Tornant als ingressos, crida molt l'atenció que la Generalitat dega més d'un milió d'euros a l'Ajuntament i la reducció significativa del pressupost en partides com ara la dels Tallers d'Ocupació -quasi 600.000,00 euros- provinga majoritàriament de subvencions corresponents a distintes Conselleries de la Generalitat. I, val a dir que aquest incompliment descrit contrasta amb l'admirables esforç de la població per respondre a les seues obligacions tributàries en la via voluntària (amb una recaptació igual o superior a la de l'any anterior, tret del cas de la contribució rústica, on s'ha produït un lleu descens). En la via executiva, aquella que aplica recàrrecs sobre els impagaments, també s'aprecia un augment recaptatori significatiu durant el 2012. Per exemple, dels mesos de març a agost, la recaptació amb un recàrrec d'un 5% fou de 147.805,41; amb un 10%, de 4.947,91; i amb un 20%, de 155.040,50 (i convé assenyalar que podria donar-se, al nostre entendre, anomalia adminsitrativa en els cobraments, ja que el tresorer que signava la via executiva alhora era l'Oficial Major de l'Ajuntament, càrrecs, com ja hem dit en més d'una ocasió, que no poden ser, en la nostra opinió, acumulables en un mateix funcionari).
Quant als impostos directes, cal dir que l'IBI , l'urbà, s'incrementa un 0'60% (la llei permetia aplegar a l'1'10%); el de naturales rústica, un 0'90% (el màxim permés); l'IAE aplica un coeficient de l'1'20% al 2'94% (es podria aplegar al 3'8% en casos particulars). En els Impostos de Vehicles de tracció Mecànica (VTM) i ens el de Construccions, Instal·lacions i Obra (CIO) tenim els més alts que permet la llei. En les plusvàlues (Increment del Valors dels Terrenys de Naturalesa Urbana) el gravamen és d'un 24% (el màxim és d'un 30%).
Quant a l'IAE, cal assenyalar la barbaritat que representa que hi haja entitats bancàries que paguen poquíssim (alguna d'elles poc més de 200 euros), o grans comerços que a penes paguen el que guanyen en unes quantes hores d'activitat. I cal denunciar que aquest destarifo prové d'una fiscalitat, marcada des de Madrid i refrendada des de les institucions valencianes -amb el seu silenci o complicitat- que afavorixen descaradament els bancs, les grans cadenes de distribució alimentària i les grans superfícies comercials.
Sense anar més lluny, els bancs que estan cedint vivendes al banc dolent ho fan amb l'exempció de pagar plusvàlues, cosa que sí que ha de fer el pobre desgraciat que ha perdut la casa, que continua amb una part del deute contret amb l'entitat bancària i, a més, ha de pagar plusvàlues per la seua antiga vivenda. i, per a més inri, algunes d'aquestes entitats bancàries ens deuen un dineral en IBIs no pagats i cal anar darrere d'elles tothora per cobrar-los.
Pel que fa a la despesa general, anotem que la llum i el gas consumeix més d'1 milió euros i els serveis de neteja i fem aplega -en la pràctica el superarà- a 1.500.000 euros. Com es veu, són partides que es disparen en pressupost i sobre les quals no s'ha previst cap actuació concreta d'estalvi. Els grans beneficiats d'aquest balafiament econòmic solen ser, en matèria energètica, Iberdrola, Cegás i Unión Fenosa. I, en matèria de neteja i arreplega de fem, la mai no suficientment ponderada i reconeguda Sociedad Agricultores de la Vega -muscle on acaben plorant la majoria dels alcaldes amb problemes de credibilitat gestora, sembla.
D'altra banda, fruit de l'esforç de tot -i a pesar del descontrol de l'equip de govern local-, hem passat de deure 17 milions a deure'n 14, a llarg termini. I, coneixedors de la possibilitat de renegociar préstecs amb les entitats bancàries, tot allargant-ne els temps d'amortització, creiem que s'hauria d'haver apostat per una política d'endeutament moderat que haguera permés la inversió en programes i projectes de formació i d'ocupació municipals, especialment per als sector més vulnerables. La partida per a l'estimulació d'un Pla d'Ocupació Social és, al pressupost aprovat, de 40.000 euros.
Les grans derrotades en els pressupostos que hem descrit són, com era previsible amb un equip de govern del PP, la cultura, els esports, les dones i el medi ambient. Això sí, els consellers d'Aldaia Pròxima (si més no, els del PP que ens representen) cobraran dietes per la seua faena (?) en l'esmentat Consell d'Administració.
D'altra banda, quant a la Relació de Llocs de Treball, és a dir, la Plantilla municipal, continuàrem criticant el manteniment de les places d'Oficial Major i de Viceinterventor (tot plegat, 150.000 euros), així com detalls sospitosos com ara assignar a determinats funcionaris funcions i responsabilitats tècniques per a les quals no posseeixen qualificació. I, en aquest sentit, advertírem que controlarem en el futur les retribucions que s'hi facen a través dels pagament per productivitat, utilitzada arbitràriament i selectivament com a premi a no se sap ben bé quins serveis.
En els punt 7é i 8é del ple, la Sra. Patrícia García Guasp, regidora d'Educació, passa a cobrar una dedicació d'un 75% (uns 14.000 euros més) i passa a ocupar al Barri del Crist la plaça de la Sra. María José Cruz Vargas, regidora de personal (i que, per cert, en unes desafortunades declaracions en un ple, assegurà que no tractaria els treballadors i treballadores de l'Ajuntament com a persones. I no ens consta que haja demanat disculpes públiques per tan gran barbaritat).
L'alcaldessa pot canviar a voluntat les adscripcions i competències dels seus regidors, com ara al Barri del Crist. Res a dir, per tant. El que sí que critiquem és que els Estatuts de la Mancomunitat del Barri del Crist -que garantirien la presència de totes les forces polítiques- estiguen en un calaix des de fa més d'un any. I tot ens fa pensar que igual, tant al PP com al PSOE, els va bé que no estiguem en eixa institució. Ens sap greu perquè ens estimem el Barri i estàvem convençuts que podríem aportar-hi coses positives. Tanmateix, eixa marginació es tornarà en contra dels dos partits. N'estem convençuts.
Francament, a la vista del contingut de les comissions d'Educació (pràcticament nul), no veiem enlloc la necessitat d'ampliar la dedicació laboral de la regidora. Pensem que respon a altre motius, no als de una necessitat imperiosa d'atendre una demanda social i política -que nosaltres no veiem.
Després vingueren 6 mocions benintencionades però d'escassa o nul·la operativitat (tombades pel grup popular, tret de la del Dia de la Dona que, com era previsible, només era una mera declaració de bones intencions.). Nosaltres secundàrem totes, tot i saber que, en la pràctica, no servia per a res.
Quant a precs i preguntes, demanàrem que es fera un seguiment dels acords presos als plens anterior, com ara el de la nostra moció que instava a la Conselleria d'Educació de compovar l'estat de les infrastructures escolars al municipi. Així mateix, sol·licitàrem un pla de cobrament de la morositat de bancs (pràcticament tots) i grans empreses que devien diners a l'AJuntament (algunes d'elles amb més de 60.000 euros de deute), pel grau d'alarma i indignació que això provocava en els contribuents. (No se'ns contestà res d'específic)
I, tot seguit, se cedí la paraula al públic present.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada