A Aldaia i a El Mundo, de mentides, no en falten

En diari El Mundo, en la seua edició del 18 de febrer de 2012, titulava en la seua portada “Aldaia pagaba hasta el carné de coche y guarderia a sus funcionarios” , a més de dedicar-li  el tema d’una secció d’opinió (Impresiones): “Los excesos de Aldaia y la asfixia municipal”; per a , finalment,  desenvolupar la notícia en la pàgina 3, amb l’epígraf de “Tema del Día”, amb aportació documental afegida (dues factures corresponents a funcionaris locals, tot ocultant-ne la identitat) com a prova dels excessos que es denunciaven.  “Aldaia pagaba a los funcionarios la guarderia, el carné de coche y la universidad de los hijos” n’era el titular.  A més a més, i com a col·lofó, l’alcaldessa assegurava, a peu de pàgina, que el deute de l’Ajuntament ascendia a 25 milions d’euros. Una perla del periodisme d’investigació, com veurem.

La protecció social és una pràctica generalitzada en totes les administracions públiques –local, autonòmica o estatal-, siguen del color polític que siguen, i no és exclusiva del sector públic. Hi ha un bon nombre d’empreses i sectors que miren d’incentivar els seus treballadors i treballadores amb ajudes, retribucions especials  –en metàl·lic o en espècies- o mitjançant  beneficis particulars com ara economats  o participacions en l’empresa, per exemple.

No hem d’oblidar que, en el nostre cas, estem parlant de funcionaris o treballadors de l’Administració local que, en la majoria dels casos, ha hagut de superar unes dures proves selectives (amb anys de preparació), amb sous més aviat discrets, sense dret a hores extraordinàries, amb possibilitats pràcticament nul·les de promoció professional interna, amb un marcatge polític continu i a la fiscalització -de vegades- inquisitorial de la ciutadania, en particular, i de l’opinió pública, en general. A canvi, un lloc de treball fix i, en principi, estable.

En aquest context, fruit de la Negociació col·lectiva sobre com distribuir el 5% de la massa salarial bruta amb la Corporació municipal, Aldaia té un Pacte de Protecció Social 2004-2007 per als seus funcionaris i personal laboral fix, prorrogat i actualitzat per al 2007-2011, que abraça, d’una banda, els conceptes de Formació i assegurances dels treballadors i les treballadores i, de l’altra, les Millores i l’Acció Social, que inclouen la família directa,  és a dir, parella i fills.

Per ser més exactes, però no del tot exhaustius, direm que les Millores Socials contemplen: ajudes a l’estudi, com ara, la matrícula en un centre oficial (fins a un màxim de 325,52 euros a l’any),  l’escolarització infantil (52,08 euros/mes), els tractaments dentals (75% del total del tractament dental per persona i any fins a un màxim de 649 euros), els tractaments visuals (també en un 75% per persona i any, fins a un màxim de 162,50 euros), o la renovació de permís de conduir (fins a un màxim de 54,16 euros), només per als treballadors municipals als quals se’ls exigeix per raó del lloc de treball que ocupen, és a dir, policia motoritzada o treballadors/conductors de la brigada d’obres.

Per tant, aquesta ajuda no es dóna a discreció, ni en les quantitats que afirma el diari El Mundo, ni s’abonaven les operacions que no estigueren contemplades específicament en la relació de Millores Socials o que foren cobertes per la Seguretat Social.

“Facturas de 1.600 euros por una matrícula ordinària en una universidad a distancia, de 800 euros por un tratamiento odontológico o 500 por unas gafas. Hasta ahora, todos estos recibos eran pagados sin rechistar por el Ayuntamiento de Aldaia que, sólo en 2011, asumió el desembolso de 195.362 euros para pagar esos  privilegios sociales para sus trabajadores municipales”.

“El consistorio pagaba todo tipo de facturas como operaciones, ortodoncias, consultes privades, gafas y monturas y la renovación de los permisos de conduir tanto para el A de motocicletas como el B para Automóviles. Asimismo, se abonaban con dinero  municipal matrículas en centros oficiales de educación, universidades públicas y privades e incluso la mensualidad de las guarderías.”

Com veiem, s’hi observa una manipulació tendenciosa de conceptes i quantitats que només busca el descrèdit públic dels treballadors i treballadores municipals, que malgrat la indecorosa forma amb què l’alcaldia, via Resolució, decidí unilateralment suprimir les millores socials de què, legítimament, gaudien, acataren la decisió.

I no oblidem que sobre les esquenes del funcionariat local ja havien recaigut prèviament congelacions salarials i, des de l’any passat, una reducció del 5% de la nòmina. De manera que allò que els polítics deien estalviar-se en els pressupostos en despesa de personal, no era més que deixar de pagar una part del sou als seus treballadors. Estaviar, al nostre entendre, és tota una altra cosa.

Per anar acabant, no deixa d’inquietar-nos que els periodistes que signen el reportatge se sorprenguen perquè les millores socials estiguen recollides en un formulari oficial (no en conec cap, de cap Administració, que no les tinga així) i que els beneficis incloguen fills i cònjuge. Els anime a passar per MUFACE (Mutualitats de Funcionaris de l’Estat, passeig de l’Albereda, vora la Piscina València) i que en demanen un grapadet –ni que siga per tindre’n una mostra legal i no haver de fer servir filtracions interessades i mancades del sigil i la discreció obligats per llei en les Administracions públiques:

 “En el Ayuntamiento de Aldaia existían unos formularios que los trabajadores municipales podían rellenar para cobrar por una gran variedad de casillas para marcar (...) . En más de una ocasión hubo varios recibos por lentillas por valor de 300 euros. Estos gestos eran asumidos por el consistorio.” “Y es que llama la atención que los beneficiós de estos Servicios no eran sólo los trabajadores municipales sinó también sus cónyuges y sus hijos.

En fi:

“Carmen Jávega considera que no tiene porqué assumir cuando al resto de ciudadanos les toca sacar de su propio bolsillo el dinero para costearse este tipo de servcios. “

 Hem de deduir, doncs, que, des de la Diputació, animarà tots els municipis del PP a eliminar les Millores Socials? Haurà fet tard, em tem, perquè ja hi ha molts pobles i ciutats governats pel PP que no les han tocades en els pressupostos (Torrent, Xirivella, etc.) i, si ho han fet (Paiporta, Albalat dels Sorells, etc.), ha estat prèvia negociació i consulta als sindicats i treballadors.

“Por eso, ha decidido eliminar de un plumazo estos privilegios sociales que, contados factura a factura, supusieron al Ayuntamiento, un coste de 195.362 euros el año pasado.”

Cost, d’altra banda, contemplat en els pressupostos del 2011

I, finalment,

 “(...) las cuentas públicas arrojaban una deuda de 25 millones de euros. Una cifra muy elevada que su equipo teme que vaya a más”.

De les afirmacions sobre el deute municipal declarat per la senyora alcaldessa donarem tots els detalls més endavant.  No es pot intoxicar l’opinió pública amb dades que no es corresponen –ni de lluny- amb la realitat.

Nosaltres, sí que pensem que els treballadors i treballadores d’Aldaia són un dels actius més importants que té el municipi. Llançar sobre ells dubtes i falsedats és profundament injust –i , políticament, poc intel·ligent, val a dir.