PLE DE FEBRER (III)

D'entrada, cal dir que els pressupostos per a 2013, al nostre paréixer, incompleixen flagranment  l'acord municipal de 1999 en el qual, per unanimitat, s'assignava el 0'7% del pressupost municipal per a projectes solidaris internacionals. Com que tal acord no ha estat revocat encara, s'hi hauria d'aplicar. I no s'ha fet

Quant a l'apartat dels ingressos, destacaríem alguns detalls. Primer, que els descensos més significatius respecte a l'any anterior es produeixen en els procedents de les plusvàlues (de 800.000 a 300.000 euros), en  la utilització de la piscina coberta (de 380.000 a 247.390,43 euros) i, molt especialment, en els relacionats amb les subvencions gestionades per la Generalitat i la Diputació: més de 600.000 euros (per contra, l'aportació de l'Estat s'ha incrementat un 18%: de 4.691.023 a 5.849.232,00 euros).

D'altra banda, s'ha de dir que, a pesar de la profunda crisi econòmica que travessem, els veïns i veïnes d'Aldaia han estat, en general, molt bons pagadors, atés que durant el 2012 s'ha recaptat un 85% per cent del total, un 4% més que en el 2011 (IBI, Impost de Vehicles, IAE, etc.).

A més a més, l'Agència Tributària Municipal -de gestió privada- ens informa que la quantitat pendent de cobraments d'exercicics anteriors és aproximadament d'1.500.000 euros. I això que l'empresa gestora de l'Agència ha incrementat la recaptació en la via executiva respecte de l'any anterior (amb recàrrecs de 5% -470.000 euros-, 10% -52.000 euros, i 20% -578.289,34 euros).

I en aquesta morositat tributària crida l'atenció detalls com ara que la Generalitat Valenciana -una vegada més- ens deu molts diners per diferents conceptes (especialment per IBI). Sembla que, en total, el deute de la Generalitat Valenciana amb l'Ajuntament d'Aldaia -la morositat en impostos i  les assignacions de subvencions i ajudes pendents- s'acosta a 1.300.000 euros.

I, més sorprenent encara: hi ha empreses (energètiques, bancàries, etc.) que ens deuen diners i, en canvi, està cobrant amb absoluta normalitat les factures que emet al nostre Ajuntament. Per exemple, alguns bancs, que ens estant cobrant puntualment els préstecs fets al Consistori, ens deuen diners per impostos. I aquest despropòsit de pagar a qui ens deu diners encara es dóna per l'evident manca de control en la tresoreria municipal i en una inexistent política de cobraments a través de convenis i d'altres recursos que ofereixen les les administracions (Diputació, Agència Tributària, etc.). És destacable, per tant, la necessitat d'un tresorer competent -habilitat nacional, com estableix la llei- per posar ordre en aquest destarifo recaptatori. Vegen alguns exemples de morositat:

-Empresa energètica subministradora de gas: 55.346,85 euros

-Empreses subministradores d'electricitat: 23.794. euros, 16.282,00 euros i 67.705,26 euros

- Empreses constructores: 47.982,48 euros, 26.328,52 euros, etc.

-Entitats bancàries: 1.876,37 euros, 2.007,12 euros, 8.836,10 euros i 269,40 euros.

I, per acabar aquest apartat, avançarem que l'actual legislació fiscal permet autèntics despropòsits en l'aplicació de l'Impost d'Activitats Econòmiques (on els AJuntaments tenen un marge d'actuació estret, però que, en el nostre cas, no s'aplica), que grava, per exemple, a una caixa d'estalvis -que ha estafat amb la venda d'accions preferents oque continua impulsant una política de desnonaments indiscriminada- a pagar poc més de cent euros per aquest concepte. O que, en les grans superfícies, cadenes alimentàries de menjar ràpid, sense anar més lluny, hagen de pagar poc més de 3.000 euros d'IAE (que equivaldrà, si fa no fa, al que guanyen en poc més d'una hora d'activitat). Com a contrapunt, cal dir que quasi la meitat dels ingressos de l'IAE a Aldaia (800.000 euros) provenen d'una sola empresa; una important empresa alimentària comercialitzadora de productes lactis, arrelada des de fa molts anys al municipi. 

*En un altre article donarem més informació sobre aquesta política fiscal que beneficia obertament els bancs i, indirectament, les grans superfícies comercials.

En fi, menys diners per culpa de la crisi general, d'una mala política municipal de recaptació i, especialment, per la morositat i el col·lapse econòmic de la Generalitat Valenciana.