PLE DE MARÇ (DARRER LLIURAMENT)

El darrer prec que férem -i, per a nosaltres, potser a hores d'ara el més important que ocupa l'actualitat muncipal- fou, després de reiterades queixes de propietaris i veïns, la d'instar a l'equip de govern a resoldre d'una manera definitiva la situació de despropòsit i desgavell urbanístic que està produint-se en el PP4 (zona a la dreta de l'accés principal a Bonaire i futur PAI no desenvolupat encara però pràcticament ocupat en un 75% per una empresa que va fent ampliacions de manera constant, al nostre entendre i al dels tècnics municipals, de manera més que qüestionable pel que fa a la seua legalitat) i en l'AM3 (també futur PAI ubicat entre la piscina del Barri del Crist i la carretera de Madrid (Media Markt i Brico Depot). 

En aquest segon PAI la mateixa empresa que està realitzant ampliacions en el PP4 ha incrementat les seues instal·lacions amb estructures metàl·liques -que sembla que ara estan tancades o en procés de tancament i, per tant, són, en la pràctica, naus amb activitat industrial-, amb una depuradora -que ja ha despertat el recel dels veïns i veïnes del Barri del Crist per la seua proximitat a la piscina d'estiu- i amb uns moviments de terra que ha desfet séquies i camins que són propietat municipal o de particulars.

En el PP4 no sols són qüestionables les ampliacions pels motius que exposaré tot seguit sinó que, a més, ampliacions passades ocuparen fins i tot un camí que conduïa de la carretera de la Lloma a la partida del Pessebret (estaria ubicada si fa no fa dins la zona que ocupa ara el centre comercial Bonaire). És a dir, i com ens denuncien alguns veïns, s'ocupà, amb l'absorció d'una fàbrica veïna, un camí rural que és domini públic. Açò és, que l'Ajuntament podria reclamar que es restituira perquè la seua absorció per part d'una empresa no pot ser una decisió unilateral de qui ho fa sense comptar amb el consentiment de l'Ajuntament, més que més sense que s'haja executat encara el PAI previst

L'embolic, com veuen, és ben gran. I, davant aquesta situació, que té molt mal aspecte i, presumim, molt mal desenllaç, brindàrem la nostra col·laboració -i féiem extensiu eixe oferiment a l'oposició sencera- per a treballar a fi de trobar una solució -política en la mesura que ho podia ser- que poguera satisfer totes les parts -amb l'acompliment estricte de la legalitat. (Sense resposta).

Per entendre l'entrellat del cas, hem de fer un poc d'història. 

L'any 2001, l'empresa en qüestió sol·licita la construcció de dues naus sense ús específic en el PAI PP4. La petició està informada favorablement al setembre de 2001 pel cap de Servei d'Activitats i Medi Ambient (qui, arribat el PP al govern municipal, exercirà els càrrecs d'Oficial Major, Tresorer i Cap d'Urbanisme, tot alhora) i, el novembre de 2001,  per l'arquitecte tècnic municipal (el mateix que informarà, arribat el PP al govern municipal, de totes les ampliacions controvertides realitzades per l'esmentada empresa).

Per contra, l'arquitecte municipal, cap de l'oficina tècnica (que perd, amb l'arribada del PP al govern municipal, la direcció de l'àrea d'urbanisme en benefici de l'Oficial Major), informa desfavorablement el gener de 2002. 

I l'alcaldia, basant-se en aquest informe, denega la llicència municipal d'obres (Resolució 1634/2002 de 26 de desembre i acord de la comissió de govern de 31 de juliol de 2002. Igualment fa la Direcció General d'Urbanisme i Ordenació Territorial amb data de 12 de juny de 2003:

"per considerar que no es justifica la provisionalitat de l'obra, atés que és difícil acceptar que un edifici d'eixes dimensions i característiques es puga considerar provisional. No es tracta d'una construcció fàcilment desmuntable d'ús temporal, fins que l'Ajuntament acorde la finalització de l'ús i el desmuntatge de la construcció"

El quid de la qüestió -en consonància amb la Llei 6/1994, de 15 de novembre, de la Generalitat Valenciana, Reguladora de l'Activitat Urbanística- és que es poden atorgar llicències per a usos i obres provisionals, no prevists en el Pla, sempre que no dificulten la seua execució ni la desincentiven. I tot apuntava al fet que era així: dificultava l'execució del futur PAI (enderrocs de construccions, desfeta de vials, reparcel.lacions, modificacions dels terraplenaments, etc.).

L'empresa, vista la negativa municipal, acudix als tribunals (al núm. 4 de València. Al mateix que ara, curiosament, per a recórrer l'acord municipal sobre l'aprovació definitiva del PAI del Sector AM3-PPB, de 26 de gener de 2010). I la jutgessa, en primera instància, li dóna la raó a l'empresa (febrer de 2004).

Tanmateix, després del recurs presentat per l'Ajuntament, a l'octubre del 2004 el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana sentencia (núm. 1317/2004) que la raó la té l'Ajuntament.

I, davant aquests antecedents, sempre hem pensat que fins que no s'executara el PAI en les condicions contemplades en la llei -i ratificades per les sentències conegudes- ningú hi podia col·locar ni una sola rajola, sense que això es puguera interpretar com un desafiament als fets descrits.

Val a dir que els informes tècnics que, en primera instància, permetien obres provisionals no podien, al nostre entendre, justificar la legalització de les contruccions referides, previ pagament d'una sanció ridícula (poc més de 1.000 euros, en algun cas) proposada des de disciplina urbanística -que eixe era. sembla, el procediment per legalitzar el que, des del nostre punt de vista, no era legalitzable-. Al nostre paréixer, la sentència del 2004 del Tribunal Superior de Justícia havia d'haver servit de guia per a actuacions posteriors. I no ha estat així.

I ara els fets són que hi ha peticions d'obres provisionals i informes -favorables i desfavorables-, emesos per tècnics diferents i, en qualsevol cas, coneixedors de la problemàtica descrita anteriorment (de la provocada per la petició de la llicència de construcció de dues naus provisionals el 2001, finalment desestimada). Per tant, al PP4 i a l'AM3: suspensions d'execucions i requeriments de legalització (res. núm. 648/2012, núm. 267/ 2013, núm. 265/2013 i núm. 267/2013), expedients de multes coercitives per incompliment d'ordres de suspensió d'execucions (res. núm. 828/2012, núm. 1834/2012 i núm. 469/2013), llicència d'edificació provisional (res. núm. 1591/2012), arxiu d'expedient de restauració de la legalitat urbanística (res. núm. 1869/2012), inici d'expedient sancionador (res. núm. 313/2013), denegació de llicència d'edificació provisional de sostres desmuntables (res. núm. 424/2013 i núm. 525/2013), denegació de tancament provisional, explanació, compactat i asfaltat de parcel·les (res. núm. 425/2013 i núm. 426/2013), etc.

Sense resposta