PER UN 15-M LOCAL
Voro Torrijos i Tàrrega
(Article publicat al Levante, 6-7-11)
Després de l´èxit aconseguit en els dos primers mesos de vida del moviment 15-M, s´obri una nova etapa en la qual comença a ser primordial tot allò local, com no podia ser d´altra manera si es vol coherència i continuïtat: pensar globalment i actuar localment. Cada municipi, amb les seues problemàtiques concretes, haurà de tenir el protagonisme. I tot això sense perdre de vista el context estatal. Per a la qual cosa hi ha hagut una exitosa marxa nascuda des de tots els cantons de la caldejada i cabrejada pell de brau que culminà en la gran manifestació del 24 de juliol a Madrid, capital de l´anacrònic regne espanyol. A propòsit, he buscat en els papers redactats per les assemblees del 15-M i no he trobat cap proposta contra el malbaratament que la monarquia suposa per a les arques públiques i la imatge antidemocràtica que projecta aquesta caduca institució. Incomprensible, però cert.
Bé doncs, tornem al tema. Els ajuntaments són les administracions més properes i accessibles. Els càrrecs municipals han de donar la cara —en molts casos dura— de manera més directa que qualsevol altra representació política. I ara, més que mai. La irrupció del 15-M suposa un retret en profunditat a les misèries que durant molts anys han anat impregnant els diferents entramats municipals, però també significa una oportunitat per tal de posar en el seu lloc el paper que han de representar les institucions locals, tan bandejades com necessàries, per a garantir la descentralització, l´autogestió i la suficiència que reclama un futur sostenible. És molt positiu que un nou moviment social qüestione la falta de transparència en els afers locals, els arbitraris sous que molts alcaldes i alcaldesses s´estan embutxacant o les prioritats amb què funcionen… amb tota la contundència que s´escau, de la mateixa manera que molts altres han estat fent-ho des de fa molts anys. Per això, no estarà de més que hi haja una simbiosi entre les experiències passades i la nova embranzida democràtica del 15-M. No es pot entendre el present sense conèixer el passat. Resulta un malbaratament intel·lectual no aprofitar la saviesa acumulada. No hi ha tant per inventar, cal redescobrir, replantejar, tenir la força i la constància suficient per tal de canviar la realitat.
I no podem oblidar-nos d´un fet importantíssim en relació a la capacitat de resposta dels nostres ajuntaments. Per desgràcia, els seus recursos no han estat tan ben administrats com caldria, però el problema més important que arrosseguen en l´actualitat és el minso pressupost que han de gestionar, que no arriba al 14% del que l´estat espanyol controla, quan la majoria dels municipis ofereixen serveis, les competències dels quals no tenen i que signifiquen un 30% extra d´unes assignacions que no existeixen, però que la població reclama. No és acceptable que una institució tan propera estiga tan menyspreada pel govern central, que es queda amb la major part del pastís recaptatori (més del 50%). Necessitem un nou repartiment que s´acoste al que existeix a la Gran Bretanya, on cadascuna de les tres administracions gaudeix d´un terç dels recursos estatals. Segurament, un model molt més equilibrat, just i solidari pel qual haurem de lluitar decididament si volem tindre uns ajuntaments que no s´enfonsen en una bancarrota suïcida per als interessos de la ciutadania.
Bé doncs, tornem al tema. Els ajuntaments són les administracions més properes i accessibles. Els càrrecs municipals han de donar la cara —en molts casos dura— de manera més directa que qualsevol altra representació política. I ara, més que mai. La irrupció del 15-M suposa un retret en profunditat a les misèries que durant molts anys han anat impregnant els diferents entramats municipals, però també significa una oportunitat per tal de posar en el seu lloc el paper que han de representar les institucions locals, tan bandejades com necessàries, per a garantir la descentralització, l´autogestió i la suficiència que reclama un futur sostenible. És molt positiu que un nou moviment social qüestione la falta de transparència en els afers locals, els arbitraris sous que molts alcaldes i alcaldesses s´estan embutxacant o les prioritats amb què funcionen… amb tota la contundència que s´escau, de la mateixa manera que molts altres han estat fent-ho des de fa molts anys. Per això, no estarà de més que hi haja una simbiosi entre les experiències passades i la nova embranzida democràtica del 15-M. No es pot entendre el present sense conèixer el passat. Resulta un malbaratament intel·lectual no aprofitar la saviesa acumulada. No hi ha tant per inventar, cal redescobrir, replantejar, tenir la força i la constància suficient per tal de canviar la realitat.
I no podem oblidar-nos d´un fet importantíssim en relació a la capacitat de resposta dels nostres ajuntaments. Per desgràcia, els seus recursos no han estat tan ben administrats com caldria, però el problema més important que arrosseguen en l´actualitat és el minso pressupost que han de gestionar, que no arriba al 14% del que l´estat espanyol controla, quan la majoria dels municipis ofereixen serveis, les competències dels quals no tenen i que signifiquen un 30% extra d´unes assignacions que no existeixen, però que la població reclama. No és acceptable que una institució tan propera estiga tan menyspreada pel govern central, que es queda amb la major part del pastís recaptatori (més del 50%). Necessitem un nou repartiment que s´acoste al que existeix a la Gran Bretanya, on cadascuna de les tres administracions gaudeix d´un terç dels recursos estatals. Segurament, un model molt més equilibrat, just i solidari pel qual haurem de lluitar decididament si volem tindre uns ajuntaments que no s´enfonsen en una bancarrota suïcida per als interessos de la ciutadania.
Voro Torrijos i Tàrrega
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada