Aquest ple fa ben palesa la paràlisi municipal que hem vingut denunciat des de fa mesos. Tret de l'aprovació provisional d'una modificació puntual del Pla General, en aplicació d'una sentència que obligava a l'Ajuntament a fer-la, només hi havia com a punt ordinari la moció nostra (que reproduïm) que presentàrem en favor del manteniment de l'actual sistema d'Assegurances Agràries Combinades, que el govern de Madrid havia modificat el passat març.
Aquests moció, que mirava pels interessos del sector agrari valencià, fou aprovada per tots els grups municipals, llevat d'EU, que s'hi abstingué per estar en desacord amb l'alcaldia pel que fa al tema de com estaven gestionant-se les mocions que arribaven al ple i les que no hi arribaven.
En Joan Carles Andrés Raga, regidor del grup Municipal Bloc-Verds
d’Aldaia, Coalició Compromís, en este Ajuntament, presenta al Ple Municipal per
al seu debat i aprovació si s’escau, la
següent
MOCIÓ
El sector citrícola valencià té en estos
moments una enorme preocupació per la sostenibilitat del sistema actual
d'Assegurances Agràries Combinades, perquè té una gran implantació a la
zones citrícoles valencianes per al cultiu de taronges, mandarines i llimes.
L'any 2012 es van assegurar 2.076.468 tones, que
suposen el 60% de la producció total i amb 95.612 hectàrees assegurades. Els citricultors
valencians van tindre cobertura davant els riscos climàtics en el 63% de la
superfície total de cítrics. A més, amb això, van tindre assegurada la
producció per un valor de 529.336.972 euros. Per tant, estes xifres mostren la
importància que té este mecanisme de garantia de la renda dels llauradors
valencians.
La Resolució
de 28 de desembre de 2012, de la Subsecretaria, pel qual es publica l'Acord del Consell de Ministres de 28 de
desembre de 2012 pel qual
s'aprova el Pla d'Assegurances Agràries
Combinades per a l'exercici 2013, així com la Resolució de la Subsecretaria del Ministeri d'Agricultura, Alimentació
i Medi Ambient de 27 de març, per la qual s'aprova una modificació del Pla,
posen de manifest una important retallada de les subvencions per part
d'ENESA, que estan ja fent trontollar la contractació per part del sector
agrari de les assegurances destinades a garantir la protecció de la renda
agrària davant fenòmens climàtics no controlables. Així, de fet, s'incrementa
de manera substancial el cost de l'assegurança, que passa de ser un preu
assumible com a despesa de l'explotació, a ser un preu desorbitat i inassolible.
A la disminució radical de la subvenció cal
afegir la franquícia de 60 € que s'ha imposat a tots els assegurats sense
cap tipus de discriminació per als professionals, les organitzacions de
productors i explotacions prioritàries. Esta franquícia, a més, té una elevada
incidència en la nostra citricultura per la dimensió de les explotacions
citrícoles que ajudarà, encara més, a detreure la contractació a causa de la
base territorial de les explotacions agràries valencianes. La Conselleria de
Presidència i d’Agricultura, Pesca, Alimentació i Aigua, en consonància, aplica
la part que li pertoca de 36 € i que se suma a la d’ENESA.
Cal destacar que la contractació dels Mòduls
1 i 2 suposa únicament el 2% (0,1% i 1,9%, respectivament), mentre que la dels
Mòduls 3 i P són el 98% de la contractació (46,5% i 51,3% respectivament), posant
de manifest la preferència del citricultor valencià per les assegurances que
cobreixen els danys per parcel·la en detriment dels que ho fan per explotació.
I és precisament en els Mòduls que contracten
els citricultors on més gran és la reducció de les subvencions d'ENESA,
concretament del 40% per a les pòlisses contractades sota el Mòdul 3 i del
52,38% per a les que es contracten amb les condicions establertes per al Mòdul
P.
En conseqüència i atenent a l’exposat el
Plenari de l’Ajuntament presenta les següents
Propostes
- Instar ENESA
(Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient) a que
valore les repercussions negatives que sobre la contractació
d’assegurances de cítrics tindrà la retallada tan acusada de subvencions.
- Instar perquè
ENESA torne a recuperar,
almenys, el nivell de suport públic de 2012 al sistema d'assegurances
agràries combinades.
- Instar la
Conselleria
de Presidència i d’Agricultura, Pesca, Alimentació i Aigua perquè
mantinga el valor absolut de les subvencions que tenia assignades a les
assegurances agràries fins l’any passat.
- Instar la Conselleria de Presidència i
d’Agricultura, Pesca, Alimentació i Aigua perquè recupere les
subvencions addicionals a la contractació de cultius emparats per una Denominació
d’Origen Protegida, Indicació Geogràfica Protegida o Comitè d’Agricultura
Ecològica.
- Instar la
Conselleria de Presidència i
d’Agricultura, Pesca, Alimentació i Aigua a no aplicar la part que li
pertoca de franquícia en la contractació.
- Comunicar
del resultat de la votació de la moció a la Conselleria de Presidència i d’Agricultura, Pesca, Alimentació i
Aigua, Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient, Entidad Nacional de Seguros Agrarios (ENESA) i a LA UNIÓ de Llauradors i Ramaders.
En el punt 4t, Despatx extraordinari, la regidoria d'urbanisme presentà per a la seua aprovació diferents informes on s'explicava les noves condicions en què se sustentaria el contracte -per a 8 anys, més 2 de pròrroga, i amb un cost d'explotació de 100.000 euros/any- del Servei d'Ordenament de l'Estacionament Limitat de Vehicles (ORA) en algunes vies públiques de la localitat.
En primer lloc, retraguérem al regidor que es presentara al Ple un document al qual havíem tingut accés només unes hores abans i, per tant, sense temps real per considerar-lo en condicions. Es diu que el 31 de juliol s'acabava el contracte existent i que urgia licitar-lo ja. De bell nou, manifestem la mostra queixa per la forma de procedir en matèria contractual perquè ja va sent habitual haver d'aprovar procediments d'adjudicació de serveis a punt de caducar o, directament, caducats -i alguns des de fa molts mesos.
En segon lloc, pensàvem que cap concessió administrativa havia de tindre una durada que hipotecara la disponibilitat futura d'infrastructures o d'usos -8 anys-. Davant aquesta queixa, se'ns digué que l'Ajuntament, si canviava de color polític, podria rescatar la concessió (ignorem si legalment pot ser així).
I ho deiem -la dificultat de rescatar la concessió administrativa de la gestió de l'ORA- perquè, vinculada a l'oferta convencional que cada candidat havia de presentar, s'havia adjuntat al Plec de Prescripcions Tècniques l'obligació d'enderrocar unes edificacions de titularitat pública -les cases velles ubicades al carreró del carrer Pablo Iglesias, al costat de la parada de l'autobús, a fi de crear amb caràcter provisional una plaça interior que albergara 36 places d'aparcament addicionals.
En tercer lloc, votàrem en contra perquè facilitar l'ús dels vehicles privats -i augmentar les places d'aparcament, d'alguna manera ho és- és contrari a la nostra manera d'entendre el model de ciutat que volem: més sostenible, amb ús del transport públic, amb infrastructures que faciliten la mobilitat, com ara el carril bici, i espais lliures de trànsit rodat perillós i contaminant (carrer de l'Església i altres). En eixe sentit, hem fet propostes de tancar carrers per al trànsit i guanyar espais per als vianants (Barri de la Brillantina, per exemple). Sense cap èxit, tot siga dit.
Finalment, examinada amb més detall la documentació facilitada, sorprén enormement que el requisit de solvència tècnica que han d'aportar les empreses que vulguen participar en el procés selectiu, hagen de demostrar que han realitzat serveis públics d'estacionament regulat i limitat (ORA) en almenys un municipi amb una població censada superior a 20.000 habitants en els darrers cinc anys.
I sorprén perquè l'Ajuntament del PP d'Aldaia inicià fa quasi dos anys un procés de lesivitat contra l'oposició per a cobrir 5 places d'Auxiliars d'Administració del nostre Ajuntament -que està als jutjats-, tot argumentant, entre altres raons, que atorgar punts en la fase concurs per haver traballat en poblacions semblants al municipi d'Aldaia era un descarat tracte de favor -venia a dir l'argumentari utilitzat- a les treballadores interines que es presentaven (quan, de pobles com Aldaia, n'hi ha a centenars).
Per què ara es discrimina, segons la línia argumentativa emprada per l'Ajuntament d'Aldaia, les empreses que hagen treballar en municipis inferiors a 20.000 habitants? Per què ara aquest criteri no és discriminatori i abans sí que ho era? Podien preguntar-li-ho a l'assessor legal que cobra 20.000 euros anuals. Si més no, que es guanye el jornal.
Continuarà
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada