al Ple, sense la persona en qüestió i el que defensàvem, per damunt de tot, era l'interés d'Aldaia i dels seus veïns i veïnes; no només el reconeixement públic a la labor del nostre aquitecte municipal i al seu dret a continuar sent-ho uns anys més.