Contra les retallades en educació, els AMPA dels centres escolars d'Aldaia -IES i Centres de Primària-, han convocat una manifestació conjunta per al proper divendres dia 24 a les 17:30, des del Parc de l'Amistat del Barri del Crist, tot arribant des del carrer Miguel Hernández al Carrer Major -en la redona anterior al pou de l'aigua,- a les 18:00 hores, i, des d'ací, s'iniciarà un itinerari urbà que acabarà en l'Ajuntament.
La nostra posició política és -com no podia ser d'altra manera- la del suport incondicional a aquesta iniciativa sorgida de la comunitat educativa aldaiera. No sols per una mera qüestió ideològica, en allò que toca a la defensa de l'ensenyament públic valencià, sinó també per una íntima convicció personal. Pensem que, en aquesta pugna per la dignitat del sistema eduactiu, l'actitud de tots els actors socials (professionals de l'ensenyament , pares, mares, alumnat, etc.) no ha de ser la de l'acceptació fatalista i acrítica dels esdeveniments que ens cauen a sobre, sinó la de la manifestació pública i ben visible del descontent que han generat les mesures de retall pressupostari en l'àmbit educatiu que tothom coneix.
I així, davant aquesta paràlisi còmplice que tenalla els qui només reneguen en la intimitat o en rogles de parc, únicament cap la participació més entusiasta i activa. Perquè, no ho oblideu, el que hui està dirimint-se als centres escolars, a les institucions o als carrers de les nostres ciutats -fins i tot, desafortunadament, de manera violenta-, no és altra cosa que el futur dels nostres fills i filles -que, en el fons, és el nostre futur també.
Per això, cal manifestar-se amb determinació i tranquil·litat. I sense excuses, val a dir, perquè molt sovint la raó de l'atonia i la passivitat dels col·lectius implicats (pares i mares, professorat, partits polítics, sindicats etc.) no és més que pura i simple peresa, ganes que la faena la faça un altre. Volem millores però no fem res perquè es produisquen; desitgem canvis, però que els treballen els altres...
En fi, estem convençuts que qui no pot pedre dues hores pel futur del seu fill, del seu germà o de la societat en general, no mereix el respecte ni el reconeixement d'una societat democràtica, sana i esperançada. I, malgrat el context derrotista general, nosaltres volem ser decididament optimistes i confiar en el poder infal·lible de la il·lusió, del compromís i del treball per un futur que tot just ara comencem a escriure.
No ho oblideu: en qüestions d'educació, qui calla, atorga.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada