O no, veritat? Sí, vos ho diem a vosaltres, als milers de funcionaris que mai no heu menejat un dit per defensar els interessos generals del col·lectiu, però que sí que vos heu beneficiat dels èxits aconseguits per les mobilitzacions que han fet altres i que vosaltres no heu secundat. Sí, us dic a vosaltres, als qui només llegiu la premsa si la teniu al treball pagada per l'Administració. A vosaltres que ara infleu les venes bramant perquè vos han tocat la paga però que durant anys heu estat callats -en un silenci còmplice- quan milers de treballadors i treballadores públics eixien al carrer per denunciar la injustícia, l'arbitrarietat o, darrerament, la corrupció dels nostres governants. Ara, veient-vos tan emprenyats, ens vénen ganes de no fer res, de recrear-nos en la visió de la vostre ràbia i, ai las!, de la vostra impotència -que, malauradament, també és la nostra.
Tanmateix, nosaltres som d'altra pasta. Ens creiem el servei públic i el paper cabdal que fa en l'arquitectura bàsica d'un sistema democràtic just, eficaç i modern. Per això, a pesar dels milers de catatònics, aprofitats i reaccionaris que hivernen en els nostre claustres, sacrificarem les nostres energies i els nostres diners -una vegada més- per continuar lluitant, malgrat que la victòria nostra també vos afavorisca, Així som, nosaltres, de generosos i, vosaltres, de miserables.
el pitjor que li pot pasar a una nació és l'apolitització de la seua societat, la pasivitat davant les injustícies i la ignorància, voluntària, de la veritat
ResponElimina