Per Carles Andrés, regidor Bloc-Verds d’Aldaia
Em demanen alguns militants i simpatitzants que explique la posició de la nostra coalició municipal sobre els pressupostos, en general, i sobre la Relació de Llocs de Treball, és a dir, sobre la plantilla municipal per a enguany, atés que s’ha generat un enrenou considerable al voltant d’aquests controvertits temes. Miraré de fer-ho amb la major claredat possible.
Quant al pressupost, només em consta que, segons fonts perfectament informades, estarà al voltant dels 22 milions d’euros (23.328.658 euros, el 2011; i 26.446.694 euros, el 2010), és a dir, un 6,5% menys que el curs comptable anterior. Per tant, el discurs alarmista de la caiguda brutal d’ingressos no se sosté quan, de bon començament, el pressupost contempla, per defecte, el principi de precaució, ço és, és realista i ajustat a previsions verificables pels organismes municipals de recaptació.
És més, caldria afegir-hi, a diferència dels pressupostos anteriors, que enguany s’incrementaran significativament els ingressos per IBI –per la pujada prevista pel Decret/Llei de 30 de desembre de 2011 d’un 4%-, així com l’augment que preveu la normativa actual de finançament local –si finalment s’aplica.
D’altra banda, el nivell d’endeutament –entre 17 i 19 milions a finals del 2011 (24 milions segons fonts de l’alcaldia) està ben lluny del que posseeixen localitats de grandària i població semblants. Alaquàs, per exemple, amb un pressupost de 19.729.945,40 euros per al 2012, declarà fa unes setmanes tindre un deute superior als 35 milions d’euros; Xirivella, seguint amb la comparació, en devia 32 al novembre del 2011, etc.
En definitiva, pel que fa al pressupost del 2012, aquest es mourà previsiblement dins d’uns marges de lleuger descens d’ingressos però amb la capacitat real d’afrontar sense dificultats els deutes acumulats d’exercicis anteriors. Situació econòmica sostenible, per tant. Fins i tot, cal dir-ho, encara podria afrontar un endeutament moderat a fi d’engegar polítiques actives d’ocupació i d’estímul a l’economia local, perquè la situació comptable de les arques municipals i la llei ho permeten.
Pel que respecta a la plantilla municipal, donarem algunes dades il·lustratives. Per començar, i en la línia adés apuntada, vegem que Alaquàs, com hem dit, compta a l’hora d’ara amb 199 efectius en plantilla (entre personal funcionari, laboral fix i eventuals de confiança), malgrat tindre, com hem dit, un pressupost de 19.729.945,40 euros, del qual 7.492.980,01 està dedicat al Capítol 1, despeses de personal (quasi un 38% del total pressupostat); Manises, amb un pressupost de 23.120.093 d’euros per a l’any 2011, gasta en personal 12.657.681,33 d’euros, és a dir, quasi el 55% del seu pressupost; Xirivella, per la seua part, té al voltant de 250 funcionaris i un grup reduït de contractats laborals. No ho faré més llarg.
Aldaia, per la seua banda, és el municipi de l’Horta Sud que més ha crescut i compta ja amb 30.645 veïns i veïnes (Alaquàs, amb 30.235, Xirivella, amb 30.405; i Quart de Poblet , amb 25.449 habitants, per exemple) i una plantilla de treballadors de 141 funcionaris, 43 laborals fixos i 2 eventuals de confiança, o sigma, amb 184 efectius. Per tant, en relació amb la població, el pressupost i l’endeutament, ben bé podem dir que és el municipi proporcionalment amb menor plantilla dels que li són equiparables, i que, atenent a la seua capacitat de sostenibilitat financera i a la vista de les dades mostrades, major marge de creixement té.
Per tant, les previsions d’amortització de places i els despatxaments consegüents d’actuals treballadors i treballadores municipals no estan econòmicament justificats. Més que més, quan l’eliminació unilateral, per part de la Junta de Govern, de les Millores Socials a la plantilla (amb excepcions insolidàries i arbitràries) ja representa, d’entrada i en contrast amb la quantitat pressupostada per a 2011, un estalvi de 218.345, 98 euros. Xifra a la qual s’hauria de sumar les quantitats que deixen d’abonar-se als treballadors/res municipals per l’anul·lació, també unilateral, de les Millores d’ocupació, que representen, a més, un percentatge no gens desdenyable pel que suposa de descens en els complements salarials d’una part de la plantilla. Endemés, no oblidem que, si la coherència impera, la senyora alcaldessa hauria d’alliberar el seu sou per no sumar-lo al que cobrarà en la Diputació, quaranta mil euros llargs, per tant, que poden fer la seua faena, dic jo.
D’altre banda, i circumstància que fa més feridora la proposta, no s’entén com l’actual Govern municipal persevera en la creació de noves places - especialment, la d’Oficial Major, obsedit sospitosament per la direcció del Departament d’Urbanisme- que, tot plegat, representarà una despesa de més de 150.000 euros i que seran places, a més, que estaran sempre sota sospita pel probable incompliment del Decret Llei sobre contenció en la despesa pública –quan, a més, se suspèn en la proposta presentada un procés de promoció interna engegat durant l’any 2011 i ara és anul·lat emparant-se, precisament, en una marc normatiu que amb tota probabilitat acabaran incomplint si continuen amb l’enrònia apuntada.
Per anar acabant, diré que, segons em consta, la redistribució de la plantilla que es pretén fer no sembla que responga als principis bàsics de racionalitat, economia i eficiència, ja que, sense anar més lluny, el registre d’entrada, que rep, per escrit, una mitjana de més de 300 entrades al dia (a més de les desenes de consultes verbals que ha d’atendre igualment) haurà de continuar prestant el mateix servei amb dos efectius menys.
Situació, en conseqüència, que repercutirà, com en altres àrees i departaments municipals, negativament en el servei públic que hom presta a la ciutadania, des de la sobrecàrrega de treball que això implica i des de la desmoralització de no sentir-se valorat laboralment pels seus responsables polítics directes.
Siga com siga, veig que s’ha posat en marxa una estratègia política, al meu entendre, errònia i poc intel·ligent, perquè la Relació de Llocs de Treball és una proposta mal plantejada, mal argumentada, sense el consens dels sindicats i i dels treballadors/es, sospitosament política i revengista, confusionària, innecessària, injusta, humiliant i d’una inutilitat palmària.
I davant d’aquest panorama lamentable per al interès general del poble d’Aldaia, l’alcaldia es mostra incapaç –una vegada més- d’afrontar el problema i buscar-ne solucions, en una paraula, fer ‘política’, i no posats a la premsa que no fan bullir l’olla dels veïns i les veïnes del poble.
En fi, no veig un projecte encoratjador que il·lusione la població. No veig un lideratge que marque la pauta i que genere confiança. Només veig desorientació, improvisació i rancor. I em dol perquè, tot i la distància ideològica, dins del govern municipal hi ha persones que aprecie i que estic cert que tenen trellat, però, en el cas que he descrit, no n’han posat gens. Al ramat, no deu ser que en aquest naufragi , com allà a Itàlia, el capità ens ha abandonat a la nostra sort? Que no hi haurà ningú que, des de la legitimitat que atorga les urnes, vullga agafar-ne el timó? L’oposició li faria costat, perquè, en els moments de perill extrem, el que realment importa és salvar la nau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada