En el punt cinqué havíem de tractar el nomenament del Jutge de Pau substitut. Val a dir que ja férem el juny d'enguany passat el nomenament de la jutgessa de Pau titular -procés selectiu, també, no exempt de controvèrsia per tot un seguit de raons que podeu repassar en la crònica d'aquell ple en aquest mateix blog.
Sembla que són dos procediments diferents -el del nomenament de Jutge de Pau titular i el del substitut-. En el primer cas, com hem dit, la cosa semblava precipitada en la convocatòria -perquè el temps se'ns tirava damunt- i confusa en alguns detalls administratius -com ara la manca de documents identificatius en alguns dels candidats-. Tot i que, siga dit de passada, nosaltres en cap moment qüestionàrem la vàlua o la capacitat de la persona finalment triada -en això, en aquell cas com en aquest que ens ocupa, nosaltres no volíem entrar.
Sempre hem pensat que el Jutge o la Jutgessa de Pau havia de ser, com ocorre en altres municipis, una persona de consens, proposada pels grups polítics municipals, per associacions o per la ciutadania en general -a través dediferents vies de participació- i no una persona -en alguns casos no residien ni a la localitat- que es postulara senzillament a través d'una instància amb les seues dades i, si feia el cas, amb un currículum vitae (en la immensa majoria de les instàncies sense cap relació amb l'àmbit judicial -ni falta que feia, segons els requisits de la convocatòria, la veritat.)
Amb tot, el problema sorgeix ara quan, malgrat que la convocatòria fou pública a través de la web municipal, segons ens asseguraren, al remat només hi ha una instància sol·licitant la plaça esmentada. Cosa, d'altra banda, realment curiosa en una població amb més de 4.000 aturats. Ben cert és que el Jutge de Pau ve a cobrar -si no m'enganye- al voltant de tres-cents euros mensuals (realment, no sé si paga el tir, per a qui ho veja des de l'òptica monetària...), però, així i tot, que no s'hi presenten ni tan sols els qui no foren seleccionats en la convocatòria de Jutge titular anterior resulta sorprenent. A més a més, els requisits són tan senzills com el mecanisme d'una botija: ser espanyol/a, major d'edat i no estar inhabilitat per causa judicial. O siga, qui no es presenta és perquè no vol -o no ho sap.
Siga com siga, el que realment clamava al cel -per l'absurditat del fet- era que, en la Comissió informativa, preguntats per mi per la identitat de l'únic candidat, ningú de l'Equip de Govern me'n sabé donar raó. A més, en l'expedient tampoc no figurava cap documentació identificatòria, tret de la instància preceptiva amb registre d'entrada. No hi havia currículum vitae ni DNI i, per tant, se'ns estava instant a proposar al poder judicial el nomenament d'una persona a qui, en teoria, ningú coneixia.
En eixe moment, els fiu l'observació que aquesta situació absurda -tanmateix legal, asseguraven- podia donar peu a bromes del tipus de presentar una instància -real o falsa- d'un senyor de 90 anys, d'un jovenet de 18 o d'un poligoner descamisat, per què no, per al procés selectiu.. Com aquell... a algú li sonava el nom de la convocatòria anterior, altres alçaven els muscles -els tenia igual- i altres s'engolien la carcallada (tot imaginant-se el ridícul que podia produir-se en el cas de consumar-se l'amenaça poligonera).
I tot pequè no s'identificava en el procediment als candidats. Així de simple. Amb el DNI bastava, com a mínim, per fer-nos-en una idea aproximada de l'oportunitat de la tria a què ens abocava el procés. Però no fou així fins al dia del ple, que de correguda, incorporaren en l'expedient la fotocòpia del DNI del candidat, encara que l'equip de govern assegurava que la identitat del candidat estava certificada documentalment (després d'un breu i intens intercanvi de si que estava, que no, que sí...). Davant d'eixa veritat a mitges, car ni la comissió informativa ni quan consultàrem l'expedient del cas vérem cap DNI, el senyor Secretari ens n'acabà donant la raó. Aquest aparegué el dimarts de matí perquè -probablement- algú li'l demanà al candidat la nit anterior.
Censuràrem, doncs, el procediment seguit, instàrem a l'Equip de Govern a cercar una altra forma de selecció que s'ajustara més al perfil del que per a nosaltres, havia de ser un Jutge de Pau -una persona de consens, com hem dit- i, finalment, desitjàrem bona sort a la persona proposada. Perquè una cosa no lleva l'altra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada