Els punts 6è, 7è, 8è, i 9è feien referència a mocions presentades pel PP (1) i pel PSOE (3). Només fou aprovada -amb els vots de la bancada popular- la del PP (sobre l'adhesió a l'Acord de la Societat Civil per la Comunitat valenciana).
D'altra banda, EU volgué presentar-ne una altra (a banda d'una altra anterior que no figurava en l'ordre del dia) però no li fou admesa eixa possiilitat per part de l'alcaldia -que la sotmeté a una votació per dirimir la seua urgència. El PP hi votà en contra i, en conseqüència no es debaté al Ple-. Arran aquesta negativa, el portaveu d'EU, Juanjo Llorente, protestà enèrgicament contra eixa forma d'actuar que ell qualificava obertament d'irregular, de la mateixa manera que denunciava que no incloure en l'ordre del dia del plenari totes les mocions presentades en les comissions informatives, independentment de la valoració que hi hagueren tingut, era clarament contrari a llei (segons el Reglament Orgànic i Funcional de les entitats municipals, arguïa).
El Secretari municipal intervingué per defensar el procediment que ell mateix proposava a l'alcaldia -deixar fora del Ple les mocions que no superaren el dictamen de les comissions i no debatre les mocions que no passaren la valoració d'urgència, si es presentaven al plenari mateix-. Tot plegat, venia a concloure que, com en el cas que ens ocupa, la majoria política municipal podia, de fet, vetar les discussions de mocions que no li convingueren. Era, puix, una qüestió directament política, no de procediment.
A partir d'ací, s'inicià un guirigall, amb retrets i retrucs per part dels litigants fins que, al remat, l'equip de govern tallà, definitivament, la discussió argumentant que ells ara no feien altra cosa que el mateix que havien vist fer al PSOE quan governava. De nou, canyaret.
La conclusió a la qual arribàrem fou que, qüestions de procediment a banda, deixar debatre les mocions al Ple era una qüestió estrictament política. I, a l'hora d'ara, l'equip de govern local, amb la seua alcaldessa al capdavant, s'havia cansat de debatre sessió rere sessió temes incòmodes i controvertits que, al seu criteri, excedien les competències locals i que, per tant, estaven fora de lloc. Això no obstant, això no impedia que, com en aquest mateix ple, el PP presentara també mocions 'polítiques', segons els convenia, que igualment excedien les estrictes i limitades competències municipals. La diferència -substancial- és que els qui manen ara són ells. Ras i curt.
Quant a les Resolucions:
núm. 818. Sobre la contractació de vigilància per a l'horari especial de la Bibilioteca Municipal Juan Gil-Albert. Ací demanàvem, com des de fa dos anys, que s'allargara l'horari d'algun auxiliar de biblioteca -hi ha una interina que abans ho feia- per tal que es cobrira el servei, tot afavorint així que es poguera donar servei de préstec i assessorament amb total normalitat, a pesar de l'horari especial. La contractació d'un agent de seguretat, com hem denunciat en més d'una ocasió, no permetia donar cap sevei especialitzat i, a més, era una imatge agressiva impròpia d'un centre cultural. I, endemés, era molt més car: 2.868,78 euros.
núm. 827. Aprovació de factures de 2012. En aquesta resolució l'alcaldessa instava al Ple a aprovar tres factures de Correus perquè, si no, se'ns tallava immediatament el servei. L'Ajuntament devia sobre 6.000 euros i Correus, tot aplicant una política estricta contra la morositat amenaçava seriosament a deixar la corporació sense aquest servei essencial.
Criticàrem que s'hagués arribat a aquest extrem, més que més, quan l'equip de Govern s'havia compromés a millorar la situació econòmica municipal mitjançant un major control sobre la despesa. Tal i com havíem assegurat en ocasions anteriors, la descoordinació -i, possiblement, la inexperiència desl responsables polítics- ens havia conduït a aquesta situació lamentable.
núm. 855. En aquesta resolució s'informava que el contracte de serveis per al desenvolupament del programa "Centre d'oci per a xiquets i xiquetes amb diversitat funcional" es declarava desert perquè no s'havien presentat proposicions.
Per a casos com aquest, declaràrem, serveix precisament Aldaia Pròxima (no per a administrar piscines). Allà on hi ha una necessitat social i l'Ajuntament disposa d'eines legals per actuar, creiem que està obligat a fer-ho -o, si més no, a intentar-ho. Crear una empresa mixta, com és el cas d'Aldaia Pròxima, per conduir-la cap a la ruïna només per posar-se 'dotors' en activitats que no domina -i de pas, si convé, col·locar personal per anar creant 'clientelisme polític'- és una temeritat que acabarà pagant el veïnat d'Aldaia.
La prova que les nostres sospites i advertències sobre la viabilitat d'Aldaia Pròxima en els termes actuals -de prestacions de serveis a què està obligada i del dèficit que haurà d'assumir-ne en la gestió- és que l'empresa sòcia, API S.L, vol pegar l'espantà torera i l'Ajuntament, sembla, haurà d'assumir tot sol la faena de guarir el malalt (o de reviscolar el mort, segons com es mire).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada