A partir d'ací s'inicia una retafila de mocions entre les quals destaquem la que presentàrem sobre la reclamació al Govern Central de la compensació i la correcció del dèficit de finançament que patix el País Valencià des de fa molts anys.
Fou aprovada per UNANIMITAT de tots els grups municipals.
En Joan Carles Andrés Raga, regidor/portaveu del grup Municipal de
Compromís en este Ajuntament, presenta al Ple Municipal per al seu debat i
aprovació si s’escau, la següent
MOCIÓ
La
predicció que un grup d'experts va realitzar sobre l'evolució de l'actual
sistema de finançament autonòmic, al juny de 2010 i per encàrrec de les Corts
Valencianes, s'ha complert. El sistema que va entrar en vigor l'any 2009, i que
va substituir a l'anterior de 2001, amb prou feines ha servit per millorar el
finançament de la Comunitat Valenciana, que segueix llastrada en els llocs de
cua i solament ha millorat una posició, en passar de la 14ª al 13ª sobre un
total de 15 comunitats autònomes. La Comunitat Valenciana esta infrafinançada,
mentre que les Comunitats Autònomes de Madrid, Balears i Catalunya avancen
notablement.
Les
dades del dèficit de les comunitats autònomes corresponents a 2012 que el
ministre Cristóbal Montoro va fer públics a principis d’aquest més, revelen que
la diferència entre els ingressos i les despeses en el cas de la Comunitat
Valenciana mantenen un enorme desequilibri. Ni tan sols els ajustaments
efectuats al llarg del passat any pel Consell -encara assumint que el pla de
reequilibri no s'ha executat en tota la seua integrat, especialment pel que fa
als ingressos- han servit per a acostar-se si més no a l'objectiu de dèficit
fixat de l'1,5%. La Comunitat va acabar 2012 amb una desviació del 3,45%, el
que suposa una despesa 3.500 milions superior als ingressos obtinguts al llarg
dels dotze mesos. Adoptar nous ajustaments sembla ser l'única solució possible
per a corregir esta desviació i tenir alguna opció d'acomplir el dèficit de
2013, fixat en el 0,7%.
Cada valencià rep de l'Estat 211 euros menys que la
mitjana espanyola. Una xifra que dóna, com resultat en termes absoluts, un
finançament de 1.000 milions d'euros inferior a la mitjana de la resta de
comunitats autònomes. La
xifra global correspon a la liquidació del sistema de finançament de 2010.
L'Executiu
central va transferir al llarg de 2012 a la Comunitat Valenciana 7.815 milions
d'euros per a atendre les despeses corresponents als capítols d'Educació i
Sanitat. La xifra, que correspon als
lliuraments a compte de l'exercici, no arriba a cobrir el total de les
necessitats pressupostàries d'eixes dues carteres (la suma dels dos
pressupostos dóna una quantitat de 9.682 milions d'euros). La diferència, 1.867
milions, són diners que l'Executiu ha de satisfer amb la liquidació del sistema
de finançament, però que en cap cas han arribat encara a les arques de la
Generalitat. És a dir, la Generalitat
va rebre al llarg de 2012 un 23,9% menys de fons per a les carteres socials per
excel·lència.
Els
lliuraments a compte que realitza l'Executiu central sobre aquestes dues
carteres ofereixen altra dada a destacar. El finançament que eixes quantitats
suposen sobre les polítiques sanitàries i educatives de cada departament
reflecteixen també la despesa per habitant que el Govern realitza en aquests
àmbits. I les dades tornen a ser esfereïdores. Durant 2012, cada valencià ha
rebut de l'Executiu que presideix Mariano Rajoy 1.523 euros per a la seua
educació i la seua atenció sanitària. La xifra és la segona més baixa de totes
les autonomies.
Els
valencians es queden, a més, ben lluny de la mitjana per habitant. En concret,
a més de 324 euros. La xifra és resultat d'aplicar els 81.782 milions d'euros
corresponents a la suma de lliuraments a compte a les comunitats autònomes del
règim general, sobre els 44.262.842 habitants d'Espanya -una vegada
descomptats, òbviament, les dades del País Basc i Navarra-. Sis comunitats
autònomes (a més de la valenciana, Múrcia, Balears, Canàries, Andalusia i
Madrid), estan per baix d'aqueixa mitjana
La
dada per habitant reflecteix a més diferències abismals amb altres regions.
Cantàbria va rebre 1.404 milions d'euros en 2012 per a atendre les polítiques
socials dels seus 593.861 habitants. És a dir, cada càntabre va obtenir 2.364 euros per a atendre centres de salut i
col·legis, entre uns altres. Cantàbria és, a més, una de les regions a
les quals el Govern atén en la seua totalitat i en l'any natural la totalitat
de les seues despeses en sanitat i educació. La diferència amb la Comunitat Valenciana supera els 840 euros per
persona, és a dir, un 55% més. La dada de dèficit de Cantàbria en 2012 va ser
del 1,12%.
Els 211 euros de diferència entre el que va rebre un
valencià en 2010 i el que va obtenir de mitjana cada ciutadà espanyol, foren
194 euros en 2009, 337 euros en 2008, 291 euros en 2007, 224 euros en 2006, 192
euros en 2005, 170 euros en 2004...
De
fet, si es calcula la població de la Comunitat de cadascun d'aqueixos exercicis
-dades oficials de l'INE amb data 1 de gener de cada any- i es comptabilitza
aqueixa diferència amb la mitjana espanyola, el resultat reflecteix que en 2010
la Comunitat hauria d'haver obtingut 1.053 milions d'euros més, en 2009 altres
968 milions addicionals, en 2008 fins a 1.648 milions... i així fins a sumar,
entre 2002 i 2010, una quantitat que supera els 9.000 milions d'euros. Dit
d'una altra manera, si el finançament
de la Comunitat Valenciana haguera arribat a la mitjana espanyola des de 2002,
les arques autonòmiques haurien d'haver ingressat 9.000 milions d'euros
addicionals.
D'acord amb la LOFCA, en concret amb allò que determina
l'article 2.1.b) , l'Estat ha de garantir l'equilibri econòmic de les
Comunitats Autònomes, a través de la política econòmica general, d'acord amb
l'establert en els articles 40.1, 131 i 138 de la Constitució. Correspon per tant a l'Estat, adoptar les
mesures oportunes tendents a aconseguir l'estabilitat econòmica interna i
externa i l'estabilitat pressupostària, així com el desenvolupament harmònic
entre les diverses parts del territori espanyol. A estos efectes, s'entén per
estabilitat pressupostària la situació d'equilibri o de superàvit, computada en
termes de capacitat de finançament, d'acord amb la definició establida en el
Sistema Europeu de Comptes Nacionals i Regionals, en els termes contemplats en
la normativa d'estabilitat pressupostària.
Eixa situació no és la que es desprèn de l'anàlisi dels estats
comptables de la liquidació de l'any 2009 feta pública a novembre de 2011 per
part del Ministeri d'Hisenda, en base al nou sistema aprovat amb la Llei
22/2009. I deixa clar que cal corregir amb urgència el sistema vigent perquè
trenca els principis de suficiència, lleialtat institucional i que no facilita
l'aconseguiment de l'estabilitat pressupostària que és obligatòria per Llei.
En esta liquidació corresponent a l'exercici de 2009 es
distingeixen expressament els recursos que proporciona el statu quo d'acord al
model anterior a cada comunitat i els afegits en aprovar el nou model. Els
primers representen el 90% dels recursos i els segons el restant 10%. Per tant,
com ja ha estat reiteradament denunciat, continua sense contemplar-se la
realitat demogràfica valenciana de manera injusta i una part de la nostra
població no està rebent el finançament per càpita que ens correspon. Així, la
Comunitat Valenciana rebia 8.289 milions d'euros segons la distribució derivada
del statu quo anterior (un 14,1% menys que la mitjana per habitant de totes les
CC.AA.) i pels recursos afegits va rebre 1.413 més. Encara que en aquests
últims obté ingressos per habitant per damunt de la mitjana, en tractar-se
d'una quantitat molt inferior la millora total i solament li permet aconseguir
el 90,5% dels recursos mitjans. En unes altres paraules: el pes del statu quo
segueix mantenint a la Comunitat Valenciana molt allunyada de la mitjana,
privant-la a 2009 de 1.018 milions d'euros, una xifra equivalent als retalls i
ajstaments en Educació i Sanitat en què ha estat obligada la Generalitat des
del govern central per a arribar als objectius de dèficit per a 2012 que no han
servit, finalment, per assolir l'objectiu que ha estat més que duplicat.
A més, s'ha generat també un dèficit públic important, per
exemple, perquè en el termini de dos anys (de 2007 a 2009) els recursos de les
comunitats van caure un 20% mentre les seues necessitats de despesa augmentaven
un 6%. És a dir, el sistema no tenia prevista una solució davant una potencial
caiguda d'ingressos.
També, les necessitats de
despesa són majors per canvis de naturalesa demogràfica, que són els que estan
darrere de les demandes de serveis de sanitat, educació i serveis socials. I
per últim, les necessitats pròpies d'una economia i una societat com la
valenciana que demanda d'uns altres servicis, tan necessaris com els bàsics que
finança l'Estat, per a tornar a generar benestar, treball i creixement.
Podem constatar que ni el model anterior o el vigent des de 2009
no estan pensats per absorbir la caiguda d'ingressos experimentada en el nostre
país en els últims tres anys. Ni tan poc per a aportar recursos per fer front a
un endeutament exagerat, per a obres i altres despeses que no han generat
benestar ni present i ens han hipotecat el futur. Ni tampoc per atendre la
nostra realitat social i econòmica. A més, la LOFCA que parla de l'endeutament
com a font de recursos, es refereix bé a deutes per a finançar mers
desajustaments de tresoreria de curt termini, bé a deutes moderats i
relativament estables en el temps per a finançar inversions, la càrrega de les
quals puga ser satisfeta conformement als criteris generals. Però no contempla
allò que podem anomenar com deute il·legítim, les quantitats emprades per a
finançar a tercers, en el cas valencià, empreses del sector públic que han
tingut una nefasta gestió com evidencien els seus balanços.
Mentre es resol un nou sistema de finançament, que hauria de
garantir la nostra necessitat de recursos, cal a evitar el col·lapse del sistema
de serveis públics fonamentals que presta la Generalitat. Davant la situació
descrita, l'administració central, hauria d'assumir part del nostre deute
autonòmic o assignar dotacions específiques per a fer front a la càrrega
d'interessos.
Per tot això, d'acord amb el principi d'igualtat constitucional
i "desarrollo armónico" contemplat a l'article 2 de la Llei de
Finançament de les
Comunitats Autònomes (LOFCA), i per a garantir el serveis que presta la Generalitat Valenciana presentem la següent PROPOSTA:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada